Segons la gastrònoma de la Catalunya Nord, Eliana Thibaut, la coca neix d'aprofitar els pans que no havien fermentat i havien quedat plans, es coien generalment ensucrats i se servien al final de l'apat. Per tant la coca de pa balear, la nua catalana o la de dacsa (blat de moro) de La Safor, serien les més bàsiques i més antigues de totes. El mot prové de la paraula del fràncic, kok i comparteix arrel amb cake i kuchen. Amb un significat semblant trobem la paraula occitana còca.
La coca, coc o fogassa pot ser dolça com la de Sant Joan, encara que a Alacant la coca que porta aquest nom és salada i porta tonyina, la còca de reis occitana, que aquí en diem tortell, la coca de llardons, la de albercocs, la de Llavaneres amb crema o la de llanda que es prepara a València, per citar-ne algunes. Entre les salades les més conegudes són: la coca de recapte, la de titaina i la de trempó.
En realitat es mengen coques a tota la conca mediterrànea, sobretot en la versió salada. La pizza italiana que també pot ser dolça, la pissaladiera o pissaladina de la zona de Niça que no porta tomàquet i va recoberta per una mena de salsa feta de sardina i anxova salada (peis salat), el lahmacum de l'Orient mitjà i la turca pide amb diferents guarnicions salades. És evident, però que la pizza i la coca de llanda, per exemple, poc tenen a veure i només a Occitània trobem una preparació similar.
La coca de Sant Joan i d'altres té al nostre país una relació ben directa amb la festa, és una menja tradicional que es consumeix, acompanyada de cava o vi dolç i celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard. Ben bé no es coneix l'origen d'aquesta celebració, alguns autors la relacionen amb una festa pagana i d'altres l'emparenten amb el naixement de Sant Joan Baptiste, el que és segur és que és una nit màgica amb el foc purificador de protagonista.
Algunes curiositats
En realitat es mengen coques a tota la conca mediterrànea, sobretot en la versió salada. La pizza italiana que també pot ser dolça, la pissaladiera o pissaladina de la zona de Niça que no porta tomàquet i va recoberta per una mena de salsa feta de sardina i anxova salada (peis salat), el lahmacum de l'Orient mitjà i la turca pide amb diferents guarnicions salades. És evident, però que la pizza i la coca de llanda, per exemple, poc tenen a veure i només a Occitània trobem una preparació similar.
La coca de Sant Joan i d'altres té al nostre país una relació ben directa amb la festa, és una menja tradicional que es consumeix, acompanyada de cava o vi dolç i celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard. Ben bé no es coneix l'origen d'aquesta celebració, alguns autors la relacionen amb una festa pagana i d'altres l'emparenten amb el naixement de Sant Joan Baptiste, el que és segur és que és una nit màgica amb el foc purificador de protagonista.
Algunes curiositats
- La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s'utilitza per fer altres dolços, com ara el tortell de Reis.
- Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més típiques són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i altres productes més originals, com per exemple la crema de formatge o fins i tot xocolata en forma de coulant.
- La més tradicionalment, és la de fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
- Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, vermelles i verdes la taronja el meló que en realitat és carbassa.
- A Blanes i altres llocs de Catalunya s’ha elabora per aquestes dates gelat de coca de Sant Joan.
- La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que d’ample, i amb angles arrodonits. Segons el cuiner Ignasi Domènech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
- Hi ha qui relaciona la coca de Sant Joan amb el tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
- La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap al 1900 ja n’era un element essencial.
- A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-la sota teulat portava mala sort.
- A Menorca, la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’ill
- La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans també se celebraven.
Coca de Sant Joan
Ingredients i preparació:
- 200 cc de llet tèbia
- 50 grs de llevat de forner
- 500 grs de farina de força
- 100 grs de sucre
- 1 ou sencer
- 10 gs de sal
- La pell ratllada d'una taronja
- 150 grs de mantega en pomada
- 1 copeta d'anís de taronja
- Fruita confitada: cireres, taronja, meló...
- Pinyons
- Sucre
- 1 rovell d'ou
- Barregeu la llet i el llevat.
- Afegiu la farina, el sucre, l'ou i pasteu durant 15 minuts.
- Ratlleu la pell de la taronja i la espolvareu per sobre.
- Incorporeu l'anís.
- Afegiu la sal, seguiu pastant incorporant la mantega en bocins petits.
- Ho deixeu en un bol, filmat perquè no se sequi, durant mitja hora o fins que dobli el seu volum.
- Talleu en dos i pasteu 1 minut.
- Ho estireu, fent la forma de la coca.
- Coloqueu la coca en una safata de forn, decoreu amb la fruita confitada, pinteu amb el rovell de l'ou, espolvareu amb el sucre, afegiu els pinyons filmeu-la i tapeu-la amb un drap net. Espereu que torni a doblar el seu volum.
- Enforneu a 180º uns 20 minuts o fins que estigui torradeta per fora.