dijous, 28 d’octubre del 2021
MERAVELLOSA TARDOR- GUIA DE LES FRUITES I HORTALISSES-AGEM
diumenge, 25 de juliol del 2021
LA SOBRASSADA I ALTRES EMBOTITS DE MALLORCA-SES ILLES KM 0
Quan parlem d'embotits i de Mallorca el primer que ens ve al cap és la sobrassada però, no està clar que s'elaborés per primer cop a l'illa, ni que fos vermella originàriament, en tot cas una mica negra si s'utilitzava la tècnica del fumat, o s'afegia garum de vi, ni que sigui l'unic embotit que s'elabora en aquest indret, encara que, n'és el més representatiu i una de de les estrelles gastronòmiques illenques.
L'origen dels embotits es perd pels territoris de l'Orient Mitjà quan sorgeix la necessitat de crear una fòrmula per la conservació dels aliments, conservats en sal o fumats. Es possible que els fenicis contribuiren a introduir la cria del porc per allà on desembarcaven perquè era un aliment que els agradava molt però, com ja he explicat en altres ocasions, els verdaders xarcuters de la història van ser els romans, amantíssims d'aquestes saboroses menges, que van aprendre a confeccionar-les dels seus veïns, els grecs, que abans que ells ja elaboraven botifarres de sang.
La primera cita que es coneix on apareix el nom d'aquest embotit és d'un text de l'any 1403 on el rei Martí I de Catalunya-Aragó (1356-1410) demana a un tal mossèn Gil, majordom del seu primogènit, llavors rei de Sicília, uns productes de l'illa: "Entès havem que vós servits de maiordom al rey de Sicilia [...] per què us pregam e manam que'ns trametats d'aquexes viandes que aquí se apperellen, és a saber: ventos de socera, sobressades, verines, salsici, andoles, quasi cavalls e andoses".
Altres embotits
Es poden fer servir diferents criteris per classificar els embotits: de carn, que a la vegada poden ser purs, quan estan fets només d'una espècie animal o de mescla quan estan compostos per més d'una, de visceres, i de sang. Una altra manera de diferenciar-los depèn de la consistència que presenten: durs, tous o de pasta o, pel color: negres, vermells o blancs, si s'han preparat amb sang, pebre vermell o l'absència d'ambdós.
No obstant la classificació més acceptada és la que els diferencia pel procés d'elaboració en crus, quan només ha estat sotmés a l'adob i al pastat abans d'omplir els budells que els contenen, exemples en són les salsitxes i les botifarres; curats quan a més es deixen madurar i assecar, com la sobrassada entre altres; i cuits quan són sotmesos a la cocció en aigua a temperatura elevada (de 70 a 95º), com els botifarrons, el camallot, la varia... El curat va ésser, en els seus orígens, una tècnica de conservació derivada de la saladura. Alguns d'aquests embotits poden ser a més a més fumats. A finals de l’any 1993, la qualitat i tradició de la sobrassada, va ser reconeguda mitjançant la concessió d’un dels màxims distintius de qualitat, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Els testimonis de les normes de preparació d'embotits en els llibres de receptes de cuina de Mallorca són escassos. Algunes referències com el Receptari de cuina del segle XVIII de Fra Jaume Martí (1788) detalla com elaborar blanquets amb cervells de porc o d'anyell, preparacions fora de l'àmbit exclusiu de les matances.
Haurem d'esperar a l'obra de S'Arxiduc, com se l'anomena a l'illa. Lluís Salvador d'Austria-Toscana (1847-1915) va passar llargues temporades a Mallorca i va deixar una extènsa obra sobre les Illes. A Die Balearen descriu el ritual i les normes a seguir a la festa de matances i ens proporciona diverses receptes dels diferents tipus d'embotits, composició, mètodes d'elaboració, etc, tot i que a les descripcions s'aprecien forces errors de procediment. Destaca la importància del saïm i la sobrassada dins la cuina mallorquina. L'averia negra, el camallot (camaiot) embolcallada amb la pell de la cuixa, les botifarres, el botifarrons...tots bullits al calderó, una gran olla plena d'aigua salada.
Per fer la sobrassada, segueix S'Arxiduc, es fa servir la carn magre més grassa, picada, i condimentada amb sal i pebre bo. S'embuteix en budells grossos i prims que llavors s'anomenen llonganisses.
Ses illes Km0
BIBLIOGRAFIA
- Contreras, A. Pinya, A. La sobrassada de Mallorca, cuina i cultura. Consell de Mallorca, 2000.
- Fàbregas, J. La cuina de Mallorca. El gall editor. Pollença 2006.
- Fàbregas, J. Embotits mallorquins Km0. Article facilitat per Ses Illes Km0.
divendres, 9 de juliol del 2021
GUIA DE LES FRUITES D'ESTIU
![]() |
#DeTemporadaMillor |
dilluns, 8 de març del 2021
GUIA DE LES FRUITES I HORTALISES DE TEMPORADA-HIVERN PRIMAVERA
De temporada, millor!
El Gremi de Majoristes de Fuites i Hortalisses de Barcelona (AGEM) acaba d'editar una petita guia de les fruites i les hortalisses de temporada hivern-primavera. Inclou dues estacions degut a que molts fruits de la terra presenten diferents varietats i, entre les primerenques i les més tardanes, en molts casos, s'allarguen entre dues estacions.
L'AGEM agrupa totes les empreses majoristes hortofrutícoles que operen al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna. L'any 1977 el col·lectiu comença a treballar sota aquest nom, malgrat molt abans el sector ja estava organitzat i unit. El 1971 el mercat central es trasllada del Born a Mercabarna i, avui en dia està al capdavant dels mercats majoristes europeus.
Més saludable, més saborós. De temporada, millor!
(hortalisses)
Calçots. La temporada d'aquesta hortalissa comença a finals d'octubre, el moment òptim per consumir-la és el mes de febrer i s'allarga durant tot el mes de març. Els calçots provenen de les terres de Ponent (Lleida), el Baix Llobregat (Barcelona) i Valls (Tarragona) certificats amb Denominació d'Origen Protegida. És una hortalissa emblemàtica, molt popular i que aplega famílies senceres i amics per celebrar calçotades.
Carxofes. Arrebossades, en truita, al forn, a l'arròs, bullides o a la brasa, és esperada en candeletes. Des del desembre fins l'abril, les primeres a arribar als mercats són les vingudes de l'horta murciana, més tard les de Benicarló (Castelló) amb DOP i les molt nostres carxofes del Prat, boníssimes!
Escaroles. La perruqueta, la més preuada, es conrea al Garraf, al Baix Llobregat, al Maresme i també al Baix Camp (Tarragona). La temporada va de desembre fins a final de març. Protagonista del xató i emparentada amb l'endívia de fulles blanques, molt popular a França que les serveixen amb una salsa de mostassa o formatge rocafort.
Fonoll. També anomenada fenoll, aquesta hortalissa es pot considerar com una planta aromàtica i medicinal, i és un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. El millor moment per consumir-la és l'hivern i es conrea a les comarques de Tarragona i Barcelona. Les llavors s'aprofiten a la cuina de molts països, les fulles verdes es mengen en amanides o per fer sopes i els bulbs es preparen amb beixamel o bullits i acompanyats d'una vinagreta.
Porros. D'octubre a maig, el conreat al Baix Llobregat, té una textura i suavitat extraordinàries. Familiar de l'all i la ceba, és originari d'Euroàsia. Escalivats i acompanyats d'alguna salsa com la salvitxada, per exemple, són una delícia a la taula, també es poden preparar en una coca salada. És una de les hortalisses que s'afegeix a l'escudella i alguns cuiners els substitueixen, per la seva suavitat, a cebes i alls.
Espàrrecs. Destaca el boníssim espàrrec blanc de Gavà, però en truita, els verds que se'n fan durant tot l'any a hivernacles, són espectaculars. La varietat salvatge s'anomena espàrrec de marge. És baix en calories, no conté ni greix ni colesterol i té un baix contingut en sal. És ric en àcid fòlic, potassi i fibra natural.
Pèsols. Joia de la gastronomia, sobretot si prové del Maresme, la seva temporada va de febrer a maig. És una lleguminosa i les dues varietats més preuades són la garrofal o de Llavaneres i la floreta. El tirabec és un pèsol d'una varietat allargassada que es menja tendre i amb la tavella. Els pèsols negres, acompanyats d'un bon tros de cansalada rostida, són un plat típic del Bergadà.
Faves. Aquesta lleguminosa mediterrània es recull de març a maig. Les primeres arriben de Múrcia i Castelló, més tard tenim les produccions locals del Baix Llobregat i del Maresme. Les faves ofegades o a la catalana és un plat tradicional d'aquesta cuina, però també és una menja típica de València o de Ses illes.
Bolets de primavera. No tant populars com els bolets de tardor, aquest producte silvestre és molt desitjat. Múrgoles o rabassoles, ceps, carreretes per preparar guisades amb vedella, moixernons i rossinyols són els més coneguts.
Més saludable, més saborós. De temporada, millor!
(fruites)
Mandarines. A l'octubre ens arriben les primeres, les clemenules, i al novembre arrenca amb molta força la temporada. El principal orígen a casa nostra és Alacant.
Taronges. A finals de la tardor ens arriben les primerenques, navellines i salustianes, però a l'hivern rebem les varietats més dolces, Navel, Navelate, Lanelate. Els fruits més tardans, fins el mes de maig arriben del tipus València. La sanguina, arriba al febrer i és molt rica en vitamina C.
Llimones. En tenim tot l'any, però el moment òptim d'aquest cítric és des del final de la tardor fins la primavera. Múrcia i Alacant en són les dues grans zones productores.
Aranges. La temporada d'aquest cítric va del desembre fins l'abril. Procedeixen de Múrcia, València i Sevilla.
Alvocat de Màlaga. Fruit tropical, considerat un súper aliment, molt ric en vitamines, minerals i antioxidants. La seva temporada va del desembre fins el març. A la península se'n conreen principalment a Màlaga.
Kiwi del nord d'Espanya. Aquesta fruita novazelandesa, rica en vitamina C, fa molts anys que es conrea a Galícia, Astúries i Cantàbria. En podem gaudir des de finals de tardor fins a mitjans d'hivern.
Maduixes. De Huelva i del Maresme, la temporada comença a ple hivern, però cal esperar ben entrada la primavera per gaudir de la maduixa local, dolça i molt saborosa. Gràcies a aquests dos orígens, podem disfrutar d'aquesta extraordinària fruita de manera ininterrompuda des de gener fins a juny.
Nespra. La primera fruita de la primavera que s'allarga fins el principi de l'estiu, dolça i àcida alhora, coneguda també com a micaco pel seu orígen japonès, malgrat és originari de la Xina des d'on es va estendre al país nipó. Cap el segle XVIII arriba a Europa com a arbre ornamental i una mica més tard es comença a cosumir, desplaçant el nesprer europeu que ha desaparegut dels camps de conreu. La melmelada d'aquesta fruita és boníssima.
dijous, 30 d’abril del 2020
ESPÀRREC DE GAVÀ-ESPÀRRECS AMB SALSA MORNAY
- Un manat d'espàrrecs blancs de Gavà
- Per la salsa Mornay: un bol de beixamel, dos rovells d'ou, 25 grs de gruyère, una cullerada de crema de llet i una cullerada de mantega.
- Formatge gruyère i parmesà per a gratinar
- Una mica més de mantega per ofegar els espàrrecs i gratinar-los
- Per bullir els espàrrecs: dos litres d'aigua, dos culleradetes de sal i dos culleradetes de sucre
- Netegeu els espàrrecs amb aigua freda, talleu un parell de dits de la part més dura i els peleu amb molt de compte i sense arribar a la punta.
- Feu bullir l'aigua amb el sucre i la sal i poseu els espàrrecs, baixeu el foc que apenes bulli, els tapeu i els deixeu uns 40 minuts.
- Comproveu amb un escuradents si són cuits i deixeu-los refredar a la mateixa aigua on els heu bullit.
- Mentrestant prepareu la salsa Mornay. Feu una beixamel amb 50 grs de mantega, 45 de farina i mig litre de llet aprox. Afegiu els rovells d'ou, ja fora del foc i sense deixar de remenar, la crema de llet i la mantega.
- Coleu els espàrrecs i ofegueu-los 10 minuts en una mica de mantega. Poseu-los en una safata de forn, napeu-los amb la salsa Mornay, ratlleu per sobre els dos formatges, poseu-hi unes boletes de mantega i gratineu-los fins que estiguin torradets.
dissabte, 8 de febrer del 2020
EL MENÚ CARXOFA S'ESTRENA AL MARIMORENA
Passió per l'horta santboiana
dimecres, 29 de gener del 2020
LA CANDELERA 2020-CUINA EN DIRECTE A LA PL. DE L'AJUNTAMENT
- 11:00h: Cuina amb productes dels parcs naturals de Barcelona col·laboració del programa Parc a Taula de la Diputació de Barcelona; els espigalls
- 12:15h: Cuina per a pacients oncològics: “Què i com menjar durant el càncer” Cuinera: Amèlia Sarroca, amb el suport d’Anna Tresserra i Raul Zamora, impulsors i coordinadors del projecte.Hi col·laboren: la Fundació Alícia, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i la Universitat de Barcelona (UB). Receptes: púding de bròquil i parmesà i humus lleuger de tres colors
- 13:30h: Cuina de fusió peruana i catalana de la mà del cuiner Pablo Ortega del restaurant Ceviche 103 de Barcelona. Recepta: Ceviche de corball amb llet de tigre de rocoto amb “chicharron” de calçots i allioli d’ají groc
- 15:15h: Cuina amb Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat Cuinera: Montse Bertran de femcuinetes, amb la col·laboració de producte fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat, Xarxa de Productes de la Terra i Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Recepta: trinxat de coliflor amb salsitxa esparracada i botifarró
- 16:30h: Cuina amb productes de proximitat del Baix Llobregat Cuiner: Albert Mendiola, amb la col·laboració del Restaurant Marimorena de Sant Boi de Llobregat del col·lectiu CUBAT, Cuina del Baix Llobregat. Receptes: sopa de calçots i carxofa i favada vegetal de mongetes del ganxet, xoriço de llenties i botifarró de trompetes de la mort
- 17:45h: Cuina amb productes de proximitat del Baix Llobregat Cuiner: Mingo Morilla de Cal Mingo (Viladecans), restaurant del col·lectiu CUBAT, Cuina del Baix Llobregat. Recepta: Menú de la carxofa, tècniques i maneres de gaudir-la.
- 11:00h: Cuina amb productes de proximitat del Baix Llobregat. Cuiner: Manel Armengol. Amb la col·laboració del Restaurant Major 36, de Gavà, del col·lectiu CUBAT, Cuina del Baix Llobregat. Receptes: Bacallà amb carxofes, panses i pinyons i sopa de farigola
- 12:15h: Cuina amb productes de proximitat del Baix Llobregat. Cuiner: Xavi Llanos. Amb la col·laboració del Restaurant Plats, de Cornellà, del col·lectiu CUBAT, Cuina del Baix Llobregat. Recepta: carxofes, petxina pelegrí i nyàmera
- 13:30h: Cuina amb productes de Collserola. Cuiner: Miquel Farín. Amb la col·laboració del programa Alimentem Collserola i la pagesia del Parc Natural. Receptes: sopa d'ortiga i cassola de músic amb xai i coradella
- 15:15h: Cuina amb producte fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat. Cuinera: Montse Bertran de femcuinetes. Amb la col·laboració de Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat, Xarxa de Productes de la Terra i Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Recepta: cuscús amb verdures
- 16:30h: Cuina gastronòmica amb explicació nutricional. Cuiner: Albert Carbonell, especialitzat en Alta Cuina i estudiant de dietètica i nutrició. Recepta: colomí rostit amb crema de coliflor, verdures i el seu "parfait"
dilluns, 18 de novembre del 2019
FIRA ORÍGENS-OLOT
dilluns, 15 de juliol del 2019
TORNA LA REVOLUCIÓ AL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA
- Divendres 27 de setembre de 17.30 a 19.30
- Ponent: Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar, 1952)
- Ponència: "Posem la cuina i la gastronomia a la llista de les coses interessants de la vida"
- Tast de productes frescos del mercat amb vins del celler de Quim Batlle de Tiana
- Divendres 25 d'octubre de 17.30 a 19.30
- Ponent: Astrid Esquerre de Sincronia Integral
- Ponència: "El Feng Shui a la Cuina"
- Tast de productes de temporada
- Divendres 22 de novembre de 17.30 a 19.30
- Ponent: Viena Campos de la pastisseria de Takashi Ochiai, guanyadors amb Jordi Morelló, del Millor Panettone Artesà de la Península 2018
- Taller de postres de Nadal fets amb producte de temporada
- Tast maridats amb caves Titiana
- Divendres 20 de desembre de 17.30 a 19.30
- Ponent: Ana Casanova de Love Food
- Taller d'aperitius vegetarians per Nadal
- Tast de productes maridat amb te Kombucha
- Al mercat: Xarcuteria la Blanca i Bacallaneria Ca la Teresa.
- Per correu: cuinamercatcuba@gmail.com
- Per telèfon 699518310
- PL. de Cuba, 47 (08302 Mataró)
- Dimarts, dimecres i dijous, de 7.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.30h
- Divendres, de 6.00 a 20.30h
- Dissabtes, de 6.00 a 14.30h
dijous, 13 de juny del 2019
CUINA CATALANA ALS MENJADORS ESCOLARS
![]() |
Jordi Clusella, responsable àrea Cuina de F. Roca; M. Àngels Roca, consellera delegada de F. Roca; Pepa Aymamí, directora general de la FICCG; Ramon Luque, director de Qualitat i Producte de F. Roca. |