LA CUINA DEL CAMP DE TARRAGONA. DE LA RUTA DEL CISTER A LA COSTA DAURADA

El prestigiós gastrònom Jaume Fàbrega ens descobreix les grans receptes de la cuina de Tarragona i els seus voltants. El Camp de Tarragona i la ruta del Cister són dues de les marques més potents del Principat, des del punt de vista històric, geogràfic, turístic, artístic i també culinari. 

Amanida de mussola seca, romesco a la salbitxada, verdura amb bacallà fregit, capipota amb fesols, galeres a l’estil Calero, conill a la rabiosa, bunyols de poma... són algunes de les receptes que podrem trobar en aquest deliciós receptari, senzill i pràctic, escrit per Jaume Fàbrega i editat per Viena Edicions.

Jaume Fàbrega ens convida a descobrir més d’un centenar de receptes saboroses i típiques d’aquestes comarques, tant costaneres com de l’interior, en una guia on es barreja la cuina més tradicional amb petites pinzellades de modernitat.

El receptari inclou moltíssima informació de la gastronomia de cada comarca i de les diverses denominacions d’origen de la zona: Priorat, Montsant, Tarragona o Conca de Barberà.

Jaume Fàbrega és historiador, escriptor, periodista i consultor gastronòmic. Va ser professor de la Universitat de Girona (UdG) i de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Imparteix cursos de doctorat i màsters de Gastronomia i Vins a les universitats de València i Alacant, a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i en altres centres acadèmics, i fa conferències arreu dels Països Catalans. Ha publicat més de setanta llibres —entre els quals quatre enciclopèdies de gran format considerades obres de referència—, que han estat mereixedors d’un gran nombre de premis. En aquesta mateixa col·lecció ha publicat La cuina antiga, La cuina medieval i renaixentista, La cuina del 1714, La cuina modernista i La cuina de la Costa Brava.

Autor: Jaume Fàbrega

Títol: La cuina del Camp de Tarragona. De la ruta del Cister a la Costa Daurada

Col·lecció: Milfulls

Número de la col·lecció: 34

Nombre d'edició: 1a

Data de publicació: maig del 2022

ISBN:978-84-18908-46-0
Format:16 x 24 cm
Pàgines:280
Enquadernació:Rústica amb solapes
PVP: 24,50 €

LIDEROU CELEBRA EL CENTENARI I RENOVA LA SEVA IMATGE

Liderou celebra el seu centenari amb la renovació de la seva imatge 

Amb l’eslògan La mare dels ous i els nous envasos, vol projectar el seu compromís pel respecte als consumidors i a les gallines 

L’empresa garrotxina, que produeix més de 9 milions de dotzenes d’ous anuals, és una de les primers productores d’ous de Catalunya

Liderou, empresa productora d’ous ubicada a les comarques gironines, estrena a la propera edició del Saló Alimentaria (Barcelona, 4-7 abril) un canvi d’imatge i uns nous envasos, en el marc de les accions previstes per al seu centenari. 

Tot i que l’empresa té els seus orígens l'any 1920, el llançament de la nova imatge i envasos s’ha ajornat fins a aquest any, a causa de la pandèmia. 

La directora general de Liderou, Dolors Callís, explica que amb el canvi d’imatge i envasos, “volem acostar-nos més als nostres consumidors, explicant-los allò que ha donat sentit a la nostra empresa durant més de 100 anys: els nostres valors. La pandèmia ha posat sobre la taula, més que mai, el sentit de la comunitat. Ens semblava que havíem d’explicar que sempre hem posat l’accent en com fem les coses, més enllà del què fem”.

Liderou estrena logotip i també nou eslògan: La mare dels ous. El missatge té un doble sentit ens explica na Dolors: "l’estima que sentim per les gallines (les mares dels ous), i com el nostre ADN (la mare dels ous del nostre negoci) es fonamenta en la cura i el respecte per les persones i el territori".

Prop de 10 milions d’ous amb més 400.000 gallines al territori català Liderou té previst aquest 2022 unes vendes de més de 9 milions de dotzenes d’ous de proximitat. I és que, l’empresa garrotxina és una de les primeres productores d’ous de Catalunya i la primera a les comarques gironines en la producció d’ous de gallines a terra, ecològiques i a l’aire lliure. De fet, tota la producció es troba propera al centre d’envasament que la marca té a Maià de Montcal (quatre a la Garrotxa, una al Pla de l’Estany, dues a l’Alt Empordà, dues a La Selva i tres al Gironès). 

Els ous provenen de 60.000 mares pels ous ecològiques, 90.000 pels ous a l’aire lliure, 100.000 de Pica a terra i 150.000 pels ous en gàbia enriquida. 

L'any 2020, l’empresa va obtenir la certificació Welfair de benestar animal, una de les més rigoroses del sector. "Si les gallines estan bé, els ous seran millors. Per això, un equip de veterinaris i nutricionistes vetlla per buscar l’aliment més adequat en funció de cada edat, i els hi proporcionen espais perquè estiguin bé" diu na Dolors Callís. 

A la propera edició d’Alimentaria es presentaran els nous envasos i la nova marca a l’estand conjunt del Clúster Catalonia Gourmet, ubicat a la fira Gran Via, Pavelló 1, Carrer E, estand 200. 

Els nous envasos arribaran al mercat de manera progressiva. Els primers envasos amb la nova marca seran els dels ous de pagès perquè “és el model de producció que, juntament amb l’ecològic, marcaran el futur de les tendències de consum”, afirma Dolors Callís. 

Sobre Liderou Les arrels de Liderou neixen el 1920 quan els besavis de l’actual generació que dirigeix l’empresa portaven els ous frescos al mercat. Als anys 50, l’empresa va créixer arran de l’augment de la demanda provocada pel turisme a la Costa Brava. Als anys 70, van iniciar la construcció de granges pròpies. En el 1995 es va constituir Liderou com a societat i es va edificar el centre de classificació i distribució de Maià de Montcal (Girona). 

www.liderou.com@liderou_callis

LA LLARGA HISTÒRIA DEL PA

El pa és probablement amb el vi, l'oli i la cervesa un dels primers aliments processats de la història de l'alimentació, per tant de la humanitat. Fet principalment amb cereals, podríem dir que el pa i l'us d'aquests fan camí junts i es converteixen, amb el temps, en l'aliment bàsic per homes i dones, tot i que dona una mica de feina la seva elaboració. 

Alguns autors afirmen la possibilitat que l'ésser humà cuinés els cereals, en forma de farinetes, abans de fer pa, com a tal i, com d'altres descobriments culinaris seria fruit d'una casualitat, potser una massa de cereals aixafats i remullats es va coure al sol sobre una pedra o va caure en un racó d'una foguera i les cendres la van transformar en un pa pla i rudimentari.

Sempre s'havia relacionat el pa (i altres productes) amb la domesticació de les plantes durant el neolític, però investigacions recents de les restes d'aliments carbonitzats trobades en jaciments jordans com el de Shubayqa ens han proporcionat noves dades sobre el seu origen. Caçadors-recolectors d'època epipaleolítica que van viure 4.000 anys abans dels primers agricultors podrien haver consumit pa.

Cap el 11.000 i fins el 8.000 ane es va desenvolupar, des de l'Eufrates fins a Egipte una cultura, la natufiana, pionera en molts aspectes que després desenvoluparien agricultors i ramaders neolítics. Van construir petites cases de pedra, van fabricar eines de pedra com la falç per ajudar-se a recollir cereals i proliferen els molins i els morters per triturar el gra.

Shubayqa, excavada molt recentment (2012) per Richter i el seu equip, encara que uns anys abans (1996) l'arqueologa australiana Alison Betts ja havia descobert una important estructura de pedra, van treballar en dos edificis amb restes de pa ens els seus fogons, un dels quals havia estat fet servir per última vegada uns 14.600 anys abans. Aquesta dada modificava l'origen més antic de pa trobat fins aquell moment a Çatalhoyuk d'uns 9.000 anys d'antiguitat.

El pa dels natufians fabricat amb cereals salvatges, blat, ordi i civada, portava també restes de xufa i d'una planta aquàtica de la familia del papir.

BIBLIOGRAFIA

• L. González Carretero, M., Wollstonecroft, D.Q. Fuller (2017) A methodological approach to the study of archaeological cereal meals: A case study at Çatalhöyk East (Turkey). Vegetation History and Archaeobotany 26, pp. 415–432.
• A. Arranz-Otaegui, L. González Carretero, J. Roe, T. Richter (2018b) Founder crops v. wild plants: assessing the plant-based diet of the last hunter-gatherers in southwest Asia. Quaternary Science Reviews 186, pp. 263–283.

QUALLA BARCELONA

Barcelona acollirà aquest cap de setmana la primera mostra de formatges artesans catalans. La cita tindrà lloc a l'antiga Estació del Nord de la ciutat comtal.

A Qualla Barcelona podrem tastar i també comprar directament al productor, formatges del Molí de la LLavina, Cal Pujolet, Formatgeria de la Clua, Sant Gil d'Albió, Formatges Muntanyola, Molí de Ger, entre d'altres, fins a vint de les millors formatgeries artesanes del país.

El dissabte, dia 5, a les 11:00 h,  començarà la jornada amb un Tast Guiat de formatges, de la mà de Ramon Roset, maridats amb vins de la DO Penedès que enguany tindrà un estand exclusiu, on es podran tastar vins de 16 cellers de la Denominació.

Segiuran dues demostracions de cuina amb el cuiner del restaurant Dos Pebrots, Takeshi, i el pastisser Eugeni Muñoz, un taller de com es fa el formatge i la importància del consum dels làctics amb La Bona Llet, i una conversa sobre l'evolució del formatge català, entre Pep Palau, Anna Jubert, Eugene Celeri i Tana Collados, entre d'altres.

Tancarà la jornada un altre Tast Guiat (Formatges del Lactium) de la mà d'Isaac Gelabert.

Diumenge podrem escoltar la xerrada entre Josep Sucarrats, na Carme Ruscalleda, Carme Gasull i Ramon Roset a l'activitat gratuïta, Formatge i cuina.

L'Albert Marimon del restaurant La Cava i de nou el pastisser de Sant Vicenç dels Horts (Mostra Internacional de Pastisseria) Eugeni Muñoz, ens aproparan una mica més a cuinar amb formatges, més enllà dels risottos, les fondues o de les raclettes.

Un Tast Guiat amb Formatges de Llet de Cabres Catalanes tancarà el cap de setmana.

5 i 6 de març

Estació del Nord (Barcelona)

Dissabte de 10:00 a 22.00h

Diumenge de 10:00 a 20:00h

Teniu tota la informació de la Mostra a:

https://quallabarcelona.com/

BARCELONA BEER FESTIVAL 21

La Farga de L’Hospitalet (Barcelona) acull el certamen de cervesa artesana més important del Sud d'Europa. La IX edició del Barcelona Beer Festival se celebrarà el 17, 18 i 19 de desembre, i ho farà recuperant tota la seva essència, després d'haver hagut de cancel·lar -a pocs dies de la seva celebraciól'edició del 2020. 

El BBF 21 torna amb moltes ganes i amb les forces renovades. No en va, el sector cerveser artesà ha tingut temps de “regenerar-se” i, fins i tot, de provocar alguns “brots verds” realment trencadors i inèdits que es podran veure i descobrir en aquest BBF. Serà una edició més musical, amb més activitats complementàries, més gastronomia, en les que es potenciarà als guanyadors del Barcelona Beer Challenge (celebrat al maig del 2021) i en la que es descobriran les cerveseres més noves del moment, algunes d'elles creades durant la pandèmia. 

Especial atenció es donarà al fenomen de les novelles nòmades, per la qual cosa es descobriran les cerveses d’Oddity Brewing, Engorile Beer o Caravelle, entre altres; també seran protagonistes els nous estils com l’Italian Grappe Ale, que fusiona el millor del vi i de la cervesa, o d’altres que no tan nous però molt de moda, com el de les cerveses àcides de fermentació mixta. 

Aquest BBF 21 serà realment el punt de trobada de tots els que vulguin descobrir cerveses úniques i “diferents” -com la cervesa de sobrassada de Mallorca- i dels que vulguin conèixer en persona al seu cerveser favorit descobrint tots els secrets de les seves elaboracions (que es fa possible en els Meet The Brewer). 

Aquest 2021, el certamen superarà els seus propis rècords. ja que comptarà amb 161 aixetes -l'any 2019 van ser 110- que donaran la possibilitat al visitant de descobrir unes 575 cerveses diferents d'unes 250 marques, un autèntic paradís per a introduir-se i descobrir el món de les cerveses artesanes. Estaran distribuïdes tant en la barra principal -l'essència del certamen, on les cerveses giren constantment-, com també en els estands col·lectius -a destacar el de les Associacions de Cervesers-, en les aixetes fixes de cada cervesera, o en els Meet The Brewer. 

El certamen un any més, posarà a la disposició dels visitants els Beer Informers, guies oficials que permeten fer un autèntic viatge gustatiu, que a més, es pot complementar gastronòmicament, ja que hi haurà estands de menjar. 

Quan: 17, 18 i 19 de desembre de 2021

A on: La Farga de L’Hospitalet. C/ de Barcelona, 2

Horaris: Divendres i Dissabte, d'11 a 23h Diumenge, d'11 a 21h

• 5 stands gastronòmics  
• 20 activitats  
• 161 aixetes  
• 575 cerveses 
• 250 marques 
• 8,500 m2 

MIMMAR, LES PANADES MEDITERRÀNIES

Mimmar, les empanades mediterrànies més saboroses del barri

La botiga ofereix saborosos bocins de cuina en miniatura, empanades farcides de receptes de la nostra gastronomia, per emportar i per demanar a domicili.

Mimmar és la nova botiga d’empanades mediterrànies de l’Eixample barceloní amb servei de take away i/o delivery. Ubicada al carrer Còrsega 207 -el local que ocupava el mític bar Galeno, obert els anys 20-, Mimmar arriba per reivindicar els sabors de sempre, la cuina en miniatura per gaudir d'una (o un parell) de mossegades. Són receptes de tota la vida que ens recorden la nostra infantesa, presentades en una de les elaboracions més pròpies i populars de la cuina mediterrània: les panades.

Però Mimmar, tot i que aposta per la cuina marcada per la mar Mediterrània, no oblida l’intercanvi de cultures. Proposa una nova manera de menjar els plats i les receptes de sempre. I tot, tenint cura de tots els detalls amb delicadesa. Però per sobre de tot, Mimmar es presenta com una proposta que, després de tants mesos aïllats dels que més apreciem, ens vol convidar a compartir bons i saborosos moments amb els que més estimem.

‘Street food’ mediterrani

Mimmar ofereix en format “street food” o “finger food”, és a dir, en la forma de la popular i mítica empanada o cresta, sabors i receptes de qualitat, elaborades amb ingredients de proximitat, saludables i exquisits, cuinats a foc lent. Especialitats que serveixen per a farcir a mà una a una cadascuna de les crestes. En definitiva, grans receptes per menjar d’una mossegada.

Les especialitats de Mimmar es basen en plats molt tradicionals. Receptes com ara el remenat de bolets amb ceba; els espinacs a la catalana; l’albergínia amb formatge de cabra; els tomàquets cirerols amb mozzarella i alfàbrega; o la mítica samfaina. Per als “carnívors”, la Buti (de botifarra de pagès), i la de Bikini (amb pernil dolç La Selva i mozzarella) donen pas a les dues “reines” de la carta: les empanades de salsa bolonyesa del Cardenal (recepta inspirada en els macarrons de l’àvia Ana Maria); i les de rostit de pollastre de pagès a la catalana, la recepta clàssica amb prunes, pinyons i una mica picada màgica afegida en els últims moments de cocció. De la mar arriben la Madriles, un autèntic rock&roll de calamars a l’andalusa i allioli suau; la de Bacallà amb samfaina, i la Galega, la clàssica de tonyina i ou dur.

Mimmar també fa una ullada a altres cuines del món, ofereix tres especialitats forànies: empanada Thai, verdures amb carn de soja; pollastre thai, amb verduretes i llet de coco; i pulled pork, amb la mítica recepta nord americana. Per acabar, no us perdeu una de dolça, amb xocolata negre de Simon Coll i plàtan.

La carta d’empanades es complementa amb amanides i postres, com el got de fruita, el de xocolata, el got de crema catalana o tatin de poma. I en l’apartat de begudes, Mimmar també es vol desmarcar “mimmant” als seus clients amb aigua acaba de fer. Una aixeta en la mateixa botiga serveix per a omplir amb aigua osmotitzada les ampolles que es portin des de casa o que es comprin (per a reciclar) en el propi local. A més a més, s’ofereixen refrescos i una interessant oferta de cervesas artesanes.

Els clients poden demanar les empanades des del web www.mimmar.es, o a través d’operadors de menjar per emportar. També se les poden emportar directament si les compren a botiga (no hi ha servei de taula).

Els fundadors

Mimmar es va gestar en plena pandèmia. És el somni fet realitat dels germans Lenti i la seva amiga d’infantesa, la Georgia. Tots ells, amb experiència al món de la gastronomia i de l’hostaleria, especialment qui porta la batuta del projecte, Yigal Lenti, qui en el seu moment va viure des de dins com és el dia a dia d’un grup gastronòmic amb estrella Michelin.

I com la seva cuina, Mimmar s’ha fet a foc lent. Cada detall s’ha triat amb “mimmo”. Des de la ubicació en un barri ple de vida, a la vaixella, feta a mà per artesans de La Bisbal de l’Empordà. El resultat, un local amb esperit i ADN mediterrani, dissenyat pels interioristes d’Extra Bonus, i amb la imatge corporativa i il·lustracions d’Anastasiia Plotnikova.

L’objectiu empresarial dels fundadors de Mimmar és consolidar aquest negoci i poder créixer en els pròxims anys.

MERAVELLOSA TARDOR- GUIA DE LES FRUITES I HORTALISSES-AGEM

El Gremi de Majoristes de Fuites i Hortalisses de Barcelona (AGEM) acaba d'editar una petita guia de les fruites i les hortalisses de la temporada que tot just estrenem, la tardor.

Fruites com el mango, la xirimoia, la magrana, el codony i la castanya, entre altres, són les protagonistes d'aquesta estació on els dies s'escurcen, les fulles es tornen grogues o vermelles per caure poc després. De l'Aguaire ens arriben les últimes unitats de figues, les Coll de Dama, una de les varietats més apreciades. El raïm moscatell arribat des d'Alacant marcant el final de l'estiu i l'inici de la tardor i avançada l'estació llimones i mandarines ens omplen de vitamines i de dolçor.

Els bolets com el rovelló inunden les parades dels mercats i tot i que a casa nostre aquest aquest està considerat el rei, als boscos catalans en creixen d'altres varietats com trompetes, camagrocs, llenegues...

La tardor és també temps de cremes, escudelles i putxeros. La carbassa, en totes les seves varietats, la rodona, la cacauet o violí i la rabequet, comença temporada a mitjans d'estiu i es prolonga durant tota l'estació que ens ocupa. És una hortalissa molt agraïda, se'n fan purés i dolços i intervé en rostits, arrossos i amanides. Porros i naps faran les millors escudelles i el bròquil que obre la temporada de les crucíferes (cols, coliflors i romanescos) és un potent antioxidant.

Amb moniatos i castanyes celebrarem la nit del 31 d'octubre, la castanyada. Aquesta festa popular, originària de finals del XVIII, deriva dels antics àpats funeràris on es menjaven llegums, fruites seques i uns petits panets o panellets que servien com a ofrenes als difunts. Na xef Carme Ruscalleda, a la guia, prepara receptes originals amb aquests dos protagonistes: moniatos al forn per berenar o per postres, brou de castanyes, cóc de moniatos, orellanes i pinyons, etc.

Bona castanyada!