dimecres, 30 de març del 2022

LIDEROU CELEBRA EL CENTENARI I RENOVA LA SEVA IMATGE



Liderou celebra el seu centenari amb la renovació de la seva imatge 

Amb l’eslògan La mare dels ous i els nous envasos, vol projectar el seu compromís pel respecte als consumidors i a les gallines 

L’empresa garrotxina, que produeix més de 9 milions de dotzenes d’ous anuals, és una de les primers productores d’ous de Catalunya

Liderou, empresa productora d’ous ubicada a les comarques gironines, estrena a la propera edició del Saló Alimentaria (Barcelona, 4-7 abril) un canvi d’imatge i uns nous envasos, en el marc de les accions previstes per al seu centenari. 

Tot i que l’empresa té els seus orígens l'any 1920, el llançament de la nova imatge i envasos s’ha ajornat fins a aquest any, a causa de la pandèmia. 

La directora general de Liderou, Dolors Callís, explica que amb el canvi d’imatge i envasos, “volem acostar-nos més als nostres consumidors, explicant-los allò que ha donat sentit a la nostra empresa durant més de 100 anys: els nostres valors. La pandèmia ha posat sobre la taula, més que mai, el sentit de la comunitat. Ens semblava que havíem d’explicar que sempre hem posat l’accent en com fem les coses, més enllà del què fem”.

Liderou estrena logotip i també nou eslògan: La mare dels ous. El missatge té un doble sentit ens explica na Dolors: "l’estima que sentim per les gallines (les mares dels ous), i com el nostre ADN (la mare dels ous del nostre negoci) es fonamenta en la cura i el respecte per les persones i el territori".

Prop de 10 milions d’ous amb més 400.000 gallines al territori català Liderou té previst aquest 2022 unes vendes de més de 9 milions de dotzenes d’ous de proximitat. I és que, l’empresa garrotxina és una de les primeres productores d’ous de Catalunya i la primera a les comarques gironines en la producció d’ous de gallines a terra, ecològiques i a l’aire lliure. De fet, tota la producció es troba propera al centre d’envasament que la marca té a Maià de Montcal (quatre a la Garrotxa, una al Pla de l’Estany, dues a l’Alt Empordà, dues a La Selva i tres al Gironès). 

Els ous provenen de 60.000 mares pels ous ecològiques, 90.000 pels ous a l’aire lliure, 100.000 de Pica a terra i 150.000 pels ous en gàbia enriquida. 

L'any 2020, l’empresa va obtenir la certificació Welfair de benestar animal, una de les més rigoroses del sector. "Si les gallines estan bé, els ous seran millors. Per això, un equip de veterinaris i nutricionistes vetlla per buscar l’aliment més adequat en funció de cada edat, i els hi proporcionen espais perquè estiguin bé" diu na Dolors Callís. 

A la propera edició d’Alimentaria es presentaran els nous envasos i la nova marca a l’estand conjunt del Clúster Catalonia Gourmet, ubicat a la fira Gran Via, Pavelló 1, Carrer E, estand 200. 
Els nous envasos arribaran al mercat de manera progressiva. Els primers envasos amb la nova marca seran els dels ous de pagès perquè “és el model de producció que, juntament amb l’ecològic, marcaran el futur de les tendències de consum”, afirma Dolors Callís. 

Sobre Liderou Les arrels de Liderou neixen el 1920 quan els besavis de l’actual generació que dirigeix l’empresa portaven els ous frescos al mercat. Als anys 50, l’empresa va créixer arran de l’augment de la demanda provocada pel turisme a la Costa Brava. Als anys 70, van iniciar la construcció de granges pròpies. En el 1995 es va constituir Liderou com a societat i es va edificar el centre de classificació i distribució de Maià de Montcal (Girona). 

dimarts, 22 de març del 2022

LA LLARGA HISTÒRIA DEL PA

El pa és probablement amb el vi, l'oli i la cervesa un dels primers aliments processats de la història de l'alimentació, per tant de la humanitat. Fet principalment amb cereals, podríem dir que el pa i l'us d'aquests fan camí junts i es converteixen, amb el temps, en l'aliment bàsic per homes i dones, tot i que dona una mica de feina la seva elaboració. 

Alguns autors afirmen la possibilitat que l'ésser humà cuinés els cereals, en forma de farinetes, abans de fer pa, com a tal i, com d'altres descobriments culinaris seria fruit d'una casualitat, potser una massa de cereals aixafats i remullats es va coure al sol sobre una pedra o va caure en un racó d'una foguera i les cendres la van transformar en un pa pla i rudimentari.

Sempre s'havia relacionat el pa (i altres productes) amb la domesticació de les plantes durant el neolític, però investigacions recents de les restes d'aliments carbonitzats trobades en jaciments jordans com el de Shubayqa ens han proporcionat noves dades sobre el seu origen. Caçadors-recolectors d'època epipaleolítica que van viure 4.000 anys abans dels primers agricultors podrien haver consumit pa.

Cap el 11.000 i fins el 8.000 ane es va desenvolupar, des de l'Eufrates fins a Egipte una cultura, la natufiana, pionera en molts aspectes que després desenvoluparien agricultors i ramaders neolítics. Van construir petites cases de pedra, van fabricar eines de pedra com la falç per ajudar-se a recollir cereals i proliferen els molins i els morters per triturar el gra.

Shubayqa, excavada molt recentment (2012) per Richter i el seu equip, encara que uns anys abans (1996) l'arqueologa australiana Alison Betts ja havia descobert una important estructura de pedra, van treballar en dos edificis amb restes de pa ens els seus fogons, un dels quals havia estat fet servir per última vegada uns 14.600 anys abans. Aquesta dada modificava l'origen més antic de pa trobat fins aquell moment a Çatalhoyuk d'uns 9.000 anys d'antiguitat.

El pa dels natufians fabricat amb cereals salvatges, blat, ordi i civada, portava també restes de xufa i d'una planta aquàtica de la familia del papir.




BIBLIOGRAFIA

  • L. González Carretero, M., Wollstonecroft, D.Q. Fuller (2017) A methodological approach to the study of archaeological cereal meals: A case study at Çatalhöyk East (Turkey). Vegetation History and Archaeobotany 26, pp. 415–432.
  • A. Arranz-Otaegui, L. González Carretero, J. Roe, T. Richter (2018b) Founder crops v. wild plants: assessing the plant-based diet of the last hunter-gatherers in southwest Asia. Quaternary Science Reviews 186, pp. 263–283.

dijous, 3 de març del 2022

QUALLA BARCELONA



Barcelona acollirà aquest cap de setmana la primera mostra de formatges artesans catalans. La cita tindrà lloc a l'antiga Estació del Nord de la ciutat comtal.

A Qualla Barcelona podrem tastar i també comprar directament al productor, formatges del Molí de la LLavina, Cal Pujolet, Formatgeria de la Clua, Sant Gil d'Albió, Formatges Muntanyola, Molí de Ger, entre d'altres, fins a vint de les millors formatgeries artesanes del país.



El dissabte, dia 5, a les 11:00 h,  començarà la jornada amb un Tast Guiat de formatges, de la mà de Ramon Roset, maridats amb vins de la DO Penedès que enguany tindrà un estand exclusiu, on es podran tastar vins de 16 cellers de la Denominació.

Segiuran dues demostracions de cuina amb el cuiner del restaurant Dos Pebrots, Takeshi, i el pastisser Eugeni Muñoz, un taller de com es fa el formatge i la importància del consum dels làctics amb La Bona Llet, i una conversa sobre l'evolució del formatge català, entre Pep Palau, Anna Jubert, Eugene Celeri i Tana Collados, entre d'altres.

Tancarà la jornada un altre Tast Guiat (Formatges del Lactium) de la mà d'Isaac Gelabert.

Diumenge podrem escoltar la xerrada entre Josep Sucarrats, na Carme Ruscalleda, Carme Gasull i Ramon Roset a l'activitat gratuïta, Formatge i cuina.

L'Albert Marimon del restaurant La Cava i de nou el pastisser de Sant Vicenç dels Horts (Mostra Internacional de Pastisseria) Eugeni Muñoz, ens aproparan una mica més a cuinar amb formatges, més enllà dels risottos, les fondues o de les raclettes.

Un Tast Guiat amb Formatges de Llet de Cabres Catalanes tancarà el cap de setmana.


5 i 6 de març

Estació del Nord (Barcelona)

Dissabte de 10:00 a 22.00h

Diumenge de 10:00 a 20:00h


Teniu tota la informació de la Mostra a:

https://quallabarcelona.com/