Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris KM0. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris KM0. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 d’octubre del 2021

MERAVELLOSA TARDOR- GUIA DE LES FRUITES I HORTALISSES-AGEM



El Gremi de Majoristes de Fuites i Hortalisses de Barcelona (AGEM) acaba d'editar una petita guia de les fruites i les hortalisses de la temporada que tot just estrenem, la tardor.

Fruites com el mango, la xirimoia, la magrana, el codony i la castanya, entre altres, són les protagonistes d'aquesta estació on els dies s'escurcen, les fulles es tornen grogues o vermelles per caure poc després. De l'Aguaire ens arriben les últimes unitats de figues, les Coll de Dama, una de les varietats més apreciades. El raïm moscatell arribat des d'Alacant marcant el final de l'estiu i l'inici de la tardor i avançada l'estació llimones i mandarines ens omplen de vitamines i de dolçor.

Els bolets com el rovelló inunden les parades dels mercats i tot i que a casa nostre aquest aquest està considerat el rei, als boscos catalans en creixen d'altres varietats com trompetes, camagrocs, llenegues...

La tardor és també temps de cremes, escudelles i putxeros. La carbassa, en totes les seves varietats, la rodona, la cacauet o violí i la rabequet, comença temporada a mitjans d'estiu i es prolonga durant tota l'estació que ens ocupa. És una hortalissa molt agraïda, se'n fan purés i dolços i intervé en rostits, arrossos i amanides. Porros i naps faran les millors escudelles i el bròquil que obre la temporada de les crucíferes (cols, coliflors i romanescos) és un potent antioxidant.

Amb moniatos i castanyes celebrarem la nit del 31 d'octubre, la castanyada. Aquesta festa popular, originària de finals del XVIII, deriva dels antics àpats funeràris on es menjaven llegums, fruites seques i uns petits panets o panellets que servien com a ofrenes als difunts. Na xef Carme Ruscalleda, a la guia, prepara receptes originals amb aquests dos protagonistes: moniatos al forn per berenar o per postres, brou de castanyes, cóc de moniatos, orellanes i pinyons, etc.

Bona castanyada!




diumenge, 25 de juliol del 2021

LA SOBRASSADA I ALTRES EMBOTITS DE MALLORCA-SES ILLES KM 0


Quan parlem d'embotits i de Mallorca el primer que ens ve al cap és la sobrassada però, no està clar que s'elaborés per primer cop a l'illa, ni que fos vermella originàriament, en tot cas una mica negra si s'utilitzava la tècnica del fumat,  o s'afegia garum de vi, ni que sigui l'unic embotit que s'elabora en aquest indret, encara que, n'és el més representatiu i una de de les estrelles gastronòmiques illenques.

L'origen dels embotits es perd pels territoris de l'Orient Mitjà quan sorgeix la necessitat de crear una fòrmula per la conservació dels aliments, conservats en sal o fumats. Es possible que els fenicis contribuiren a introduir la cria del porc per allà on desembarcaven perquè era un aliment que els agradava molt però, com ja he explicat en altres ocasions, els verdaders xarcuters de la història van ser els romans, amantíssims d'aquestes saboroses menges, que van aprendre a confeccionar-les dels seus veïns, els grecs, que abans que ells ja elaboraven botifarres de sang.

La primera cita que es coneix on apareix el nom d'aquest embotit és d'un text de l'any 1403 on el rei Martí I de Catalunya-Aragó (1356-1410) demana a un tal mossèn Gil, majordom del seu primogènit, llavors rei de Sicília, uns productes de l'illa: "Entès havem que vós servits de maiordom al rey de Sicilia [...] per què us pregam e manam que'ns trametats d'aquexes viandes que aquí se apperellen, és a saber: ventos de socera, sobressades, verines, salsici, andoles, quasi cavalls e andoses".

De Sicília a València, un dels principals ports de la mediterrània, camí de Mallorca, així sembla que va ser gràcies a l'important comerç marítim que tenia lloc cap el segle XV entre les terres de l'est i de l'oest de la Corona d'Aragó. A l'arxiu d'una família de mercaders italians, establerts a la ciutat de València, els Datini de Prato, pels vols de la mateixa època, queda reflectida la compra de dues sopresate, per cert, a un preu elevadíssim, la qual cosa justificaria la poca presència de l'embotit en els documents de l'època.

També Enrique de Villena en su Tratado de arte de cortar del cuchillo o Arte cisoria (1423) en fa una referència quan descriu les tècniques per trinxar diferents aliments i, cita: "vientres de puerco adobados, tripas rellenas, morcillas longanizas y sopresadas".

Segons l'Alcover-Moll el mot prové de la paraula soprassata, nom d'una especialitat italiana feta amb carn de porc que recorda al salami, però que s'assembla més a la carn i xua menorquina que a la sobrassada en sí. En aquest mateix diccionari es defineix la sobrassada (fem) com un farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut. És un producte típic de les Balears que s'ha estès al continent, sobretot al País Valencià, on s'anomenen també Marines o Tàrbenes, com el poble repoblat per mallorquins, arran de l'expulsió dels moriscos, el segle XVII i on encara usen l'article salat. 

En castellà li diuen "sobrasada" mot pres del català.

No tenim la resposta definitiva per saber exactament on es va preparar sobrassada per primera vegada, hi ha diverses teories i defensors, però la possibilitat que l'origen siguin les terres de la península itàlica és versemblant. Joan Coromines, un altre filòleg, no hi està del tot d'acord. Ho corrobora Bruno Migliorini, un gran coneixedor de la llengua i la cultura italianes. En aquelles dates Sicilia es trobava sota domini catalano-aragonès i sobta que la paraula no aparegui en la documentació italiana fins 150 anys després. En el seu diccionari etimològic recull la definició de soprassata com: "una especie de salume fatto colla testa, i muscoli de le zampe e le cotenne del maiale".

Parlar de sobrassada, i altres embotits, obliga a fer referència a les tradicionals matances documentades a principis del segle XIV, però que possiblement es remuntin  a un període més antic, amb el parentesi, clar, del temps de dominació musulmana. Seguint els preceptes d'alguns escriptors agraris romans i amb poques variacions, la carn dels porcs se sala i poca cosa més. Les primeres elaboracions de que tenim notícia (1407) són les butiffarres que es fan amb la sang de l'animal que són de consum quasi immediat i un clar antecedent dels botifarrons.

Als inventaris d'època medieval apareixen quarts o meitats senceres d'animal, bacons i carn salada. Llull, per exemple, mai parla, en els seus escrits, d'altres productes fruit de les matances. Sovinteixen, això sí, les olles per contenir sagí o saïm, el greix per cuinar amb clares connotacions religioses.

La primera menció a la sobressada, pròpiament dita, la trobem a principi del segle XVI. Entre els bens de Joan Desmas hi ha: "una dotzena de sobrassades, tres blanchs, una llangonissa i una olla de sagí plena" (1506). A partir d'aquest moment la sobrassada i altres preparacions (bisbes, avaries, blancs, poltrú) comencen a aparèixer amb certa freqüència entre les preparacions del porc. 

Poc a poc la sobrassada va adquirint un gran prestigi i cap el segle XVII s'incorpora a la cuina amb receptes com la sobrassada amb mel. El millor animal per a confeccionar-les és el porc negre mallorquí, negrot, no gaire alt, amb grans orelles caigudes i alimentat amb figues i ordi (els que s'alimenten amb aglans són exportats a Catalunya).

El característic color vermell que li proporciona el pebre vermell o pebre bord com l'anomenen a l'illa, constitueix un dels seus trets distintius més diferenciador, és l'unic embotit dels Països de parla catalana que l'incorpora, però els processos d'assimilació culinaris no són mai d'avui per demà, les primeres sobrassades, evidentment, no incorporaven aquesta espècie vinguda d'Amèrica després del descobriment del continent. Cap el 1600 encara no es fa servir, sí més no, només com ornament. Les primeres evidències són del darrer terç del XVII. A un inventari d'espècies del convent de Sant Bonaventura de Lluchmajor, trobem la primera menció: "...5 lliures de pebre vermell..."(1691).





Altres embotits

Es poden fer servir diferents criteris per classificar els embotits: de carn, que a la vegada poden ser purs, quan estan fets només d'una espècie animal o de mescla quan estan compostos per més d'una, de visceres, i de sang. Una altra manera de diferenciar-los depèn de la consistència que presenten: durs, tous o de pasta o, pel color: negres, vermells o blancs, si s'han preparat amb sang, pebre vermell o l'absència d'ambdós.

No obstant la classificació més acceptada és la que els diferencia pel procés d'elaboració en crus, quan només ha estat sotmés a l'adob i al pastat abans d'omplir els budells que els contenen, exemples en són les salsitxes i les botifarres; curats quan a més es deixen madurar i assecar, com la sobrassada entre altres; i cuits quan són sotmesos a la cocció en aigua a temperatura elevada (de 70 a 95º), com els botifarrons, el camallot, la varia... El curat va ésser, en els seus orígens, una tècnica de conservació derivada de la saladura. Alguns d'aquests embotits poden ser a més a més fumats. A finals de l’any 1993, la qualitat i tradició de la sobrassada, va ser reconeguda mitjançant la concessió d’un dels màxims distintius de qualitat, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Els testimonis de les normes de preparació d'embotits en els llibres de receptes de cuina de Mallorca són escassos. Algunes referències com el Receptari de cuina del segle XVIII de Fra Jaume Martí (1788) detalla com elaborar blanquets amb cervells de porc o d'anyell, preparacions fora de l'àmbit exclusiu de les matances.

Haurem d'esperar a l'obra de S'Arxiduc, com se l'anomena a l'illa. Lluís Salvador d'Austria-Toscana (1847-1915) va passar llargues temporades a Mallorca i va deixar una extènsa obra sobre les Illes. A Die Balearen descriu el ritual i les normes a seguir a la festa de matances i ens proporciona diverses receptes dels diferents tipus d'embotits, composició, mètodes d'elaboració, etc, tot i que a les descripcions s'aprecien forces errors de procediment. Destaca la importància del saïm i la sobrassada dins la cuina mallorquina. L'averia negra, el camallot (camaiot) embolcallada amb la pell de la cuixa, les botifarres, el botifarrons...tots bullits al calderó, una gran olla plena d'aigua salada.

Per fer la sobrassada, segueix S'Arxiduc, es fa servir la carn magre més grassa, picada, i condimentada amb sal i pebre bo. S'embuteix en budells grossos i prims que llavors s'anomenen llonganisses. 

Ses illes Km0

Ses Illes Km0 és una iniciativa catalano-mallorquina, amb un clar objectiu, donar a conèixer i fer més proper tot allò que s'elabora a les Illes. És un projecte d'una certa antiguitat, de més de vint anys que amb el confinament motivat per la pandèmia ha vist la llum. Tot i que a Catalunya es valoren molt els prductes illencs, alguns, al menys per a mi, eren desconeguts, con les averies o les llonganisses de sobrassada. 

Gràcies al gastrònom Jaume Fàbrega que ens fa cinc cèntim de totes aquestes suculentes menges, en tenim una mica més de coneixement. Us reprodueixo alguns fragments d'una publicació que el mestre ha confegit especialment pels amics de #Sesilleskm0.

La llonganissa de sobrassada és un embotit difícil de trobar a Catalunya. És un embotit fresc que es fa amb xua fresca de porc (cansalada), carn magra de porc, pebre vermell, sal i pebre bo (pebre negre). Embotida en budell prim, és ideal per fregir o fer a la brasa. També serveix per cuinar: macarrons, calamars farcits, llegums, ous trencats, etc. Té un gust franc i equilibrat de greix i carn frescos i el característic pebre bord (pebre vermell) de tap de Cortí, propi de Mallorca.

El botifarró es fa amb carn magra de porc, papada, sang i espècies (pebre bo, pebre de Jamaica, clavell, canyella i pebre bord coent). És com una botifarra negra prima, en format petit, però de gust més especiat. És deliciós menjat cru simplement amb pa o amb pa amb tomàquet. També es fa a la brasa.

La varia negra és el nom que porta a Mallorca la botifarra negra (i en el seu cas blanca) gruixuda. Similar al bull, bisbe, peltruc catalans. Embotit en un budell de porc gruixut, es fa amb carn magra, papada, sang, sal, pebre bo, canyella, nou moscada i pebre bord coent. El picat de la carn és més gruixut que en el botifarró, i permet apreciar tots els matisos gustatius. De gust aromàtic, càlid i intens.  És deliciós amb tomàquet, en entremesos…També aporta un gust deliciós a diversos plats: faves ofegades, fideus, llegums…

El camallot escrit correntment “camaiot”, per la fonètica de la pronunciació, és un dels més importants embotits dels Països Catalans i un competidor avantatjat d’un embotit italià similar, el zampone. Fet amb carn magra, papada, sal, pebre bo, canyella, clavell, nou moscada i pebre bord coent. La seva característica, que el fa únic, és que s’embolcalla amb cotna de porc i no amb budell. Originàriament amb el pernil davanter desossat. Presenta una forma compacta i ovalada, i un cosit a mà. Deliciós per menjar amb pa amb tomàquet. Té les mateixes aplicacions culinàries que la varia negra: fregit, al forn, faves, guisats, arrossos, fideus, farciment de calamars i altres ingredients, etc.

I la sobrassada, #sobrassadaimés el gran embotit de Mallorca que ha donat la volta al món. Feta amb xuia (cansalada), carn, pebre bord de Tap de Cortí, sal, pebre bo i budell natural. N’hi ha de primes i de gruixudes, de tendres i de velles, que poden arribar a l’any de maduració. Deliciosa per menjar untada sobre una llesca de pa o una torrada, millor calenta. Insubstituïble en tota mena de plats: arrossos, macarrons, guisats de llegums, faves, amb mel, en suquet, en truita, ous ferrats, ous remenats o ous al plat, frits de menuts, etc. També és deliciosa en panades i diversos farcits, com per exemple de calamars.




BIBLIOGRAFIA

  • Contreras, A. Pinya, A. La sobrassada de Mallorca, cuina i cultura. Consell de Mallorca, 2000.
  • Fàbregas, J. La cuina de Mallorca. El gall editor. Pollença 2006.
  • Fàbregas, J. Embotits mallorquins Km0. Article facilitat per Ses Illes Km0.

WEBGRAFIA

divendres, 9 de juliol del 2021

GUIA DE LES FRUITES D'ESTIU

L’estiu ens obsequia amb fruites extraordinàries! 

Són fruites arrelades a la nostra cultura alimentària i, fins i tot, a la nostra història. Moltes són genuïnament mediterrànies. 

Les rebem de tot el litoral, des d’Almeria fins a Tarragona, passant per Cartagena i Alacant, i també de l'interior, de l’Aragó, de Lleida i de Girona, sense oblidar les comarques de Barcelona. 

Cireres, préssecs i nectarines, melons i síndries, peres, prunes, figues i raïm...aromes, colors i sabors meravellosos i tradicionals. El Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna (AGEM) ens presenta una petita guia on podem descobrir les principals fruites que trobarem al mercat des de finals de primavera fins a principis de tardor.

Les principals varietats, els seus orígens i els moments òptims per al seu consum, són també en aquesta guía.

Viurem l’estiu amb bona fruita i sempre #DeTemporadaMillor


#DeTemporadaMillor

Més saludable, Més saborós De temporada, Millor!

Nespra o micaco, és la primera fruita de pinyol de la primavera. La temporada d’aquesta arriba fins a principis d’estiu. El principal origen d’aquesta fruita és Alacant, se'n fan de boníssims a Callosa d'en Sarria on es poden veure les plantacions per tota la vall.

La cirera és una fruita captivadora que agrada a grans i petits, pel seu sabor únic, per la textura inconfusible, la forma graciosa que té i, alhora, còmoda per al seu consum. A nivell nutricional és interesantíssima, és molt rica en antioxidants que ajuden a mantenir la pell i les articulacions en òptim estat. Les varietats més primerenques arriben el mes d’abril i la seva temporada s’allarga fins a final de juny. Ens arriben de diversos orígens, com les de la Ribera de l’Ebre, les de Tarragona i de diferents zones del Baix Llobregat. És també molt valorada les cireres que arriben des de l’Aragó i d’Extremadura. 

Les prunes de la varietat Mirabolà, petites amb tons groguencs i sangunis, obre la temporada d’aquesta fruita a mitjans de primavera. És una varietat autòctona del Baix Llobregat. La seva temporada dura fins a principis d’estiu. D’aquesta pruneta, diuen els experts que "és dolça fins al pinyol". Les varietats de pruna es van succeint fins el mes de setembre. Són de diferents colors, mides i orígens com la Clàudia, de tons verds i especialment dolça, o bé la Japonesa de color groc.

Maduixa. La temporada comença a ple hivern. A mitjans de gener i febrer és quan arrenca amb força la campanya de maduixes de Huelva. Les maduixes andaluses s’allarguen fins al març. La temporada de la maduixa del Maresme comença el mes d’abril i es prolonga fins al juny. 

Figues i Figaflors. La figa és una fruita carismàtica, dolça, aromàtica i mediterrània. Cap a finals d’agost, arriba al mercat una de les varietats més estimades a casa nostra, la coll de dama l’origen de les quals més valorat són les terres d’Alguaire, al Segrià. A Barcelona també hi ha zones on se'n produeixen. Una altra varietat habitual que trobem als mercats és la colar, de mida més grossa i que prové, sobretot, del Camp d’Elx, a Alacant. La temporada de figues, si la climatologia ho permet, s'allarga fins l’octubre. Des de mitjans de primavera, fins a principis d’estiu arriben al mercat les primeres figaflors (primera florida d’algunes figueres). Alacant és una gran zona productora d’aquesta fruita. Les figaflors són més lleugeres de sabor que les figues.

Peres d’estiu. A l’estiu gaudim de diferents varietats de peres, les Castell o de Sant Joan, petites, alegres, cruixents i dolces però que són de temporada molt curta i arriben tot just a mitjans de juny. A partir de juliol, trobem als mercats la pera ercorlina i, a ple estiu la pera llimonera, la de Lleida amb Denominació d'Origen Protegida, molt dolces, gustoses i de carn blanca i granulosa al paladar. També de Lleida, ens arriba els mesos d’agost i setembre la pera blanquilla, de pell fina i verda, llisa i brillant. La seva carn és molt sucosa. 

Melons i sindries

Una de les primeres varietats que obre la temporada de meló, cap a mitjans de maig, és el Gàl.lia que ens arriba des de Cadis. Una mica més tard ja trobem les varietats rodones i de mida més petita com els Cantalup, que a França els mengen sovint a les amanides i, el mes de juny arreu arriben els més valorats i molt nostres, els melons Pell de Gripau.

Cantalup de Charentais: són melons d’estiu petits i rodons, no superen el kg de pes. El Charentais o meló francès és la varietat més freqüent del tipus Cantalup a les nostres fruiteries i mercats. Té la carn ataronjada i la seva pell és d’un verd alegre i clar. El distingireu fàcilment per les vetes regulars que creuen la pell d’un extrem a l’altre. És molt dolç i especialment aromàtic. 

Gàl.lia: petit i rodó, és una varietat molt aromàtica i dolça. Té la pell fina, per això es pot aprofitar molt bé la seva polpa. La intensitat del seu color indica el punt de maduresa. El ben groc és el més bo! 

Pinyonet Pell de Gripau: aquest meló de pell de color verd fosc i brillant, conegut simplement com a Pell de Gripau, és el més popular i consumit a casa nostra. Pot arribar a pesar fins a 4 kg. La seva polpa és blanca, ferma i cruixent, i el sabor, delicat i suau. En els pigments ataronjats es concentra la vitamina A. Obren la temporada a finals de primavera i arriben d’Almeria, de Múrcia, de Castella-La Manxa. A Lleida i Tarragona també hi ha producció d’aquesta fruita.

Síndria. La síndria és la fruita mé famosa de l’estiu. El seu consum és proporcional a la temperatura, com més calor fa, més en menges. Les primeres síndries arriben a mitjans de primavera des d’Almeria. Progressivament al mercat trobem les síndries de tot el litoral, especialment, Múrcia i País Valencià. Des de fa quasi una dècada, s’han popularitzat de manera extraordinària les varietats sense llavors. Són síndries de molta qualitat, de polpa molt cruixent i de dolçor intensa i agradable. Una altra característica és que es conserven molt bé. La temporada de síndria es prolonga tot l’estiu. 





Raïm Moscatell, varietat de raïm genuïnament mediterrània. La seva temporada és curta, va de finals d’agost fins principi d'octubre. El principal productor és Alacant. De tonalitats daurades quan madura, destaca pel seu aroma i la seva dolçor inconfusibles. 

Nabius. Si bé és cert que disposem d’aquesta petita fruita durant tot l’any, la seva temporada natural a la Península comença el mes de maig i s’estén fins a mitjans del mes d’agost. 

Albercoc. A principis del mes de maig, arrenca la temporada d’albercoc, fruita de pinyol totalment primaveral. Les varietats més primerenques són de carn blanca i ens arriben sobretot de Múrcia i València. A mesura que avança la temporada, se sumen els albercocs de Tarragona i de Lleida. Entre les varietats més conegudes tenim els tipus orange i el galta roja, que recorda la pell de les galtes rosades d’un nadó. Molt rics en vitamina A, essencial per al bon estat de la vista, la pell i els ossos.

Els préssecs, amb les seves diferents varietats, constitueixen una de les fruites icòniques de l’estiu. Tot i que les varietats primerenques arriben a mitjans de primavera, és a partir de Sant Joan quan és plena temporada de préssecs i nectarines. S’allarga durant tot l’estiu fins a les varietats tardorenques que arriben ben entrat el mes de setembre, com el préssec de Calanda. El préssec pla o paraguaià és un dels més populars i consumits. Té forma aixafada, la seva carn és blanca i suau i, es caracteritza pel seu sabor realment exquisit. Altres varietats són: el préssec vermell o d’aigua, vermell per fora i de carn groga i sucosa; el préssec de vinya, groc per dins i per fora, aromàtic i de carn consistent; i el préssec blanc o gavatxo, de carn blanca i sucosa. Els principals orígens d’aquestes fruites són Lleida i Aragó.



dilluns, 8 de març del 2021

GUIA DE LES FRUITES I HORTALISES DE TEMPORADA-HIVERN PRIMAVERA



De temporada, millor!

El Gremi de Majoristes de Fuites i Hortalisses de Barcelona (AGEM) acaba d'editar una petita guia de les fruites i les hortalisses de temporada hivern-primavera. Inclou dues estacions degut a que molts fruits de la terra presenten diferents varietats i, entre les primerenques i les més tardanes, en molts casos, s'allarguen entre dues estacions.

L'AGEM agrupa totes les empreses majoristes hortofrutícoles que operen al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna. L'any 1977 el col·lectiu comença a treballar sota aquest nom, malgrat molt abans el sector ja estava organitzat i unit. El 1971 el mercat central es trasllada del Born a Mercabarna i, avui en dia està al capdavant dels mercats majoristes europeus.



Més saludable, més saborós. De temporada, millor! 

(hortalisses)

Calçots. La temporada d'aquesta hortalissa comença a finals d'octubre, el moment òptim per consumir-la és el mes de febrer i s'allarga durant tot el mes de març. Els calçots provenen de les terres de Ponent (Lleida), el Baix Llobregat (Barcelona) i Valls (Tarragona) certificats amb Denominació d'Origen Protegida. És una hortalissa emblemàtica, molt popular i que aplega famílies senceres i amics per celebrar calçotades.

Carxofes. Arrebossades, en truita, al forn, a l'arròs, bullides o a la brasa, és esperada en candeletes. Des del desembre fins l'abril, les primeres a arribar als mercats són les vingudes de l'horta murciana, més tard les de Benicarló (Castelló) amb DOP i les molt nostres carxofes del Prat, boníssimes!

Escaroles. La perruqueta, la més preuada, es conrea al Garraf, al Baix Llobregat, al Maresme i també al Baix Camp (Tarragona). La temporada va de desembre fins a final de març. Protagonista del xató i emparentada amb l'endívia de fulles blanques, molt popular a França que les serveixen amb una salsa de mostassa o formatge rocafort.

Fonoll. També anomenada fenoll, aquesta hortalissa es pot considerar com una planta aromàtica i medicinal, i és un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. El millor moment per consumir-la és l'hivern i es conrea a les comarques de Tarragona i Barcelona. Les llavors s'aprofiten a la cuina de molts països, les fulles verdes es mengen en amanides o per fer sopes i els bulbs es preparen amb beixamel o bullits i acompanyats d'una vinagreta.

Porros. D'octubre a maig, el conreat al Baix Llobregat, té una textura i suavitat extraordinàries. Familiar de l'all i la ceba, és originari d'Euroàsia. Escalivats i acompanyats d'alguna salsa com la salvitxada, per exemple, són una delícia a la taula, també es poden preparar en una coca salada. És una de les hortalisses que s'afegeix a l'escudella i alguns cuiners els substitueixen, per la seva suavitat, a cebes i alls.

Espàrrecs. Destaca el boníssim espàrrec blanc de Gavà, però en truita, els verds que se'n fan durant tot l'any a hivernacles, són espectaculars. La varietat salvatge s'anomena espàrrec de marge. És baix en calories, no conté ni greix ni colesterol i té un baix contingut en sal. És ric en àcid fòlic, potassi i fibra natural.

Pèsols. Joia de la gastronomia, sobretot si prové del Maresme, la seva temporada va de febrer a maig. És una lleguminosa i les dues varietats més preuades són la garrofal o de Llavaneres i la floreta. El tirabec és un pèsol d'una varietat allargassada que es menja tendre i amb la tavella. Els pèsols negres, acompanyats d'un bon tros de cansalada rostida, són un plat típic del Bergadà.

Faves. Aquesta lleguminosa mediterrània es recull de març a maig. Les primeres arriben de Múrcia i Castelló, més tard tenim les produccions locals del Baix Llobregat i del Maresme. Les faves ofegades o a la catalana és un plat tradicional d'aquesta cuina, però també és una menja típica de València o de Ses illes.

Bolets de primavera. No tant populars com els bolets de tardor, aquest producte silvestre és molt desitjat. Múrgoles o rabassoles, ceps, carreretes per preparar guisades amb vedella, moixernons i rossinyols són els més coneguts.


Més saludable, més saborós. De temporada, millor! 

(fruites)

Mandarines. A l'octubre ens arriben les primeres, les clemenules, i al novembre arrenca amb molta força la temporada. El principal orígen a casa nostra és Alacant.

Taronges. A finals de la tardor ens arriben les primerenques, navellines i salustianes, però a l'hivern rebem les varietats més dolces, Navel, Navelate, Lanelate. Els fruits més tardans, fins el mes de maig arriben del tipus València. La sanguina, arriba al febrer i és molt rica en vitamina C.

Llimones. En tenim tot l'any, però el moment òptim d'aquest cítric és des del final de la tardor fins la primavera. Múrcia i Alacant en són les dues grans zones productores.

Aranges. La temporada d'aquest cítric va del desembre fins l'abril. Procedeixen de Múrcia, València i Sevilla.

Alvocat de Màlaga. Fruit tropical, considerat un súper aliment, molt ric en vitamines, minerals i antioxidants. La seva temporada va del desembre fins el març. A la península se'n conreen principalment a Màlaga.

Kiwi del nord d'Espanya. Aquesta fruita novazelandesa, rica en vitamina C, fa molts anys que es conrea a Galícia, Astúries i Cantàbria. En podem gaudir des de finals de tardor fins a mitjans d'hivern.

Maduixes. De Huelva i del Maresme, la temporada comença a ple hivern, però cal esperar ben entrada la primavera per gaudir de la maduixa local, dolça i molt saborosa. Gràcies a  aquests dos orígens, podem disfrutar d'aquesta extraordinària fruita de manera ininterrompuda des de gener fins a juny.

Nespra. La primera fruita de la primavera que s'allarga fins el principi de l'estiu, dolça i àcida alhora, coneguda també com a micaco pel seu orígen japonès, malgrat és originari de la Xina des d'on es va estendre al país nipó. Cap el segle XVIII arriba a Europa com a arbre ornamental i una mica més tard es comença a cosumir, desplaçant el nesprer europeu que ha desaparegut dels camps de conreu. La melmelada d'aquesta fruita és boníssima.

#DeTemporada
#FruitesiHortalissesSempre

dijous, 30 d’abril del 2020

ESPÀRREC DE GAVÀ-ESPÀRRECS AMB SALSA MORNAY



La temporada d’Espàrrec de Gavà transcorre durant els mesos de març i abril i, en aquests moments, ens trobem al punt de màxima producció. Els agricultors i agricultores calculen que es perdrà una part de la collita a conseqüència de la crisi provocada pel Covid-19.

Per evitar-ho, AGT en col·laboració amb L’Hortet del Baix i Soulblim, fa una crida per tal que la població consumeixi aquest i d'altres productes frescos i de temporada, que són uns grans aliats per mantenir una salut forta en aquests moments de crisi sanitària i és una manera de cuidar la pagesia de proximitat.

Sota les etiquetes #MengemEspàrrecGavà #CuinemEspàrrecGavà #EspàrrecGavà s'han dut a terme diferents accions a xarxes socials, que culminaran aquesta setmana, en què se celebraria la Fira de l'Espàrrec de Gavà. S’aniran compartint a les xarxes socials d'AGT i L'Hortet del Baix diferents entrevistes i receptes de xefs de Gavà, Barcelona i del moviment Slow Food, a més d’animar als particulars a compartir a les xarxes socials les seves receptes, fotos i vídeos dels plats cuinats amb Espàrrec blanc de Gavà. L’acció vol ser una manera de visualitzar el sector de la pagesia, però també la restauració, que ha donat valor a l’únic espàrrec blanc de Catalunya amb una gastronomia de qualitat basada en el producte local i de temporada. 

Aquesta setmana se celebraria la 67a Fira de l'Espàrrec de Gavà, de l’1 al 3 de maig, que enguany s'ha suspès. La Fira d’Espàrrecs combinava tradició i modernitat, mantenint els seus orígens agrícoles, que es remunten a 1932. Així, a més de conservar la seva vessant agrícola, element identificatiu d’aquesta mostra (amb les paneres artístiques, amb productes del camp i els lots d’espàrrecs) la Fira ha anat incorporant altres sectors com el comercial i la restauració. GastroGavà, l’espai gastronòmic de la Fira, els restauradors locals oferien la seva oferta culinària que incloïa l’espàrrec com a ingredient, i s'havia convertit en un espai de referència de la Fira, donant valor gastronòmic a aquest producte del Parc Agrari del Baix Llobregat.


De cara a facilitar l'accés a producte fresc i maximitzar la seguretat en el moment d'adquirir les verdures, a més de la iniciativa de L'Hortet del Baix · Soulblim, la Cooperativa Agropecuària de Gavà fa unes setmanes que posa en contacte productors i compradors. Truqueu al telèfon 93 662 21 47 de 8 a 13h, on us informaran dels pagesos venen espàrrecs perquè puguin fer una compra directa i portar la comanda a domicili.



Espàrrecs gratinats

Ingredients:
  • Un manat d'espàrrecs blancs de Gavà
  • Per la salsa Mornay: un bol de beixamel, dos rovells d'ou, 25 grs de gruyère, una cullerada de crema de llet i una cullerada de mantega.
  • Formatge gruyère i parmesà per a gratinar
  • Una mica més de mantega per ofegar els espàrrecs i gratinar-los
  • Per bullir els espàrrecs: dos litres d'aigua, dos culleradetes de sal i dos culleradetes de sucre

Preparació:
  1. Netegeu els espàrrecs amb aigua freda, talleu un parell de dits de la part més dura i els peleu amb molt de compte i sense arribar a la punta.
  2. Feu bullir l'aigua amb el sucre i la sal i poseu els espàrrecs, baixeu el foc que apenes bulli, els tapeu i els deixeu uns 40 minuts.
  3. Comproveu amb un escuradents si són cuits i deixeu-los refredar a la mateixa aigua on els heu bullit.
  4. Mentrestant prepareu la salsa Mornay. Feu una beixamel amb 50 grs de mantega, 45 de farina i mig litre de llet aprox. Afegiu els rovells d'ou, ja fora del foc i sense deixar de remenar, la crema de llet i la mantega.
  5. Coleu els espàrrecs i ofegueu-los 10 minuts en una mica de mantega. Poseu-los en una safata de forn, napeu-los amb la salsa Mornay, ratlleu per sobre els dos formatges, poseu-hi unes boletes de mantega i gratineu-los fins que estiguin torradets.

dissabte, 8 de febrer del 2020

EL MENÚ CARXOFA S'ESTRENA AL MARIMORENA



La carxofa torna a regnar a les cuines del xef Albert Mendiola.

El Marimorena Sant Boi estrena el "Menú de Carxofa", pocs dies després d'haver estat elegit el Millor Restaurant del Baix Llobregat.

Les carxofes ja són aquí!  I al Marimorena tornen a ser les protagonistes, amb un menú molt especial que el xef Albert Mendiola acaba d'estrenar, tant al seu restaurant santboià, com al Marimorena BCN. 

Aquest any, s'estrena aquest menú a Sant Boi amb una doble satisfacció, ja que arriba després d'haver estat reconegut, com el número 1 de la guia, Els 50 Millors restaurants del Baix Llobregat.

L'Albert Mendiola és partidari de cuinar amb els productes de proximitat, sobretot, aquells que l'hi arriben de l'horta de Sant Boi, com les carxofes (més de 200 Kg a la setmana), els espinacs i les bledes, les faves o els pèsols. Tots els compra directament a  pagès, a la Cooperativa Agrària de Sant Boi. Aquesta aposta i fidelitat cap al producte de Parc Agrari del Baix Llobregat és un dels motius que fa que el Marimorena Sant Boi s'hagi considerat com el millor restaurant de la comarca.

Un menú farcit de sorpreses

Al Menú Carxofa de Sant Sant Boi, l'Albert torna a recuperar alguns dels hits del menú del 2018 i del 2019, com el bunyol de carxofa; el calçot amb romesco de carxofa, carbó i les seves arrels; la flor de carxofa amb cor de foie i perles de Riesling; o l'exitosa i deliciosa sopa de calçot, carxofa, rovell d'ou i infusió de carxofa, un plat amb el qual demostra que es pot aprofitar tota aquesta verdura, fins i tot les fulles.

Però aquest any, un dels plats més exquisits i sorprenents és la bomba de xai de l'Empordà farcida de carxofa i emulsió de menta, una autèntica explosió de sabors. Complementen a el menú, un peix d'mercat amb mantega trufada, papada i bolets de temporada amb xips de carxofa, i el tiramisú amb te matxa.

Al Marimorena BCN, el menú es sofistica i s'allarga. Afegint platerets com la truita de patata i carxofa amb favetes i puntetes d'ou; la tripa de bacallà amb salsa verda, favetes, cansalada i botifarrons cruixents; les costelles de ratlla amb pastís de patata, nyores, tòfona, salsa perigourdin i bearnesa; i l'ànec amb peres escalivades, i salsa de ratafia de carxofa.

Passió per l'horta santboiana

Albert Mendiola demostra diàriament i des de que va obrir el 2012 el Marimorena a Sant Boi, la seva gran passió pels vegetals, i per la matèries primeres de l'horta. L'aposta del xef pels productes del seu entorn va més enllà d'una carta de presentació, és tota una filosofia. La seva cuina no s'entendria sense aquests productes escollits personalment entre la gran oferta que els productors del seu voltant li posen sobre la taula. Tot ben afavorit per estar ubicats al cor del Parc Agrari del Baix Llobregat. 

El xef, que el 2017 va ser anomenat Cuiner de l'Any pel Fòrum Gastronòmic de Girona, pertany als col·lectius: Sabors de l'Horta (Turisme Baix Llobregat), Cubat, i Slow Food Barcelona (al novembre va rebre el Cargol Slow Food en reconeixement pel seu compromís amb els principis slow food i per la seva aposta pels aliments ecològics i de proximitat).

Marimorena Sant Boi
Rda. Sant Ramon, 151. Sant Boi de Llobregat.

Marimorena BCN
C / Loreto 24-26. Barcelona.




dijous, 13 de juny del 2019

CUINA CATALANA ALS MENJADORS ESCOLARS

L'empresa de restauració col·lectiva F. Roca s'adhereix al segell de garantia Marca Cuina Catalana


La Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) i l'empresa de restauració col·lectiva per a menjadors escolars F. Roca han signat un conveni de col·laboració mitjançant el qual l'empresa s'adhereix al distintiu Marca Cuina Catalana, l'únic segell de garantia que identifica els establiments i empreses vinculades a l'alimentació que elaboren cuina tradicional catalana arreu del país. El conveni de col·laboració l'han signat Maria Àngels Roca, consellera delegada de F. Roca, i la directora general de la FICCG, Pepa Aymamí. 

F. Roca ha obtingut el segell de qualitat i garantia Marca Cuina Catalana perquè els seus menús contenen una gran varietat de plats seguint les receptes tradicionals recopilades en el Corpus del Patrimoni Culinari Català i per l’ús de productes de proximitat i de temporada. També té en compte a les persones amb necessitats alimentaries especials com al·lèrgies, intoleràncies o prescripcions mèdiques específiques. A partir de la signatura d'aquest conveni, tots els menús que elabori F. Roca tindran el segell Marca Cuina Catalana que identifica els establiments (restaurants, pastisseries, cases de pagès i altres empreses de restauració col·lectiva) que elaboren cuina tradicional catalana. La FICCG revisarà els menús anuals de F. Roca, tal i com exigeix la normativa de la marca. 

Segons aquest conveni, F. Roca i la Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica es comprometen a col·laborar en la promoció de la Cuina Catalana i els productes de proximitat que primen als proveïdors i productors catalans. En aquest sentit l'empresa treballa preferentment amb productes ecològics i de proximitat, fet que li permet elaborar menús, amb productes propis i exclusius, i dietes a mida que tenen en molt compte el tema de les intoleràncies i les al·lèrgies. Amb aquesta política, i un monitoratge especialitzat, F. Roca ha aconseguit reduir al mínim el malbaratament alimentari. Els aliments sobrants que elabora els diposita en neveres solidàries. El conveni també contempla que F. Roca es compromet a col·laborar amb l'estudi de la Restauració Col·lectiva, que és un dels eixos del Tercer Congrés Català de la Cuina. 

F. Roca és una empresa de restauració col·lectiva amb més de 50 anys de trajectòria en el sector. Està especialitzada en la gestió de menjadors escolars tant pel que fa als serveis de cuina in situ com de monitoratge. L’empresa va començar en el sector de l'hostaleria i durant l’última dècada ha integrat els serveis de monitoratge amb un projecte educatiu i pedagògic. L’empresa també ha hagut d’adaptar-se d’una mentalitat pròpia del segle XX (producció en massa) a les dinàmiques del nou segle (serveis enfocats al client). Actualment, l’empresa dona servei a 12 escoles catalanes on s’encarrega de la cuina i del monitoratge. L'eslògan de F. Roca és “persones que cuidem persones”. 



Jordi Clusella, responsable àrea Cuina de F. Roca; M. Àngels Roca, consellera delegada de F. Roca; Pepa Aymamí, directora general de la FICCG; Ramon Luque, director de Qualitat i Producte de F. Roca.

divendres, 10 de maig del 2019

COLIBRÍ-LA TAVERNA MEDITERRÀNIA

Colibrí


Colibrí, Taverna Mediterrània al cor de la Barceloneta

L'establiment ofereix sis cerveses de barril elaborades en la nova Tap Station by Sant Miguel

Recuperar l'essència de taverna mediterrània, fer patrimoni del que és autèntic, tornar al barri el que va ser del barri, i sobretot, aconseguir la màxima satisfacció del comensal. Amb aquests objectius ha obert les seves portes Colibrí, una taverna mediterrània que, sota la batuta de l'antropòleg, restaurador i xef, Sergio Gil, es presenta com autèntic laboratori de la "Gastropología", la disciplina inspirada en l'antropologia social i cultural que té com a objectiu l'estudi de l'individu en l'univers que representa un bar-restaurant.

Colibrí va iniciar el seu camí als anys 40 del segle passat, en una ubicació molt diferent, un xamfrà del Raval, un local impossible de substituir, però que pren vida de nou al cor d'una de les zones més turístiques de Barcelona, ​​La Barceloneta.

I ho fa com tot un repte, tal com el Sergio subratlla, perquè "el nostre objectiu és donar-li al barri un espai per viure, on els veïns quedin diàriament per prendre unes cerveses, uns vins, unes tapes i acabar menjant un bon arròs, una bona carn guisada o un peix de llotja, sense mirar el rellotge ". Sembla fàcil, però no ho és. "Pot semblar una ubicació idíl·lica, davant del Port Vell, al Passeig Joan de Borbó, però al final això ens condiciona a un tipus de client que, no desestimem, però que no és el nostre objectiu".

I és que, tot en Colibrí està mil·limètricament pensat per satisfer el client local, per agradar i fer que el comensal se senti especial. Seguint els preceptes de la Gastropología, tot té una finalitat, des de la llum i les olors, fins a la disposició i l'espai entre taules, els elements decoratius, la pissarra dels plats del dia, la barra, i com no, la seva oferta culinària, que Gil defineix com "cuina de rebost", o el que avui es coneix com Km0, ja que Sergio Gil pertany al moviment Slow Food.

A Colibrí es pot gaudir de les tapes de tota la vida, ben executades i cuinades amb ingredients de proximitat (peix de la Llotja de la Barceloneta, verdures d'hort propi, etc.). Tapes reinventades i actualitzades per Sergio i el seu equip, i que el maître Edoardo Piaggi -que exerceix aquí de "amfitrió flotant" - presenta i ofereix a la sala com es feia en les tavernes d'abans, amb argot popular i de barri. És el que en Sergio defineix com la "Retrogastronomía", la mirada al passat, la recuperació del que és autèntic.

Xoricets de Pepe Gil, en homenatge al pare de Sergio; Musclos al teu rotllo; Calamars per soleà; Xipirons si n'hi han; les Croquetes de Pollastre amb Tot o Ous amb Estrella, són alguns dels noms de les tapes i platets que es presenten així, amanits amb el "bon rotlle" de Colibrí per encomanar al client, perquè en aquest local hi ha una filosofia: "Les tapes per excusa".

Com al Sergio li agrada subratllar, "la nostra aposta és la recuperació gastronòmica i social del Passeig per la gent de Barcelona". I en les poques setmanes de vida - va obrir el dia 6 d'abril- ja va aconseguint-ho, ja que Colibrí s'ha erigit com la Seu Social del mític cor de La Salseta.

Tap Station by Sant Miguel, 6 cerveses de barril elaborades 'in situ'

Hi ha moltes coses que fan d'Colibrí un local únic a la zona, però pels amants de les cerveses, sens dubte el més excepcional és la seva Tap Station by Sant Miguel, una estació de cerveses de barril única a Barcelona, ​​que els permet oferir sis tipus de cerveses dissenyades per l'equip de mestres cervesers de Sant Miguel.

Són sis varietats, les receptes estan inspirades en les mítiques cerveses d'altres punts cardinals del món: la Clàssica Sant Miguel, la Barcelona (amb notes aromàtiques de malta), Múnic (autèntica lager amb malta torrada i aroma de cafè i caramel), Bruges (aroma afruitat amb notes de llúpol i cereal), la Dusseldorf (autèntic sabor artesanal) i la Portland (de color daurat amb notes florals, herbes i cítrics).


TAP STATION


Bar-laboratori de l'Antropologia i de la sostenibilitat

Colibrí és un autèntic bar-laboratori, que posa en pràctica tots els preceptes de la Gastropología, disciplina que va néixer el 2012 després de la investigació del Sergio Gil i que, com explica, "no és més que posar-li nom a la ciència del bar ". Aquesta té en compte bàsicament cinc eixos: el disseny de l'espai, l'oferta de Retrogastronomía, la direcció dels intangibles, el compromís amb el barri i el desenvolupament de la restauració sostenible.

I és que, la Gastropología no deixa de ser una eina de gestió molt útil perquè un restaurant, bar o taverna sigui sostenible, tant per aconseguir l'excel·lència del producte i de l'oferta gastronòmica, com per mantenir un compromís amb el medi ambient -Colibrí a més de ser una cuina Km0 s'apliquen nombrosos conceptes que fan del local sostenible si parlem de mediambient-.

A l'espai de Colibrí tot té un perquè: les parets plenes de quadres, elements que ens transporten a la dècada dels 60, la seva clàssica sinfonola, els llums de llàgrimes, la Derby Torxa penjada del sostre o la immensa barra de marbre blanc Macael inspirada en els antics cafès de la Barcelona Modernista ...

La taverna, a més, aplega tecnologia única en pro de l'estalvi energètic i la sostenibilitat. El més innovador, el sistema de ventilació Nilan, que permet un major nivell de qualitat de l'aire que refrescat, té un major contingut d'oxigen, a una temperatura de confort i a un nivell d'humitat controlat, i que permet millorar l'experiència dels clients al local, millorant la possibilitat de gaudir la percepció de l'aliment i la companyia. Aquest sistema evita que les olors de la cuina que és oberta, passin a la sala mitjançant una cortina d'aire que aïlla els dos ambients. A més, està pensat per evitar pèrdues de l'aire condicionat de manera que a la llarga hi ha un considerable estalvi energètic.

En Sergio Gil, antropòleg & restaurador

Colibrí neix sota la batuta de l'emprenedor Sergio Gil (Cornellà 1976). Li agrada presentar-se com taverner social, antropòleg urbà i historiador especialitzat en contemporània. Va completar els seus estudis amb diversos postgraus i un màster oficial en Etnografia Cultural.

La seva trajectòria com a empresari es remunta als anys 90, i culmina, en l'actualitat, com a cap de cuina i director del Grup Taverna i Cafetín Barcelona que compta ​​amb quatre establiments a la Ciutat Comtal, autèntics laboratoris on posa en pràctica l'eficàcia de la Gastropología estudiant conceptes com la funció de la barra, el paper de l'amfitrió flotant -el responsable de l'equilibri de tots els intangibles de l'experiència al bar-restaurant-, l'empremta o la marca, etc.

Col·labora com a professor, tècnic assessor i conferenciant en diferents escoles d'hostaleria com el Basque Culinary Center (Universitat de Mondragón), el CETT (Universitat de Barcelona), E.S.H.O.B. (Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona), el Gremi de Restauració de Barcelona, ​​Mercabarna, Alimentària / Hostelco, HIP Madrid ... A més, presideix l'associació Restaurants Sostenibles, entitat sense ànim de lucre, l'objectiu principal és desenvolupar la sostenibilitat en el sector Horeca, que col·labora activament en diferents projectes per a l'Ajuntament de Barcelona i Mercats Municipals de Barcelona.



Sergio Gil

dijous, 9 de maig del 2019

GREENVITA-CARTA PRIMAVERA-ESTIU 2019

GreenVita presenta la seva nova carta de primavera-estiu 2019

  • La marca de referència en restauració saludable presenta les seves noves creacions amb productes frescos, ecològics, de proximitat i de temporada.

  • GreenVita, la cadena de restauració "Healthy Kitchen", llança aquesta setmana la seva nova carta de primavera-estiu 2019, amb una àmplia i acurada selecció de productes frescos, ecològics i de proximitat.

La nova carta, desenvolupada pels Xefs de GreenVita, integren 15 nous plats que aporten a la seva comunitat de clients noves opcions d'alimentació sana i sostenible adaptades a les dietes flexitarianas, vegetarianes, veganes i crudiveganas.

Entre les noves creacions destaquen la Albergínia Garam Masala, el Miang de Pollastre de Corral i el Bowl d'Espagueti Integral Ecològic amb Calamar. 


GreenVita, carta primavera-estiu


En la gamma de postres, GreenVita sorprendrà amb noves incorporacions com el Hummus de Xocolata i el Tiramisú de et Matcha, i en la seva oferta de begudes naturals i ecològiques vins com Herència Altés, Clar i Comalats. 

Les amanides segueixen sent el plat principal de la proposta de menjar saludable de GreenVita i per a aquesta temporada la novetat és l'Amanida de Amaranto Ecològic.


GreenVita, carta primavera-estiu


Aquestes novetats s'uneixen als plats que ja formen part de l'Ecosistema gastronòmic de GreenVita; l'Amanida Llentia Caviar, l'Arròs Vermell Ecològic, l'Arròs Negre Venere, la Quinoa Reial Ecològica, el Trio Hummus, el Pollastre Teriyaki, el Pop a la Brasa, la Xarxa Veggie Burger, els Daus de Blat de moro Rosso i als Ous orgànics a la Brasa.



GreenVita, cartaprimavera-estiu


GreenVita és la marca de referència de cuina saludable compromesa amb el producte i amb el sabor, gràcies a un ecosistema únic que comença amb la recol·lecció diària en les explotacions dels seus agricultors, ramaders i pescadors i que passa per una elaboració saludable, en cru, al vapor, saltejat o a la brasa de carbó vegetal, sense processats, fregits, sucres refinats ni additius químics.

La nova carta estarà disponible en tots els restaurants GreenVita i en les principals plataformes de Delivery a partir del dilluns 6 de Maig. 

Totes les novetats a seva la pàgina web

GreenVita, fundada el 2016 per Joan Manuel Gili i Dunia Moreno, dos experts en el sector de la restauració, GreenVita s'ha convertit en la marca de referència en menjar saludable, que ofereix creacions innovadores, amb sabor i assequibles, elaborades diàriament a través de 5 restaurants i un equip de més de 100 persones, utilitzant ingredients frescos i productes lliurats cada matí. 

La forta ètica alimentària de Joan Manuel Gili i Dunia Moreno els ha permès convertir-se en un referent nacional del menjar sa, saludable, ecològic i de proximitat.

La filosofia de GreenVita se centra en emocionar i sorprendre a la seva comunitat de clients, compartint tota l'experiència i passió pel menjar sa i equilibrat, sota els valors de flexibilitat, transparència, honestedat i creativitat.



GreenVita, carta primavera-estiu

dilluns, 8 d’octubre del 2018

FIRA ORÍGENS 2018-TOT UN ÈXIT


La 7a edició de la fira Orígens tanca amb un nou èxit

Aquest diumenge la fira tanca les portes de la setena edició amb una excel·lent valoració per part de l’organització i dels promotors, ja que, un cop més, l’espai firal s’ha omplert de visitants, igualant xifres de passades edicions, amb un total de 8.000 –dades a les 19h, a falta del recompte definitiu-. Pel que fa als tiquets de tast, la xifra també s’ha mantingut –una hora abans de tancar portes se n’han venut un total de 47.500-. Les xifres mostren un any més la consolidació d’aquest esdeveniment que enguany s’ha avançat al mes d’octubre, i ja que s’ha convertit en un referent.
 
Orígens ha comptat amb 90 productors d’arreu del territori català i també amb la presència de Menorca com a territori convidat amb sis petits productors que han portat formatges, embotits, pa, carns i licors sota la marca Made in Menorca i amb el suport del Consell Insular de Menorca.
 
Enguany cal destacar el reforç pel producte ecològic que ha representat un 30% del total, un 6% més que el 2017, i que, un any més, ha tingut una gran acollida entre el públic de la fira.
 
Els productors presents a la fira han mostrat una gran satisfacció tant pel volum de visitants com pels contactes comercials que han establert durant tot el cap de setmana. Han destacat la qualitat del públic i també les visites de nombrosos professionals del sector que han vingut a Orígens a conèixer els productes de qualitat i les novetats que n’han format part. Fins i tot alguns dels productors han exhaurit el producte abans de finalitzar la fira. D’alta banda, la majoria de visitants han mostrat voluntat de tornar a visitar Orígens en properes edicions.
 
Pel que fa l’espai firal, cal accentuar que, amb la voluntat d’innovació i descoberta constant de nous productes que persegueix Orígens, enguany, un 25% dels productors presents han participat per primer cop a la fira. La despesa mitjana per persona ha rondant els  35 euros.
 
La ciutat d’Olot també ha viscut intensament Fira Orígens i és que aquest cap de setmana els restaurants i els hotels han registrat alts índex d’ocupació; respecte l’any passat s’ha incrementat l’estada des de divendres i durant tot el cap de setmana.
 
Entre dissabte i diumenge s’han fet un total de 10 sessions de cuina, 9 degustacions guiades a l’Aula de Tast i 8 tallers per als més petits.
 
En referència a la procedència dels visitants, cal destacar, a banda dels garrotxins, que un alt percentatge procedeix de comarques properes com Osona i també de les de la província de Barcelona.
 
El programa d’activitats d’aquest diumenge ha comptat amb les sessions de cuina en directe de Xavier Lorés (La Cuina d’en Simon, Tossa de Mar), Jordi Llobet (L’Ó, Món Sant Benet, Sant Fruitós de Bages), David Colom (L’Hostalet, Hostalets d’en Bas), Jordi Rollan (Divinum, Girona) i l’estrellat Jordi Juncà (Ca l’Enric, Vall de Bianya).


Aula de Tast.
La cuina de Can Simon de Tossa de Mar.
 
A l’Aula de Tast els protagonistes han estat els productes de l’Empordà a càrrec de Girona Excel·lent; un tast de productes de Menorca; els dolços de Vallflorida Xocolaters i els caves amb Parató i Pagès Entrena.
 
Els més petits han omplert als tallers de l’Aula dels Nens dedicats a les tapes, la xocolata o les galetes, entre d’altres.



L'Aula de Tast plena a vessar.