ENLAIREM LES DOP-IGP CATALANES

 Els productes catalans amb DOP-IGP alcen el vol

Ahir, dimecres 6 de juliol, la Ferderació Catalana de productes amb denominació d'origen protegida i els que tenen indicació geogràfica protegida han presentat un globus aerostàtic personalitzat amb la imatge corporativa de la Federació, per promoure els productes catalans amb aquests segells de qualitat.

Els propers mesos, a partir de setembre, el globus s'enlairarà i sobrevolarà els territoris on es produeixen els aliments amb distintiu de qualitat DOP i IGP. En aquests vols podran participar periodistes, influenciadors i usuaris que segueixin els perfils de les xarxes de l'entitat. Aquesta campanya té com a finalitat reforçar la marca i oferir noves experiències al voltant dels productes catalans.

Som origen, som qualitat

Les DOP-IGP, son productes de qualitat certificada, autòctons, excepcionals, únics i oficialment reconeguts per la UE. Son productes típics, arrelats a un territori que els proporciona un caràcter específic, unes característiques organolèptiques excepcionals, un sabor inimitable i que tenen personalitat pròpia.

La DOP designa els productes agroalimentaris que procedeixen d'un lloc, d'una zona geogàfica determinada o excepcionalment d'un país, que deuen les seves característiques exclusivament o gairebé, al medi geogràfic. Han de ser produïts, transformats i elaborats en el lloc que dona nom a la DO.

L'Arròs del Delta de l'Ebre, la Mongeta del Ganxet, la Mantega i el Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, l'Avellana de Reus, la Pera de Lleida, els Fesols de Santa Pau, i els olis de Les Garrigues, la Dop Siurana, l'Oli de la Terra Alta, el del Baix Ebre-Montsià i el de l'Empordà, son les DOP catalanes fins el dia d'avui.

Les IGP son les denominacions empreades per designar els productes que procedeixen d'un lloc, d'una zona geogràfica o d'un país, que deuen la qualitat especial, la reputació o una altra característica concreta al seu origen geogràfic i han de ser produïts transformats o elaborats al lloc. Les IGP catalanes son: Patates de Prades, Gall del Penedès, Llonganissa de Vic, Pa de Pagès Català, Vedella dels Pirineus Catalans, Calçot de Valls, Poma de Girona, Clementines de les Terre de l'Ebre, Pollastre i Capó del Prat i el Torró d'Agramunt.

VIANDA DE CARBASSA-NOTES DE PAGESIA

L'octubre és el mes de veremar la carbassa, també toca sembrar i així assegurar-se la bona marxa de l'economia de la masia. Si la collita és bona, en especial la de la xeixa (blat tendre, varietat antiga menys productiva però més digestiva) els pagesos poden fer pa tot l'any i alhora vendre uns quants quilos que els proporciona uns guanys per fer estalvis. 

L'octubre també és el mes que toca recollir tot el que resta pels camps abans no comencin les primeres gelades de la tardor, hortalisses, remolatxes, carbasses destinades a l'alimentació del bestiar i d'altres varietats objecte de funcions tan peculiars com farcir coixins, per decorar la cuina o per fer-li ofrena a la Verge del Roser que celebra el seu dia el 7 d'octubre. També és el moment de recollir el blat de moro o dacsa, a vegades encara sense acabar de madurar i tot, llavors s'apilaven sobre el blat, al graner, en espera que fossin òptims pel consum. Es feia el mateix amb síndries i melons i algunes hortalisses com el pebrot. 

És el moment de proveir el rebost de conserves i confitures, finiquitar les olles de confitat que s'han anat consumint durant l'estiu tot esperant la propera matança del porc, encorralar el bestiar que durant el bon temps ha estat pasturant en llibertat i la tornada a casa de tots els que havien estat treballant lluny de la masia. 

La masia o casa pairal que es refereix només a l'edifici on viuen les persones i té diverses dependències, s'ha de diferenciar del mas que és una explotació agrària que compta amb bosc, terres adscrites, conreus i pastures que va començar a desenvolupar-se en època medieval a Catalunya, al País Valencià on pren el nom d'alqueria, possessió a Mallorca i lloc a Menorca. 

Vianda de carbassa

Fem una vianda de carbassa. Aquesta paraula, com bé diu en Pep Palau al seu llibre La cuina del Pirineu català, editat per Farell, té diferents significats. Si bé a França "viande" es refereix a tot allò relacionat amb la carn, a pagès, la vianda és el que menjaven cada dia els habitants d'alta muntanya, tota la verdura que sortia de l'olla, això sí, amb patates.

Ingredients (recepta de Pep Palau)

• 1/2 gallina
• Pit de xai
• Ossos d'espinada salats
• Dos talls de cansalada grassa
• 1/2 carbassa
• Dues fulles de col
• Una botifarra negra
• Una bola de sagí

Preparació:

1. Posarem la gallina, el xai i els ossos en una olla amb aigua, al foc.
2. Passada una hora afegirem la carbassa, pelada i tallada a daus, la col, la cansalada i el sagí.
3. A punt d'apagar el foc hi posarem la botifarra.
4. Servirem amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra.

-Podem afegir unes patates a l'olla a l'hora de posar la carbassa.

-Amb la cansalada grassa podem fer una pilota i afegir-la a la olla amb la carbassa.

Penseu que aquesta recepta ve de lluny, ja la trobem, i molt similar, als primers receptaris escrits en català*, malgrat la carbassa que avui mengem va arribar a Europa vinguda d'Amèrica, es coneixia una varietat de cucurbita asiàtica o africana anomenada lagenaria, de peregrí o vinatera, de color verd, amb una forma característica que la feia adient com a recipient per guardar líquids.

*En poso un exemple del LLibre d'aparellar de menjar. "Carabaçes, si vols dar de bones carabaçes, sien bé parades e fets-ne teylades primes e sien lavades. E vàyan en la ola e perbulen. Quant seran perbulides, trets-les de le olla e premet-les bé de le aygua entre II tayladors (plats). E ayats de la carn en altre olla e gire'n en aquel sabrer. E cougue-y de la carn qui sia grassa ab les carabaçes e de le cansalada, e sien bé manades. E tasta de sal. E sien cuytes ab molt grex. E sien bé guardades de fum. E cant vos parran cuytes, lexats-les estar. E puys fets-ne escudeles, ab del formatge qui hi sie ras dessús. "

BIBLIOGRAFIA

• Palau, P. La cuina del Pirineu català. Més de 100 propostes de cuina de muntanya. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. (2001).
• Llibre d'aparellar de menjar. Edició de Joan Santanach. Receptaris històrics de cuina catalana. Set portes. Editorial Barcino. Barcelona (2015).
• Cortés, M. La masia a la Catalunya central. Evolució, tipologies i espais. Cultura popular 13. Farell Editors. San Vicenç de Castellet (2018).
• Torres, J. La vida a pagès. Feines, festes i cuina. Cultura popular 11. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. (2017).