dimecres, 16 de novembre del 2022

MENJATARDOR 2022



El Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna (AGEM) acaba d'editar la nova Guia de les Fruites i Hortalisses de temporada, #MenjaTardor amb la participació dels bloguers de cuina ChupChupChup, Flavorcook, RetallsdeCuina i Montsefemcuinetes que han cuinat les seves millors receptes per l'esdeveniment.

La tardor és una estació molt rica en fruites i hortalisses de proximitat, és també l'esperada temporada boletaire per excel·lència. La figa, el mango, la xirimoia, la magrana, el codony i el caqui són només algunes de les fruites característiques d'aquest moment. A principis de la tardor comença la temporada de la bleda i en pocs dies s'afegeixen els espinacs. Els naps, la ceba tendra de proximitat, el bròquil verd, i les boníssimes carbasses i els moniatos ara gaudeixen del seu moment òptim.

A casa nostre creixen una gran quantitat de bolets silvestres. Els bolets són molt saludables, una bona font de fibra, rics en minerals i baixos en greix, la qual cosa els fa molt recomanables en les dietes d'aprimament. Les varietats més conegudes i valorades són: els ceps, les boníssimes llanegues, les trompetes de la mort, els camagrocs, els russinyols i el considerat rei dels bolets, el rovelló.

La presentació de la nova guia va tenir lloc al Mercat de La Boqueria de Barcelona, amb tast de fruites de temporada, tallers de cuina infantil i la participació dels bloguers que vam explicar les receptes preparades per la guia que te la pots descarregar aquí.


Xavier de Flavorcook, Montse femcuinetes, Silvia de ChupChupChup i Jordi i Anna de RetallsdeCuina (foto de Toni Bofill)


divendres, 4 de novembre del 2022

LA BARRA DEL 7 PORTES-GALVANY

La Barra del 7 Portes Galvany

Els arrossos, les tapes i els platillos del 7 Portes arriben a la zona alta de Barcelona


En el seu 185 aniversari, el mític restaurant 7 Portes vol apropar-se a tots els barcelonins més enllà dels Porxos d'en Xifrè  i ho fa amb el nou local, La Barra del 7 Portes Galvany, el segon establiment del format de l’històric restaurant, tot un referent de la cuina catalana de mercat a Barcelona.

I és que, aquest nou restaurant, ubicat en el barri de Sarrià-Sant Gervasi, representa un autèntic repte per la casa, tal com subratlla el seu president, en  Paco Solé Parellada que ens esplica que, 185 anys després, el restaurant més antic de la nissaga de restauradors més antiga del país, la família Parellada es dedica a aquest ofici des del 1771 a Granollers, segueix més viva que mai i continua com a referent de la cuina a Barcelona. Per fi, la paella més famosa de Barcelona, de la qual hem venut més de 7 milions de racions, travessa la Diagonal. No us perdeu les croquetes, els calamars a la romana o els canelons trufats.

La Barra del 7 Portes Galvany està ubicada al carrer Amigó 53, a tocar del mercat, en una zona plena de vida del barri de Sant Gervasi. D’aquesta manera, els veïns de la zona alta de Barcelona també poden gaudir de la tradició de tot un referent de la cuina barcelonina. I poden descobrir i compartir els platillos, les tapes i els arrossos més emblemàtics del 7 Portes, elaborats sota la direcció del xef Jaime Pérez Sicilia, Cap de Cuina de l’històric restaurant des del 2017.

El nou espai, ambientat amb elements característics del 7 Portes (com ara les rajoles blanques i negres), dissenyat per l'estudi C97 Arquitectes i Ignasi Raventós, vol ser, a més, un lloc “on passin coses”. Per això, també acollirà maridatges, tasts de vins i altres esdeveniments que aportaran molta vida al local -i al barri-.

Arrossos, tapes i platillos per a descobrir i compartir

La Barra del 7 Portes Galvany manté l’estil, la filosofia i el tarannà del seu germà gran, La Barra del 7 Portes Pla de Palau (ubicat al C/Reina Cristina, just darrera del 7 Portes). En el nou establiment s’ofereix cuina feta amb passió i amb amor pel producte. Platillos, tapes i arrossos per a descobrir i per a compartir, però sobretot, per a gaudir en bona companyia.

Per començar…

Per anar obrint boca, es pot triar entre les mítiques croquetes 7 Portes o les croquetes crocants de pernil ibèric; l’amanida de llagostins sobre un llit de tomàquet natural picant, o el pernil ibèric de gla amb pa de coca amb tomàquet; les ostres o els bunyols de bacallà; sense oblidar-nos dels calamars a la romana amb maionesa i romesco, o d’altres platillos com la cassoleta de musclos al vapor amb llimona i vi blanc. Platillos i tapes per a començar d’allò més bé!

Per continuar…

Es podrà continuar amb els grans protagonistes de la casa, com ara el caneló trufat de Festa Major o el Caneló 7 Portes. I ara sí, es podrà gaudir dels arrossos i paelles que tan famós han fet el 7 Portes al llarg dels seus 185 anys d’història. La paella Parellada de peix; la paella Parellada mixta; l’arròs de verdures o la fideuà amb allioli segur que es convertiran en els platillos imprescindibles entre els veïns de Galvany.

A més, La Barra del 7 Portes Galvany també oferirà plats de temporada, com els d’aquesta tardor: la crema calenta de carbassa, o les croquetes cremoses de bolets de temporada. Plats que s'aniran renovant constantment.

Per llepar-se els dits…

I res com endolcir un dinar o un sopar amb una de les postres casolanes de La Barra del 7 Portes Galvany, plats dolços elaborats en el restaurant, com la crema catalana i la mousse de xocolata.

Com a altres novetats del local del Galvany, cal destacar que es poden també demanar més de 10 referències de vins a copes (a més de la carta de vins en ampolles), i que tothom qui vulgui pot acabar l’àpat amb un bon cafè. En definitiva, tot allò necessari per a arrodonir un bon moment gastronòmic de la mà del 7 Portes, i ara, també, a Galvany.


La Barra del 7 Portes Galvany
  • Ubicació: C/Amigó, 53. Barcelona
  • Horaris: De Dim. a Dis. de 13-17h., i de 20-24h. Diu. de 13-17h. Dilluns, tancat.
  • Capacitat Interior: 50 comensals. Terrassa: 20 comensals.
  • Web: www.labarradel7portes.com



dilluns, 19 de setembre del 2022

CATORIGEN RECUPERA EL CONREU TRADICIONAL DE LA PATATA CATALANA


CatOrigen recupera el conreu tradicional de la patata catalana amb produccions regulars a vuit comarques. 

El projecte uneix el producte de proximitat
 amb els valors de sostenibilitat i respecte a la pagesia. 

La patata, junt amb l'arròs i els fideus, és un dels ingredients bàsics de la cuina catalana. Amb patates es fan els suquets, els trinxats de verdura, els estofats...És un tubercle que no passa de moda, però tot i així, Catalunya no destaca pels volums en producció de patata local. Per això, l’empresa CatOrigen es proposa que el consumidor català pugui disposar de manera regular, de juny a desembre, de patata de proximitat i de qualitat, procedent de conreus de petits pagesos de vuit comarques catalanes. Els impulsors del projecte, els germans Sandra i Borja Casamitjana, ens expliquen que: "CatOrigen neix per posar en valor el nostre patrimoni agrícola i gastronòmic, oferint als consumidors producte de proximitat, de la màxima qualitat i prioritzant pràctiques sostenibles i socialment justes arrelades al territori". Les primeres collites de CatOrigen, procedents del Maresme i La Selva ja es troben a supermercats i comerços detallistes.




Els germans Casamitjana són hereus d’una tradició familiar de quasi vuit dècades en la producció i comercialització de patates i cebes, per a ells, el producte estrella és ara mateix la patata. Hi ha una gran demanda en aquest sentit i volen que CatOrigen sigui el referent de patata catalana. També volen introduir les cebes i els alls, i recuperar el protagonisme que en un altre temps van tenir aquests productes en els conreus tradicionals, a casa nostra. Per avançar en aquest projecte, els germans Casamitjana han arribat a acords de col·laboració amb pagesos de vuit comarques catalanes: Baix Ebre, Baix Camp, el Maresme, Vallès Oriental, Baix Penedès, la Selva, la Noguera i la Cerdanya, que ara reprenen el conreu d’aquest tubercle.
 
Ens diuen: "El nostre objectiu és potenciar la pagesia, tot donant suport a petits productors en la seva planificació i durant el procés de cultiu i la collita. Els garantim una distribució òptima a escala local". CatOrigen compta ara mateix amb una superfície de conreu de 25 hectàrees que aporten regularitat de producte durant la temporada, de juny a desembre. "De cara al pròxim any, ens agradaria afegir tres comarques més. Amb tot, volem donar valor al producte, oferint qualitat al consumidor i rendibilitat per al pagès".

Recuperar sabors tradicionals

Els impulsors de CatOrigen apunten que en el procés d’acompanyament a la pagesia volen subministrar als productors les varietats que millor s’adapten a la nostra cuina, tractant de recuperar la memòria d’aquells sabors d’abans. En aquest sentit, CatOrigen se centra en la varietat Amarin que és un tipus de patata de carn blanca, de gust molt bo i melosa. És una patata òptima tant per estofats i suquets com fregida i per fer truites. És semblant a la kenebec tradicional però més moderna. S’adapta millor als tipus de cocció actuals, conserva el sabor tradicional, i alhora ofereix millor rendibilitat i també es conserva molt bé.





Primeres collites CatOrigen

Als supermercats i comerços detallistes ja s’han pogut trobar les primeres collites de patata nova de comarques de Tarragona (Baix Ebre i Baix Camp) que obren la temporada a Catalunya. Ara mateix tenim al mercat les collites del Maresme i la Selva. Les patates de CatOrigen es presenten en sacs de teixit d’arpillera tradicional de 3 kg. A més, cada comarca té la seva pròpia etiqueta i a través d’un codi QR es pot accedir a la informació sobre l’origen del producte.





Empresa familiar pionera

CatOrigen és una empresa de nova creació vinculada a la companyia Torribas S.A., dedicada a la producció, selecció, transformació i distribució de patates, cebes i alls. Es tracta d’una empresa familiar, amb seu a Mercabarna, que uneix el coneixement amb la perspectiva del sector que li aporta la seva trajectòria de quasi vuitanta anys.

En aquests anys, Torribas ha estat capdavantera a introduir noves tecnologies, nous productes d’acord amb les demandes dels consumidors, com la línia d’ecològics, entre d'altres. També ha estat al capdavant en l’obtenció de certificacions que garanteixen la qualitat, l’excel·lència del seus processos, així com el respecte pel medi ambient. De la seva trajectòria, destaquen també les accions de responsabilitat social corporativa.

Les pràctiques agronòmiques de CatOrigen estan avalades per certificats independents (Globalgap i GRASP) de bones pràctiques agràries i socials.





divendres, 9 de setembre del 2022

MATA D'ARMANYAC-EL PEIX A TAULA

Mata d'Armanyac, que ni Marta, ni Mateua, sembla que diminitiu de Matilde, duquessa de Girona i reina consort de la Corona d'Aragó més tard, va ser la primera esposa de Joan el caçador, dit també el Descurat perquè va desatendre completament el govern dels seus regnes. En Joan era el primogènit de Pere el Cerimoniós o el del Punyalet  que va crear per a ell el títol de Duc de Girona, després Princep, el va succeïr, al morir sense descendència masculina, el seu germà, Martí l'humà, l'últim del Casal de Barcelona.

Mata (1347-1378) pertanyia a una de les famílies més distingides de França, era filla de Joan I d'Armanyac (comtat occità) i Beatriu de Clermont, comtessa de Charolais. Molt estimada pel sogre que tenia en ella una poderosa aliada i, que sí o sí, buscava una aliança amb el rei de França per curar-se en salut davant d'una nova guerra amb Castella.

Mata i Joan (1350-1396) es van casar per poders el març de 1373 i a l'abril del mateix any a la Catedral de Barcelona. En cinc anys, Mata van tenir cinc fills, però només una nena la va sobreviura, Joana (1375-1407) casada amb Mateu de Foix que va reclamar el dret a succeir al sogre quan aquest va morir sobtadament i en estranyes circunstàncies en una cacera al Baix Empordà.

Fins a 28 documents analitzats en textes alimentaris de l'època a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, testifiquen que la capritxoseta Mata tenia una gran debilitat pel peix i el marisc, desitjosa de tastar les exquisideses del país es feia portar musclos, ostres, llampreses, salmó, gambaiots i altres peixos de luxe des de Tortosa, quan vivia a Saragossa, i des de les costes gironines (Torroella, Palamós, Blanes, Sant Feliu de Guixols) quan residia a Catalunya. 

La llamprea o llampresa era el peix més apreciat durant el perióde quaresmal i sempre es pescava, segons la documentació, al Delta o alrededors. Es cuinaven al forn, cobertes en la pròpia sang amb pebre i nou moscada.

Quan viatjava i no disposava de peix fresc, en menjava de salat provinent de Catalunya i del País Basc. Tonyina salada, sardines, anguiles, arenches blanches, tot  el que es pogués guardar al rebost. 

També menjava peix de riu, truites dels rius aragonesos quan vivia fora del Principat i esturions de la millor qualitat pescats a l'Ebre i al Llobregat. Aquest peix, el seu preferit a jutjar per la freqüència en que apareix encarregat a les notícies i sempre previ pagament, arribava viu a la ciutat comtal, amb un recurs ben engnyós que se li atribueix a la mateixa duquessa, un cop pescat a la desembocadura de lo riu i sense eixir la xarxa a la suprefície, la barca tirava cap a Barcelona sense treure l'esturió de l'aigua. Quan no era possible, descriu ella mateixa una fórmula per tractar-los, una mena de conserva feta amb vinagre i vi força interessant "e fet.les aqui coure ab vinagre e ab bon vi, mitg per mitg ab una petita de sal, e com sien aqui cuytes metet.los en una olla o en dues en vinagre e conser-s.an fins aci be e sien envidriades les dites olles on vendràn".




BIBLIOGRAFIA
  • Áurea L. Javierre Mur, Mata d'Armanyac, duquessa de Girona, Barcelona, Rafael Dalmau (Episodis de la història, 88), 1967.
  • Josep Trenchs, "El peix a la taula de la princesa Mata d'Armanyac: els capritxos i gustos d'una infanta", a Ir Col·loqui d'història de l'alimentació a la Corona d'Arago. Edat Mitjana. Actes, vol. 2, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, 1995, pp. 309-328.

dimarts, 26 de juliol del 2022

TROBAT, LA VARIETAT RETROBADA

Vinificacions experimentals

El consell regulador de la D.O. Costers del Segre ha posat en marxa un nou projecte que vol recuperar la trobat, una varietat ancestral de raïm negre característica de Ponent i ja gairebé desapareguda.

El Trobat és una varietat antiga i una de les més comunes de les vinyes velles de les comarques de Ponent i el Pirineu. Els ceps han sobreviscut enles vinyes destinades a l'autoconsum i als vins locals. Aquest projecte suposa un reconeixement als pagesos que han mantingut fins el dia d'avui el patrimoni vitícola. 

Aquesta varietat forma una planta de gran vigor, els ceps, espectaculars, amb fulles pentagonals donen un raïm llarg i de compacitat mitjana i un gramitjà-petit, esfèric i de color blau-negre un cop madur. Històricament se n'ha fet vi negre sovint acompanyada d'altres varietats com el Picapoll, el Monastrell, la Garnatxa...

Des de l'any 2009 i fins el 2014, l'associació Slow Food Terres de Lleida-Cultures Trobades realitza una sèrie de treballs de prospecció a la zona del Montsec i la comarca de la Noguera on en algunes d'aquelles vinyes històriques n'era la varietat principal. La feina ha permès que una desena de cellers de la D.O. Costers del Segre (Raimat, Cèrvoles, Mas Blanch i Jové, L'olivera) facin recerca sobre les varietats amb plantacions i vinificacions.

Els objectius del projecte són ben interessants, es vol introduir nous productes monovarietals al mercat; enriquir geneticament la varietat lligada al territori i posar a disposició de cellers i viticultors de millors eines per obtenir productes de major valor afegit.

Els principals resultats obtinguts del projecte han proporcionat un millor coneixement global de la varietat. S'ha establit un procediment per recuperar i caracteritzar una nova implantació de varietats autòctones que produeixin sinèrgies entre els centres de recerca oficials (INCAVI) i el sector (viticultors, cellers i Consell Regulador) per tal de fer-ne una difusió més eficient. L'increment de les posibilitats de conreu i producció farà possible la posada al mercat de nous productes lligats al territori amb el valor afegit de ser ecològics.


dijous, 7 de juliol del 2022

ENLAIREM LES DOP-IGP CATALANES


 Els productes catalans amb DOP-IGP alcen el vol

Ahir, dimecres 6 de juliol, la Ferderació Catalana de productes amb denominació d'origen protegida i els que tenen indicació geogràfica protegida han presentat un globus aerostàtic personalitzat amb la imatge corporativa de la Federació, per promoure els productes catalans amb aquests segells de qualitat.

Els propers mesos, a partir de setembre, el globus s'enlairarà i sobrevolarà els territoris on es produeixen els aliments amb distintiu de qualitat DOP i IGP. En aquests vols podran participar periodistes, influenciadors i usuaris que segueixin els perfils de les xarxes de l'entitat. Aquesta campanya té com a finalitat reforçar la marca i oferir noves experiències al voltant dels productes catalans.

Som origen, som qualitat

Les DOP-IGP, son productes de qualitat certificada, autòctons, excepcionals, únics i oficialment reconeguts per la UE. Son productes típics, arrelats a un territori que els proporciona un caràcter específic, unes característiques organolèptiques excepcionals, un sabor inimitable i que tenen personalitat pròpia.

La DOP designa els productes agroalimentaris que procedeixen d'un lloc, d'una zona geogàfica determinada o excepcionalment d'un país, que deuen les seves característiques exclusivament o gairebé, al medi geogràfic. Han de ser produïts, transformats i elaborats en el lloc que dona nom a la DO.

L'Arròs del Delta de l'Ebre, la Mongeta del Ganxet, la Mantega i el Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, l'Avellana de Reus, la Pera de Lleida, els Fesols de Santa Pau, i els olis de Les Garrigues, la Dop Siurana, l'Oli de la Terra Alta, el del Baix Ebre-Montsià i el de l'Empordà, son les DOP catalanes fins el dia d'avui.

Les IGP son les denominacions empreades per designar els productes que procedeixen d'un lloc, d'una zona geogràfica o d'un país, que deuen la qualitat especial, la reputació o una altra característica concreta al seu origen geogràfic i han de ser produïts transformats o elaborats al lloc. Les IGP catalanes son: Patates de Prades, Gall del Penedès, Llonganissa de Vic, Pa de Pagès Català, Vedella dels Pirineus Catalans, Calçot de Valls, Poma de Girona, Clementines de les Terre de l'Ebre, Pollastre i Capó del Prat i el Torró d'Agramunt.

dimarts, 21 de juny del 2022

BODEVICI, LA GELATERIA ECOLÒGICA

 


Bodevici llança els primers gelats ecològics
sense sucres afegits ideals pels nens


Els gelats sense sucres afegits estan endolcits únicament amb dàtils naturals


La gelateria de Barcelona, liderada per Jordi Rivera, també recupera dues receptes antigues d’orxata: la d’avellanes de Reus i la d’ametlles de Mallorca


Bodevici, la gelateria ubicada al barri de Gràcia, al carrer Torrijos, número 21, va obrir les seves portes, l'any 2011, com la primera gelateria ecològica del país. L'any 2020, i en plena pandèmia, es va convertir en la primera gelateria ZERO WASTE d’Europa, oferint, una experiència de compra 100% sostenible, és a dir, sense generar residus.

Aquest any, Jordi Rivera, impulsor de la marca, fa un pas més i ofereix un assortiment de gelats sense sucres afegits, pensats pels més petits de la casa (i pels no tan petits). Es tracta d’uns gelats endolcits únicament amb dàtils naturals, la qual cosa els fa molt més saludables i nutritius.

Els sabors amb els que estrena aquests nous gelats pensats pels que volen tenir cura de la seva alimentació i de la seva salut, són: maduixes del Maresme ecològiques de l’Hort d’en Dídac, vainilla de Madagascar de Comerç Just, xocolata negra i xocolata amb llet fresca de proximitat. Tots ells, elaborats amb aliments ecològics i sempre que es pot, de Km0 o Comerç Just. A més, fa servir aigua filtrada d’osmosis.




Dàtils i no sucre

Després d’investigar i estudiar els efectes nocius per a la salut dels sucres refinats, en Jordi Rivera aposta per revolucionar el món dels gelats oferint una gamma de gelats elaborats exclusivament amb dàtils naturals com únic endolcidor. En Jordi ens diu: "Vam provar molts altres productes que endolceixen de forma més saludable que el sucre i finalment vam comprovar que els dàtils no modifiquen el sabor del gelat, en canvi sí aporten el punt de dolç desitjat. Així, oferim gelats amb menys calories, sense cap altre tipus de sucres o edulcorants, gelats que es poden menjar cada dia, per a berenar, o com a postres. Són gelats que jo donaria tranquil·lament als meus fills petits, perquè sé que els nutriran sense renunciar al plaer d’un bon gelat".

Aquests gelats necessiten una temperatura de servei diferent a la majoria, ja que al no tenir sucres afegits, la cremositat s’aconsegueix a uns -12º, és a dir, una mica menys freds.

Recuperant antigues receptes d’orxata

Aquest 2022, Jordi Rivera també ha recuperat per a Bodevici dues receptes pràcticament oblidades del receptari dels Països Catalans: la de l'orxata catalana d’avellanes torrades de Reus DOP (Denominació d’Origen Protegida), i l’orxata d’ametlles crues originària de Mallorca (ametlla mallorquina IGP des de 2014). Són dues receptes que pràcticament ningú fa servir, ja que des de fa anys es va posar de moda l’orxata de xufla (o xufes).

Bodevici suma enguany aquestes dues receptes a les ja famoses orxates amb o sense sucre i ecològiques de Món Orxata. I és què, en Jordi Rivera volia apostar per la recuperació d’aquestes elaboracions, especialment per a potenciar aquests dos ingredients, ja que, tant les avellanes com les ametlles són sabroses, energètiques, nutritives i grans aliades de la salut.





Una gelateria per tothom

Ubicada al cor del barri de Gràcia, Bodevici és el somni fet realitat d’un amant dels gelats, que des de fa més d’una dècada lluita per a poder oferir a la ciutadania una gelateria artesana i ecològica, amb gelats sense additius ni conservants artificials, elaborats amb matèries primeres d’alta qualitat, de proximitat o de comerç just, i sobretot, per tothom.

Així, Bodevici també ofereix una àmplia gamma de productes per a celíacs, diabètics, intolerants a la lactosa, vegans, o simplement, per a persones que opten per una alimentació més sostenible i saludable, i ara també, per aquells que volen tenir cura del medi ambient activament.




dilluns, 20 de juny del 2022

LAS VERMUDAS PRESENTA EL SEU VERMUT DE CULLERA


Arriba el primer vermut de cullera de Las Vermudas

Las Vermudas segueix innovant, i aquest estiu ha llançat el primer vermut que es gaudeix fred a cullerades. 

L'Ambaixada de Las Vermudas del barri de Gràcia, va presentar, fa uns dies, el primer vermut de cullera. 

Las Vermudas, triada com La millor vermuteria de Barcelona als Premis Vinari, ens oferereix aquesta proposta estival que també es podrà gaudir al local de Sant Antoni, a partir del mes de juliol. 

Las Vermudas aposta per la innovació i la difusió de la cultura del vermut. A l'hivern, el vermut calent amb torró en va ser l'estrella i ara, amb l'arribada de la calor és el torn d'un vermut molt estiuenc, el Frozen Vermouth.

El nou vermut de cullera és un granissat basat en una recepta secreta, creada pel mixòleg de la casa, en Miguel Palau. Pots escollir aquest vermut que es presenta en tres versions diferents, a qualsevol moment del dia, només coronat amb una escuma de maracuià, de cafè o de gintònic i amb toppings pensats per ressaltar els sabors i les diferents textures. 

El d'escuma de maracuià, està elaborat amb polpa de fruita natural i porta topping de maduixes liofilitzades. És suau i refrescant, el punt àcid de la fruita és un contrast perfecte que harmonitza amb les notes dolces i amargues del vermut. 

El vermut granissat amb escuma cafè, està fet amb cafè descafeïnat (perquè es pugui consumir a última hora de la tarda o a la nit). Com a topping porta un mix cruixent d'ametlles caramel·litzades i llavors de xocolata. 

La versió més coctelera del vermut granissat és la que porta una escuma de gintònic, elaborada amb un veritable mix de ginebra, tònica i un punt cítric i acabada amb una refrescant fulla de menta.

Les tres versions se serveixen en el got de vidre de Las Vermudas i estan pensades per prendre amb cullera, per així apreciar les diferents textures que componen aquesta creació. A més, també es podrà optar per la versió take away servida en gots respectuosos amb el medi ambient. 

Sobre Las Vermudas 

Las Vermudas és un lloc imprescindible per a amants del vermut i per als que volen descobrir aquest autèntic tresor de la cultura mediterrània. La topografia és una arxipèlag compost per tres illes: La Gran Vermuda, La Gilda, Illa Amarga i per l'illot El Gel. Així mateix, compta amb la seva moneda sobirana: el Vermudollar; la seva pròpia Constitució i amb dues delegacions diplomàtiques ubicades als barris de Gràcia (on es troba l'Ambaixada), i a Sant Antoni (el Consolat i la vermuteria més petita del món). 

Els vermut, aperitius i la cocteleria en són els protagonistes absoluts amb més de 100 referències de vermut de diferents parts del món. A més, Las Vermudas té quatre vermuts propis: El Cònsol un vermut reserva infusionat amb més de trenta herbes seleccionades, fet amb Zalema i Pedro Ximenes i envellit en bótes de roure americà. A ell se sumen Les Vermudes del Nord nord i Les Vermudes del Sud, cadascun amb el seu propi caràcter, i el vermut calent, macerat amb torró i canyella. 

El mes de març de 2022 a la topografia de Las Vermudas es va sumar Las Vermudas University, un espai creat per divulgar la cultura del vermut i de l'aperitiu on s'ofereixen tallers, tastos i degustacions, activitats de team building i presentacions de productes.

Elena Panizza és la Directora General de Las Vermudas, apassionada de vermut i l'enogastronomia, compta amb un llarg recorregut internacional com a strategist i consultora per a empreses. Filippo Andriola, és co-fundador, expert en vermut i formador a nivell internacional en bartending i gastronomia. Miguel Palau és mixòleg i Head Bartender de Las Vermudas.

  • Ambaixada de Las Vermudas, c/Robí 32 (Barcelona)
  • Consolat de Las Vermudas, c/Calàbria 39 (Barcelona) 
  • Las Vermudas University, c/Viladomat 107 (Barcelona) 

divendres, 3 de juny del 2022

L'OFICINA GASTROBAR



Barcelona celebra l'obertura de L’Oficina, un nou espai, a 10 minuts de la Sagrada Família, que fusiona gastronomia, cultura i lleure, amb una programació setmanal d’alçada

L’Oficina va obrir les portes del seu local, ubicat al barri del Baix Guinardó, el març d’aquest any. En un sol espai reuneix dos conceptes que harmonitzen a la perfecció: un gastrobar amb una proposta culinària senzilla, però atrevida i molt cuidada, i un speakeasy on és possible sopar o prendre una copa, mentre es gaudeix d'algun espectacle. Els dos espais estan decorats amb objectes antics i vintage, creant una atmosfera retro i acollidora, que ens connecta amb un passat analògic no tan llunyà. 

L'Oficina

L'Oficina gastrobar, està obert de forma ininterrompuda des de les 8 del matí fins a l'1 de la matinada, per tant, és possible esmorzar, prendre un aperitiu, dinar algunes de les tapes i platets, i allargar fins a la nit amb els còctels clàssics que ofereix la seva carta. 

Pel que fa a l'oferta culinària del gastrobar, la seva carta es basa en tapes i platets clàssics, però amb un toc de modernitat com, per exemple, les braves que prenen forma de llapis, la tapeta de salmó amb pa d'algues de la casa Triticum i mel trufada, o els filipinos de xocolata blanca i foie, que combinen dolç i salat en una sola mossegada. Entre els platerets, cal destacar el risotto que és una de les estrelles de la carta. 

Els dies laborables al migdia s'ofereix una fórmula especial: en triar qualsevol plat de la carta, s'hi inclou una beguda i, si s'escullen dos plats, la proposta es completa també amb unes postres. 

L' Speakeasy

l'Speakeasy, al qual s'arriba travessant la barra del gastrobar, ofereix de dimarts a diumenge una programació d'espectacles de tota mena: música, màgia (per a adults i nens), microteatre i molt més . La programació es renova cada mes i es pot consultar a la Web de L’Oficina i a les seves XXSS. No obstant això, hi ha artistes residents com el Pablo i la Lucrecia de #Lírica Guay que ens apropen la música clàssica i al Belcanto. La màgia també té un lloc destacat a L’Oficina Speakeasy, tancant les vetllades amb trucs de cartomàgia de proximitat que cada nit sorprenen els assistents. Aquests espectacles es poden gaudir a partir de les 20:30h acompanyats d'un sopar, que inclou un menú degustació de set tapes diferents i una beguda (per 39€), o bé, partir de les 22:30h, tot prenent una copa.

Cal fer reserva prèvia. 

  • C/ Lepant, 416 Barcelona 08025
  • Telèfon: 934 502 845 / 651 814 201
  • Obert cada dia a partir de les 7:30 i fins l'1 de la matinada
  • L'Speakeasy de dimarts de diumenge (d'acord amb els horaris de la programació)
  • Web: https://loficinagastrobar.barcelona/
  • Instagram: @loficina_gastrobar #LoficinaGastrobar #LoficinaSpeakeasy



dijous, 19 de maig del 2022

LA CUINA DEL CAMP DE TARRAGONA. DE LA RUTA DEL CISTER A LA COSTA DAURADA




El prestigiós gastrònom Jaume Fàbrega ens descobreix les grans receptes de la cuina de Tarragona i els seus voltants. El Camp de Tarragona i la ruta del Cister són dues de les marques més potents del Principat, des del punt de vista històric, geogràfic, turístic, artístic i també culinari. 

Amanida de mussola seca, romesco a la salbitxada, verdura amb bacallà fregit, capipota amb fesols, galeres a l’estil Calero, conill a la rabiosa, bunyols de poma... són algunes de les receptes que podrem trobar en aquest deliciós receptari, senzill i pràctic, escrit per Jaume Fàbrega i editat per Viena Edicions.

Jaume Fàbrega ens convida a descobrir més d’un centenar de receptes saboroses i típiques d’aquestes comarques, tant costaneres com de l’interior, en una guia on es barreja la cuina més tradicional amb petites pinzellades de modernitat.

El receptari inclou moltíssima informació de la gastronomia de cada comarca i de les diverses denominacions d’origen de la zona: Priorat, Montsant, Tarragona o Conca de Barberà.

Jaume Fàbrega és historiador, escriptor, periodista i consultor gastronòmic. Va ser professor de la Universitat de Girona (UdG) i de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Imparteix cursos de doctorat i màsters de Gastronomia i Vins a les universitats de València i Alacant, a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i en altres centres acadèmics, i fa conferències arreu dels Països Catalans. Ha publicat més de setanta llibres —entre els quals quatre enciclopèdies de gran format considerades obres de referència—, que han estat mereixedors d’un gran nombre de premis. En aquesta mateixa col·lecció ha publicat La cuina antiga, La cuina medieval i renaixentista, La cuina del 1714, La cuina modernista i La cuina de la Costa Brava.

Autor: Jaume Fàbrega
Títol: La cuina del Camp de Tarragona. De la ruta del Cister a la Costa Daurada
Col·lecció: Milfulls
Número de la col·lecció: 34
Nombre d'edició: 1a
Data de publicació: maig del 2022
ISBN:978-84-18908-46-0
Format:16 x 24 cm
Pàgines:280
Enquadernació:Rústica amb solapes
PVP: 24,50 €

dimecres, 30 de març del 2022

LIDEROU CELEBRA EL CENTENARI I RENOVA LA SEVA IMATGE



Liderou celebra el seu centenari amb la renovació de la seva imatge 

Amb l’eslògan La mare dels ous i els nous envasos, vol projectar el seu compromís pel respecte als consumidors i a les gallines 

L’empresa garrotxina, que produeix més de 9 milions de dotzenes d’ous anuals, és una de les primers productores d’ous de Catalunya

Liderou, empresa productora d’ous ubicada a les comarques gironines, estrena a la propera edició del Saló Alimentaria (Barcelona, 4-7 abril) un canvi d’imatge i uns nous envasos, en el marc de les accions previstes per al seu centenari. 

Tot i que l’empresa té els seus orígens l'any 1920, el llançament de la nova imatge i envasos s’ha ajornat fins a aquest any, a causa de la pandèmia. 

La directora general de Liderou, Dolors Callís, explica que amb el canvi d’imatge i envasos, “volem acostar-nos més als nostres consumidors, explicant-los allò que ha donat sentit a la nostra empresa durant més de 100 anys: els nostres valors. La pandèmia ha posat sobre la taula, més que mai, el sentit de la comunitat. Ens semblava que havíem d’explicar que sempre hem posat l’accent en com fem les coses, més enllà del què fem”.

Liderou estrena logotip i també nou eslògan: La mare dels ous. El missatge té un doble sentit ens explica na Dolors: "l’estima que sentim per les gallines (les mares dels ous), i com el nostre ADN (la mare dels ous del nostre negoci) es fonamenta en la cura i el respecte per les persones i el territori".

Prop de 10 milions d’ous amb més 400.000 gallines al territori català Liderou té previst aquest 2022 unes vendes de més de 9 milions de dotzenes d’ous de proximitat. I és que, l’empresa garrotxina és una de les primeres productores d’ous de Catalunya i la primera a les comarques gironines en la producció d’ous de gallines a terra, ecològiques i a l’aire lliure. De fet, tota la producció es troba propera al centre d’envasament que la marca té a Maià de Montcal (quatre a la Garrotxa, una al Pla de l’Estany, dues a l’Alt Empordà, dues a La Selva i tres al Gironès). 

Els ous provenen de 60.000 mares pels ous ecològiques, 90.000 pels ous a l’aire lliure, 100.000 de Pica a terra i 150.000 pels ous en gàbia enriquida. 

L'any 2020, l’empresa va obtenir la certificació Welfair de benestar animal, una de les més rigoroses del sector. "Si les gallines estan bé, els ous seran millors. Per això, un equip de veterinaris i nutricionistes vetlla per buscar l’aliment més adequat en funció de cada edat, i els hi proporcionen espais perquè estiguin bé" diu na Dolors Callís. 

A la propera edició d’Alimentaria es presentaran els nous envasos i la nova marca a l’estand conjunt del Clúster Catalonia Gourmet, ubicat a la fira Gran Via, Pavelló 1, Carrer E, estand 200. 
Els nous envasos arribaran al mercat de manera progressiva. Els primers envasos amb la nova marca seran els dels ous de pagès perquè “és el model de producció que, juntament amb l’ecològic, marcaran el futur de les tendències de consum”, afirma Dolors Callís. 

Sobre Liderou Les arrels de Liderou neixen el 1920 quan els besavis de l’actual generació que dirigeix l’empresa portaven els ous frescos al mercat. Als anys 50, l’empresa va créixer arran de l’augment de la demanda provocada pel turisme a la Costa Brava. Als anys 70, van iniciar la construcció de granges pròpies. En el 1995 es va constituir Liderou com a societat i es va edificar el centre de classificació i distribució de Maià de Montcal (Girona). 

dimarts, 22 de març del 2022

LA LLARGA HISTÒRIA DEL PA

El pa és probablement amb el vi, l'oli i la cervesa un dels primers aliments processats de la història de l'alimentació, per tant de la humanitat. Fet principalment amb cereals, podríem dir que el pa i l'us d'aquests fan camí junts i es converteixen, amb el temps, en l'aliment bàsic per homes i dones, tot i que dona una mica de feina la seva elaboració. 

Alguns autors afirmen la possibilitat que l'ésser humà cuinés els cereals, en forma de farinetes, abans de fer pa, com a tal i, com d'altres descobriments culinaris seria fruit d'una casualitat, potser una massa de cereals aixafats i remullats es va coure al sol sobre una pedra o va caure en un racó d'una foguera i les cendres la van transformar en un pa pla i rudimentari.

Sempre s'havia relacionat el pa (i altres productes) amb la domesticació de les plantes durant el neolític, però investigacions recents de les restes d'aliments carbonitzats trobades en jaciments jordans com el de Shubayqa ens han proporcionat noves dades sobre el seu origen. Caçadors-recolectors d'època epipaleolítica que van viure 4.000 anys abans dels primers agricultors podrien haver consumit pa.

Cap el 11.000 i fins el 8.000 ane es va desenvolupar, des de l'Eufrates fins a Egipte una cultura, la natufiana, pionera en molts aspectes que després desenvoluparien agricultors i ramaders neolítics. Van construir petites cases de pedra, van fabricar eines de pedra com la falç per ajudar-se a recollir cereals i proliferen els molins i els morters per triturar el gra.

Shubayqa, excavada molt recentment (2012) per Richter i el seu equip, encara que uns anys abans (1996) l'arqueologa australiana Alison Betts ja havia descobert una important estructura de pedra, van treballar en dos edificis amb restes de pa ens els seus fogons, un dels quals havia estat fet servir per última vegada uns 14.600 anys abans. Aquesta dada modificava l'origen més antic de pa trobat fins aquell moment a Çatalhoyuk d'uns 9.000 anys d'antiguitat.

El pa dels natufians fabricat amb cereals salvatges, blat, ordi i civada, portava també restes de xufa i d'una planta aquàtica de la familia del papir.




BIBLIOGRAFIA

  • L. González Carretero, M., Wollstonecroft, D.Q. Fuller (2017) A methodological approach to the study of archaeological cereal meals: A case study at Çatalhöyk East (Turkey). Vegetation History and Archaeobotany 26, pp. 415–432.
  • A. Arranz-Otaegui, L. González Carretero, J. Roe, T. Richter (2018b) Founder crops v. wild plants: assessing the plant-based diet of the last hunter-gatherers in southwest Asia. Quaternary Science Reviews 186, pp. 263–283.

dijous, 3 de març del 2022

QUALLA BARCELONA



Barcelona acollirà aquest cap de setmana la primera mostra de formatges artesans catalans. La cita tindrà lloc a l'antiga Estació del Nord de la ciutat comtal.

A Qualla Barcelona podrem tastar i també comprar directament al productor, formatges del Molí de la LLavina, Cal Pujolet, Formatgeria de la Clua, Sant Gil d'Albió, Formatges Muntanyola, Molí de Ger, entre d'altres, fins a vint de les millors formatgeries artesanes del país.



El dissabte, dia 5, a les 11:00 h,  començarà la jornada amb un Tast Guiat de formatges, de la mà de Ramon Roset, maridats amb vins de la DO Penedès que enguany tindrà un estand exclusiu, on es podran tastar vins de 16 cellers de la Denominació.

Segiuran dues demostracions de cuina amb el cuiner del restaurant Dos Pebrots, Takeshi, i el pastisser Eugeni Muñoz, un taller de com es fa el formatge i la importància del consum dels làctics amb La Bona Llet, i una conversa sobre l'evolució del formatge català, entre Pep Palau, Anna Jubert, Eugene Celeri i Tana Collados, entre d'altres.

Tancarà la jornada un altre Tast Guiat (Formatges del Lactium) de la mà d'Isaac Gelabert.

Diumenge podrem escoltar la xerrada entre Josep Sucarrats, na Carme Ruscalleda, Carme Gasull i Ramon Roset a l'activitat gratuïta, Formatge i cuina.

L'Albert Marimon del restaurant La Cava i de nou el pastisser de Sant Vicenç dels Horts (Mostra Internacional de Pastisseria) Eugeni Muñoz, ens aproparan una mica més a cuinar amb formatges, més enllà dels risottos, les fondues o de les raclettes.

Un Tast Guiat amb Formatges de Llet de Cabres Catalanes tancarà el cap de setmana.


5 i 6 de març

Estació del Nord (Barcelona)

Dissabte de 10:00 a 22.00h

Diumenge de 10:00 a 20:00h


Teniu tota la informació de la Mostra a:

https://quallabarcelona.com/