dijous, 2 de juliol de 2020

ARRÒS DE MAGRE AMB VERDURES I PEBROT ESCALIVAT

Ingredients:
  • 320 g d'arròs bomba Molí de Rafelet
  • 300 g de magre de porc
  • Tres o quatre tomàquets 
  • Un pebrot vermell
  • Un pebrot verd
  • Safrà
  • Pebre vermell
  • Mig quilo de faves tendres o 250 g de congelades
  • un grapat de mongetes tendres
  • Aigua
  • Oli d'oliva verge extra i sal
Preparació:
  1. Poseu els pebrots i els tomàquets a escalivar. Deixeu-los refredar i els peleu.
  2. Peleu les faves i talleu les mongetes tendres en trossos d'uns tres cm.
  3. En una paellera sofregiu el magre de porc tallata a bocins i reserveu-lo.
  4. En aquest mateix oli fregiu lleugerament les faves i les mongetes tendres, afegiu els tomàquets sense la pell i uns brins de safrà.
  5. Cobriu-ho amb 1'5 l. d'aigua bullint i ho coeu uns 20 minuts.
  6. Incorporeu el magre de porc i l'arròs. Mantingueu el foc viu uns 10 minuts, afegiu un polsim de pebre vermell. 
  7. Tasteu de sal i baixeu el foc. Poseu els pebrots escalivats per sobre de l'arròs. Espereu 5-8 minuts més i apagueu el foc.
  8. Que reposi un parell de minuts.

OLIS BARGALLÓ

Olis Bargalló crea un protector d'un sol ús per les seves ampolles d'oli als restaurants



La firma distribuïdora d'oli regalarà als seus clients d'hostaleria les fundes protectores higièniques, elaborades en paper reciclat, per evitar així les monodosi de plàstic.

L'aposta d'Olis Bargalló per la sostenibilitat es manté en ferm més que mai, tot i el coronavirus. Davant la normativa que empeny els restauradors a fer servir les monodosi d'oli en formats de plàstic i d'un sol ús, Olis Bargalló ha creat una alternativa més ecològica, unes fundes protectores higièniques de paper reciclat i d'un sol ús. Amb aquests protectors, el restaurador podrà mantenir a les taules dels seus establiments, i al servei dels seus comensals, els envasos d'oli d'oliva verge extra de vidre de 250 ml. Però en cada servei podrà canviar aquestes fundes per mantenir les normes d'higiene i seguretat contra el COVID-19. 


Aquestes fundes de paper, dissenyades per Olis Bargalló, les rebran els hostalers de forma gratuïta, perquè a cada servei puguin fer el canvi. Però, al ser de paper reciclat, l'impacte en el medi ambient és menor, ja que aquestes es poden reciclar. De fet, des que es decretés la normativa arran de l'COVID-19 amb recomanacions per al retorn de l'activitat dels restaurants, Olis Bargalló s'ha posicionat contra l'ús de les monodosi, ja que representen un malbaratament per al restaurador, una reducció de la qualitat -en les monodosi l'oli d'oliva verge extra es conserva en pitjors condicions-, i perjudiquen al medi ambient, ja que l'augment de la producció de plàstic va contra els principis de sostenibilitat.

En Francesc Bargalló, el cap executiu de l'empresa ens explica: "Volem protegir el planeta, per això, volem mantenir el nostre compromís amb la sostenibilitat, però també ens preocupem per la seguretat i per la higiene dels consumidors, per això, apostem per mantenir els envasos de vidre per als nostres olis, ampolles reciclables, i col·locar-los aquestes fundes protectores de paper, també 100% reciclables "




diumenge, 21 de juny de 2020

COCA DE SANT JOAN


Segons la gastrònoma de la Catalunya Nord, Eliana Thibaut, la coca neix d'aprofitar els pans que no havien fermentat i havien quedat plans, es coien generalment ensucrats i se servien al final de l'apat. Per tant la coca de pa balear, la nua catalana o la de dacsa (blat de moro) de La Safor, serien les més bàsiques i més antigues de totes. El mot prové de la paraula del fràncic, kok i comparteix arrel amb cake i kuchen. Amb un significat semblant trobem la paraula occitana còca.

La coca, coc o fogassa pot ser dolça com la de Sant Joan, encara que a Alacant la coca que porta aquest nom és salada i porta tonyina, la còca de reis occitana, que aquí en diem tortell, la coca de llardons, la de albercocs, la de Llavaneres amb crema o la de llanda que es prepara a València, per citar-ne algunes. Entre les salades les més conegudes són: la coca de recapte, la de titaina i la de trempó.

En realitat es mengen coques a tota la conca mediterrànea, sobretot en la versió salada. La pizza italiana que també pot ser dolça, la pissaladiera o pissaladina  de la zona de Niça que no porta tomàquet i  va recoberta per una mena de salsa feta de sardina i anxova salada (peis salat), el lahmacum de l'Orient mitjà i la turca pide amb diferents guarnicions salades. És evident, però que la pizza i la coca de llanda, per exemple, poc tenen a veure i només a Occitània trobem una preparació similar.

La coca de Sant Joan i d'altres té al nostre país una relació ben directa amb la festa, és una menja tradicional que es consumeix, acompanyada de cava o vi dolç i celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard. Ben bé no es coneix l'origen d'aquesta celebració, alguns autors la relacionen amb una festa pagana i d'altres l'emparenten amb el naixement de Sant Joan Baptiste, el que és segur és que és una nit màgica amb el foc purificador de protagonista.

Algunes curiositats

  • La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s'utilitza per fer altres dolços, com ara el tortell de Reis.
  • Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més típiques són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i altres productes més originals, com per exemple la crema de formatge o fins i tot xocolata en forma de coulant.
  • La més tradicionalment, és la de fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
  • Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, vermelles i verdes la taronja el meló que en realitat és carbassa.
  • A Blanes i altres llocs de Catalunya s’ha elabora per aquestes dates gelat de coca de Sant Joan.
  • La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que d’ample, i amb angles arrodonits. Segons el cuiner Ignasi Domènech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
  • Hi ha qui relaciona la coca de Sant Joan amb el tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
  • La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap al 1900 ja n’era un element essencial.
  • A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-la sota teulat portava mala sort.
  • A Menorca, la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’ill
  • La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans també se celebraven.


Coca de Sant Joan


Ingredients i preparació:
  • 200 cc de llet tèbia
  • 50 grs de llevat de forner
  • 500 grs de farina de força
  • 100 grs de sucre
  • 1 ou sencer
  • 10 gs de sal
  • La pell ratllada d'una taronja
  • 150 grs de mantega en pomada
  • 1 copeta d'anís de taronja
  • Fruita confitada: cireres, taronja, meló...
  • Pinyons
  • Sucre 
  • 1 rovell d'ou
  1. Barregeu la llet i el llevat.
  2. Afegiu la farina, el sucre, l'ou i pasteu durant 15 minuts.
  3. Ratlleu la pell de la taronja i la espolvareu per sobre.
  4. Incorporeu l'anís.
  5. Afegiu la sal, seguiu pastant incorporant la mantega en bocins petits.
  6. Ho deixeu en un bol, filmat perquè no se sequi, durant mitja hora o fins que dobli el seu volum.
  7. Talleu en dos i pasteu 1 minut.
  8. Ho estireu, fent la forma de la coca.
  9. Coloqueu la coca en una safata de forn, decoreu amb la fruita confitada, pinteu amb el rovell de l'ou, espolvareu amb el sucre, afegiu els pinyons filmeu-la i tapeu-la amb un drap net. Espereu que torni a doblar el seu volum.
  10. Enforneu a 180º uns 20 minuts o fins que estigui torradeta per fora.

dimecres, 10 de juny de 2020

LA CUINA DE LA COSTA BRAVA I EL PIRINEU DE GIRONA



El prestigiós gastrònom Jaume Fàbrega ens convida a descobrir i assaborir una de les cuines més genials de casa nostra.

Jaume Fàbrega (Pla de l'Estany, 1948) és historiador, periodista i consultor gastronòmic. Va ser professor de la UdG i de l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB. Imparteix cursos de doctorat i màsters de Gastronomia i Vins a les Universitats d'Alacant i València. Fa conferències arreu dels Països Catalans. Ha publicat més de setanta llibres, en aquesta mateixa col·lecció ha publicat La cuina antiga, La cuina medieval, La cuina del 1714 i La cuina modernista.

Amb pròleg de Joan Roca: "Jaume Fàbrega va ser el primer a difondre la cuina gironina real, el receptari complet pas a pas. Va fer realitat aquell concepte de Josep Pla de la «vella cuina familiar»."

La Costa Brava i el Pirineu de Girona han donat nombrosos genis en gairebé tots els àmbits de la cultura universal. I la gastronomia no n’ha estat cap excepció gràcies a noms com els germans Roca, Fina Puigdevall o Josep Mercader. Però aquesta cuina gironina pertany també a les mestresses de casa i als restauradors anònims, i als pagesos i als pescadors..., que de mica en mica han anat elaborant tot un seguit de plats variats i amb propi, com ara les diverses variants del mar i muntanya. 

A través d’aquest exhaustiu receptari –més de dos-cents plats «preparats» per Jaume Fàbrega–, coneixerem tota mena de propostes a mig camí entre la tradició i la modernitat d’una cuina tan original com inclassificable, però farcida, macerada o amanida amb olors i gustos que viuen al fons de la nostra memòria i que ens resulten del tot genuïns.

Inclou diversos apèndixs al voltant dels vins i de les rutes gastronòmiques, les denominacions d'origen i les indicacions Geogràfiques Protegides, així com un llistat de jornades i festes gastronòmiques.

Editorial: Viena
Col·lecció: Milfulls
Número de la col·lecció: 29
Nombre d'edició: 1a
ISBN: 978-84-17998-36-3
Format: 16 x 26 cm
Pàgines: 336
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 26.50 €

diumenge, 24 de maig de 2020

FLAM DE VAINILLA

El flam és una de les postres de llet més populars a Catalunya i m'atreviria a dir, arreu del món. També se'n fan de salats, sobretot a les Terres de l'Ebre i al Maestrat, amb brou, tallat a daus un cop fred i acompanyant pilotilles a la sopa de Nadal. A la Catalunya Nord pren el nom de pa d'ous (pain d'oeufs) i es fa en un motlle allargat.

Fenicis, grecs i romans ja en menjaven. D'quests últims ens ha arribat una recepta en llatí. L'anomenaven tyropatinam, barrejaven ous, llet i mel, l'amanien amb pebre i acompanyava plats salats. Considerat molt saludable, el poeta Venancius Fortunatus (536-610) el cita a la seva obra.

En temps quaresmals es generalitza, sobretot entre frares i capellans, davant la prohibició de menjar carn. 

Del Llibre de Sent Soví, receptari més antic conservat en llengua catalana, en reproduim una recepta de llet malcuita:
"Si vols fer llet malcuita espessa, posa-la al foc, e mit-hi ous e un poc de pa, e mena-la. E quan deurà bullir, lleva-la tost del foc e fe'n escudelles".

La paraula flam, el català la pren del francès, flan i té relació amb flaó, pastís d'època medieval amb llet quallada.


Pa d'ou (recepta d'Eliana Thibaut)

Ingredients:
  • 1 litre de llet de vaca
  • 200 grs de sucre + 60 pel motlle
  • 8 ous
  • Perfum: una pell de taronja o de llimona o un canonet de canyella o una tavella de vainilla o 6 cullerades d'anís
 Preparació:
  1. El courem al forn a 200º uns 45 minuts, per tant, mentre preparem el flam, el preescalfarem. Necessitarem un motlle de 20 cm de diàmetre per uns 10 cm d'alçada, a Catalunya solen ser acanalats, o bé 6 o 7 d'individuals de forma troncocònica.
  2. Per a fer el caramel, poseu en un pot el sucre amb unes gotetes d'aigua. 
  3. Bulliu la llet amb el sucre i com que el perfumarem amb la vainilla, la posem també amb la llet a bullir. L'haureu de tallar verticalment i extreure'n les llavors de dins amb un ganivet ben esmolat. Un cop apagueu el foc ho deixeu infusionar uns minuts.
  4. Batiu els ous i els afegiu la llet, sense deixar de remenar. Ho coleu i ho repartiu entre les flameres o motlle.
  5. Poseu-ho al forn, al bany maria, penseu que el flam mai ha de bullir.
  6. Deixeu refredar i serviu. Podeu acompanyar-lo amb nata.



Bibliografia
  • Anònim. Llibre de Sent Soví. Edició a cura de Joan Santanach. Col·lecció Set Portes nº1. Barcino Editorial. Barcelona 2014.
  • Thibaut, E. La cuina tradicional de la Catalunya Nord, els vins del Rosselló. Col·lecció El Cullerot nº 13 Cossetània Edicions. Valls 2002.
  • Fàbrega, J. L'essència de la cuina catalana. Comanegra. Barcelona 2013.

diumenge, 10 de maig de 2020

ARRÒS CALDÓS DE PRIMAVERA-EL TOSSAL DE LA CALA

La Marina Baixa, comarca costanera valencianoparlant del País Valencià, coneguda gastronòmicament per les seves fàbriques de xocolata a La Vila Joiosa, els nespres de Callosa d'en Sarrià i per la suggestiva Mostra de Cuina Marinera que s'organitza cada any, ha perdut, en bona part, per la indústria turística, dues de les activitats econòmiques que la caracteritzaven: l'agricultura i la pesca. En els últims deu anys la superfície agrícola de la Marina s'ha reduït gairebé a la meitat i només representa un 3% de l'activitat econòmica de la zona. I els ports d'Altea i La Vila on desembarcaven milers de quilos de sardina, pop, roger, rascassa i cranc entre moltes altres espècies, han passat a tenir més importància com a ports esportius que com pesquers, juntament amb el de Benidorm.

És a Benidorm i en concret a La Cala, on vaig tenir el plaer de viure-hi un quant temps, que es troba un jaciment ben curiós, el Tossal de la CalaDurant dècades es va creure que les restes de la Cala es remontaven al segle IV ane i eren exclusivament d'origen iber, però després de sotmetre a un rigorós estudi les ceràmiques i altres elements com ossos, vidres i ferros recollits en antigues campanyes d'excavació, s'han trobat fragments que pertanyien a vaixelles militars i tot una sèrie de peces pròpies de la cultura culinària romana i no ibèrica.

Recentment un estudi de la Universitat d'Alacant a càrrec de la professora Feliciana Sala Sellés, data aquest jaciment 300 anys més tard del que es creia, al segle I ane, i sembla que va ser utilitzat per contingents militars durant la República Romana, quan el general Sertori es va rebel·lar contra el dictador Sila, impost pel Senat, combatent amb els seus soldats des de Hispània. El Castellum o fortí formava part d'una cadena d'enclaus militars costaners ubicats a les dues comarques de La Marina.

José Belda que va ser el primer en excavar el turó l'any 1944 va establir la presència de dos nivells, un més antic que pertanyia al bronze i un situat al damunt i més potent amb materials dels segles II i I ane.

L'any 1965 i després que la construcció d'una carretera i un mirador arrasés part del jaciment, en Miquel Tarradell, catedràtic d'arqueologia a les Universitats de València i Barcelona, i Alejandro Ramos van realitzar una nova campanya establint una cronologia dels segles II i I ane.

En una nova campanya l'any 1984, aquesta d'urgència perque s'anava a construir una urbanització, en Francisco Garcia Hernandez va trobar un únic nivell arqueològic.

Enric Llobregat amb els informes de les excavacions anteriors va confirmar que es tractava d'un poblat ibèric destruït o abandonat cap el segle I ane, degut a l'absència total de ceràmica Terra Sigillata.

Diversos problemes amb la interpretació de les troballes, com restes de peveters atribuits a la deesa Tanit o ceràmiques gregues i catagineses dels segles IV i III ane respectivament  i la dificultat de relacionar el Tossal amb els altres quatre jaciments ibers situats al seu voltant, va fer pensar a Belda en la posibilitat que el Tossal fos un santuari, i un altre investigador i catedràtic d'arqueologia de la Universitat d'Alacant, Lorenzo Abad va interpretar que el jaciment era una necròpolis.

Recepta del llibre La Marina Baixa, L'Alcalatèn, Guías gastronómicas de la Comunitat Valenciana. Plats de les cuineres: Olatz Bernaola i Vicenta Cano de La Capella (Altea)

Ingredients: 
  • 4 filets de lluç (a la Marina aquest arròs es típic amb rogers)
  • 320 grs d'arròs bomba
  • 1,5 l de brou de peix
  • 250 grs de bajoca plana
  • 200 grs de carabassa
  • 1 ceba
  • 1 pebrot verd
  • 3 tomàquets sense pell
  • 2 nyores
  • 1 all
  • Julivert
  • Oli d'oliva verge extra i sal
  • Safrà
Preparació:
  1. Prepareu una picada amb la polpa de les nyores rehidratada, l'all i una mica de julivert. 
  2. Fregiu els talls de peix en oli d'oliva verge extra i reserveu-los.
  3. En aquest mateix oli sofregiu les mongetes i la carabassa, tot seguit afegiu la ceba picada, el pebrot tallat a bocins i passats uns minuts, poseu-hi els tomàquets i la picada. 
  4. Quan tot sigui ben sofregit, afegiu l'arròs i uns quants brins de safrà. Ho saleu molt escasament i ho barregeu tot bé.
  5. Afegiu el brou i coeu a foc viu 10 minuts.
  6. Incorporeu el peix, baixeu el foc i espereu uns 5 o 6 minuts més.
  7. Tasteu de sal.
  8. Apagueu el foc i deixeu reposar un parell de minuts.



Bibliografia sobre el jaciment:

  • Bayo, S. (2010): El yacimiento ibérico de "El Tossal de la Cala". Nuevo estudio de los materiales depositados en el MARQ correspondientes a las excavaciones de José Belda y Miquel Tarradell, Serie Trabajos de Arqueología del MARQ, 1, Alicante.
  • García, F. (1986): El yacimiento ibérico del Tossal de la Cala (Benidorm), Memoria de Licenciatura defendida en la Universidad de Alicante, MARQ: ttp://www.marqalicante.com/contenido/genericas/El%20yacimiento%20iberico%20del%20Tossal%20de%20la%20Cala%201986.pdf
  • Tarradell, M. (1985): "El poblat ibèric del Tossal de la Cala de Benidorm. Notes d'excavació", Fonaments, V, Barcelona, pp. 113-127.
  • Llobregat, E. (1972) : Contestania Ibérica, Alicante, p. 61.
  • www.ua.es.




dijous, 30 d’abril de 2020

ESPÀRREC DE GAVÀ-ESPÀRRECS AMB SALSA MORNAY



La temporada d’Espàrrec de Gavà transcorre durant els mesos de març i abril i, en aquests moments, ens trobem al punt de màxima producció. Els agricultors i agricultores calculen que es perdrà una part de la collita a conseqüència de la crisi provocada pel Covid-19.

Per evitar-ho, AGT en col·laboració amb L’Hortet del Baix i Soulblim, fa una crida per tal que la població consumeixi aquest i d'altres productes frescos i de temporada, que són uns grans aliats per mantenir una salut forta en aquests moments de crisi sanitària i és una manera de cuidar la pagesia de proximitat.

Sota les etiquetes #MengemEspàrrecGavà #CuinemEspàrrecGavà #EspàrrecGavà s'han dut a terme diferents accions a xarxes socials, que culminaran aquesta setmana, en què se celebraria la Fira de l'Espàrrec de Gavà. S’aniran compartint a les xarxes socials d'AGT i L'Hortet del Baix diferents entrevistes i receptes de xefs de Gavà, Barcelona i del moviment Slow Food, a més d’animar als particulars a compartir a les xarxes socials les seves receptes, fotos i vídeos dels plats cuinats amb Espàrrec blanc de Gavà. L’acció vol ser una manera de visualitzar el sector de la pagesia, però també la restauració, que ha donat valor a l’únic espàrrec blanc de Catalunya amb una gastronomia de qualitat basada en el producte local i de temporada. 

Aquesta setmana se celebraria la 67a Fira de l'Espàrrec de Gavà, de l’1 al 3 de maig, que enguany s'ha suspès. La Fira d’Espàrrecs combinava tradició i modernitat, mantenint els seus orígens agrícoles, que es remunten a 1932. Així, a més de conservar la seva vessant agrícola, element identificatiu d’aquesta mostra (amb les paneres artístiques, amb productes del camp i els lots d’espàrrecs) la Fira ha anat incorporant altres sectors com el comercial i la restauració. GastroGavà, l’espai gastronòmic de la Fira, els restauradors locals oferien la seva oferta culinària que incloïa l’espàrrec com a ingredient, i s'havia convertit en un espai de referència de la Fira, donant valor gastronòmic a aquest producte del Parc Agrari del Baix Llobregat.


De cara a facilitar l'accés a producte fresc i maximitzar la seguretat en el moment d'adquirir les verdures, a més de la iniciativa de L'Hortet del Baix · Soulblim, la Cooperativa Agropecuària de Gavà fa unes setmanes que posa en contacte productors i compradors. Truqueu al telèfon 93 662 21 47 de 8 a 13h, on us informaran dels pagesos venen espàrrecs perquè puguin fer una compra directa i portar la comanda a domicili.



Espàrrecs gratinats

Ingredients:
  • Un manat d'espàrrecs blancs de Gavà
  • Per la salsa Mornay: un bol de beixamel, dos rovells d'ou, 25 grs de gruyère, una cullerada de crema de llet i una cullerada de mantega.
  • Formatge gruyère i parmesà per a gratinar
  • Una mica més de mantega per ofegar els espàrrecs i gratinar-los
  • Per bullir els espàrrecs: dos litres d'aigua, dos culleradetes de sal i dos culleradetes de sucre

Preparació:
  1. Netegeu els espàrrecs amb aigua freda, talleu un parell de dits de la part més dura i els peleu amb molt de compte i sense arribar a la punta.
  2. Feu bullir l'aigua amb el sucre i la sal i poseu els espàrrecs, baixeu el foc que apenes bulli, els tapeu i els deixeu uns 40 minuts.
  3. Comproveu amb un escuradents si són cuits i deixeu-los refredar a la mateixa aigua on els heu bullit.
  4. Mentrestant prepareu la salsa Mornay. Feu una beixamel amb 50 grs de mantega, 45 de farina i mig litre de llet aprox. Afegiu els rovells d'ou, ja fora del foc i sense deixar de remenar, la crema de llet i la mantega.
  5. Coleu els espàrrecs i ofegueu-los 10 minuts en una mica de mantega. Poseu-los en una safata de forn, napeu-los amb la salsa Mornay, ratlleu per sobre els dos formatges, poseu-hi unes boletes de mantega i gratineu-los fins que estiguin torradets.

diumenge, 26 d’abril de 2020

PREMIS BARCELONA BEER CHALLENGE 2020


Edge Brewing, Millor Cervesera de l’Any al Barcelona Beer Challenge 2020


Cierzo Brewing Co guanya el Premi a la Millor Cervesera Novell 2020, i Mustache es fa amb el Premi Innovació Molina for Brewing

El certamen, celebrat a Youtube live el dimecres 15 i el dijous 16, també va lliurar el premi als guanyadors de les 62 categories, així com el Premi Steve Huxley per la seva trajectòria a Albert Barrachina

Aquest dijous, 16 d’abril de 2020.- La cervesera barcelonina d'origen americà Edge Brewing ha estat triada entre 245 cerveseres de tot el món com la Millor Cervesera 2020 al Barcelona Beer Challenge, certamen que, per primera vegada en la seva història i a causa de les excepcionals circumstàncies provocades pel COVID-19, s'ha celebrat a l'entorn digital.

Després de la cancel·lació de la IX edició del Barcelona Beer Festival, marc de la celebració dels V Barcelona Beer Challenge, els organitzadors del certamen no han volgut posposar per més temps el lliurament dels prestigiosos guardons, per la qual cosa s'ha realitzat en una inèdita gala doble emesa per Youtube live, els passats dimecres i dijous.

En aquesta gala també s'ha conegut que la jove empresa Cierzo Brewing Co. s'ha proclamat com la Millor Cervesera Novell 2020, mentre que Mustache ha obtingut el Premi Innovació Molina for Brewing, guardó que s'estrena en aquesta cinquena edició dels Barcelona Beer Challenge. Així mateix, al llarg dels dos dies d'emissió s'han lliurat la resta de premis de les 62 categories, així com el Premi Steve Huxley a tota una trajectòria, que enguany ha rebut Albert Barrachina.

La cerimònia, a més, ha comptat amb la participació d'un centenar de personalitats del sector, que han volgut donar el seu suport al món de la cervesa artesana, molt afectat per la crisi del coronavirus. I és que, tal com els organitzadors del Barcelona Beer Festival asseguren, “estem convençuts que l'escena necessitarà de totes les peces de l'engranatge per a recuperar-se, i com a peça que som, volem ser aquí. Així doncs, hem decidit invertir de nou en el projecte i recuperar-nos per a celebrar, tots junts, a la tardor, el millor BBF que mai haurà fet mai”.

Barcelona Beer Challenge, prestigi internacional

El Barcelona Beer Challenge està considerat com un dels concursos internacionals de cerveses artesanes més prestigiosos del món. En la seva cinquena edició, el comitè de jutges, reunit a finals de gener, va tastar 1.251 cerveses procedents de 245 cerveseres. Van ser necessàries 11 taules de jutges, que van avaluar les cerveses en 19 rondes, cadascuna d'elles d'unes 8 cerveses, aproximadament. Tant el concurs com les categories s'estructuren segons la divisió d'estils del Beer Judge Certification Program (BJCP) 2015.




Així doncs, la gala de lliurament dels premis ha revelat els guanyadors de les 62 categories, a més dels premis especials:

● Millor cervesera. Premia a la cervesera que obté més medalles.

● Cervesera Novel. Un premi que reconeix a les cerveseres de nova creació (la cervesera que comercialitza la seva cervesa des de l'1 de gener de 2018, màxim).

● Novetat 2020; Premi a la Innovació Molina for Brewers, que reconeix la innovació en el procés creatiu de l'elaboració cervesera.

● Premi Steve Huxley a la trajectòria.

● Millors cerveses per estils. Medalles d'Or, Plata i Bronze a les tres millors cerveses per categoria.

Edge Brewing, cor americà, ànima barcelonina

Edge Brewing es va establir en el barri del Poble Nou de Barcelona en 2013 de la mà de dos estatunidencs, Scott Vanover i Alan Sheppard, tan ansiosos per unir-se a la revolució de la cervesa artesanal a Europa que van portar una cerveseria. En combinar equips d'elaboració de cervesa estatunidenques d'alta enginyeria, els millors ingredients i molts anys d'experiència, es van convertir, en temps rècord, en una de les cerveseres referents del sector. Tant és així, que enguany s'ha alçat amb el Premi a la Millor Cervesera als Barcelona Beer Challenge, L'equip de Edge Brewing està format en l'actualitat per set persones de quatre nacionalitats diferents, que elaboren cervesa artesanal fresca i genuïna i que exporten ja a més de 20 països.

Cierzo Brewing Co, Premi a la Millor Cervesera Novel 2020

Cierzo Brewing Co. és una cervesera artesana fundada en 2018 a Saragossa. No obstant això, els seus orígens es remunten 15 anys enrere, quan Sergio Ruíz, mestre cerveser de Cierzo Brewing Co, ja elaborava les seves primeres receptes de manera casolana. En 2011 va fundar Populus, projecte al qual s'uniria més tard el seu amic i també homebrewer, David Laguarda. Després d'uns anys com a nòmades, van instal·lar la seva pròpia fàbrica a Casp (Saragossa). Després d'uns anys d'èxits, progressió i millores en els seus processos, en 2018 decideixen unir-se a altres dues empreses aragoneses, Hoppy i Gourpass, amb l'objectiu de crear una gran marca de cervesa artesana Cierzo Brewing Co, Premi a la Millor Cervesera Novellal Barcelona Beer Challenge 2020.




Mustache, Premi Innovació Molina for Brewing

En aquesta cinquena edició del Barcelona Beer Challenge s'ha sumat una nova categoria, Premi Innovació, patrocinada i impulsada per Molina for Brewing, amb l'objectiu de motivar al sector a innovar. El guardó l'estrena Mustache, cervesera gallega fundada en 2015. En les seves pròpies paraules, a Mustache creen “una gamma de cerveses sofisticadament artesanes. Una gamma pensada perquè puguis maridar amb totes les gastronomies”. Però el guardó els arriba per les seves grans dosis d'innovació, voltes de rosques que demostren en creacions com la primera cervesa lager de batea, elaborada amb aigua de mar de les Rias Baixas gallegues, i fermentada en el fons d'aquestes mateixes aigües.




Albert Barrachina, el gran estudiós de la cervesa

“És una de les persones que més ha contribuït al desenvolupament de l'anàlisi sensorial i del tast de cerveses. A més, ens ha ajudat a entendre millor la cervesa, perquè sense ell, encara no sabríem ni classificar els estils”. Per aquests i altres motius, Albert Barrachina, gran estudiós i divulgador de la cervesa, ha rebut el premi Steve Huxley 2020, un guardó que reconeix a professionals que destaquen per la seva trajectòria i per la seva aportació a l'univers de la cervesa artesana.

Barcelona Beer Festival 2020 posposat

El passat 11 de març, a les portes d'inaugurar el festival de cervesa artesana més important del sud d'Europa, el Barcelona Beer Festival, els organitzadors de l'esdeveniment es van veure obligats a posposar el certamen, seguint les indicacions de les autoritats, que van cancel·lar tots els esdeveniments de més de 1.000 participants, a causa de la crisi mundial del COVID-19. Des de llavors l'equip ha continuat treballant per a i pel sector, un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia.

Però les bones notícies arribaran en breu, perquè els organitzadors del BBF confirmen que ja estan treballant per a marcar una data exacta la pròxima tardor per a celebrar la gran festa de la cervesa artesana.

dijous, 23 d’abril de 2020

SERVEI DELIVERY DEL MARIMORENA I EL GRUP DIVERSUS

Els xefs del grup Diversus, Baskònia i l'Albert Mendiola ofereixen un servei Delivery per a empreses, de dilluns a divendres, i plats a la carta els caps de setmana




El xef dels restaurants Marimorena Sant Boi i Marimorena Barcelona, Albert Mendiola i els cuiners del Grup Diversus (Sant Boi), entre els que destaquem en Fernando Gutiérrez (Diversus i De Dalt), uneixen les seves forces per seguir cuinant.

Degut a l'Estat d'Alarma en vigor a causa de la crisi de l'COVID-19, que va obligar a tancar els seus restaurants, els xefs de Marimorena, Diversus i Baskonia han decidit reinventar-se i oferir a partir d'ara les seves millors especialitats en servei de delivery , per rebre-les en el domicili o a l'oficina, escalfar i assaborir-sense sortir al carrer.

D'una banda, de dilluns a divendres, oferiran una carta especialment pensada per aquells professionals que segueixen treballant, que necessiten menjar al migdia i no poden fer-ho en els restaurants que freqüentaven. Seran menús compostos per vuit primers, i vuit segons a escollir. Cada setmana canviaran les especialitats, per oferir sobretot, qualitat i varietat. A més, els plats estaran basats en productes de proximitat, procedents de Parc Agrari del Baix Llobregat, especialment, els que ofereixi en la seva carta de delivery l'Albert Mendiola, seguint així fidel a la seva filosofia. I és que, cadescun dels xefs, oferirà en aquests menús per rebre a casa o a l'oficina, plats fidels a la seva personalitat, i al seu estil i forma de cuinar. 

Els caps de setmana, la carta de delivery recuperarà els plats més exitosos dels seus restaurants, per oferir-los a totes aquelles persones que desitgen visitar els seus establiments. Antics i nous clients que, cansats de cuinar a casa, volen gaudir dels sabors de Marimorena, Diversus o Baskonia a les taules dels seus domicilis. El servei de delivery, en un primer moment, únicament estarà disponible a les zones dels municipis de cada restaurant i a Viladecans, però no descarten ampliar les zones de lliuraments, més enllà de les de Sant Boi i l'Hospitalet de Llobregat.

Solidaritat en temps de COVID-19 

Durant aquest últim mes en què els restaurants han tancat les portes, l'Albert Mendiola, juntament amb el xef Fernando Gutiérrez, i altres cuiners del grup, no han parat de cuinar. És més, ho han fet sense descans, aquesta vegada per aportar el seu gra de sorra a la crisi de l'COVID-19. I és que, impulsats pel col·lectiu Degusta Sant Boi, Mendiola, Gutiérrez i altres xefs com, Cesc Valldaura (Diversus Catering), Alberto Alguacil (El Pou de la Beleta, Sant Boi) i Xavier Llanos (Plats, Cornellà), han estat elaborant cada dia menús per als sanitaris del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi. En total, han cuinat i lliurat uns 50 menús cada dia, des del passat 23 de març i fins aquesta setmana. Els plats han estat realitzats gràcies a la donació de proveïdors com Olis Bargalló, Cooperativa Agrària de Sant Boi, Grup Cano, Sublim, Càrnies Chávez, Albert Bou, Distriluago, Dehesa Cims, Friolisa - Geland, Tastaliment, Pernils Saavedra, Disalvi Álvarez i Panet.




Grup Diversus, un referent al Baix Llobregat

La col·laboració entre Grup Diversus i Marimorena no és nova. L'any 2017 es van unir per aprofitar tota la força laboral i experiència en la gestió del conegut grup de restauració santboià, amb el mestratge, creativitat i artesania de l'Albert Mendiola, guanyador del premi Millor Cuiner de l'Any 2017. A més del restaurant Diversus (Sant Boi) el grup de restauració, liderat per l'empresari Carlos González, compta amb altres restaurants ubicats en centres esportius; el Catering Diversus, que ofereix des de coffe breaks a banquets multitudinaris; i el restaurant Baskonia, ubicat al Centre Comercial Granvia 2.

diumenge, 8 de març de 2020

LA BOQUERIA 180è ANIVERSARI



Una mica d'història


El mercat de Sant Josep o La Boqueria, com se l'anomena popularment, va nèixer, com tants d'altres, com un mercat ambulant. En época medieval pagesos  de masies properes i venedors ambulants s'instal·laven a les portes de les ciutats, fora muralles, amb la finalitat de vendre els seus productes i estalviar-se així pagar els impostos per entrar les seves mercaderies.

Ja a principis del segle XIII, davant del Portal de la Boqueria, es documenten taules de venda de carn. Amb l'ampliació de les muralles, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, la Rambla passa a formar part de la ciutat i els venedors s'hi segueixen concentrant per vendre els seus productes a l'aire lliure.

El 1470, a petició dels pagesos s'hi instal·la una fira de porcs durant el mes de desembre malgrat els productes habituals segueixen essent els que venen les pageses de les hortes dels alrededors (San Antoni, Sant Pau, Sant Bertran). 

El 1777 s'enderroca el portal i les carnisseries que s'hi havien instal·lat es traslladen a la Rambla. Entre el 1797 i el 1801 es reordena el mercat i s'emplaça a la Rambla de Sant Josep. El 1820 durant la visita de Carles IV, les carnisseries es tornen a traslladar per quedar amagades de la vista de la comitiva, el que prova el caràcter encara itinerant del mercat.

El 28 d'abril de 1827 es promulga el 1er edicte que preveu l'instal·lació d'uns calaixos de fusta permanents en torn l'església de Betlem i els pagesos i venedors paguen un lloguer per l'us dels barracons i les balances que contribueix a satisfer el cost de les obres. 

A rel de les revoltes populars de 1835 es cremen diversos convents de la ciutat. El de Sant Josep situat entre els carrers del Carme, Hospital i Rambla, un cop enderrocat deixa un solar de grans dimensions on s'instal·len els paradistes del tram central de les Rambles (març 1836). En aquest mateix indret, després de la desamortització de Mendizabal, l'any 1837 es procedeix a la construcció de la plaça monumental on, uns anys més tard, s'instal·larà de manera definitiva, el mercat.

El 19 de març del 1840 la ciutat celebra amb alegria la col·locació de la primera pedra del mercat de la Boqueria. Fa 180 anys, doncs, que la Boqueria està situada en aquest punt de la Rambla, en un espai projectat per l’arquitecte Josep Mas i Vila que aviat es va haver d’ampliar amb el solar de l'antic convent de Sant Joan de Jerusalem, a la plaça Gardunya.

L'any 1911 es construeix una zona central exclusiva per la venda del peix que fins aquell moment estava situat en un dels laterals. l'any 1913 s'hi col·loca l’icònic arc modernista de l’entrada i un any més tard es cobreix amb una teulada metàl·lica.

En tot aquest temps i malgrat les vicissituds que han viscut el mercat i la ciutat, la Boqueria mai ha deixat d’oferir servei a Barcelona i els seus ciutadans. Han estat 180 anys d’evolució constant, amb nous productes, noves fórmules comercials i noves maneres de relacionar-se amb els clients, veïns de Ciutat Vella però també d’altres barris de Barcelona, de moltes ciutats de Catalunya i de molts països del món.


La Boqueria forma part de la Xarxa de Mercats Municipals de Barcelona, composta per quaranta mercats, alimentaris i no alimentaris, que donen servei a tots els barris de Barcelona.



180è aniversari

La Boqueria vol celebrar aquest 180è aniversari amb els seus clients, amb un ampli programa d’activitats que giren al voltant de tres grans eixos: l’alimentació, la gastronomia i el producte. Per això, el "leitmotiv" al voltant del qual s’articula és ‘180 anys alimentant Barcelona’ i proposa activitats de cuina, com no podria ser d’altra manera, però també de conversa, perquè la base del mercat són les relacions humanes.

En el programa d’aniversari la Boqueria compta amb la participació de persones de dins i de fora del mercat, però també d’entitats, institucions, organismes i locals emblemàtics veïns amb qui el mercat ha reforçat la col·laboració. Així, l’equip humà involucrat en aquest aniversari està format per xefs, restauradors, gastrònoms, investigadors, acadèmics, periodistes o influencers, en una llista llarga que inclou xefs com Carme Ruscalleda, els Germans Torres, Nandu Jubany o el trio del restaurant Disfrutar, entre d’altres; gastrònoms com Toni Massanés i Núria Bàguena, escriptors con Carlos Zanón i Toni Iturbe; periodistes com Tana Collados i Òscar Broc; acadèmics com Manuel Guàrdia i influencers com Inés Butrón, entre molts d’altres. I la complicitat de locals com la cocteleria Boadas, els bars Marsella, Thonet, Muy Buenas i Casa Almirall, els restaurants Bodega Sepúlveda i Bar Leopoldo, la pastisseria Escribà i la gelateria Rocambolesc.




Les activitats es duran a terme al llarg de tot l’any 2020, amb una aturada durant els mesos d’estiu, i estan organitzades en tres grans blocs: seriades, puntuals i amb partners. Les primeres tenen dos eixos, la cuina i la conversa. El primer està format per tres blocs de sessions: Cuines del Món, amb el xef Isma Prados, Cuina de Barcelona, amb el xef Marc Ribas, i El Xef Convidat, amb la presència d’Albert Raurich, Rafa Zafra, Germán Espinosa o Romain Fornell entre d’altres. La segona és el cicle de xerrades ‘180 anys alimentant Barcelona’, en el qual parelles de persones de dins i fora del mercat repassaran què menjàvem quan es va inaugurar el mercat i què mengem actualment.

També al voltant de la cuina girarà La blogueria, les converses trimestrals entre bloguers gastronòmics que, amb el mercat com a marc, revisaran la gastronomia, la cuina de casa i el mercat com a institució, amb presència de Luisa Ramos, Sílvia Soto o Òscar Gómez, entre d’altres. I al voltant del producte ho farà el cicle Boqueliciosa, que vol convertir la Boqueria en l’aparador a Barcelona del producte del territori català i la seva cuina.

Entre les activitats puntuals, destaquen: Boqueria Negra, la incorporació del mercat en la programació de la BCNegra 2020; 180 espelmes, una festa d’aniversari de caràcter popular; Primera plana, una taula rodona amb periodistes o una nova edició, amb el nom nou de GastroBoqueria, de la fira gastronòmica a preus populars en el marc de les festes de la Mercè que el mercat ja va dur a terme l’any passat.

Finalment, entre les activitats amb partners, s’està treballant per fer realitat Ben Acompanyats, un programa d’accions conjuntes amb entitats i organismes ciutadans tan diversos com La Virreina, el Museu Marítim, l’Ateneu Barcelonès, el Palau Güell, el MACBA, la sala Sidecar, els Castellers de Barcelona, el Teatre Goya, el Liceu o les escoles del barri del Raval.

Per informar la ciutadania de tota la programació, el mercat publica Boqueria180, una revista de caràcter trimestral que es pot obtenir de manera gratuïta al Punt d’Informació, i posa en marxa una pàgina web, Boqueria180.barcelona, que permet conèixer les activitats i inscriure-s’hi. Els interessats a participar en alguna de les activitats es poden inscriure també al Punt d’Informació del mercat.



Bibliografia

Arnàs, G. et Alsina, M. "Mercats de Barcelona (segleXIX)" Albertí Editor. 2016, Barcelona. 228 pp.

dimarts, 18 de febrer de 2020

LA PRIMAVERA ARRIBA AMB LA REVOLUCIÓ A LA CUINA DEL MERCAT DE CUBA




ARRIBA LA (R)EVOLUCIÓ A LA CUINA DEL MERCATA DE CUBA 

Ens fa molt feliços fer-vos arribar el nou programa de la (R)evolució a la cuina. I és que ens ha quedat una primavera per sucar-hi pa i llepar-se els bigotis. 

Aquest primavera el Mercat de la Plaça de Cuba us convida a continuar fent la (r)evolució. Seguirem fent-la des de la cuina. I per això comptarem amb 4 grans restaurants i 4 grans cellers que ens faran gaudir d'una primavera deliciosa. 

Veniu a fer la revolució amb nosaltres?
  • La (R)evolució de la xocolata 
  • La (R)evolució de la cuina japonesa. 
  • La (R)evolució de arrossos. 
  • La (R)evolució del cuina creativa de temporada. 

Divendres 20 de març de 17:30 a 19:30h

La Revolució de la xocolata a càrrec del pastisser Claudi Uñó de la pastisseria Uñó 

El món de la xocolata i la mona de Pasqua seran els protagonistes d’aquesta demostració de cuina dolça. 

Claudi Uñó és mestre pastisser des de 1985. Treballa en una empresa familiar dedicada a la pastisseria i la xocolateria al centre de Mataró. És, a més a més ambaixador de la xocolata belga i membre del Club de la Xocolata, associació mundial que reuneix els mestres xocolaters més excel·lents. 

El maridatge serà a càrrec del celler Alella Vinícola


Divendres 17 d’abril de 17:30 a 19:30h

La Revolució de la cuina japonesa amb el xef Albino Cisneros del restaurant Su de Mataró. 

En aquesta sessió explorarem la cuina japonesa i  aprendrem alguns dels seus secrets, com fer el sushi o la popular sopa de miso i algunes propostes més que podrem tastar. 

Albino Cisneros i Mafalda Gardé, han creat una proposta gastronòmica basada en els sabors de la cuina tradicional japonesa però sempre amb la mirada oberta a la innovació. 

El maridatge en aquest cas serà a càrrec de Kensho Mediterranean Sake


Divendres 15 de maig de 17.30 a 19.30 

La Revolució dels arrossos amb el xef, del restaurant El Peix de la Plaça de Cuba (antic Peix and Chips), Merlí Ruiz Balasch. 

La cuina de l’arròs té els seus trucs i és versàtil com n’hi ha poques. La tria de l’arròs, el fumet o el brou que utilitzem i els ingredients que el componen seran la clau. Aprendrem a preparar 3 arrossos i també els tastarem. 

En aquesta revolució ens deixarem guiar per en Merlí, que després de voltar per cuines d’arreu s’ha fet el rei dels arrossos de la plaça de Cuba. 

El maridatge anirà a càrrec de Viniquis Vins Catalans


Divendres 12 de juny de 17:30 a 19:30h 

La Revolució creativa de temporada amb la xef Pepi Sànchez del restaurant SanGiovese.

En aquesta ocasió podrem gaudir d’una sessió de cuina creativa de temporada i de proximitat . El moment perfecte, un final de primavera i inici d’estiu que al Maresme és pura bellesa i sabor, 

La sessió anirà conduïda per la xef Pepi Sànchez que basa la seva identitat gastronòmica en la barreja d'una cuina tradicional heretada i els coneixements més avantguardistes. 

El maridatge anirà a càrrec de Raventós d'Alella


Tallers per a adults, tots els tallers inclouen dossier de receptes i degustació. 
Preu per persona i taller: 15€ 
Info i reserva:

MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA 
Pl. de Cuba, 47 08302 MATARÓ 


dijous, 13 de febrer de 2020

PER DIJOUS GRAS, BOTIFARRA D'OU MENJARÀS



Per “Dijous Gras, botifarra d’ou menjaràs”. I si vens a MAS Food Lovers amb calçots i romesco la prendràs. 

Hem variat una mica la frase feta perquè aquest any, la cadena de xarcuteries i botigues de productes selectes presenta com a novetat, una nova i exclusiva botifarra d’ou amb calçots i romesco. Una recepta elaborada exclusivament per a MAS Food Lovers amb porc d’Osona i calçots de Valls.

La botifarra d’ou és un producte elaborat amb carn magra, cansalada, papada de porc i ous. Es barregen el ingredients ben picats i es couen al voltant d'uns 45 minuts.

En aquesta ocasió, el productor d’Aiguafreda, que treballa per a la creació de productes en exclusiva per a MAS Food Lovers, ha afegit calçots de Valls i salsa de romesco, uns altres productes de temporada que conjuguen a la perfecció amb la botifarra d’ou. 

MAS Food Lovers convida d’aquesta manera a celebrar aquest 2020 un Dijous Gras (setmana amunt setmana avall) amb un producte de temporada, exquisit i amb un punt diferent. La botifarra d’ou de MAS Food Lovers estarà disponible a les seves botigues a partir del 10 de febrer -aproximadament- i fins a finals de mes, coincidint amb la temporada de Carnestoltes.

I és que, tradicionalment, la botifarra d’ou no pot faltar a taula per Dijous Gras. La tradició de menjar-ne està documentada des de finals del segle XVII, que no vol dir que no s’elaborés amb anterioritat. Originàriament, era una manera d’allargar la ingesta de carn, ja que la matança es feia per Sant Martí i per Carnaval ja en quedava poc. Si afegien ou a un quilo de carn de porc, sortien dos quilos de botifarra.

Els establiments MAS Food Lovers ofereixen tot l’any diversos tipus de botifarra, i la d’ou està disponible tot l’any, però durant només aquestes setmanes, la firma ofereix una “edició especial”, que enguany porta calçots i romesco, i que en altres ocasions ha portat ingredients tan diversos com ara els bolets, el pernil ibèric, el pepperoncini (l’embotit italià fusió del xoriço i el pepperoni), la tòfona negra el formatge Philadelphia, la patata, i el foie. 




dissabte, 8 de febrer de 2020

EL MENÚ CARXOFA S'ESTRENA AL MARIMORENA



La carxofa torna a regnar a les cuines del xef Albert Mendiola.

El Marimorena Sant Boi estrena el "Menú de Carxofa", pocs dies després d'haver estat elegit el Millor Restaurant del Baix Llobregat.

Les carxofes ja són aquí!  I al Marimorena tornen a ser les protagonistes, amb un menú molt especial que el xef Albert Mendiola acaba d'estrenar, tant al seu restaurant santboià, com al Marimorena BCN. 

Aquest any, s'estrena aquest menú a Sant Boi amb una doble satisfacció, ja que arriba després d'haver estat reconegut, com el número 1 de la guia, Els 50 Millors restaurants del Baix Llobregat.

L'Albert Mendiola és partidari de cuinar amb els productes de proximitat, sobretot, aquells que l'hi arriben de l'horta de Sant Boi, com les carxofes (més de 200 Kg a la setmana), els espinacs i les bledes, les faves o els pèsols. Tots els compra directament a  pagès, a la Cooperativa Agrària de Sant Boi. Aquesta aposta i fidelitat cap al producte de Parc Agrari del Baix Llobregat és un dels motius que fa que el Marimorena Sant Boi s'hagi considerat com el millor restaurant de la comarca.

Un menú farcit de sorpreses

Al Menú Carxofa de Sant Sant Boi, l'Albert torna a recuperar alguns dels hits del menú del 2018 i del 2019, com el bunyol de carxofa; el calçot amb romesco de carxofa, carbó i les seves arrels; la flor de carxofa amb cor de foie i perles de Riesling; o l'exitosa i deliciosa sopa de calçot, carxofa, rovell d'ou i infusió de carxofa, un plat amb el qual demostra que es pot aprofitar tota aquesta verdura, fins i tot les fulles.

Però aquest any, un dels plats més exquisits i sorprenents és la bomba de xai de l'Empordà farcida de carxofa i emulsió de menta, una autèntica explosió de sabors. Complementen a el menú, un peix d'mercat amb mantega trufada, papada i bolets de temporada amb xips de carxofa, i el tiramisú amb te matxa.

Al Marimorena BCN, el menú es sofistica i s'allarga. Afegint platerets com la truita de patata i carxofa amb favetes i puntetes d'ou; la tripa de bacallà amb salsa verda, favetes, cansalada i botifarrons cruixents; les costelles de ratlla amb pastís de patata, nyores, tòfona, salsa perigourdin i bearnesa; i l'ànec amb peres escalivades, i salsa de ratafia de carxofa.

Passió per l'horta santboiana

Albert Mendiola demostra diàriament i des de que va obrir el 2012 el Marimorena a Sant Boi, la seva gran passió pels vegetals, i per la matèries primeres de l'horta. L'aposta del xef pels productes del seu entorn va més enllà d'una carta de presentació, és tota una filosofia. La seva cuina no s'entendria sense aquests productes escollits personalment entre la gran oferta que els productors del seu voltant li posen sobre la taula. Tot ben afavorit per estar ubicats al cor del Parc Agrari del Baix Llobregat. 

El xef, que el 2017 va ser anomenat Cuiner de l'Any pel Fòrum Gastronòmic de Girona, pertany als col·lectius: Sabors de l'Horta (Turisme Baix Llobregat), Cubat, i Slow Food Barcelona (al novembre va rebre el Cargol Slow Food en reconeixement pel seu compromís amb els principis slow food i per la seva aposta pels aliments ecològics i de proximitat).

Marimorena Sant Boi
Rda. Sant Ramon, 151. Sant Boi de Llobregat.

Marimorena BCN
C / Loreto 24-26. Barcelona.