MENJATARDOR 2022

El Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna (AGEM) acaba d'editar la nova Guia de les Fruites i Hortalisses de temporada, #MenjaTardor amb la participació dels bloguers de cuina ChupChupChup, Flavorcook, RetallsdeCuina i Montsefemcuinetes que han cuinat les seves millors receptes per l'esdeveniment.

La tardor és una estació molt rica en fruites i hortalisses de proximitat, és també l'esperada temporada boletaire per excel·lència. La figa, el mango, la xirimoia, la magrana, el codony i el caqui són només algunes de les fruites característiques d'aquest moment. A principis de la tardor comença la temporada de la bleda i en pocs dies s'afegeixen els espinacs. Els naps, la ceba tendra de proximitat, el bròquil verd, i les boníssimes carbasses i els moniatos ara gaudeixen del seu moment òptim.

A casa nostre creixen una gran quantitat de bolets silvestres. Els bolets són molt saludables, una bona font de fibra, rics en minerals i baixos en greix, la qual cosa els fa molt recomanables en les dietes d'aprimament. Les varietats més conegudes i valorades són: els ceps, les boníssimes llanegues, les trompetes de la mort, els camagrocs, els russinyols i el considerat rei dels bolets, el rovelló.

La presentació de la nova guia va tenir lloc al Mercat de La Boqueria de Barcelona, amb tast de fruites de temporada, tallers de cuina infantil i la participació dels bloguers que vam explicar les receptes preparades per la guia que te la pots descarregar aquí.

Xavier de Flavorcook, Montse femcuinetes, Silvia de ChupChupChup i Jordi i Anna de RetallsdeCuina (foto de Toni Bofill)

MERAVELLOSA TARDOR- GUIA DE LES FRUITES I HORTALISSES-AGEM

El Gremi de Majoristes de Fuites i Hortalisses de Barcelona (AGEM) acaba d'editar una petita guia de les fruites i les hortalisses de la temporada que tot just estrenem, la tardor.

Fruites com el mango, la xirimoia, la magrana, el codony i la castanya, entre altres, són les protagonistes d'aquesta estació on els dies s'escurcen, les fulles es tornen grogues o vermelles per caure poc després. De l'Aguaire ens arriben les últimes unitats de figues, les Coll de Dama, una de les varietats més apreciades. El raïm moscatell arribat des d'Alacant marcant el final de l'estiu i l'inici de la tardor i avançada l'estació llimones i mandarines ens omplen de vitamines i de dolçor.

Els bolets com el rovelló inunden les parades dels mercats i tot i que a casa nostre aquest aquest està considerat el rei, als boscos catalans en creixen d'altres varietats com trompetes, camagrocs, llenegues...

La tardor és també temps de cremes, escudelles i putxeros. La carbassa, en totes les seves varietats, la rodona, la cacauet o violí i la rabequet, comença temporada a mitjans d'estiu i es prolonga durant tota l'estació que ens ocupa. És una hortalissa molt agraïda, se'n fan purés i dolços i intervé en rostits, arrossos i amanides. Porros i naps faran les millors escudelles i el bròquil que obre la temporada de les crucíferes (cols, coliflors i romanescos) és un potent antioxidant.

Amb moniatos i castanyes celebrarem la nit del 31 d'octubre, la castanyada. Aquesta festa popular, originària de finals del XVIII, deriva dels antics àpats funeràris on es menjaven llegums, fruites seques i uns petits panets o panellets que servien com a ofrenes als difunts. Na xef Carme Ruscalleda, a la guia, prepara receptes originals amb aquests dos protagonistes: moniatos al forn per berenar o per postres, brou de castanyes, cóc de moniatos, orellanes i pinyons, etc.

Bona castanyada!

GUIA DE LES FRUITES D'ESTIU

L’estiu ens obsequia amb fruites extraordinàries! 

Són fruites arrelades a la nostra cultura alimentària i, fins i tot, a la nostra història. Moltes són genuïnament mediterrànies. 

Les rebem de tot el litoral, des d’Almeria fins a Tarragona, passant per Cartagena i Alacant, i també de l'interior, de l’Aragó, de Lleida i de Girona, sense oblidar les comarques de Barcelona. 

Cireres, préssecs i nectarines, melons i síndries, peres, prunes, figues i raïm...aromes, colors i sabors meravellosos i tradicionals. El Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna (AGEM) ens presenta una petita guia on podem descobrir les principals fruites que trobarem al mercat des de finals de primavera fins a principis de tardor.

Les principals varietats, els seus orígens i els moments òptims per al seu consum, són també en aquesta guía.

Viurem l’estiu amb bona fruita i sempre #DeTemporadaMillor

#DeTemporadaMillor

Més saludable, Més saborós De temporada, Millor!

Nespra o micaco, és la primera fruita de pinyol de la primavera. La temporada d’aquesta arriba fins a principis d’estiu. El principal origen d’aquesta fruita és Alacant, se'n fan de boníssims a Callosa d'en Sarria on es poden veure les plantacions per tota la vall.

La cirera és una fruita captivadora que agrada a grans i petits, pel seu sabor únic, per la textura inconfusible, la forma graciosa que té i, alhora, còmoda per al seu consum. A nivell nutricional és interesantíssima, és molt rica en antioxidants que ajuden a mantenir la pell i les articulacions en òptim estat. Les varietats més primerenques arriben el mes d’abril i la seva temporada s’allarga fins a final de juny. Ens arriben de diversos orígens, com les de la Ribera de l’Ebre, les de Tarragona i de diferents zones del Baix Llobregat. És també molt valorada les cireres que arriben des de l’Aragó i d’Extremadura. 

Les prunes de la varietat Mirabolà, petites amb tons groguencs i sangunis, obre la temporada d’aquesta fruita a mitjans de primavera. És una varietat autòctona del Baix Llobregat. La seva temporada dura fins a principis d’estiu. D’aquesta pruneta, diuen els experts que "és dolça fins al pinyol". Les varietats de pruna es van succeint fins el mes de setembre. Són de diferents colors, mides i orígens com la Clàudia, de tons verds i especialment dolça, o bé la Japonesa de color groc.

Maduixa. La temporada comença a ple hivern. A mitjans de gener i febrer és quan arrenca amb força la campanya de maduixes de Huelva. Les maduixes andaluses s’allarguen fins al març. La temporada de la maduixa del Maresme comença el mes d’abril i es prolonga fins al juny. 

Figues i Figaflors. La figa és una fruita carismàtica, dolça, aromàtica i mediterrània. Cap a finals d’agost, arriba al mercat una de les varietats més estimades a casa nostra, la coll de dama l’origen de les quals més valorat són les terres d’Alguaire, al Segrià. A Barcelona també hi ha zones on se'n produeixen. Una altra varietat habitual que trobem als mercats és la colar, de mida més grossa i que prové, sobretot, del Camp d’Elx, a Alacant. La temporada de figues, si la climatologia ho permet, s'allarga fins l’octubre. Des de mitjans de primavera, fins a principis d’estiu arriben al mercat les primeres figaflors (primera florida d’algunes figueres). Alacant és una gran zona productora d’aquesta fruita. Les figaflors són més lleugeres de sabor que les figues.

Peres d’estiu. A l’estiu gaudim de diferents varietats de peres, les Castell o de Sant Joan, petites, alegres, cruixents i dolces però que són de temporada molt curta i arriben tot just a mitjans de juny. A partir de juliol, trobem als mercats la pera ercorlina i, a ple estiu la pera llimonera, la de Lleida amb Denominació d'Origen Protegida, molt dolces, gustoses i de carn blanca i granulosa al paladar. També de Lleida, ens arriba els mesos d’agost i setembre la pera blanquilla, de pell fina i verda, llisa i brillant. La seva carn és molt sucosa. 

Melons i sindries

Una de les primeres varietats que obre la temporada de meló, cap a mitjans de maig, és el Gàl.lia que ens arriba des de Cadis. Una mica més tard ja trobem les varietats rodones i de mida més petita com els Cantalup, que a França els mengen sovint a les amanides i, el mes de juny arreu arriben els més valorats i molt nostres, els melons Pell de Gripau.

Cantalup de Charentais: són melons d’estiu petits i rodons, no superen el kg de pes. El Charentais o meló francès és la varietat més freqüent del tipus Cantalup a les nostres fruiteries i mercats. Té la carn ataronjada i la seva pell és d’un verd alegre i clar. El distingireu fàcilment per les vetes regulars que creuen la pell d’un extrem a l’altre. És molt dolç i especialment aromàtic. 

Gàl.lia: petit i rodó, és una varietat molt aromàtica i dolça. Té la pell fina, per això es pot aprofitar molt bé la seva polpa. La intensitat del seu color indica el punt de maduresa. El ben groc és el més bo! 

Pinyonet Pell de Gripau: aquest meló de pell de color verd fosc i brillant, conegut simplement com a Pell de Gripau, és el més popular i consumit a casa nostra. Pot arribar a pesar fins a 4 kg. La seva polpa és blanca, ferma i cruixent, i el sabor, delicat i suau. En els pigments ataronjats es concentra la vitamina A. Obren la temporada a finals de primavera i arriben d’Almeria, de Múrcia, de Castella-La Manxa. A Lleida i Tarragona també hi ha producció d’aquesta fruita.

Síndria. La síndria és la fruita mé famosa de l’estiu. El seu consum és proporcional a la temperatura, com més calor fa, més en menges. Les primeres síndries arriben a mitjans de primavera des d’Almeria. Progressivament al mercat trobem les síndries de tot el litoral, especialment, Múrcia i País Valencià. Des de fa quasi una dècada, s’han popularitzat de manera extraordinària les varietats sense llavors. Són síndries de molta qualitat, de polpa molt cruixent i de dolçor intensa i agradable. Una altra característica és que es conserven molt bé. La temporada de síndria es prolonga tot l’estiu. 

Raïm Moscatell, varietat de raïm genuïnament mediterrània. La seva temporada és curta, va de finals d’agost fins principi d'octubre. El principal productor és Alacant. De tonalitats daurades quan madura, destaca pel seu aroma i la seva dolçor inconfusibles. 

Nabius. Si bé és cert que disposem d’aquesta petita fruita durant tot l’any, la seva temporada natural a la Península comença el mes de maig i s’estén fins a mitjans del mes d’agost. 

Albercoc. A principis del mes de maig, arrenca la temporada d’albercoc, fruita de pinyol totalment primaveral. Les varietats més primerenques són de carn blanca i ens arriben sobretot de Múrcia i València. A mesura que avança la temporada, se sumen els albercocs de Tarragona i de Lleida. Entre les varietats més conegudes tenim els tipus orange i el galta roja, que recorda la pell de les galtes rosades d’un nadó. Molt rics en vitamina A, essencial per al bon estat de la vista, la pell i els ossos.

Els préssecs, amb les seves diferents varietats, constitueixen una de les fruites icòniques de l’estiu. Tot i que les varietats primerenques arriben a mitjans de primavera, és a partir de Sant Joan quan és plena temporada de préssecs i nectarines. S’allarga durant tot l’estiu fins a les varietats tardorenques que arriben ben entrat el mes de setembre, com el préssec de Calanda. El préssec pla o paraguaià és un dels més populars i consumits. Té forma aixafada, la seva carn és blanca i suau i, es caracteritza pel seu sabor realment exquisit. Altres varietats són: el préssec vermell o d’aigua, vermell per fora i de carn groga i sucosa; el préssec de vinya, groc per dins i per fora, aromàtic i de carn consistent; i el préssec blanc o gavatxo, de carn blanca i sucosa. Els principals orígens d’aquestes fruites són Lleida i Aragó.

GUIA DE LES FRUITES I HORTALISES DE TEMPORADA-HIVERN PRIMAVERA

De temporada, millor!

El Gremi de Majoristes de Fuites i Hortalisses de Barcelona (AGEM) acaba d'editar una petita guia de les fruites i les hortalisses de temporada hivern-primavera. Inclou dues estacions degut a que molts fruits de la terra presenten diferents varietats i, entre les primerenques i les més tardanes, en molts casos, s'allarguen entre dues estacions.

L'AGEM agrupa totes les empreses majoristes hortofrutícoles que operen al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna. L'any 1977 el col·lectiu comença a treballar sota aquest nom, malgrat molt abans el sector ja estava organitzat i unit. El 1971 el mercat central es trasllada del Born a Mercabarna i, avui en dia està al capdavant dels mercats majoristes europeus.

Més saludable, més saborós. De temporada, millor! 

(hortalisses)

Calçots. La temporada d'aquesta hortalissa comença a finals d'octubre, el moment òptim per consumir-la és el mes de febrer i s'allarga durant tot el mes de març. Els calçots provenen de les terres de Ponent (Lleida), el Baix Llobregat (Barcelona) i Valls (Tarragona) certificats amb Denominació d'Origen Protegida. És una hortalissa emblemàtica, molt popular i que aplega famílies senceres i amics per celebrar calçotades.

Carxofes. Arrebossades, en truita, al forn, a l'arròs, bullides o a la brasa, és esperada en candeletes. Des del desembre fins l'abril, les primeres a arribar als mercats són les vingudes de l'horta murciana, més tard les de Benicarló (Castelló) amb DOP i les molt nostres carxofes del Prat, boníssimes!

Escaroles. La perruqueta, la més preuada, es conrea al Garraf, al Baix Llobregat, al Maresme i també al Baix Camp (Tarragona). La temporada va de desembre fins a final de març. Protagonista del xató i emparentada amb l'endívia de fulles blanques, molt popular a França que les serveixen amb una salsa de mostassa o formatge rocafort.

Fonoll. També anomenada fenoll, aquesta hortalissa es pot considerar com una planta aromàtica i medicinal, i és un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. El millor moment per consumir-la és l'hivern i es conrea a les comarques de Tarragona i Barcelona. Les llavors s'aprofiten a la cuina de molts països, les fulles verdes es mengen en amanides o per fer sopes i els bulbs es preparen amb beixamel o bullits i acompanyats d'una vinagreta.

Porros. D'octubre a maig, el conreat al Baix Llobregat, té una textura i suavitat extraordinàries. Familiar de l'all i la ceba, és originari d'Euroàsia. Escalivats i acompanyats d'alguna salsa com la salvitxada, per exemple, són una delícia a la taula, també es poden preparar en una coca salada. És una de les hortalisses que s'afegeix a l'escudella i alguns cuiners els substitueixen, per la seva suavitat, a cebes i alls.

Espàrrecs. Destaca el boníssim espàrrec blanc de Gavà, però en truita, els verds que se'n fan durant tot l'any a hivernacles, són espectaculars. La varietat salvatge s'anomena espàrrec de marge. És baix en calories, no conté ni greix ni colesterol i té un baix contingut en sal. És ric en àcid fòlic, potassi i fibra natural.

Pèsols. Joia de la gastronomia, sobretot si prové del Maresme, la seva temporada va de febrer a maig. És una lleguminosa i les dues varietats més preuades són la garrofal o de Llavaneres i la floreta. El tirabec és un pèsol d'una varietat allargassada que es menja tendre i amb la tavella. Els pèsols negres, acompanyats d'un bon tros de cansalada rostida, són un plat típic del Bergadà.

Faves. Aquesta lleguminosa mediterrània es recull de març a maig. Les primeres arriben de Múrcia i Castelló, més tard tenim les produccions locals del Baix Llobregat i del Maresme. Les faves ofegades o a la catalana és un plat tradicional d'aquesta cuina, però també és una menja típica de València o de Ses illes.

Bolets de primavera. No tant populars com els bolets de tardor, aquest producte silvestre és molt desitjat. Múrgoles o rabassoles, ceps, carreretes per preparar guisades amb vedella, moixernons i rossinyols són els més coneguts.

Més saludable, més saborós. De temporada, millor! 

(fruites)

Mandarines. A l'octubre ens arriben les primeres, les clemenules, i al novembre arrenca amb molta força la temporada. El principal orígen a casa nostra és Alacant.

Taronges. A finals de la tardor ens arriben les primerenques, navellines i salustianes, però a l'hivern rebem les varietats més dolces, Navel, Navelate, Lanelate. Els fruits més tardans, fins el mes de maig arriben del tipus València. La sanguina, arriba al febrer i és molt rica en vitamina C.

Llimones. En tenim tot l'any, però el moment òptim d'aquest cítric és des del final de la tardor fins la primavera. Múrcia i Alacant en són les dues grans zones productores.

Aranges. La temporada d'aquest cítric va del desembre fins l'abril. Procedeixen de Múrcia, València i Sevilla.

Alvocat de Màlaga. Fruit tropical, considerat un súper aliment, molt ric en vitamines, minerals i antioxidants. La seva temporada va del desembre fins el març. A la península se'n conreen principalment a Màlaga.

Kiwi del nord d'Espanya. Aquesta fruita novazelandesa, rica en vitamina C, fa molts anys que es conrea a Galícia, Astúries i Cantàbria. En podem gaudir des de finals de tardor fins a mitjans d'hivern.

Maduixes. De Huelva i del Maresme, la temporada comença a ple hivern, però cal esperar ben entrada la primavera per gaudir de la maduixa local, dolça i molt saborosa. Gràcies a  aquests dos orígens, podem disfrutar d'aquesta extraordinària fruita de manera ininterrompuda des de gener fins a juny.

Nespra. La primera fruita de la primavera que s'allarga fins el principi de l'estiu, dolça i àcida alhora, coneguda també com a micaco pel seu orígen japonès, malgrat és originari de la Xina des d'on es va estendre al país nipó. Cap el segle XVIII arriba a Europa com a arbre ornamental i una mica més tard es comença a cosumir, desplaçant el nesprer europeu que ha desaparegut dels camps de conreu. La melmelada d'aquesta fruita és boníssima.

#DeTemporada

#FruitesiHortalissesSempre

LA BOQUERIA 180è ANIVERSARI

Una mica d'història

El mercat de Sant Josep o La Boqueria, com se l'anomena popularment, va nèixer, com tants d'altres, com un mercat ambulant. En época medieval pagesos  de masies properes i venedors ambulants s'instal·laven a les portes de les ciutats, fora muralles, amb la finalitat de vendre els seus productes i estalviar-se així pagar els impostos per entrar les seves mercaderies.

Ja a principis del segle XIII, davant del Portal de la Boqueria, es documenten taules de venda de carn. Amb l'ampliació de les muralles, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, la Rambla passa a formar part de la ciutat i els venedors s'hi segueixen concentrant per vendre els seus productes a l'aire lliure.

El 1470, a petició dels pagesos s'hi instal·la una fira de porcs durant el mes de desembre malgrat els productes habituals segueixen essent els que venen les pageses de les hortes dels alrededors (San Antoni, Sant Pau, Sant Bertran). 

El 1777 s'enderroca el portal i les carnisseries que s'hi havien instal·lat es traslladen a la Rambla. Entre el 1797 i el 1801 es reordena el mercat i s'emplaça a la Rambla de Sant Josep. El 1820 durant la visita de Carles IV, les carnisseries es tornen a traslladar per quedar amagades de la vista de la comitiva, el que prova el caràcter encara itinerant del mercat.

El 28 d'abril de 1827 es promulga el 1er edicte que preveu l'instal·lació d'uns calaixos de fusta permanents en torn l'església de Betlem i els pagesos i venedors paguen un lloguer per l'us dels barracons i les balances que contribueix a satisfer el cost de les obres. 

A rel de les revoltes populars de 1835 es cremen diversos convents de la ciutat. El de Sant Josep situat entre els carrers del Carme, Hospital i Rambla, un cop enderrocat deixa un solar de grans dimensions on s'instal·len els paradistes del tram central de les Rambles (març 1836). En aquest mateix indret, després de la desamortització de Mendizabal, l'any 1837 es procedeix a la construcció de la plaça monumental on, uns anys més tard, s'instal·larà de manera definitiva, el mercat.

El 19 de març del 1840 la ciutat celebra amb alegria la col·locació de la primera pedra del mercat de la Boqueria. Fa 180 anys, doncs, que la Boqueria està situada en aquest punt de la Rambla, en un espai projectat per l’arquitecte Josep Mas i Vila que aviat es va haver d’ampliar amb el solar de l'antic convent de Sant Joan de Jerusalem, a la plaça Gardunya.

L'any 1911 es construeix una zona central exclusiva per la venda del peix que fins aquell moment estava situat en un dels laterals. l'any 1913 s'hi col·loca l’icònic arc modernista de l’entrada i un any més tard es cobreix amb una teulada metàl·lica.

En tot aquest temps i malgrat les vicissituds que han viscut el mercat i la ciutat, la Boqueria mai ha deixat d’oferir servei a Barcelona i els seus ciutadans. Han estat 180 anys d’evolució constant, amb nous productes, noves fórmules comercials i noves maneres de relacionar-se amb els clients, veïns de Ciutat Vella però també d’altres barris de Barcelona, de moltes ciutats de Catalunya i de molts països del món.

La Boqueria forma part de la Xarxa de Mercats Municipals de Barcelona, composta per quaranta mercats, alimentaris i no alimentaris, que donen servei a tots els barris de Barcelona.

180è aniversari

La Boqueria vol celebrar aquest 180è aniversari amb els seus clients, amb un ampli programa d’activitats que giren al voltant de tres grans eixos: l’alimentació, la gastronomia i el producte. Per això, el "leitmotiv" al voltant del qual s’articula és ‘180 anys alimentant Barcelona’ i proposa activitats de cuina, com no podria ser d’altra manera, però també de conversa, perquè la base del mercat són les relacions humanes.

En el programa d’aniversari la Boqueria compta amb la participació de persones de dins i de fora del mercat, però també d’entitats, institucions, organismes i locals emblemàtics veïns amb qui el mercat ha reforçat la col·laboració. Així, l’equip humà involucrat en aquest aniversari està format per xefs, restauradors, gastrònoms, investigadors, acadèmics, periodistes o influencers, en una llista llarga que inclou xefs com Carme Ruscalleda, els Germans Torres, Nandu Jubany o el trio del restaurant Disfrutar, entre d’altres; gastrònoms com Toni Massanés i Núria Bàguena, escriptors con Carlos Zanón i Toni Iturbe; periodistes com Tana Collados i Òscar Broc; acadèmics com Manuel Guàrdia i influencers com Inés Butrón, entre molts d’altres. I la complicitat de locals com la cocteleria Boadas, els bars Marsella, Thonet, Muy Buenas i Casa Almirall, els restaurants Bodega Sepúlveda i Bar Leopoldo, la pastisseria Escribà i la gelateria Rocambolesc.

Les activitats es duran a terme al llarg de tot l’any 2020, amb una aturada durant els mesos d’estiu, i estan organitzades en tres grans blocs: seriades, puntuals i amb partners. Les primeres tenen dos eixos, la cuina i la conversa. El primer està format per tres blocs de sessions: Cuines del Món, amb el xef Isma Prados, Cuina de Barcelona, amb el xef Marc Ribas, i El Xef Convidat, amb la presència d’Albert Raurich, Rafa Zafra, Germán Espinosa o Romain Fornell entre d’altres. La segona és el cicle de xerrades ‘180 anys alimentant Barcelona’, en el qual parelles de persones de dins i fora del mercat repassaran què menjàvem quan es va inaugurar el mercat i què mengem actualment.

També al voltant de la cuina girarà La blogueria, les converses trimestrals entre bloguers gastronòmics que, amb el mercat com a marc, revisaran la gastronomia, la cuina de casa i el mercat com a institució, amb presència de Luisa Ramos, Sílvia Soto o Òscar Gómez, entre d’altres. I al voltant del producte ho farà el cicle Boqueliciosa, que vol convertir la Boqueria en l’aparador a Barcelona del producte del territori català i la seva cuina.

Entre les activitats puntuals, destaquen: Boqueria Negra, la incorporació del mercat en la programació de la BCNegra 2020; 180 espelmes, una festa d’aniversari de caràcter popular; Primera plana, una taula rodona amb periodistes o una nova edició, amb el nom nou de GastroBoqueria, de la fira gastronòmica a preus populars en el marc de les festes de la Mercè que el mercat ja va dur a terme l’any passat.

Finalment, entre les activitats amb partners, s’està treballant per fer realitat Ben Acompanyats, un programa d’accions conjuntes amb entitats i organismes ciutadans tan diversos com La Virreina, el Museu Marítim, l’Ateneu Barcelonès, el Palau Güell, el MACBA, la sala Sidecar, els Castellers de Barcelona, el Teatre Goya, el Liceu o les escoles del barri del Raval.

Per informar la ciutadania de tota la programació, el mercat publica Boqueria180, una revista de caràcter trimestral que es pot obtenir de manera gratuïta al Punt d’Informació, i posa en marxa una pàgina web, Boqueria180.barcelona, que permet conèixer les activitats i inscriure-s’hi. Els interessats a participar en alguna de les activitats es poden inscriure també al Punt d’Informació del mercat.

Bibliografia

Arnàs, G. et Alsina, M. "Mercats de Barcelona (segleXIX)" Albertí Editor. 2016, Barcelona. 228 pp.

LA PRIMAVERA ARRIBA AMB LA REVOLUCIÓ A LA CUINA DEL MERCAT DE CUBA

ARRIBA LA (R)EVOLUCIÓ A LA CUINA DEL MERCATA DE CUBA 

Ens fa molt feliços fer-vos arribar el nou programa de la (R)evolució a la cuina. I és que ens ha quedat una primavera per sucar-hi pa i llepar-se els bigotis. 

Aquest primavera el Mercat de la Plaça de Cuba us convida a continuar fent la (r)evolució. Seguirem fent-la des de la cuina. I per això comptarem amb 4 grans restaurants i 4 grans cellers que ens faran gaudir d'una primavera deliciosa. 

Veniu a fer la revolució amb nosaltres?

• La (R)evolució de la xocolata 
• La (R)evolució de la cuina japonesa. 
• La (R)evolució de arrossos. 
• La (R)evolució del cuina creativa de temporada. 

Divendres 20 de març de 17:30 a 19:30h

La Revolució de la xocolata a càrrec del pastisser Claudi Uñó de la pastisseria Uñó 

El món de la xocolata i la mona de Pasqua seran els protagonistes d’aquesta demostració de cuina dolça. 

Claudi Uñó és mestre pastisser des de 1985. Treballa en una empresa familiar dedicada a la pastisseria i la xocolateria al centre de Mataró. És, a més a més ambaixador de la xocolata belga i membre del Club de la Xocolata, associació mundial que reuneix els mestres xocolaters més excel·lents. 

El maridatge serà a càrrec del celler Alella Vinícola

Divendres 17 d’abril de 17:30 a 19:30h

La Revolució de la cuina japonesa amb el xef Albino Cisneros del restaurant Su de Mataró. 

En aquesta sessió explorarem la cuina japonesa i  aprendrem alguns dels seus secrets, com fer el sushi o la popular sopa de miso i algunes propostes més que podrem tastar. 

Albino Cisneros i Mafalda Gardé, han creat una proposta gastronòmica basada en els sabors de la cuina tradicional japonesa però sempre amb la mirada oberta a la innovació. 

El maridatge en aquest cas serà a càrrec de Kensho Mediterranean Sake

Divendres 15 de maig de 17.30 a 19.30 

La Revolució dels arrossos amb el xef, del restaurant El Peix de la Plaça de Cuba (antic Peix and Chips), Merlí Ruiz Balasch. 

La cuina de l’arròs té els seus trucs i és versàtil com n’hi ha poques. La tria de l’arròs, el fumet o el brou que utilitzem i els ingredients que el componen seran la clau. Aprendrem a preparar 3 arrossos i també els tastarem. 

En aquesta revolució ens deixarem guiar per en Merlí, que després de voltar per cuines d’arreu s’ha fet el rei dels arrossos de la plaça de Cuba. 

El maridatge anirà a càrrec de Viniquis Vins Catalans

Divendres 12 de juny de 17:30 a 19:30h 

La Revolució creativa de temporada amb la xef Pepi Sànchez del restaurant SanGiovese.

En aquesta ocasió podrem gaudir d’una sessió de cuina creativa de temporada i de proximitat . El moment perfecte, un final de primavera i inici d’estiu que al Maresme és pura bellesa i sabor, 

La sessió anirà conduïda per la xef Pepi Sànchez que basa la seva identitat gastronòmica en la barreja d'una cuina tradicional heretada i els coneixements més avantguardistes. 

El maridatge anirà a càrrec de Raventós d'Alella

Tallers per a adults, tots els tallers inclouen dossier de receptes i degustació. 

Preu per persona i taller: 15€ 

Info i reserva:

• Per correu: cuinamercatcuba@gmail.com

MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA 

Pl. de Cuba, 47 08302 MATARÓ 

TORNA LA REVOLUCIÓ AL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA

La xef Carme Ruscalleda serà l'encarregada d'inaugurar la programació de tardor del cicle gastronòmic (R)EVOLUCIÓ A LA CUINA que organitza el Mercat de la Plaça de Cuba de Mataró amb l'empresa Inspira Gastronomia.

Amb la ponència, "Posem la cuina i la gastronomia en la llista de les coses interessants de la vida" na Carme, dóna el tret de sortida a la temporada de tardor del cicle gastronòmic i reitera el seu compromís amb els mercats municipals.

Aquesta tardor al Mercat de la Plaça de Cuba us convida a seguir fent la (R)evolució. Seguirem fent-la des de la cuina. Serà una revolució transversal, la farem en femení. Les nostres protagonistes aquesta tardor seran dones sàvies, cadascuna en el seu àmbit: la xef multiestrellada Carme Ruscalleda, la maresmenca, experta en Feng Shui, Astrid Izquierdo, la pastissera Viena Campos i la cuinera i fotògrafa Ana Casanova.

Perquè cuinar és un acte revolucionari! Ho diuen els experts. L'elecció del producte, la compra responsable i conscient, la cura per la sostenibilitat, fins i tot l'elecció de la recepta, són veritablement actes revolucionaris.

Us convidem a compartir valors com la sostenibilitat, la proximitat, el producte de temporada, el menjar real (real food), la salut, l'equilibri, l'harmonia, el respecte, el plaer i l'amor.

Vine a fer la revolució amb nosaltres!

La (R)evolució Històrica 

• Divendres 27 de setembre de 17.30 a 19.30
• Ponent: Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar, 1952)
• Ponència: "Posem la cuina i la gastronomia a la llista de les coses interessants de la vida"
• Tast de productes frescos del mercat amb vins del celler de Quim Batlle de Tiana

La (R)evolució dels Espais (Harmonia a la Cuina)

• Divendres 25 d'octubre de 17.30 a 19.30
• Ponent: Astrid Esquerre de Sincronia Integral
• Ponència: "El Feng Shui a la Cuina"
• Tast de productes de temporada

La (R)evolució Dolça

• Divendres 22 de novembre de 17.30 a 19.30
• Ponent: Viena Campos de la pastisseria de Takashi Ochiai, guanyadors amb Jordi Morelló, del Millor Panettone Artesà de la Península 2018
• Taller de postres de Nadal fets amb producte de temporada
• Tast maridats amb caves Titiana

La (R)evolució Humanista

• Divendres 20 de desembre de 17.30 a 19.30
• Ponent: Ana Casanova de Love Food
• Taller d'aperitius vegetarians per Nadal
• Tast de productes maridat amb te Kombucha

INFORMACIÓ I RESERVA DE PLACES:

• Al mercat: Xarcuteria la Blanca i Bacallaneria Ca la Teresa.

• Per correu: cuinamercatcuba@gmail.com

• Per telèfon 699518310

MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA

• PL. de Cuba, 47 (08302 Mataró)

HORARIS:

• Dimarts, dimecres i dijous, de 7.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.30h
• Divendres, de 6.00 a 20.30h
• Dissabtes, de 6.00 a 14.30h

PÈSOLS AMB SÍPIA I ESCAMARLANS-EL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA

Aquest 2019 el mercat de la plaça de Cuba ens ha convidat a fer la (R)evolució. I perquè cuinar és un acte revolucionari han organitzat, fins l'estiu, diversos tallers on el bon producte n'és el protagonista.

Hem tingut el plaer de participar a la Revolució del Producte, on hem conegut a la Vero del restaurant La Morera i ens ha explicat uns quants secrets de la seva cuina.

Consulteu els propers tallers

Pèsols amb sípia i escamarlans

Els pèsols de la Vero

Ingredients:

• Dos quilos de pèsols sense pelar
• Una sípia
• Quatre escamarlans o 8 de petits
• Una ceba tendra
• Un parell d'alls
• Un raig de Four Roses ( secret de la Vero)
• Un got de fumet
• Oli d'oliva verge extra, sal i pebre negre

Preparació:

1. En una cassola de fang, sofregim la sípia tallada a dauets molt petit durant un minut en oli d'oliva i la reservem.
2. En aquest mateix oli sofregim la ceba tallada prima i els alls.
3. Afegim un bon raig de Four Roses i esperem que s'evapori una mica l'alcohol.
4. Incorporem la sípia, afegim els pèsols desgranats i un got de fumet. Ho tapem i que cogui uns 10 minuts.
5. Salpebreu i afegiu els escamarlans. Espereu uns 5 minuts i apagueu el foc.

El mercat de la plaça de Cuba

El Mercat municipal de la plaça de Cuba es troba situat al lloc que ocupava una antiga horta, de superfície molt superior, anomenada horta del Lleó. A mitjans del segle XIX, Mataró, sota l'impuls de les fàbriques de filats, passa per un moment de creixement urbanístic degut al augment continuat de mà d'obra obrera que arriba a la ciutat. Aquest fet afavoreix que propietaris de finques agrícoles en vulguin treure una major rendabilitat i comencin a construir edificis per allotjar els nouvinguts atrets pel procés industrialització. 

El 1843 comencen a obrir-se carrers que envoltaran la futura plaça de Cuba que en aquest moment anomenaran, plaça Nova. El 1894 i després d'utilitzar la plaça com a lloc d'esbarjo de les classes populars, arriba a l'ajuntament una instància amb més de 200 signatures de veïns per a convertir la plaça com a mercat públic. 

Josep Puig i Cadafalch, llavors arquitecte municipal de la població, informa de la necessitat d'un nou mercat a la ciutat, en aquella època només n'hi havia un a la plaça Gran i quedava lluny de la nova zona urbanitzada. Ell és l'encarregat de projectar una possible distribució en planta que allotjaria 26 parades per a carn, 13 per a gallina, 13 per al peix i 78 per a verdures. També adjunta els dissenys, modernistes, de les corresponents parades de cada especialitat. Posat a subhasta en dues ocasions només s'aconsegueixen adjudicar quatre parades de carn, però se sap que van arribar a disposar-se fins a 15 taules lliures d'impostos.

Cap el 1920 s'inicia el camí per a la construcció de l'actual edifici, no sense uns quants contratemps que faran que el projecte final de mercat cobert de 2000 metres quadrats, no s'engegui fins el gener de 1931. L'arquitecte Lluís Gallifa i l'enginyer Ignasi Mayol en seran els artifexs. Les instal·lacions s'ubicaran al centre de la plaça, amb una nau central de 20 metres de llum i 16 metres d'alçada al bell mig, i dos naus laterals de 7,50 metres. La longitud total serà de 60 metres. Es preveuen 64 parades per a carn, gallina i similars, 32 per al peix i 164 per a les verdures. S'assegura una il.luminació diürna mitjançant vidrieres i una d'artificial. Es projecten serveis de neteja i sanitaris, i al soterrani, els magatzems i la cambra frigorífica. 

L’edifici actual del mercat es va inaugurar l’11 d’abril de 1936 El mercat es va reformar íntegrament el 2010 per donar resposta a les noves necessitats i els nous hàbits dels consumidors. El mercat forma part del programa Tours Virtuals del CCAM, que permet passejar per l’interior dels mercats municipals de Catalunya i descobrir aquests establiments comercials.

El mercat disposa de més d’una trentena de parades, un supermercat, un aparcament gratuït i d’espais de dinamització que donen servei a les persones usuàries i potencien les relacions socials. Entre els principals serveis trobem l’Espai Joc, on els pares i les mares poden deixar la mainada mentre compren; l’Espai e-Àgora, on es fan xerrades, conferències, cursos i tasts de vins, caves i cerveses; l’aula de cuina, on es pot veure l’elaboració de demostracions de cuina i de postres i la realització de menús de temporada alhora que s’aprofita per adquirir nous coneixements gastronòmics; l’Expo Espai, on es pot gaudir d’exposicions, i l’Espai Demo, on les empreses poden promocionar els seus productes.

El mercat disposa de xarxa wifi, que permet l'accés lliure a Internet fent ús de la tecnologia sense fils, i d’un punt d’informació interactiu que informa dels serveis i de l’agenda d’activitats del mercat i promociona la ciutat. 

Adreça: Pl. de Cuba, 47 08302 Mataró

Telèfon: 93 758 24 30

Horari: 

• dimarts, dimecres i dijous de 7 a 14 h i de 17 a 20.30 h 
• divendres de 6 a 20.30 h 
• dissabtes de 4.30 a 14.30 h 

Mercat de la Pl. de Cuba

MERCAT DE L'ABACERIA-MERCATS DE BARCELONA

Recentment desplaçat al passeig de Sant Joan, entre els carrers d'Indústria i Sant Antoni Maria Claret, mentrestant es reforma l'edifici de la Travessera, el mercat de l'Abeceria que s'ha construït expressament per l'ocasió, té uns 1900 metres quadrats i compta amb 56 llocs comercials, dels quals, 43 són d'alimentació.

Cap el 1895 quan la vila de Gràcia tenia uns 50.000 habitants i ja comptava amb el mercat de la Llibertat, es va veure amb la necessitat, per donar servei a la creixent demanda de la població en augment, de tenir un altre mercat que va nèixer a l'aire lliure a l'actual plaça de la Revolució que en aquell moment portava el nom de plaça Isabel.

El 1892 es va inagurar el mercat cobert d'estructura metàl·lica amb tancament d'obra vista, gràcies a la iniciativa de l'industrial Puigmartí que en va ser el propietari fins que va passar a mans municipals. Molts paradistes del mercat a l'aire lliure s'hi van traslladar, i molts d'altres van continuar la seva activitat a la plaça de la Revolució, fins que els van obligar a traslladar-se al mercat cobert que primer va portar el nom d'Isabel, més tard mercat de la Revolució i després ja el definitiu, mercat de l'Abaceria Central.

Verdulaires, carnissers, xarcuters i venedors d'aviram posaven els seus millors productes, uns al costat dels altres, en taules de fusta o marbre...temps era temps.

Forn Sant Tirs

ous de calaf

Fruita i verdura Geroni i Carme

Peix fresc Karla Barrera

Localització

Passeig Sant Joan, 181 Barri de Gràcia (Barcelona)

Horari

De l’1 de setembre, al 30 de juny 

• De dilluns a dijous de 08:00h a 14:00h i de 17:00h a 20:30h

• Divendres de 08:00h a 20:30h 

• Dissabtes de 08:00h a 15:00h i de 17:00h a 20:00h 

De l’1 de juliol, al 31 d’agost 

• De dilluns a divendres de 08:00h a 14:00h i de 17:00h a 20:30h 
• Divendres de 08:00h a 20:30h 
• Dissabtes de 08:00h a 15:00h 

MERCAT DE MERCATS-TOT UN ÈXIT

L'avinguda de la Catedral ha acollit aquest cap de setmana la 9a edició de #mercatdemercats. 235.000 persones han visitat la fira que ha demostrat un cop més que Mercat de Mercats s'ha consolidat com un dels esdeveniments gastronòmics estrella de la ciutat.

Per primer cop el Mercat de Mercats ha comptat amb la participació dels mercats no alimentaris de la ciutat, els Encants-Fira de Bellcaire, els Encants de Sant Antoni i el Dominical de Sant Antoni.

La sostenibilitat i la proximitat han estat les protagonistes d'una fira que l'any que ve celebrarà festa grossa perquè complirà 10 anys. El Mercat de Mercats ha apostat per tornar als gustos d'abans i fer un ús dels aliments d'una manera més ètica i sostenible.

Aliments sans, frescos i bons a les paradetes de Mercat de Mercats. Durant aquest tres dies molts paradistes de Barcelona fan un notables esforç i es traslladen a la fira per oferir als visitants els millors productes i així, de pas, donar a conèixer als més joves de la ciutat, l'importància que tenen els mercats per gaudir d'una bona alimentació a casa.

Participants: Mercat de La Boqueria (La Cuina Internacional de Soley, Vidal Pons, Mas Gourmets, Catalonian Food, Olives i Conserves Graus, Cansaladeria Farrés, Especialitats Sabores Griegos). Mercat de Santa Caterina (Olives i conserves Torres, Pesca Salada Rosa Marina, Cuinats Josep). Mercat de la Concepció (Fruites Germans Cuevas). Mercat de la Mercè (Món Ibèric). Mercat de Galvany (Carles Espai Gastronòmic). Mercat convidat, mercat de Manresa

Un exitàs, Tapes de mercat, més de 60.000 degustacions han servit els restaurants participants a la fira, entre els que destaquen: Petit Comité, Semproniana, Tapes 24, Estimar, Fonda España, Nectari, D'aprop, Xerta, Bacallaneria Perelló del Mercat del Ninot que la seva tapa "Ou a baixa temperatura amb brandada de bacallà al pil-pil" ha estat una de les més venudes durant l'esdeveniment i la tapa estrella de la fira l'ha ofert Cecconi's, un risotto de bolets silvestres i trufa negra.

Genís Arnàs, cap de mercats de l'IMMB i Matilde Alsina del mercat de La Boqueria, han presentat el seu llibre "Mercats de Barcelona segles XX i XXI" d'Albertí Ed a l'Aula de Mercat i que narra la història dels 33 mercats construÏts durant el segle XX i principi del XXI.

També a l'Aula, hem pogut assistir a una taula rodona amb participants de luxe: Òscar del blog Decuina Montse del blog April's Kitch, Silvia del blog Chupchupchup, Joan del blog Beatus ille i Sandra d'Ennergy support, moderats per Xavier Agullò i amb el tema, "Menys influencers de postureo i més comunicadors #demercats".

Montse, Sílvia, Òscar, Joan i Sandra

MARCHÉ DES CARMES

El Marché des Carmes és un mercat cobert situat al barri del mateix nom de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse).

L'actual es va començar a construir cap el 1963 dissenyat per l'arquitecte Georges Candilis (1913-1995), després d'enderrocar l'impressionant estructura metàl·lica que l'havia aixoplugat des de mitjans del segle XIX.

Aquest mercat modern, un dels més importants i grans de la ciutat (altres són el Victor Hugo i el marché Saint Cyprien) es troba a la Place des Carmes al mateix lloc on a finals del segle XIII hi havia el convent de l'ordre religiós dels Carmelites, edifici que passa a ser de propietat nacional després de la Revolució per a convertir-lo en un gran mercat de blat, però el projecte no té cap èxit.

L'any 1802 el municipi es torna a plantejar la possibilitat de construir un lloc amb botigues i habitatges, després de demolir els edificis conventuals totalment enrunats, però no és fins el 1813 que s'instal·la a la plaça el "mercat d'herbes" que fins el moment havia estat a la plaça Rouaix, menys un petit periode durant la revolució que el trobem a la plaça del Capitoli.

Aviat les quatre fustotes que havien muntat els comerciants es van tornar poc saludables i la ciutat es planteja substituir-ho per un mercat cobert. Després de diversos projectes sense èxit, l'arquitecte Joseph Galinier (1892-1963) aconsegueix portar a terme l'estructura de ferro, malauradament destruida i substituida pel mercat modern i un aparcament.

El mercat modern