FIDEUADA-LA MARINA ALTA

Fideuada

La Marina Alta

“A l’entrada de Pego
les pegolines
han fet una corona
de roses fines”.

Manuel Sanchis i Guarner (1911-1981)

Formada per la comarca històrica del Marquesat de Dénia, actualment inclou les subcomarques de la Retoria, la vall d'Aixa-Pop i les Valls de Pego.

El valencià meridional és la llengua nativa predominant, encara que es presenten alguns trets del valencià alacantí. Als pobles d'interior, d'històric repoblament mallorquí, conserven algunes de les seves característiques, malgrat l'article salat s'ha perdut i tan sols predomina a la Vall de Gallinera i a Taberna (Marina Baixa).

Cítrics, raïm i cireres en són els conreus principals. Darrerement, a Jesús Pobre, llogaret de Dénia situat al sud del massís del Montgó, s'ha recuperat el cultiu del blat, bàsicament de la varietat Rodrigo, gràcies a la iniciativa de diversos col·lectius i entitats, impulsat pel Mercat del Riurau que l'any 2016 quan anaven a preparar la Festa del Batre per celebrar el seu aniversari els var sorgir la idea de sembrar el seu propi blat. Al 2017 s'incorporen les varietats de blat antic, Assolacambres, Rojal i Fartó.

El blat i les vinyes de moscatell constituïen l'essència del paisatge agrícola de la comarca de la Marina Alta i d'això és testimoni la gran quantitat d'edificacions* construïdes amb l'únic objectiu de guardar el raïm mentre s'assecava i es convertia en pansa, la indústria de la qual va ser durant el segle XIX l'època de major esplendor. Encara queden d'aquell moment a les localitats de Gata de Gorgos, Xàbia o Dénia, distinguides cases dels que es van enriquir amb el negoci del moscatell o amb les exportacions a diferents països del fruit deshidratat, com per exemple al Regne Unit on es feia servir com a ingredient del famós Plum Cake. La crisi de la fil·loxera i la substitució per part dels llauraors de les vinyes per altres cultius, va suposar la fi de la pansa.

Tot i que els ports pesquers de la Marina Alta (Dénia, Calp, Moraira i Xàbia) han perdut una quarta part de la seva flota en 10 anys, la pesca continua sent una de les activitats econòmiques de la comarca i la gamba roja, el marisc estrella per excel·lència, es pesca des de la dècada de 1940 i bullida a 80º en el seu propi líquid, l'aigua de mar, és una de les meravelles de la zona, gastronòmicament parlant. 

* Riuraus, pronunciat moltes vegades com rurau o risau és un mot que prové de l'occità, rural, i que algunes famílies provençals com els Chabàs o els Merlé l'haurien dut quan es van posar al front de la comercialització de la pansa de Dénia.

Riurau de Jesús Pobre

Fideuada

 Ingredients:

• 400 grs de fideus gruixuts o amb forat
• Aprox. 1 litre de brou de peix i marisc (nyora, all, tomàquet concentrat, vi blanc, caps de gambes i escamarlans, gamba blanca, cap de rap, peix de roca...)
• 8 gambes
• 4 escamarlans
• 2 sípies
• 2 alls
• 3 tomàquets
• Julivert
• Oli d'oliva verge extra, sal i safrà

Elaboració:

1. Per fer el brou: sofregiu mitja cabeça d'alls amb pell i tot i un parells de nyores sense el peduncle ni les llavors, en una olla amb oli d'oliva. Sofregiu el peix i el marisc. Afegiu una cullerada de tomàquet concentrat i un got de vi blanc, deixeu evaporar l'alcohol i cobriu amb aigua freda. Porteu a ebullició uns 20 minuts i deixeu en infusió mitja hora. Coleu i reserveu.
2. En una cassola de ferro colat fregiu les sípies tallades a bocins, reserveu-les. En aquest oli salteu lleugerament el marisc i reserveu-lo.
3. A la cassola feu sofregir un parell d'alls picats, una mica de julivert i els tomàquets sense pell. Incorporeu els fideus, sofregiu-los fins que quedin enrossits, mai cremats i cobriu amb el brou ben bullent.
4. Tasteu de sal, afegiu les sípies i poseu uns brins de safrà. A mitja cocció incorporeu les gambes i els escamarlans.
5. Si cal afegiu una mica més de brou, sempre calent, perquè quedin una mica caldosos (va a gustos).

Recepta (amb alguna variació) del llibre de Josep Vicent Miralles i Marisa Piles, La cuina de la Marina Alta, receptes i històries mediterrànies, amb aportacions dels escriptors: Vicent Baydal, Felip Bens, Tono Fornes, Carles V. Fuster, Pepa Guardiola i Toni Sabater i fotografies de José Vives. Editat per DRASSANA Col·lecció Tastaolletes nº5, Llibres de la Drassana SL, València 2018.

LES GRANDS BUFFETS-LA TENTE D'APARAT

El restaurant Les Grands Buffets presenta el seu nou saló la Tente d'Aparat

Les Grands Buffets, el primer restaurant de França a nivell de facturació i que ofereix tot el repertori de la gastronomia francesa a voluntat, ha invertit 2,5 M € en la creació del seu nou saló: la Tente d'Aparat.

El desig de Louis Privat, fundador de Les Grands Buffets, era oferir als seus clients una terrassa protegida dels primers raigs de sol en un espai altament decorat, mantenint present el menjar com a festa. 

Després d'haver descartat les tradicionals pèrgoles i galeries envidrades ... li va venir a la memòria el gran sopar que va oferir un dirigent iranià el 1971 sota unes luxoses tendes, en ocasió del 2500 aniversari de la fundació de l'Imperi Persa. Així va tenir la idea de crear una tenda magníficament decorada a la terrassa del restaurant.

Es tracta d'una autèntica proesa tècnica, aquest espai, que sembla que sura en el temps, està concebut com el testimoni d'una tenda aixecada per Lluís XIV en els seus jardins, per convidar a la cort a un gran sopar amb una decoració barroca estil segle XVII.

En el lloc es poden apreciar fabuloses llums d'aranya amb llàgrimes de vidre (fabricades pel mateix artesà que subministra el castell de Chambord), grans miralls daurats, baguls de marqueteria, consoles de fusta, canelobres de plata que amenitzen la vetllada amb un ambient vellutat a lo «Barry Lindón» i rodejat de llimoners.

Louis Privat també ha trobat un tresor que aviat s'incorporarà a aquest marc sorprenent i luxós: un mapa original del traçat del Canal du Midi, de Jean-Baptiste Nolin.

Finalment, i per capbussar-se en l'atmosfera d'un sotabosc, Amaury Gallon, dissenyador vegetal del museu del Quai Branly, entre altres treballs, ha realitzat una paret rocosa de 20 m de llarg amb molsa natural, sobre la qual llisquen lleugers fils de aigua.

Per realitzar aquest conjunt, Louis Privat ha recorregut a l'arquitecte Eric Martin, al decorador Michel Cales, a Jean-Noël Cordonnier per signar l'ambient lumínic i nombrosos artesans.

Les Grands Buffets

Ubicat a la ciutat Francesa de Narbona, a només una hora de Catalunya en tren d'Alta Velocitat Renfe-SNCF, està considerat com un dels restaurants bufet més reconeguts del món. 

Les Grands Buffets s'ha convertit com un lloc indispensable, capaç d'atraure els paladars més selectes disposats a degustar les receptes més antigues de la cuina tradicional francesa i gaudir d'una autèntica experiència del somni de Gargantúa on el comensal podrà degustar el buffet de formatges més gran del món, amb més de 110 varietats, gaudir d'un espectacular "Plateau Royal", amb tota classe de marisc, com el llamàntol, assaborir una minuciosa selecció de receptes de la cuina tradicional francesa i endolcir amb més de 100 postres elaborats per un Mestre Pastisser i tot això regat amb més de 70 prestigiosos vins procedents de la regió.

INFUSIONA'T-TURISME DE BENESTAR-COSTA BRAVA PIRINEU

El turisme de benestar i l’alimentació saludable es reivindiquen com a nova alternativa a la Costa Brava i el Pirineu de Girona 

La nutricionista Carla Zaplana i el divulgador de la natura i la nutrició conscient Marc Casabosch actuen d’ambaixadors de la Costa Brava i el Pirineu de Girona a Barcelona, en la presentació de l’oferta turística de salut i benestar de la demarcació de Girona i de les infusions ecològiques de mar i muntanya de Tegust. Hi assisteixen una seixantena de convidats interessats en l’alimentació saludable i el benestar. 

Dimarts, 18 de juny, a l’espai Flowers By Bornay, de Barcelona, es va dur a terme «Infusiona’t», un esdeveniment promocional impulsat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona centrat a promoure entre el públic català l’oferta específica de productes, activitats i serveis de salut i benestar de la Costa Brava i el Pirineu de Girona. Alhora, es van donar a conèixer les noves infusions ecològiques i del territori Costa Brava Essence i Pyrenees Essence, creades per l’empresa Tegust Nature. 

L’esdeveniment va consistir en una trobada amb tertúlia dirigida per Núria Coll, directora del mitjà Ets el que menges. En la tertúlia van participar la nutricionista Carla Zaplana, el divulgador de la natura i la nutrició conscient Marc Casabosch el director de màrqueting del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jaume Marín. Amb ells es va introduir un debat sobre territori, benestar i nutrició, en el qual es va parlar de les nombroses experiències vinculades a aquest àmbit i també de les noves infusions de Tegust. 

Sobre el territori, Carla Zaplana va destacar que «és necessari preservar-lo perquè a través d’ell podem extreure moltes coses positives i gaudir del turisme de benestar». La nutricionista amb arrels empordaneses va reconèixer que activitats com practicar ioga a la platja o fer retirs amb banys de bosc a la Costa Brava li proporcionen experiències holístiques. Quant a les infusions, creu que «el fet que hagin estat creades a partir d’ingredients del territori aporta valor afegit a aquestes begudes que serveixen per hidratar-nos d’una manera diferent, molts orientades a cuidar la salut». 

El divulgador Marc Casabosch va ressaltar que «les terrers gironines representen una simbiosi de mar i muntanya, i que a través d’aquest territori podem potenciar el gust i l’olfacte per generar vincles amb el paisatge». En aquesta línia va afegir «en ocasions l’aroma i el gust ens estimulen el suficient com per motivar-nos a viatjar a certes destinacions». 

De la intervenció de Jaume Marín cal destacar com la demarcació de Girona està enfocant la seva oferta turística cap a un turisme de benestar, de qualitat i més sostenible. Marín va comentar que el Club de Salut i Benestar compta amb més de trenta empreses especialitzades i va enumerar diverses experiències amb què s’exemplifica aquesta oferta. 

De les infusions va comentar que es tracta d’un projecte engrescador en què dues empreses s’alineen d’acord amb un objectiu: «afegir valor a les experiències que tenen lloc al territori oferint unes infusions de qualitat i representatives de la demarcació.

A continuació de la tertúlia, l’esdeveniment va seguir amb una degustació d’un aperitiu saludable i de les infusions Costa Brava Essence i Pyrenees Essence en diverses versions —fredes, calentes i en format còctel—, a càrrec de l’empresa gironina Cocktail Time by Gerard Ruiz. 

L’acte «Infusiona’t» va dirigir-se a unes seixanta persones, entre les quals hi havia influencers, professionals del sector i periodistes especialitzats en alimentació saludable i benestar. Tanmateix, varen ser presents representants d’entitats i empreses associades al Club de Màrqueting de Salut i Benestar com ara Mindfulkit i Lloret Turisme. 

Aquest esdeveniment, planificat en el Pla d’Accions 2019 del Club de Màrqueting de Salut i Benestar del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, té per objectiu acostar a públics molt segmentats la varietat de productes, serveis i activitats turístiques que s’ofereixen a les comarques gironines. 

Fotografies de Beth Magre

GIRONA I EL TURISME DE BENESTAR-INFUSIONA'T

La Costa Brava i el Pirineu de Girona aposten pel turisme de benestar i creen una gamma d’infusions ecològiques de mar i muntanya amb Tegust Nature

Una escapada a la Costa Brava i el Pirineu de Girona representa parar per tornar a començar, recuperar l’energia i l’harmonia... però també gaudir d’una estada i unes vacances per passar-ho bé amb propostes vinculades a la natura, la gastronomia i la cultura. 

El ritme diari, cada cop més frenètic i accelerat, ens reclama la necessitat de trobar temps i espai pel descans, la salut i el benestar.

La Costa Brava i el Pirineu de Girona ofereixen una complerta oferta d’activitats per cuidarse i mimar-se aglutinades en el club de màrqueting Salut i Benestar del Patronat de Turisme Costa Brava Girona que actualment aplega una trentena d’empreses (hotels amb balneari, hotels de benestar, espais on retirar-se, empreses d’activitats, gastronomia saludable i agències receptives) que treballen per impulsar el turisme de salut i benestar i aposten per oferir experiències i productes relacionats amb el ioga, la meditació, la nutrició, els banys de bosc, la naturalesa i l’espiritualitat, seguint la tendència de creixement mundial del turisme de benestar amb la finalitat que el client visqui amb més plenitud, restableixi la seva harmonia, relaxi el cos i trobi benestar emocional.

Entre les propostes i experiències que ofereixen les empreses gironines i els seus professionals, hi ha activitats amb funcionalitat terapèutica com els banys de bosc, escapades spa —amb circuits termals, tractaments i massatges—, senderisme terapèutic, classes de ioga i mindfulness, tallers de cuina saludable —amb productes de proximitat i ecològics—, pràctiques de meditació variada i retirs espirituals, entre d’altres.

En l’afany d’afegir valor a aquestes experiències, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, mitjançant el club de màrqueting Salut i Benestar i l’empresa Tegust Nature, han unit esforços per crear dues infusions ecològiques: Costa Brava Essence, inspirada en la vida autèntica de la gent del mar de la costa gironina; i Pyrenees Essence, inspirada en la natura, la frescor i la intensitat del Pirineu de Girona. 

Les noves begudes han estat elaborades amb ingredients de qualitat; una combinació especial de plantes i flors autòctones de la zona amb moltíssima frescor de les terres gironines.

Costa Brava Essence

És una infusió inspirada en el mar, la brisa i el sol d’estiu. Les plantes principals són la marialluïsa, que aporta l’aroma de l’estiu, les algues, que donen el toc marí, i l’anís verd que proporciona aquell gust cítric dels moments màgics viscuts a la Costa Brava. Tot plegat, amb la intenció de recordar les sensacions que tenim quan som a primera línia de mar. 

Pyrenees Essence

La infusió dels Pirineus està inspirada en les rutes peregrines de connexió amb la natura. La menta i l’eucaliptus aporten una gran frescor i sensacions d’aire net, mentre que la farigola blanca i la canyella dona un punt més de calidesa.

Com a resultat d’aquesta col·laboració, els establiments associats al Club de màrqueting de Salut i Benestar i, també, a altres clubs de màrqueting del Patronat, incorporen les infusions a la seva carta de serveis. A més, l’entitat les farà servir en accions promocionals adreçades a professionals i intermediaris i com a element de marxandatge o souvenir. Per la seva part, Tegust les comercialitzarà entre els seus clients. 

Tendències del turisme de benestar 

El turisme de benestar és una modalitat en clar creixement que està contribuint a rejovenir l’oferta turística en destinacions madures, hi afegeix valor i, alhora, possibilita la diferenciació i l’especialització d’empreses i destinacions respecte de la competència. 

Segons un estudi del Global Wellness Institute de l’any 2018, el turisme de benestar ha crescut més d’un 40 % des del 2013 i mou una quantitat aproximada de 639 bilions de dòlars a escala mundial. Es pronostica que fins al 2022 hi haurà un creixement anual del 7,5 %. 

El perfil del turista que busca propostes de benestar a la Costa Brava i al Pirineu de Girona té un poder adquisitiu mitjà-alt i es caracteritza perquè manté un estil de vida saludable; s’interessa per la nutrició, les teràpies funcionals i l’esport, valora la naturalesa i es preocupa per la sostenibilitat i el medi ambient. 

Gran part dels visitants que arriben a la demarcació de Girona provenen del Regne Unit, els països nòrdics, França i diversos punts de l’Estat espanyol.

Al llarg del 2018, les empreses turístiques de la demarcació de Girona van detectar un creixement de la demanda d’activitats i experiències relacionades amb l’oferta turística de benestar quantificat entre un 20% i un 30%.

B-DELICIOUS A FIRA BARCELONA

B-Travel proposa a B-Delicious un recorregut enogastronòmic per diverses cultures del món 

B-Travel, el saló líder en turisme d’experiències torna a concedir un especial protagonisme al paladar amb la zona enogastronòmica B-Delicious que en aquesta edició, donarà a conèixer les especialitats culinàries de diverses cultures, en un espai únic per viatjar pel món en un saborós viatge. 

Per només un euro per tiquet, els visitants podran tastar plats de les cuines kosher israeliana, halal àrab, la gastronomia catalana, espanyola i europea. 

Els visitants a B-Delicious, que comptarà amb més de 20 estands, tindran l'oportunitat de tastar els vins produïts per la dissenyadora Amaya Arzuaga, una de les millors representants de la moda espanyola a nivell internacional o conèixer les especialitats dels cuiners col·laboradors del programa Girona Excel·lent, un segell de qualitat que destaca els millors productes agroalimentaris d'aquesta província catalana, entre altres especialitats culinàries. 

I s'hi podran triar entre més de 100 degustacions, que van des de la cuina tradicional catalana als estands de Degusta Castelldefels, Girona Excel·lent, Tossa de Mar, Pineda de Mar, Vilanova i la Geltrú i del col·lectiu La Cuina de Sils; fins a exòtiques destinacions internacionals, les dels restaurants Shaq Shuq de cuina israeliana; Niji, japonesa; Hawker 45 de cuina del sud-est asiàtic; i Karakala de cuina halal libanesa; des de la ciutat de Nàpols o per comunitats autònomes com Castella i Lleó, fins a diverses cates de vi de diferents DO's. Així, B-Travel ofereix als seus visitants la possibilitat de fer un viatge per tot el món a través del paladar. 

Al costat de B-Delicious, l'oferta de B-Travel girarà al voltant d'altres cinc àrees relacionades amb el tipus d'experiència que vulgui viure el visitant al seu viatge pel saló organitzat per Fira de Barcelona. B-Travel comptarà amb B-Happy, per a viatges en família, creuers i wellness; B-Culture, viatges relacionats amb l'art, la història i la cultura; B-Special, de turisme de compres i nou luxe; B-Adventure, turisme esportiu i d'aventura; i B-Industrial, rutes de zones amb ampli llegat històric-industrial. 

B-Travel presentarà de nou les experiències viatgeres de totes les comunitats autònomes, províncies i de més de 40 països, així com les de més de 60 agències de viatges, hotels, navilieres especialitzades en creuers, càmping i turisme rural, turisme industrial, turisme enogastronòmic i empreses de productes i serveis turístics. 

Consolidat com a la gran cita per als viatgers, B-Travel tindrà lloc del 22 al 24 de març al palau 8 del recinte de Montjuïc.

B-TRAVEL

B-TRAVEL

B-Travel aplega les millors ofertes i promocions del turisme d’experiències 

B-Travel, el saló especialitzat en turisme d’experiències per al públic final, comptarà amb les millors propostes de totes les comunitats autònomes d'Espanya i de més de 40 països, refermant el seu caràcter de fira líder en aquest tipus d’activitat turística. 

Organitzat per Fira de Barcelona, el certamen oferirà més d’un centenar d’ofertes, premis i viatges i tornarà a concedir un protagonisme especial als professionals amb la celebració de quatre esdeveniments dissenyats específicament per als agents del sector. 

B-Travel, que tindrà lloc del 22 al 24 de març al palau 8 del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, reunirà 200 expositors que donaran a conèixer la millor oferta de turisme experiencial que es pot reunir en l'actualitat. En aquest sentit, a més de la presència de totes les destinacions nacionals i una quarantena de països i regions del món, agències de viatges, hotels, operadors de creuers, companyies de transport i empreses de serveis turístics tornen a prendre part en el saló. Referents en el sector turístic com Renfe, Level, Vueling, B The Travel Brand, Altaïr o Australis donaran a conèixer als visitants els seus millors serveis i promocions. 

Entre les destinacions interiors, destacaran Andalusia, Balears, Canàries, Castella i Lleó i Catalunya mentre que, a nivell internacional, la principal novetat és el retorn al saló de Polònia. Estats Units, Japó, Iran, Cambodja, Macedònia del Nord o països de l'Àfrica subsahariana com Etiòpia o Tanzània formen part de l'oferta, a més d'altres països habituals com Itàlia, França, Portugal, Croàcia, Cuba o la Xina. 

El president de B-Travel, Jordi Clos, assenyala que "el sector turístic és un sector clau per a l'economia espanyola com ho demostra el fet que ocupi a més de 2,3 milions de persones i que representi el 11,7% del Producte Interior Brut del 2018. I és fonamental que, per mantenir aquesta posició de lideratge, el sector aposti per la digitalització i la innovació per a la seva modernització". 

Per la seva banda, la directora del saló, Marta Serra, afirma que "BTravel vol combinar la seva condició de saló dirigit al públic final, amb una selecció de les millors propostes del turisme experiencial i la seva intenció d'arribar als professionals del sector oferint la Del 22 al 24 de març de 2019".

Activitats i ofertes

 

B-Travel ha organitzat diverses activitats per als viatgers que visitin el saló. A l'escenari central B-Travel Experience Àrea es concentraran les actuacions musicals i les demostracions culturals de diferents països i danses del món. Així mateix, tornarà al B-Travel Cinema, ofert per la companyia aèria Level, on es projectaran documentals i vídeos de viatges i en el qual es presentarà el projecte Movie Tourism, un programa d'itineraris i experiències en llocs de la Unió Europea declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i relacionats amb el món del cinema. 

A més, i amb l'objectiu de dinamitzar les reserves i les vendes d'experiències viatgeres, el saló ofereix més d'un centenar d'ofertes especials i descomptes a través de la B-Travel Passport, un document que els visitants han d'emplenar en superar una sèrie de proves organitzades pels expositors en una gimcana que dóna accés a un sorteig amb premis i descomptes en viatges valorats en més de 27.000 euros. 

Així, els visitants podran optar a vols a Santiago de Xile, escapades a Formentera o Eivissa, viatges de cap de setmana a les ciutats italianes de Bolonya o Rimini, bitllets en AVE a París o Marsella, estades en hotels de 4 estrelles a la Península Ibèrica, assistir a musicals a Madrid o entrades a museus de Barcelona o monestirs de Catalunya, entre d'altres promocions. 

Un viatge a través del paladar i la història

Un altre dels grans atractius del saló serà l'espai gastronòmic B Delicious, on els assistents poden degustar, a partir d'un euro per tiquet, fins a 100 receptes en un recorregut enogastronòmic per diferents cultures del món des de la cuina kosher israeliana fins a la halal àrab, sense deixar de banda la rica varietat de la gastronomia espanyola, catalana i europea. 

A més de B-Delicious, el saló proposa una visita en funció dels interessos del viatger, motiu pel qual les experiències queden enquadrades en diverses experiències: B-Happy (viatges en família, amics i wellness), B-Culture (art, història i cultura), B-Special (compres, nou luxe, etc.), B-Adventure (esport i aventura) i B-industrial (rutes de zones amb ampli llegat històric-industrial). 

A l'espai B-Industrial, es donarà a conèixer el ric patrimoni industrial com a destinació turística de la mà d'un total de quinze expositors, que van des de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) fins al municipi de Sao Joao da Madeira a Portugal, passant per Basquetour, l'agència basca de turisme, Astúries Turisme Industrial, la Diputació de la Corunya, Turisme de Segòvia, el Patronat de Turisme de Lleó, el Museu del Tabac d'Andorra, el Celler Otazu de Navarra o els ajuntaments de Torrevella a Alacant, Béjar a Salamanca o de l'Alcora a Castelló, en representació de 72 experiències i 202 empreses visitables, 

En l'àmbit cultural, destaquen la presència de Camins de Sefarad, la ruta per 19 ciutats espanyoles amb una gran presència jueva que té com a objectiu conèixer el seu llegat, o Heràldica Familiar, una empresa especialitzada en la recerca genealògica i familiar que posa l'accent en establir l'itinerari geogràfic dels que volen conèixer els seus orígens. 

Agenda per a professionals 

Després de l'èxit de 2018, en què es van acreditar més de 1.100 professionals, B-Travel ha dissenyat una completa agenda d'activitats destinades als agents del sector amb la col·laboració de Innovation Hub Travel Edition, una iniciativa de Mobile World Capital Barcelona i el Gremi d'Hotels de Barcelona.

El dia 22 tindran lloc B-Travel.Font, l'espai dedicat a la transformació i la innovació digital al àmbit turístic; els Professional Meetings, una sèrie de reunions B2B per fomentar les relacions comercials entre expositors i comercials; i el B-Travel Job Market Place, on es posaran en contacte empreses del sector amb professionals aturats. 

Els dies 22 i 23, es desenvoluparan les Jornades Professionals de Turisme Industrial en el marc de l'espai B-Industrial.

B-TRAVEL

SABORS DE L'HORTA- BAIX LLOBREGAT

Carxofa Prat

La gastronomia del Baix Llobregat està de moda i torna a ser protagonista representada pel  col·lectiu gastronòmic “Sabors de l’Horta 2019”.

Organitzat pel Consorci de Turisme i el Parc Agrari del Baix Llobregat, un total de 53 restaurants de la comarca ofereixen durant tot l’any a les seves cartes propostes gastronòmiques amb els productes que es cultiven al Parc Agrari del Baix Llobregat, que gaudeixen del distintiu “Producte FRESC” que certifica la frescor, la proximitat, la temporalitat i el saber fer de la pagesia del Baix Llobregat.

En aquesta edició 2019 s’incorporen 10 restaurants dels municipis de Castelldefels, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, i Sant Joan Despí. 

 

Els Sabors de l'Horta és la millor manera de descobrir la gastronomia de la nostra comarca. Al producte emblemàtic del Baix Llobregat, com és la Carxofa Prat, se sumen les cireres, els espàrrecs, les bledes, el brócoli, els calçots i una llarga llista de fruites i hortalisses que es cultiven als camps del Parc Agrari, a més del reconegut pollastre Raça Prat. Tots els xefs del col·lectiu Sabors de l’Horta, coneixedors dels matisos que s'amaguen darrere d'aquests productes, els han sabut convertir en els protagonistes de les seves cartes.

La nova Guia de Restaurants Sabors de l’Horta del Baix Llobregat 2019 es pot trobar als restaurants del col·lectiu, punts d'informació de la comarca i fires gastronòmiques.

Col·lectiu Sabors de l'Horta

Mercats de pagès

I per comprar producte, moltes poblacions de la comarca del Baix Llobregat, com Gavà, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Santa Coloma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Cornellà i Esplugues de Llobregat, cada setmana organitzen els Mercats de Pagès, on s’hi poden trobar tot tipus de fruites i verdures fresques i de proximitat. Es tracta d’un espai on la pagesia de la comarca posa a l’abast de tothom la qualitat excel·lent del producte fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat. 

Mercat de pagès

Visites al Parc Agrari del Baix Llobregat

Com a novetat, en aquesta nova temporada, a més de degustar els productes en els restaurants Sabors de l’Horta o visitar els Mercats de Pagès, tots els diumenges del mes, s’organitza una activitat en família, divertida i experiencial, per descobrir els productes frescos i de temporada del Parc Agrari. La masia Can Comas, seu del Consorci del Parc Agrari, serà l'escenari de l'activitat.

Per a reserves: turisme.elbaixllobregat

BOUILLABAISSE AMB ROUILLE DE SAFRÀ AROMIS

Segons el gastrònom Jaume Fàbrega, de qui agafem la recepta del recentment llibre publicat per Viena edicions, amb el xef Enric Herce i que vaig tenir el plaer d'assistir a la presentació que ambdos van fer a l'Aula Gastronòmica de l'Empordà a Vall-llobrega, "L'Odissea Culinària" una bona bollabessa ha de portar: peix blanc de tall (rap, gall de Sant Pere, orada, pagell) peix gelatinós com el congre o la morena i que podem substituir pel cap d'un rap, i peix de roca (escórpora, rata, aranya, lluerna) per a donar gust.

La bolhabaissa que és el nom occità del plat, un derivat de bullir baix (bolhir bais) és una mena de sopa de peix, originària de les costes de Marsella, Seta, Tolon...parenta de les olles de peix que es fan per tota la Mediterrània i dels suquets catalans malgrat aquests últim incorporen les patates i que elaboraven els pescadors de la zona. Poc a poc, aquesta humil sopa provençal es va anar enriquint fins convertir-se en un famosíssim plat que poc té a veure amb l'original i que turistes d'arreu degusten al port vell de Marsella, on jo mateixa he vist en ple mes d'agost, amb una calor que espantava les pedres, vendre per part dels pescadors, peixos dubtosament acabats de pescar i mal colocats sobre unes taules sense gel envaïdes per mosques i altres insectes voladors. 

Ens explica en Jaume que aquesta sopa cuinada en dues parts i acompanyada per la rouille o rolha, salsa d'oli d'oliva, rovell d'ou, condiments i patata, és la més cèlebre de la Mediterrània i que ben feta és una de les menges més bones que es fan i es desfan, va ser portada per colons francesos a Algèria on s'elabora una versió amb harissa, salsa picant a base de bitxo, súper boníssima, i que serà qüestió d'anar a tastar-la.

Hem anat a plaça per comprar peix fresc i preparem la salsa rolla amb safrà Aromis perquè a casa ens agrada el projecte que han impulsat per a recuperar la producció d'aquest preuat ingredient conreat a la Conca de Barberà durant l'època medieval i que havia desaparegut del camp català.

Aromis ens ofereix un safrà de producció ecològica, cuidat des del seu conreu fins a l’envasament i distribució. Uns 25 pagesos de la Conca de Barberà, la Segarra Baixa i comarques veïnes, planten i recullen per Aromis aquest ingredient, seguint uns procediments estàndars per tal de mantenir la mateixa qualitat. És una producció extremadament fràgil, doncs la flor del safrà és flor d’un dia. Es planta entre juliol i setembre, i la floració comença a finals d’octubre o principi de novembre. Cap a mitjans o finals de novembre tot el safrà ja s’ha collit i envasat. Les flors es recullen tancades, de matinada, per la tarda del mateix dia i a mà es treuen els brins de la flor, desbrinar, una a una, en un procediment totalment manual. Cal destacar que per obtenir 1 Kg de safrà s’han de recollir aproximadament unes 200.000 flors. Tal i com ens explica el gerent fundador, Joan Cartanyà, "ho fem tot amb molta cura, des del primer dia, amb la il·lusió que farem del nostre, el millor safrà de cultiu ecològic".

El safrà combina els sabors i aromes de la brisa marina, l’herba dolça i seca i un toc de metall rovellat. Té tres components principals que li donen el sabor amargant (picocrocina), el color ataronjat (crocina) i l’aroma (safranal). És una espècie que no només potencia el sabor i aroma dels plats de cuina, també estimula la gana, afavoreix la digestió i la circulació, i ajuda a combatre trastorns nerviosos. A la cuina se sol combinar amb ingredients dolços com l’arròs, el pa, el peix, les patates, la coliflor o les mongetes, però també conjuga de forma excepcional amb carns o amb altres sabors amargants, com les ametlles o la pell de la llimona i és especialment harmoniós amb altres ingredients florals dolços o amargs, com la rosa.

Sopa de peix a l'estil de Marsella

Ingredients, per a 8 persones:

• Un rap amb el cap
• Una escórpora mitjana
• Un gall de 500 grs
• Un pagell
• Una lluerna
• Una sípia (el cos)
• Un grapat de llagostins
• Uns quants musclos
• Una ceba
• Un porro
• Una pastanaga
• Una cabeça d'alls
• Dos tomàquets
• la pell d'una llimona
• La pell d'una taronja
• julivert
• llorer
• Una copa de vi blanc
• Una copa de pastís
• Safrà
• Pa
• Oli d'oliva, sal, pebre blanc
• Una tassa de rouille (rolla)

Elaboració:

1. Netegeu el peix i separeu els filets, peleu els llagostins, netegeu la sípia i talleu el cos en làmines fines. Traieu les barbes dels musclos.
2. Feu un bon sofregit amb la ceba, la pastanaga i el porro, en una olla amb una mica d'oli d'oliva. A mig fer, afegiu la cabeça d'alls, el llorer, el julivert i la pell de la llimona i de la taronja. Quant tot sigui ben daurat afegiu el vi blanc i la copeta de pastís (o anís), els dos tomàquets a trossos i uns brins de safrà. Hi poseu 3 litres d'aigua freda, incorporeu les espines i els caps dels peixos i ho porteu a ebullició. Salpebreu, escumeu i que cogui a foc molt baix durant una hora.
3. Obriu els musclos en una mica de brou de l'olla i torneu-hi el líquid. Separeu les closques i reserveu-los.
4. Tasteu el brou de sal i coleu amb un sedàs molt fi.
5. Sofregiu els filets del peix amb la pell. 
6. Salteu els llagostins i els talls de sípia.
7. Talleu la baguet a llesques fines i torreu-les.
8. Serviu els peixos en un plat, amb les torrades i la salsa rolla.
9. Acompanyeu amb el brou, ben calent, decorat amb unes branquetes de fonoll o una mica de julivert picat.

Per a fer la salsa rolla: tritureu amb un braç elèctric una patata cuita, mitja cabeça d'alls escalivada, un bon raig d'oli d'oliva, una punteta de sal, pebre blanc i una cullerada de gelea de safrà Aromis. Podeu afegir un rovell d'ou.

L'ANY JUJOL

Can Negre

A Sant Joan Despí, la celebració de l’Any Jujol 140 serà el gran homenatge de la ciutat al llegat de l'artista. La relació de l’arquitecte modernista amb Sant Joan Despí va començar el 1913 amb la construcció de la Torre de la Creu (1913-1916) una casa d’estiueig al costat de l’estació de tren. Després van venir la fascinant reforma de la masia de Can Negre, convertida en casa d’estiueig (1915-1930), la Casa Serra-Xaus (1921), la façana de la Casa Rovira (1926), la Torre Jujol (1932) i l’església de Sant Joan Baptista (1944).

Amb motiu de l’Any #Jujol140 Sant Joan Despí organitzarà una trentena d’activitats entre exposicions, publicacions editorials, espectacles d’arts escèniques, activitats escolars, festes, sortides turístiques i jornades gastronòmiques... A més, la ciutat dedicarà a la figura de Jujol una escultura que s’instal·larà al llarg de l’any 2019.

Alguns dels edificis més emblemàtics

La Torre de la Creu, edifici catalogat des de l'any 2003 com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és conegut popularment com a Torre dels Ous i està format per cinc cilindres de diferents tamanys on els dos més petits es fan servir d'escales en forma d'hèlix que porten al segon pis i als miradors. A la teulada d'un disseny molt expressiu i que li dóna el nom popular, hi destaquen les cúpules i les xemeneies recobertes de trencadís. Una creu de ferro forjat de la qual prové el nom de la casa, corona la part més alta de l'edifici i amb aquest material també es tanca el jardí amb una  magnífica reixa amb curbatures que permet veure tota la façana i es confeccionen les baranes de les escales.

Es va projectar com a casa d'estiueig per encàrrec de la tieta de Jujol, Josefa Romeu vídua de Gibert, amb l'única condició que havien de ser dues cases iguals pels dos fills del matrimoni. La construcció es va realitzar entre els anys 1913 i 1916 amb una petita interrupció durant la Primera Guerra Mundial. 

Escala interior

Can Negre, antiga masia del segle XVII que l'artista en restaurà les façanes i decorà tot l'interior, la qual cosa la va convertir d'un mas de pagès en una casa aristocràtica integrada en la nova trama urbana de Sant Joan Despí. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional acull el Centre Jujol-Can Negre que forma part de la xarxa de museus de la Diputació de Barcelona.

Pere Negre, el propietari i un dels pocs intel·lectuals del moment entusiasta de l'obra de Jujol, li va encarregar la reforma l'any 1915 que es va realitzar en tres etapes. La façana és l'element més peculiar amb el seu coronament ondulant i la tribuna central que recorda un carruatge. L'any 1920 es va realitzar l'oratori d'estil barroc que no es va finalitzar fins sis anys més tard i està cobert per una cúpula ovalada sobre petxines, decorat en colors blau, blanc, daurat i vermell. L'escala ortogonal que puja al primer pis i el menjador són també elements interessants.

Can Negre s-XVII

Casa Serra-Xaus projectada l'any 1921 com a vivenda familiar de l'industrial local Pere Xaus i convertida al cap dels anys en dos habitatges separats, predomina, a diferència de les anteriors, en aquesta domina la volumetria cúbica. L'element més peculiar és l'habitació quadrangular situada sobre l'entrada i la decoració exterior es limita a unes cenefes pintades de color blau i uns esgrafiats blaus i vermells en forma d'ànec sobre les finestres.

Casa Serra-Xaus

Torre Jujol, edifici de 1932 on Jujol pasava els estius i també hi va viure durant la Guerra Civil. Es tracta de dues cases en forma de "L" on totes i cadascuna de les habitacions s'obren al jardí i tenen llum del sol.

Tota la info: Turisme Baix Llobregat

ROMÀNIC A LA VALL DE BOÍ

Pantocràtor, Sant Climent de Taüll, la Vall de Boí

La Vall de Boí formava part d'un dels comtats que a partir del segle IX comencen a originar-se a la vessant sud dels Pirineus, depenent del regne Franc i que poc a poc s'anirant desvinculant d'aquest fins aconseguir convertir-se en comtats independents a nivell polític i religiós. L'originari comtat Pallars-Ribagorça, al qual pertanyia la Vall, es va veure immers en un complex procés polític que acabà per dividir-lo en tres d'independents: Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, a més es va crear una nova diòcesi, el bisbat de Roda d'Isàbena.

La participació dels senyors d'Erill a les campanyes per a recuperar Barbastre (1101) i Saragossa (1118) al costat d'Alfons el Bataller (1073-1134) rei d'Aragó, en un moment en que el procés de feudalització es consolida, els va proporcionar una gran quantitat de plata que es va destinar majoritàriament a la construcció, entre els segles XI i XII del conjunt d'esglésies d'esculturals campanars de la Vall de Boí, seguint una forma arquitectònica importada de la Lombardia i que representa el primer estil medieval europeu homogeni, el romànic.

Els senyors d'Erill, primer barons, després comtes

Des d'Erillcastell, el seu lloc d'origen, inicien cap el final del segle XI una ràpida ascenció social. Les seves possessions compreses en un primer moment a l'Alta Ribagorça, s'estenen al Pallars Jussà i cap a la Segarra en una etapa posterior.

L'any 1077 tenim notícia del primer senyor dels Erill, en Ramon d'Erill, sotmés al comte del Pallars. El seu fill Pere d'Erill va rebre del rei Pere I d'Aragó, el castell de Saidí i el seu fill Ramon II d'Erill va contribuir a la unió de Catalunya i Aragó mijantçant el casament de Berenguer IV, comte de Barcelona i Peronella Ramires filla de Ramir II, rei d'Aragó.

En temps de Berenguer d'Erill que va fer de bisbe de Lleida (1205-36) i conseller de Jaume I amb qui va participar en les campanyes militars a València i a Mallorca, van protegir i reconstruir el monestir cistercenc , abans regit per la regla benedictina, de Santa Maria de Lavaix, avui anegat per les aigües del pantà d'Escales, i el van convertir en el panteó familiar. Gràcies a la prosperitat del moment els Erill li van fer diverses ampliacions com el palau abacial, ran del monestir, i un de senyorial, al nord del monestir, com a residència de la família i que es molt probable que coincideixi amb les restes de l'actual Castell de Lavaix, al terme municipal del Pont de Suert.

A finals del segle XVI els Barons d'Erill ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.

L'art romànic

Desenvolupat a gran part de l'Europa Occidental entre els segles XI, XII i part del XIII  després de la descomposició de l'Imperi Carolingi i alhora quan es desenvolupen les diferents llengües romàniques a partir del llatí. Malgrat alguns autors datan l'inici durant el segle VIII incloent-hi les construccions preromàniques, l'art visigot, l'asturià, el mossàrab, el carolingi o l'otònic mereixen ser considerats autònoms.

És durant el segle XIX que aquest art suscita interès i rep especial atenció, des de Catalunya, per exemple el moviment cultural de la Renaixença desperta la curiositat pel món medieval. S'organitzen viatges històrico-literaris com la "Missió arqueològica-jurídica a la Vall d'Aran i la Ribagorça" expedició duta a terme des de l'Institut d'Estudis Catalans amb paticipants de la talla de Puig i Cdadafalch o el Mn. Josep Godiol, conservador del Museu Episcopal de Vic, amb la voluntat de conéixer i estudiar el romànic del país i és també el moment que es comencen a organitzar-se exposicions i es creen els primers museus i col·leccions.

Davallada de Crist de l'església Santa Eulàlia d'Erill la Vall
(Museu Episcopal de Vic)

D'un estil auster i funcional, al principi, usa sobretot pedra trencada i es caracteritza per utilitzar gairebé sempre la volta de canó a les cobertes. Amb poques ornamentacions, les construccions presenten molt poques finestres i la porta d'entrada que sovint està situada al cantó del migdia és l'única obertura. És essencialment religiós degut al pes excepcional de l'església en aquest moment i l'arquitectura ocupa un lloc fonamental i és l'expresió més típica d'aquest art unitari però ple de variacions regionals en quant a la manera d'aplicar els principis fonamentals. Les pintures amb que decoraven l'interior de les esglésies i l'escultura sempre estan subordinades a l'activitat dominant.

A Catalunya podem diferenciar dos periòdes: el primer romànic o romànic llombard que coincideix amb l'antiga Gòtia, on havien arribat els comtes catalans (segle XI) i el romànic ple (segle XII) a la Catalunya Nova, Lleida, Tarragona i Tortosa. Es prolongà fins ben entrat el segles XIII fins que a Catalunya, l'art gòtic en pren el relleu.

El primer romànic i les dues tendències

A pricipi de l'XI es produeix una ruptura amb les tradicions locals anteriors i es constitueix una arquitectura de filiació llombarda, via Piemont, que es caracteritza per l'ús de pedres allargades que devien anar recobertes per un arrebossat i la que es produeix al Rosselló i a l'Empordà amb edificis de pedra tallada, columnes i grans capitells.

L'arc de mig punt i la volta de canó de pedra caracteritzen aquesta arquitectura estàtica, només en casos molt específics, com és el cas de la Vall de Boí, en lloc de volta trobem embigats de fusta. Es coneixen altres tipus de tancament com la volta d'aresta que és la formada per dues voltes de canó creuades perpendicularment.

L'arc cec i la lesena o faixa llombarda són els elements decoratius característics d'aquest moment. Els absis ja són semicirculars i les esglésies poden ser d'una nau o tres, a vegades amb transepte i planta de creu llatina, amb cúpula i cimbori sobre el creuer.

El romànic ple es caracteritza per l'ús de pedres tallades als edificis que ara són molt més esvelts, s'eixamplen finestres i rosetons i s'incorpora l'escultura monumental, amb temes inspirats en teixits orientals, miniatures de les bíblies, bestiaris o escenes quotidianes, subordinada sempre a les necessitats i preferències de la principal manifestació, l'arquitectura, per tant l'edifici es pensa com la fusió entre una i l'altre i es decoren capitells i portades principalment. La pintura mural, on predominen temes religiosos especialment la representació del Crist en majestat acompanyat pels quatre evangelistes, però també la mare de Déu asseguda amb el nen, constitueix un altre nucli important d'expressió. Escultura i pintura tenen una clara funció didàctica per fer arribar a la població, majoritàriament no ilustrada, la religiositat del moment.

El conjunt romànic de la Vall de Boí, declarat per l'Unesco l'any 2000, Patrimoni de l'Humanitat, és excepcional per la concentració en un espai reduït, d'un conjunt tan elevat d'esglésies d'un mateix estil arquitectònic i conservat fins l'actualitat amb molt poques modificacions. Està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Cal destacar els conjunts de pintura mural de Sant Maria i Sant Climent de Taüll i les de Sant Joan de Boí, conservats a diferents museus catalans, especialment al MNAC i totes les talles produïdes pel Taller d'Erill entre les que sobresurt el Davallament de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.

El Centre Romànic de la Vall de Boí és un espai d'interpretació que proporciona a tots els que vulgueu visitar el conjunt monumental, tota la informació que us cal per entendre i conèixer les claus de com arriba el romànic fins aquí, com era la societat de l'època, quines tècniques es van utilitzar en la construcció i decoració de les esglésies...a més a més d'oferir diversos serveis de visites guiades, botiga, etcètera.

Sant Feliu de Barruera

L'Assumpció de Cóll

Sant Joan de Boí

Interior de la Nativitat de Durro

Santa Maria de Taüll

Ermita de Sant Quirc de Durro

Interior de Santa Eulàlia d'Erill la Vall

Santa Maria de Cardet

Sant Climent de Taüll
No us perdeu el vídeomapping

Podeu fer parada i fonda a l'Hotel L'Aüt a la població d'Erill la Vall, un allotjament rural, cómode que compta amb habitacions individuals, dobles, triples i quadruples i on també podeu fer tots els àpats, amb una cuina que combina els plats tadicionals de tota la vida amb noves propostes i que cada any participa a les Jornades Gastronòmiques especialitzades en bolets i carns ecològiques que se celebren el mes d'octubre. Però no seria justa si no us digués que el millor d'aquest establiment és el tracte rebut de totes i cadascuna de les persones que hi treballen.

Trinxat amb rosta