Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris QUEVIURES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris QUEVIURES. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de setembre del 2022

CATORIGEN RECUPERA EL CONREU TRADICIONAL DE LA PATATA CATALANA


CatOrigen recupera el conreu tradicional de la patata catalana amb produccions regulars a vuit comarques. 

El projecte uneix el producte de proximitat
 amb els valors de sostenibilitat i respecte a la pagesia. 

La patata, junt amb l'arròs i els fideus, és un dels ingredients bàsics de la cuina catalana. Amb patates es fan els suquets, els trinxats de verdura, els estofats...És un tubercle que no passa de moda, però tot i així, Catalunya no destaca pels volums en producció de patata local. Per això, l’empresa CatOrigen es proposa que el consumidor català pugui disposar de manera regular, de juny a desembre, de patata de proximitat i de qualitat, procedent de conreus de petits pagesos de vuit comarques catalanes. Els impulsors del projecte, els germans Sandra i Borja Casamitjana, ens expliquen que: "CatOrigen neix per posar en valor el nostre patrimoni agrícola i gastronòmic, oferint als consumidors producte de proximitat, de la màxima qualitat i prioritzant pràctiques sostenibles i socialment justes arrelades al territori". Les primeres collites de CatOrigen, procedents del Maresme i La Selva ja es troben a supermercats i comerços detallistes.




Els germans Casamitjana són hereus d’una tradició familiar de quasi vuit dècades en la producció i comercialització de patates i cebes, per a ells, el producte estrella és ara mateix la patata. Hi ha una gran demanda en aquest sentit i volen que CatOrigen sigui el referent de patata catalana. També volen introduir les cebes i els alls, i recuperar el protagonisme que en un altre temps van tenir aquests productes en els conreus tradicionals, a casa nostra. Per avançar en aquest projecte, els germans Casamitjana han arribat a acords de col·laboració amb pagesos de vuit comarques catalanes: Baix Ebre, Baix Camp, el Maresme, Vallès Oriental, Baix Penedès, la Selva, la Noguera i la Cerdanya, que ara reprenen el conreu d’aquest tubercle.
 
Ens diuen: "El nostre objectiu és potenciar la pagesia, tot donant suport a petits productors en la seva planificació i durant el procés de cultiu i la collita. Els garantim una distribució òptima a escala local". CatOrigen compta ara mateix amb una superfície de conreu de 25 hectàrees que aporten regularitat de producte durant la temporada, de juny a desembre. "De cara al pròxim any, ens agradaria afegir tres comarques més. Amb tot, volem donar valor al producte, oferint qualitat al consumidor i rendibilitat per al pagès".

Recuperar sabors tradicionals

Els impulsors de CatOrigen apunten que en el procés d’acompanyament a la pagesia volen subministrar als productors les varietats que millor s’adapten a la nostra cuina, tractant de recuperar la memòria d’aquells sabors d’abans. En aquest sentit, CatOrigen se centra en la varietat Amarin que és un tipus de patata de carn blanca, de gust molt bo i melosa. És una patata òptima tant per estofats i suquets com fregida i per fer truites. És semblant a la kenebec tradicional però més moderna. S’adapta millor als tipus de cocció actuals, conserva el sabor tradicional, i alhora ofereix millor rendibilitat i també es conserva molt bé.





Primeres collites CatOrigen

Als supermercats i comerços detallistes ja s’han pogut trobar les primeres collites de patata nova de comarques de Tarragona (Baix Ebre i Baix Camp) que obren la temporada a Catalunya. Ara mateix tenim al mercat les collites del Maresme i la Selva. Les patates de CatOrigen es presenten en sacs de teixit d’arpillera tradicional de 3 kg. A més, cada comarca té la seva pròpia etiqueta i a través d’un codi QR es pot accedir a la informació sobre l’origen del producte.





Empresa familiar pionera

CatOrigen és una empresa de nova creació vinculada a la companyia Torribas S.A., dedicada a la producció, selecció, transformació i distribució de patates, cebes i alls. Es tracta d’una empresa familiar, amb seu a Mercabarna, que uneix el coneixement amb la perspectiva del sector que li aporta la seva trajectòria de quasi vuitanta anys.

En aquests anys, Torribas ha estat capdavantera a introduir noves tecnologies, nous productes d’acord amb les demandes dels consumidors, com la línia d’ecològics, entre d'altres. També ha estat al capdavant en l’obtenció de certificacions que garanteixen la qualitat, l’excel·lència del seus processos, així com el respecte pel medi ambient. De la seva trajectòria, destaquen també les accions de responsabilitat social corporativa.

Les pràctiques agronòmiques de CatOrigen estan avalades per certificats independents (Globalgap i GRASP) de bones pràctiques agràries i socials.





dimecres, 30 de març del 2022

LIDEROU CELEBRA EL CENTENARI I RENOVA LA SEVA IMATGE



Liderou celebra el seu centenari amb la renovació de la seva imatge 

Amb l’eslògan La mare dels ous i els nous envasos, vol projectar el seu compromís pel respecte als consumidors i a les gallines 

L’empresa garrotxina, que produeix més de 9 milions de dotzenes d’ous anuals, és una de les primers productores d’ous de Catalunya

Liderou, empresa productora d’ous ubicada a les comarques gironines, estrena a la propera edició del Saló Alimentaria (Barcelona, 4-7 abril) un canvi d’imatge i uns nous envasos, en el marc de les accions previstes per al seu centenari. 

Tot i que l’empresa té els seus orígens l'any 1920, el llançament de la nova imatge i envasos s’ha ajornat fins a aquest any, a causa de la pandèmia. 

La directora general de Liderou, Dolors Callís, explica que amb el canvi d’imatge i envasos, “volem acostar-nos més als nostres consumidors, explicant-los allò que ha donat sentit a la nostra empresa durant més de 100 anys: els nostres valors. La pandèmia ha posat sobre la taula, més que mai, el sentit de la comunitat. Ens semblava que havíem d’explicar que sempre hem posat l’accent en com fem les coses, més enllà del què fem”.

Liderou estrena logotip i també nou eslògan: La mare dels ous. El missatge té un doble sentit ens explica na Dolors: "l’estima que sentim per les gallines (les mares dels ous), i com el nostre ADN (la mare dels ous del nostre negoci) es fonamenta en la cura i el respecte per les persones i el territori".

Prop de 10 milions d’ous amb més 400.000 gallines al territori català Liderou té previst aquest 2022 unes vendes de més de 9 milions de dotzenes d’ous de proximitat. I és que, l’empresa garrotxina és una de les primeres productores d’ous de Catalunya i la primera a les comarques gironines en la producció d’ous de gallines a terra, ecològiques i a l’aire lliure. De fet, tota la producció es troba propera al centre d’envasament que la marca té a Maià de Montcal (quatre a la Garrotxa, una al Pla de l’Estany, dues a l’Alt Empordà, dues a La Selva i tres al Gironès). 

Els ous provenen de 60.000 mares pels ous ecològiques, 90.000 pels ous a l’aire lliure, 100.000 de Pica a terra i 150.000 pels ous en gàbia enriquida. 

L'any 2020, l’empresa va obtenir la certificació Welfair de benestar animal, una de les més rigoroses del sector. "Si les gallines estan bé, els ous seran millors. Per això, un equip de veterinaris i nutricionistes vetlla per buscar l’aliment més adequat en funció de cada edat, i els hi proporcionen espais perquè estiguin bé" diu na Dolors Callís. 

A la propera edició d’Alimentaria es presentaran els nous envasos i la nova marca a l’estand conjunt del Clúster Catalonia Gourmet, ubicat a la fira Gran Via, Pavelló 1, Carrer E, estand 200. 
Els nous envasos arribaran al mercat de manera progressiva. Els primers envasos amb la nova marca seran els dels ous de pagès perquè “és el model de producció que, juntament amb l’ecològic, marcaran el futur de les tendències de consum”, afirma Dolors Callís. 

Sobre Liderou Les arrels de Liderou neixen el 1920 quan els besavis de l’actual generació que dirigeix l’empresa portaven els ous frescos al mercat. Als anys 50, l’empresa va créixer arran de l’augment de la demanda provocada pel turisme a la Costa Brava. Als anys 70, van iniciar la construcció de granges pròpies. En el 1995 es va constituir Liderou com a societat i es va edificar el centre de classificació i distribució de Maià de Montcal (Girona). 

dimarts, 22 de març del 2022

LA LLARGA HISTÒRIA DEL PA

El pa és probablement amb el vi, l'oli i la cervesa un dels primers aliments processats de la història de l'alimentació, per tant de la humanitat. Fet principalment amb cereals, podríem dir que el pa i l'us d'aquests fan camí junts i es converteixen, amb el temps, en l'aliment bàsic per homes i dones, tot i que dona una mica de feina la seva elaboració. 

Alguns autors afirmen la possibilitat que l'ésser humà cuinés els cereals, en forma de farinetes, abans de fer pa, com a tal i, com d'altres descobriments culinaris seria fruit d'una casualitat, potser una massa de cereals aixafats i remullats es va coure al sol sobre una pedra o va caure en un racó d'una foguera i les cendres la van transformar en un pa pla i rudimentari.

Sempre s'havia relacionat el pa (i altres productes) amb la domesticació de les plantes durant el neolític, però investigacions recents de les restes d'aliments carbonitzats trobades en jaciments jordans com el de Shubayqa ens han proporcionat noves dades sobre el seu origen. Caçadors-recolectors d'època epipaleolítica que van viure 4.000 anys abans dels primers agricultors podrien haver consumit pa.

Cap el 11.000 i fins el 8.000 ane es va desenvolupar, des de l'Eufrates fins a Egipte una cultura, la natufiana, pionera en molts aspectes que després desenvoluparien agricultors i ramaders neolítics. Van construir petites cases de pedra, van fabricar eines de pedra com la falç per ajudar-se a recollir cereals i proliferen els molins i els morters per triturar el gra.

Shubayqa, excavada molt recentment (2012) per Richter i el seu equip, encara que uns anys abans (1996) l'arqueologa australiana Alison Betts ja havia descobert una important estructura de pedra, van treballar en dos edificis amb restes de pa ens els seus fogons, un dels quals havia estat fet servir per última vegada uns 14.600 anys abans. Aquesta dada modificava l'origen més antic de pa trobat fins aquell moment a Çatalhoyuk d'uns 9.000 anys d'antiguitat.

El pa dels natufians fabricat amb cereals salvatges, blat, ordi i civada, portava també restes de xufa i d'una planta aquàtica de la familia del papir.




BIBLIOGRAFIA

  • L. González Carretero, M., Wollstonecroft, D.Q. Fuller (2017) A methodological approach to the study of archaeological cereal meals: A case study at Çatalhöyk East (Turkey). Vegetation History and Archaeobotany 26, pp. 415–432.
  • A. Arranz-Otaegui, L. González Carretero, J. Roe, T. Richter (2018b) Founder crops v. wild plants: assessing the plant-based diet of the last hunter-gatherers in southwest Asia. Quaternary Science Reviews 186, pp. 263–283.

diumenge, 25 de juliol del 2021

LA SOBRASSADA I ALTRES EMBOTITS DE MALLORCA-SES ILLES KM 0


Quan parlem d'embotits i de Mallorca el primer que ens ve al cap és la sobrassada però, no està clar que s'elaborés per primer cop a l'illa, ni que fos vermella originàriament, en tot cas una mica negra si s'utilitzava la tècnica del fumat,  o s'afegia garum de vi, ni que sigui l'unic embotit que s'elabora en aquest indret, encara que, n'és el més representatiu i una de de les estrelles gastronòmiques illenques.

L'origen dels embotits es perd pels territoris de l'Orient Mitjà quan sorgeix la necessitat de crear una fòrmula per la conservació dels aliments, conservats en sal o fumats. Es possible que els fenicis contribuiren a introduir la cria del porc per allà on desembarcaven perquè era un aliment que els agradava molt però, com ja he explicat en altres ocasions, els verdaders xarcuters de la història van ser els romans, amantíssims d'aquestes saboroses menges, que van aprendre a confeccionar-les dels seus veïns, els grecs, que abans que ells ja elaboraven botifarres de sang.

La primera cita que es coneix on apareix el nom d'aquest embotit és d'un text de l'any 1403 on el rei Martí I de Catalunya-Aragó (1356-1410) demana a un tal mossèn Gil, majordom del seu primogènit, llavors rei de Sicília, uns productes de l'illa: "Entès havem que vós servits de maiordom al rey de Sicilia [...] per què us pregam e manam que'ns trametats d'aquexes viandes que aquí se apperellen, és a saber: ventos de socera, sobressades, verines, salsici, andoles, quasi cavalls e andoses".

De Sicília a València, un dels principals ports de la mediterrània, camí de Mallorca, així sembla que va ser gràcies a l'important comerç marítim que tenia lloc cap el segle XV entre les terres de l'est i de l'oest de la Corona d'Aragó. A l'arxiu d'una família de mercaders italians, establerts a la ciutat de València, els Datini de Prato, pels vols de la mateixa època, queda reflectida la compra de dues sopresate, per cert, a un preu elevadíssim, la qual cosa justificaria la poca presència de l'embotit en els documents de l'època.

També Enrique de Villena en su Tratado de arte de cortar del cuchillo o Arte cisoria (1423) en fa una referència quan descriu les tècniques per trinxar diferents aliments i, cita: "vientres de puerco adobados, tripas rellenas, morcillas longanizas y sopresadas".

Segons l'Alcover-Moll el mot prové de la paraula soprassata, nom d'una especialitat italiana feta amb carn de porc que recorda al salami, però que s'assembla més a la carn i xua menorquina que a la sobrassada en sí. En aquest mateix diccionari es defineix la sobrassada (fem) com un farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut. És un producte típic de les Balears que s'ha estès al continent, sobretot al País Valencià, on s'anomenen també Marines o Tàrbenes, com el poble repoblat per mallorquins, arran de l'expulsió dels moriscos, el segle XVII i on encara usen l'article salat. 

En castellà li diuen "sobrasada" mot pres del català.

No tenim la resposta definitiva per saber exactament on es va preparar sobrassada per primera vegada, hi ha diverses teories i defensors, però la possibilitat que l'origen siguin les terres de la península itàlica és versemblant. Joan Coromines, un altre filòleg, no hi està del tot d'acord. Ho corrobora Bruno Migliorini, un gran coneixedor de la llengua i la cultura italianes. En aquelles dates Sicilia es trobava sota domini catalano-aragonès i sobta que la paraula no aparegui en la documentació italiana fins 150 anys després. En el seu diccionari etimològic recull la definició de soprassata com: "una especie de salume fatto colla testa, i muscoli de le zampe e le cotenne del maiale".

Parlar de sobrassada, i altres embotits, obliga a fer referència a les tradicionals matances documentades a principis del segle XIV, però que possiblement es remuntin  a un període més antic, amb el parentesi, clar, del temps de dominació musulmana. Seguint els preceptes d'alguns escriptors agraris romans i amb poques variacions, la carn dels porcs se sala i poca cosa més. Les primeres elaboracions de que tenim notícia (1407) són les butiffarres que es fan amb la sang de l'animal que són de consum quasi immediat i un clar antecedent dels botifarrons.

Als inventaris d'època medieval apareixen quarts o meitats senceres d'animal, bacons i carn salada. Llull, per exemple, mai parla, en els seus escrits, d'altres productes fruit de les matances. Sovinteixen, això sí, les olles per contenir sagí o saïm, el greix per cuinar amb clares connotacions religioses.

La primera menció a la sobressada, pròpiament dita, la trobem a principi del segle XVI. Entre els bens de Joan Desmas hi ha: "una dotzena de sobrassades, tres blanchs, una llangonissa i una olla de sagí plena" (1506). A partir d'aquest moment la sobrassada i altres preparacions (bisbes, avaries, blancs, poltrú) comencen a aparèixer amb certa freqüència entre les preparacions del porc. 

Poc a poc la sobrassada va adquirint un gran prestigi i cap el segle XVII s'incorpora a la cuina amb receptes com la sobrassada amb mel. El millor animal per a confeccionar-les és el porc negre mallorquí, negrot, no gaire alt, amb grans orelles caigudes i alimentat amb figues i ordi (els que s'alimenten amb aglans són exportats a Catalunya).

El característic color vermell que li proporciona el pebre vermell o pebre bord com l'anomenen a l'illa, constitueix un dels seus trets distintius més diferenciador, és l'unic embotit dels Països de parla catalana que l'incorpora, però els processos d'assimilació culinaris no són mai d'avui per demà, les primeres sobrassades, evidentment, no incorporaven aquesta espècie vinguda d'Amèrica després del descobriment del continent. Cap el 1600 encara no es fa servir, sí més no, només com ornament. Les primeres evidències són del darrer terç del XVII. A un inventari d'espècies del convent de Sant Bonaventura de Lluchmajor, trobem la primera menció: "...5 lliures de pebre vermell..."(1691).





Altres embotits

Es poden fer servir diferents criteris per classificar els embotits: de carn, que a la vegada poden ser purs, quan estan fets només d'una espècie animal o de mescla quan estan compostos per més d'una, de visceres, i de sang. Una altra manera de diferenciar-los depèn de la consistència que presenten: durs, tous o de pasta o, pel color: negres, vermells o blancs, si s'han preparat amb sang, pebre vermell o l'absència d'ambdós.

No obstant la classificació més acceptada és la que els diferencia pel procés d'elaboració en crus, quan només ha estat sotmés a l'adob i al pastat abans d'omplir els budells que els contenen, exemples en són les salsitxes i les botifarres; curats quan a més es deixen madurar i assecar, com la sobrassada entre altres; i cuits quan són sotmesos a la cocció en aigua a temperatura elevada (de 70 a 95º), com els botifarrons, el camallot, la varia... El curat va ésser, en els seus orígens, una tècnica de conservació derivada de la saladura. Alguns d'aquests embotits poden ser a més a més fumats. A finals de l’any 1993, la qualitat i tradició de la sobrassada, va ser reconeguda mitjançant la concessió d’un dels màxims distintius de qualitat, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Els testimonis de les normes de preparació d'embotits en els llibres de receptes de cuina de Mallorca són escassos. Algunes referències com el Receptari de cuina del segle XVIII de Fra Jaume Martí (1788) detalla com elaborar blanquets amb cervells de porc o d'anyell, preparacions fora de l'àmbit exclusiu de les matances.

Haurem d'esperar a l'obra de S'Arxiduc, com se l'anomena a l'illa. Lluís Salvador d'Austria-Toscana (1847-1915) va passar llargues temporades a Mallorca i va deixar una extènsa obra sobre les Illes. A Die Balearen descriu el ritual i les normes a seguir a la festa de matances i ens proporciona diverses receptes dels diferents tipus d'embotits, composició, mètodes d'elaboració, etc, tot i que a les descripcions s'aprecien forces errors de procediment. Destaca la importància del saïm i la sobrassada dins la cuina mallorquina. L'averia negra, el camallot (camaiot) embolcallada amb la pell de la cuixa, les botifarres, el botifarrons...tots bullits al calderó, una gran olla plena d'aigua salada.

Per fer la sobrassada, segueix S'Arxiduc, es fa servir la carn magre més grassa, picada, i condimentada amb sal i pebre bo. S'embuteix en budells grossos i prims que llavors s'anomenen llonganisses. 

Ses illes Km0

Ses Illes Km0 és una iniciativa catalano-mallorquina, amb un clar objectiu, donar a conèixer i fer més proper tot allò que s'elabora a les Illes. És un projecte d'una certa antiguitat, de més de vint anys que amb el confinament motivat per la pandèmia ha vist la llum. Tot i que a Catalunya es valoren molt els prductes illencs, alguns, al menys per a mi, eren desconeguts, con les averies o les llonganisses de sobrassada. 

Gràcies al gastrònom Jaume Fàbrega que ens fa cinc cèntim de totes aquestes suculentes menges, en tenim una mica més de coneixement. Us reprodueixo alguns fragments d'una publicació que el mestre ha confegit especialment pels amics de #Sesilleskm0.

La llonganissa de sobrassada és un embotit difícil de trobar a Catalunya. És un embotit fresc que es fa amb xua fresca de porc (cansalada), carn magra de porc, pebre vermell, sal i pebre bo (pebre negre). Embotida en budell prim, és ideal per fregir o fer a la brasa. També serveix per cuinar: macarrons, calamars farcits, llegums, ous trencats, etc. Té un gust franc i equilibrat de greix i carn frescos i el característic pebre bord (pebre vermell) de tap de Cortí, propi de Mallorca.

El botifarró es fa amb carn magra de porc, papada, sang i espècies (pebre bo, pebre de Jamaica, clavell, canyella i pebre bord coent). És com una botifarra negra prima, en format petit, però de gust més especiat. És deliciós menjat cru simplement amb pa o amb pa amb tomàquet. També es fa a la brasa.

La varia negra és el nom que porta a Mallorca la botifarra negra (i en el seu cas blanca) gruixuda. Similar al bull, bisbe, peltruc catalans. Embotit en un budell de porc gruixut, es fa amb carn magra, papada, sang, sal, pebre bo, canyella, nou moscada i pebre bord coent. El picat de la carn és més gruixut que en el botifarró, i permet apreciar tots els matisos gustatius. De gust aromàtic, càlid i intens.  És deliciós amb tomàquet, en entremesos…També aporta un gust deliciós a diversos plats: faves ofegades, fideus, llegums…

El camallot escrit correntment “camaiot”, per la fonètica de la pronunciació, és un dels més importants embotits dels Països Catalans i un competidor avantatjat d’un embotit italià similar, el zampone. Fet amb carn magra, papada, sal, pebre bo, canyella, clavell, nou moscada i pebre bord coent. La seva característica, que el fa únic, és que s’embolcalla amb cotna de porc i no amb budell. Originàriament amb el pernil davanter desossat. Presenta una forma compacta i ovalada, i un cosit a mà. Deliciós per menjar amb pa amb tomàquet. Té les mateixes aplicacions culinàries que la varia negra: fregit, al forn, faves, guisats, arrossos, fideus, farciment de calamars i altres ingredients, etc.

I la sobrassada, #sobrassadaimés el gran embotit de Mallorca que ha donat la volta al món. Feta amb xuia (cansalada), carn, pebre bord de Tap de Cortí, sal, pebre bo i budell natural. N’hi ha de primes i de gruixudes, de tendres i de velles, que poden arribar a l’any de maduració. Deliciosa per menjar untada sobre una llesca de pa o una torrada, millor calenta. Insubstituïble en tota mena de plats: arrossos, macarrons, guisats de llegums, faves, amb mel, en suquet, en truita, ous ferrats, ous remenats o ous al plat, frits de menuts, etc. També és deliciosa en panades i diversos farcits, com per exemple de calamars.




BIBLIOGRAFIA

  • Contreras, A. Pinya, A. La sobrassada de Mallorca, cuina i cultura. Consell de Mallorca, 2000.
  • Fàbregas, J. La cuina de Mallorca. El gall editor. Pollença 2006.
  • Fàbregas, J. Embotits mallorquins Km0. Article facilitat per Ses Illes Km0.

WEBGRAFIA

dimarts, 5 de gener del 2021

LUSO GOURMET BARCELONA

Luso Gourmet Barcelona comercialitza i distribueix productes portuguesos, els més representatius, els més bons de Portugal, aquest fantàstic país veí.

Us podeu passejar i comprar els productes des de la seva web. Reparteixen a tota la província de Barcelona. Els diumenges també posen paradeta a Mercantic, allà podreu esmorzar els famosos Pastéis de nata originaris de Santa Maria de Belém, un dels seus productes estrella.



Ofereixen un bacallà, sinònim d'exquisida gastronomia lusitana, ultracongelat, curat a la manera tradicional, això vol dir, un producte sotmés a un procés de salaó lliure i posterior maduració que dura un promig de 200-250 dies, amb un mínim de 90. El bacallà que distribueixen, amb una maduració d'onze mesos és de l'espècie Gadus morhua, amb ETG (Especialitat Tradicional Garantitzada) vingut directament del millor proveidor del Pacífic.

A la secció de pastisseria a més dels pastissets de crema portuguesos i en col·laboració amb UAI (Pan de queso & cia) trobareu el famós "Pão de queijo" un pa de formatge brasiler, originari de l'estat de Minas de Gerais que antics immigrants portugesos feien amb mandioca incorporant la llet i el formatge més tard.

Embotits; com la curiosa farinheira d'Arganil, feta de farina com el nom indica, les "morcelas de sangre" o el tradicional xoriço, vins; com el famós de Porto, però també els elegants de la DO Alentejo, cerveses; formatges i plats precuinats engloben la llista de productes.

A la web també trobareu un apartat amb receptes, com per exemple: el bacallà daurat (bacalhau á brás) que jo he tastat a Lisboa i és boníssim, el bacallà amb nata (bacalhau com natas) que a casa agrada molt, un arròs amb bacallà...i unes quantes més que anirem fent. 


Luso Gourmet Barcelona

divendres, 9 d’octubre del 2020

DIA MUNDIAL DE L'OU 2020-LIDEROU



Els ous han estat reconeguts com una font inesgotable de proteïnes durant molts anys, ja que contenen la proteïna que té més qualitat de forma natural. No obstant això, els beneficis de menjar ous són molt més amplis que els que aporta la proteïna sola, ja que els ous són una font saludable i sostenible de nutrients essencials necessaris per a totes les etapes de la vida.

Els ous, que contenen la majoria de les vitamines, minerals i antioxidants que necessita el cos humà, sovint es denominen "píndoles de vitamines" naturals, i per una bona raó. Els ous contenen 14 nutrients essencials, incloses les vitamines A, B i E, així com àcid fòlic, ferro i zinc.

Sovint es consumeixen poc, però és fonamental per al desenvolupament neurocognitiu i la salut durant tota la vida. Això fa que els ous siguin reconeguts com un aliment particularment important per a les dones embarassades i lactants en moltes regions del món.

Un altre nutrient essencial que es pot trobar en els ous és la vitamina D, clau per enfortir els ossos i tenir dents sanes. S'estima que al voltant de mil milions de persones tenen nivells baixos de vitamina D, i els ous són un dels pocs aliments que contenen naturalment aquest nutrient essencial.

No obstant això, no són només els beneficis substancials per a la salut els que fan que els ous siguin un excel·lent aliment per mantenir una dieta saludable. Els ous també es produeixen de forma sostenible, el que els converteix en una excel·lent opció per alimentar la creixent població mundial.

Els ous es consideren una font de proteïnes de baix impacte ambiental a causa de la millora de l'eficiència i a les millores contínues aplicades tant a la granja com en la cadena de subministrament de l'ou. Requereixen molt poc ús d'aigua en la seva producció i la petjada ambiental de l'ou s'ha reduït significativament en els últims 50 anys.

Els ous estan exercint un paper important en l'erradicació de la desnutrició a tot el món, gràcies a que són molt assequibles i això combinat amb la seva densitat de nutrients, és el que ajuda a millorar dràsticament els resultats de salut dels nens en àrees nutricionalment vulnerables.

L'ou ofereix avantatges úniques en la nostra dieta i juga un paper valuós en el suport a la creixent població mundial. La celebració del Dia Mundial de l'Ou el divendres 9 d'octubre permet recordar els innombrables beneficis que ens aporten els ous.

El Dia Mundial de l'Ou es va establir a Viena el 1996 per crear consciència sobre els beneficis dels ous i la seva importància en la nutrició humana. Avui l'esdeveniment se celebra en nombrosos països de tot el món en els quals es difon la importància d'aquest aliment.

L'Institut d'Estudis de l'Ou celebra aquest dia amb l'acte de lliurament de el Premi a la Investigació i el Guardó d'Or.


LIDEROU

Qualitat i tradició des de 1.920

Liderou és un negoci familiar que compta amb més d’un segle de tradició avícola, i que ha crescut fins a esdevenir el productor principal de les comarques gironines i un dels líders a Catalunya.

Garantia de qualitat, modernitat i servei

L'experiència de liderou avala el fet de poder oferir la gamma més completa d’ous de producció alternativa a l’entorn natural privilegiat de les comarques gironines.

El seu centre de producció disposa de les tècniques més modernes i avançades per als controls de qualitat i l’envasat de l’ou.

El seu servei és proper, de la granja al plat, recollint els ous diàriament que l’endemà ja arriben als establiments i fins i tot a les cuines dels consumidors.

La gamma més complerta i innovadora

Liderou ofereix la gamma d’ous més complerta produïda a les comarques gironines. A més de les varietats clàssiques, de pagès i dels ous ecològics, també comercialitzen varietats especials gourmet i ous de guatlla.

La varietat Liderou “pica a terra” és una gamma exclusiva i innovadora al territori. Les gallines recuperen els seus espais naturals, volant lliurement i utilitzant ponedors per a posar els ous. Apostant pel benestar animal i convençuts que aquest es veu reflectit en el sabor i els valors gastronòmics de l’ou.



Feliç Dia Mundial de l'Ou #EggsLoversLiderou

dijous, 17 de setembre del 2020

LA XARCUTERIA ITALIANA

Carn de porc picada, especiada i embotida, generalment, perquè també se'n fan amb peces senceres com el pernil o el llom curat i amb carns d'altres animals com el bou, gall d'indi, porc senglar, pollastre, ase, toro, carn de caça, cèrvol, xai... 

Els romans n'eren especialistes, però ho van heretar dels grecs que ja feien botifarres de sang i molt abans, els sumeris ja salaven i secaven les carn per fer més llarga la seva conservació, d'aquí que els embotits contenen una elevada quantitat de sal i per tant no se n'ha d'abusar, cosa difícil perquè són saborosíssims. Sabem pel geògraf Estrabó que els pernils ceretans (pernac cerretanae) i els del nord de les Gàlies eren molt apreciats, i el poeta Marcial en fa aquesta referència: "Que em serveixin perna del país dels cerretans o que me n’enviïn, tant se val, del país dels menapis; i que els golafres devorin el gambajó".

Salades i assecades a la Mediterrànea, i majoritariament fumades al centre i al nord d'Europa, la paraula xarcuteria que prové del francès "charcuterie" i que vol dir carn cuita, ha estat acceptada al català encara que fem servir molt més el mot, cansaladeria.

A Catalunya, la característica principals dels embotits és la utilització de la sal i el pebre com a condiments bàsics, altres com el pebre vermell de la sobrassada de Mallorca o la valenciana de Taberna, és dels pocs usos en tota l'àrea cultural catalana que es fa servir aquesta espècie, això sí, territoris en contacte amb altres cultures fan embotits amb all i julivert com al Pallars, a l'Aran o a la Cerdanya, o amb canyella, clau i coriandre a regions properes al Baix Aragó.

A Itàlia, es produeixen més de 300 tipus d'embotits, gairebé un per cada dia de l'any. S'ha de diferenciar entre els insalumi insaccati i els salumi a seques. Els primers es fan amb trossos de carn triturada, generalment de porc, crua o cuita i tancada en un contenidor o tripa d'animal, encara que avui en dia també es fan servir de materials sintètics. Els salumi no insacati són peces senceres com la cuixa o l'espatlla i d'altres, sense triturar i que tampoc es presenten embuchades.

Els insacati més populars són: el salami (salame), la mortadel·la (mortadella), la coppa, el cotechino que es menja amb llenties per a celebrar l'any nou, el zampone que és una barreja de carn de porc de color vermellós embotit en una mena de peu de ministre, la salamella o salsitxa crua de carn i greix de porc que es consumeix un cop cuita, el wurstel italià (frankfurt), la sopressata que és un salami especiat i curat, la testa in cassetta com el nostre cap de senglar fet amb les parts menys nobles del cap del porc (llengua, orella, morro) el múscul i el cor.

Entre els principals salume trobem tots els pernils, cuits i crus prosciutto di Parma, prosciutto di San Daniele, prosciutto di Carpegna, prosciutto di Modena, prosciutto toscano, prosciutto veneto Berico-Euganeo, Valle d'Aosta Jambon de Bosses, prosciutto di Norcia, prosciutto cotto...), la bresaola, el speck, el guanciale, la pancetta, l'apreciat culatello de Zibello i un llarg etcètera.

Els més coneguts

La mortadel·la de Bolonya (mortadella Bologna) és un embotit cuit, fet amb carn  i grasa de porc especiada i triturada, de color rosa i aroma intens que pren forma cilíndrica o oval. Des del juliol de 1998 ha estat reconeguda amb indicació geogràfica protegida (IGP). El nom podria venir del mot mortarium o murtatum, carn picada en un morter, i la primera recepta escrita la trobem en un llibre de Vincenzo Tanara del 1644, "L'economia del cittadino in villa".

La coppa (coppa di Parma) també anomenada capocollo, ossocollo, finocchiata, lonza, lonzino o scamerita entre altres varietats regionals, és originària del nord d'Itàlia i també se'n fa a l'illa francesa de Còrsega (Coppa di Corsica amb AOP des de 2012). La peça utilitzada quasi sempre és de la part del llom de porc posat en sal (fent-li un massatge perquè la sal es distribueixi de forma uniforme) i rentat després. Un cop macerat en vi, pebre i herbes aromàtiques diferents depenent de la zona, l'embutxen en tripa de porc i la deixen secar almenys durant dos mesos. També té IGP i és boníssima sobre una pizza, un risotto o una raclette amb Reblonchon.

La bresaola, es fa amb carn de vedella, sempre seleccionant els millors talls de les vaques de la millor qualitat. Les principals característiques d'aquest embotit són el seu color vermell intens, que és molt ric en proteïnes, el poc greix que conté que el converteix en un producte gens calòric i l'aroma que recorda als productes de salaó. S'ha de consumir a talls finíssims per assaborir i apreciar la suavitat i la fragància que es desprèn del seu interior. La bresaola della Valtellina (província de Sondrio a la Lombardia) és protegida amb un IGP des del 1996. S'assembla molt a un embotit suís anomenat bindenfleisch o carn dels Grisons.

La cansalada viada (pancetta arrotolata) és un teixit gras de la part de la panxa i més magre que la del coll o la papada. És molt apreciada la de la província de Piacenza (Emilia-Romagna) amb reconeixement DOP. Té forma cilíndrica, a vegades es deixa recta, com nosaltres, i pesa de quatre a vuit quilos. El clau, l'orenga i el fonoll són algunes de les espècies més utilitzades, a part del pebre, i difícilment la trobem fumada. Li cal al menys quatre mesos de maduració. La combinació perfecta d'un greix de color rosat i d'una carn vermella brillant, li confereix un aroma suau i un gust dolç que convida a menjar-la tant sobre una llesca de pa torrat, en un plat amb altres embotits o en una recepta de pasta, com la que fan a Nàpols amb pèsols, per exemple.


El guanciale és un producte elaborat amb les galtes del porc on el greix és molt saborós, es frega amb sal i sucre, es recobreix de pebre en pols i altres espècies, i es deixa madurar en caves durant tres mesos. Ingredient fonamental de les salses dels plats de pasta tant coneguts com l'amatriciana o la carbonara (sense nata, sisplau) o les faves amb guanciale, és difícil de trobar fora d'Itàlia i a vegades es substituït per la pancetta, però té un sabor molt més fort i consistent.

A aquesta gent, el gust pel pernil ja els ve de lluny, en fan uns quants, la majoria amb denominació d'origen protegida (DOP) sota consorcis que regulen de manera molt estricta la seva producció. És el cas del Prosciutto* di Parma, un pernil cru que no conté ni conservants ni additius, que es consumeix a talls fins, molt famós i que s'exporta a tots els continents. Il Consorzio di Parma va ser creat el 1963 per 23 productors, actualment en són 150, amb la intenció de defensar el producte de manera genuïna i tradicional. Només aquells pernils en els que tot el procediment, des de la transformació de la matèria primera fins el producte acabat, tingui lloc a la província de Parma, a l'Emília-Romagna, amb una climatologia ideal per la curació ideal de 12 mesos com a mínim, portaran el segell imprès a foc.




El pernil de Sant Daniele és un altre prosciutto cru, reconegut amb una DOP des del 1970, produït només amb porcs italians de les regions del nord i el centre del país. Les cuixes que poden pesar com a màxim 12 quilos i es deixen amb el peu i tot, reben un tractament de sal marina i el microclima de San Daniele del Friuli (Friuli-Venezia Giulia) fa la resta.

Culatello di Zibello és un pernil desosat i embotit en una bufeta de porc, anomenat també il re dei salume i que només s'elabora entre els mesos d'octubre a febrer i té una curació de gairebé un any. Zibello, i els altres municipis on es produeix (Busseto, Polesine, Parmense, Soragna, Roccabianca, San Secondo, Sissa i Colorno) situats a la vora del Po i caracteritzats per hiverns freds, llargs i boirosos i estius calurosos, la qual cosa permet la lenta maduració d'aquesta delicatessen.

El speck, lleugerament fumat, és un altre pernil amb IGP, desosat i tallat en trossos grans (baffe), salat, assecat i curat durant 22 setmanes en les que perd gairebé una tercera part del seu pes original, que neix a la província de l'Alt Adige i elaboren només vint-i-nou productors. La regla bàsica que li confereix el gust que el caracteritza, "poca sal, poc fum i molt aire fresc" es combina amb la mescla de sal i espècies utilitzades: pebre, ginebró, romaní i llorer que cadascun dels elaboradors dosifica segons la seva pròpia recepta secreta. Originàriament era el que menjaven els camperols de la zona. S'han conservat documents de l'any 1200 que anomenen la seva existència. Cada primer cap de setmana del mes d'octubre se celebra una festa en el seu honor a la Val di Funes.

*La paraula prosciutto prové del mot llatí perexsuctum, literalment assecat.


Mortadel·la de Bolonya amanida amb vinagre de Mòdena i acompanyada de formatge Parmesà

dimecres, 2 de setembre del 2020

OLIS BARGALLÓ-VARIETAT ARGUDELL-L'OLI DE L'EMPORDÀ

Oli d'oliva verge extra argudell,

l'oli de l'Empordà

Olis Bargalló sempre ha buscat i busca la màxima qualitat, aquells productes que ens diferenciïn i que aportin un plus pels seus clients. Per això, és una de les poques firmes que ofereix un dels olis més exclusius del panorama olivarer: l'oli d'oliva verge extra argudell. 

De les millors olives de la varietat autòctona de l’Alt Empordà, neix l'oli d’oliva verge extra argudell premium. Un oli elaborat amb molta cura, des de la selecció de les olives, fins a l’embotellament. El resultat, un oli que brilla per la seva excel·lència. 

La varietat argudell està especialment adaptada a les particulars condicions climàtiques i edàfiques de la zona de l’Empordà, el que explica que sigui la més estesa en aquesta zona. Es tracta d’una varietat rústica, adaptada a la pobresa dels sòls, i que suporta els forts vents dominants (Tramuntana).

L'oli d’oliva verge extra argudell premium té un gust equilibrat entre dolç i amarg molt agradable al paladar i lleugerament afruitat.




Nou oli d'oliva verge extra ecològic Bargalló 

Aquest estiu Olis Bargalló ha estrenat el seu primer Oli d’Oliva Verge Extra Ecològic, un oli elaborat amb les millors olives de la terra, i certificat pel Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE). 

Es tracta d’un coupage exclusiu d’Olis Bargalló, una selecció de les millors olives, per aconseguir un oli elaborat amb cura i amb tota l’experiència d’una casa amb tradició olivarera des del 1850. 

De sabor equilibrat i agradable, i de color daurat amb un toc verd fosc, l’Oli d’Oliva Verge Extra Ecològic Bargalló és ideal per a gaudir de l’essència de la dieta mediterrània. 




Olis d'oliva verge extra aromatitzats

Amb farigola, amb bitxo, amb quatre pebres, amb alfàbrega, amb herbes provençals o amb all, la gamma d'olis d'oliva verge extra aromatitzats ens aporta un sabor especial, tan únic i amb caràcter que fa de les nostres elaboracions, un plat de luxe. 

Elaborats amb espècies i herbes en un maridatge exclusiu per a Olis Bargalló, els olis d'oliva verge extra aromatitzats es presenten en ampolles de 250 ml., en ampolles de vidre per a mostrar els ingredients. Uns olis ideals per amanir plats freds o calents, com amanides, plats de pasta, pizzes, coques, peixos o carns.




dijous, 2 de juliol del 2020

OLIS BARGALLÓ

Olis Bargalló crea un protector d'un sol ús per les seves ampolles d'oli als restaurants



La firma distribuïdora d'oli regalarà als seus clients d'hostaleria les fundes protectores higièniques, elaborades en paper reciclat, per evitar així les monodosi de plàstic.

L'aposta d'Olis Bargalló per la sostenibilitat es manté en ferm més que mai, tot i el coronavirus. Davant la normativa que empeny els restauradors a fer servir les monodosi d'oli en formats de plàstic i d'un sol ús, Olis Bargalló ha creat una alternativa més ecològica, unes fundes protectores higièniques de paper reciclat i d'un sol ús. Amb aquests protectors, el restaurador podrà mantenir a les taules dels seus establiments, i al servei dels seus comensals, els envasos d'oli d'oliva verge extra de vidre de 250 ml. Però en cada servei podrà canviar aquestes fundes per mantenir les normes d'higiene i seguretat contra el COVID-19. 


Aquestes fundes de paper, dissenyades per Olis Bargalló, les rebran els hostalers de forma gratuïta, perquè a cada servei puguin fer el canvi. Però, al ser de paper reciclat, l'impacte en el medi ambient és menor, ja que aquestes es poden reciclar. De fet, des que es decretés la normativa arran de l'COVID-19 amb recomanacions per al retorn de l'activitat dels restaurants, Olis Bargalló s'ha posicionat contra l'ús de les monodosi, ja que representen un malbaratament per al restaurador, una reducció de la qualitat -en les monodosi l'oli d'oliva verge extra es conserva en pitjors condicions-, i perjudiquen al medi ambient, ja que l'augment de la producció de plàstic va contra els principis de sostenibilitat.

En Francesc Bargalló, el cap executiu de l'empresa ens explica: "Volem protegir el planeta, per això, volem mantenir el nostre compromís amb la sostenibilitat, però també ens preocupem per la seguretat i per la higiene dels consumidors, per això, apostem per mantenir els envasos de vidre per als nostres olis, ampolles reciclables, i col·locar-los aquestes fundes protectores de paper, també 100% reciclables "




diumenge, 8 de març del 2020

LA BOQUERIA 180è ANIVERSARI



Una mica d'història


El mercat de Sant Josep o La Boqueria, com se l'anomena popularment, va nèixer, com tants d'altres, com un mercat ambulant. En época medieval pagesos  de masies properes i venedors ambulants s'instal·laven a les portes de les ciutats, fora muralles, amb la finalitat de vendre els seus productes i estalviar-se així pagar els impostos per entrar les seves mercaderies.

Ja a principis del segle XIII, davant del Portal de la Boqueria, es documenten taules de venda de carn. Amb l'ampliació de les muralles, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, la Rambla passa a formar part de la ciutat i els venedors s'hi segueixen concentrant per vendre els seus productes a l'aire lliure.

El 1470, a petició dels pagesos s'hi instal·la una fira de porcs durant el mes de desembre malgrat els productes habituals segueixen essent els que venen les pageses de les hortes dels alrededors (San Antoni, Sant Pau, Sant Bertran). 

El 1777 s'enderroca el portal i les carnisseries que s'hi havien instal·lat es traslladen a la Rambla. Entre el 1797 i el 1801 es reordena el mercat i s'emplaça a la Rambla de Sant Josep. El 1820 durant la visita de Carles IV, les carnisseries es tornen a traslladar per quedar amagades de la vista de la comitiva, el que prova el caràcter encara itinerant del mercat.

El 28 d'abril de 1827 es promulga el 1er edicte que preveu l'instal·lació d'uns calaixos de fusta permanents en torn l'església de Betlem i els pagesos i venedors paguen un lloguer per l'us dels barracons i les balances que contribueix a satisfer el cost de les obres. 

A rel de les revoltes populars de 1835 es cremen diversos convents de la ciutat. El de Sant Josep situat entre els carrers del Carme, Hospital i Rambla, un cop enderrocat deixa un solar de grans dimensions on s'instal·len els paradistes del tram central de les Rambles (març 1836). En aquest mateix indret, després de la desamortització de Mendizabal, l'any 1837 es procedeix a la construcció de la plaça monumental on, uns anys més tard, s'instal·larà de manera definitiva, el mercat.

El 19 de març del 1840 la ciutat celebra amb alegria la col·locació de la primera pedra del mercat de la Boqueria. Fa 180 anys, doncs, que la Boqueria està situada en aquest punt de la Rambla, en un espai projectat per l’arquitecte Josep Mas i Vila que aviat es va haver d’ampliar amb el solar de l'antic convent de Sant Joan de Jerusalem, a la plaça Gardunya.

L'any 1911 es construeix una zona central exclusiva per la venda del peix que fins aquell moment estava situat en un dels laterals. l'any 1913 s'hi col·loca l’icònic arc modernista de l’entrada i un any més tard es cobreix amb una teulada metàl·lica.

En tot aquest temps i malgrat les vicissituds que han viscut el mercat i la ciutat, la Boqueria mai ha deixat d’oferir servei a Barcelona i els seus ciutadans. Han estat 180 anys d’evolució constant, amb nous productes, noves fórmules comercials i noves maneres de relacionar-se amb els clients, veïns de Ciutat Vella però també d’altres barris de Barcelona, de moltes ciutats de Catalunya i de molts països del món.


La Boqueria forma part de la Xarxa de Mercats Municipals de Barcelona, composta per quaranta mercats, alimentaris i no alimentaris, que donen servei a tots els barris de Barcelona.



180è aniversari

La Boqueria vol celebrar aquest 180è aniversari amb els seus clients, amb un ampli programa d’activitats que giren al voltant de tres grans eixos: l’alimentació, la gastronomia i el producte. Per això, el "leitmotiv" al voltant del qual s’articula és ‘180 anys alimentant Barcelona’ i proposa activitats de cuina, com no podria ser d’altra manera, però també de conversa, perquè la base del mercat són les relacions humanes.

En el programa d’aniversari la Boqueria compta amb la participació de persones de dins i de fora del mercat, però també d’entitats, institucions, organismes i locals emblemàtics veïns amb qui el mercat ha reforçat la col·laboració. Així, l’equip humà involucrat en aquest aniversari està format per xefs, restauradors, gastrònoms, investigadors, acadèmics, periodistes o influencers, en una llista llarga que inclou xefs com Carme Ruscalleda, els Germans Torres, Nandu Jubany o el trio del restaurant Disfrutar, entre d’altres; gastrònoms com Toni Massanés i Núria Bàguena, escriptors con Carlos Zanón i Toni Iturbe; periodistes com Tana Collados i Òscar Broc; acadèmics com Manuel Guàrdia i influencers com Inés Butrón, entre molts d’altres. I la complicitat de locals com la cocteleria Boadas, els bars Marsella, Thonet, Muy Buenas i Casa Almirall, els restaurants Bodega Sepúlveda i Bar Leopoldo, la pastisseria Escribà i la gelateria Rocambolesc.




Les activitats es duran a terme al llarg de tot l’any 2020, amb una aturada durant els mesos d’estiu, i estan organitzades en tres grans blocs: seriades, puntuals i amb partners. Les primeres tenen dos eixos, la cuina i la conversa. El primer està format per tres blocs de sessions: Cuines del Món, amb el xef Isma Prados, Cuina de Barcelona, amb el xef Marc Ribas, i El Xef Convidat, amb la presència d’Albert Raurich, Rafa Zafra, Germán Espinosa o Romain Fornell entre d’altres. La segona és el cicle de xerrades ‘180 anys alimentant Barcelona’, en el qual parelles de persones de dins i fora del mercat repassaran què menjàvem quan es va inaugurar el mercat i què mengem actualment.

També al voltant de la cuina girarà La blogueria, les converses trimestrals entre bloguers gastronòmics que, amb el mercat com a marc, revisaran la gastronomia, la cuina de casa i el mercat com a institució, amb presència de Luisa Ramos, Sílvia Soto o Òscar Gómez, entre d’altres. I al voltant del producte ho farà el cicle Boqueliciosa, que vol convertir la Boqueria en l’aparador a Barcelona del producte del territori català i la seva cuina.

Entre les activitats puntuals, destaquen: Boqueria Negra, la incorporació del mercat en la programació de la BCNegra 2020; 180 espelmes, una festa d’aniversari de caràcter popular; Primera plana, una taula rodona amb periodistes o una nova edició, amb el nom nou de GastroBoqueria, de la fira gastronòmica a preus populars en el marc de les festes de la Mercè que el mercat ja va dur a terme l’any passat.

Finalment, entre les activitats amb partners, s’està treballant per fer realitat Ben Acompanyats, un programa d’accions conjuntes amb entitats i organismes ciutadans tan diversos com La Virreina, el Museu Marítim, l’Ateneu Barcelonès, el Palau Güell, el MACBA, la sala Sidecar, els Castellers de Barcelona, el Teatre Goya, el Liceu o les escoles del barri del Raval.

Per informar la ciutadania de tota la programació, el mercat publica Boqueria180, una revista de caràcter trimestral que es pot obtenir de manera gratuïta al Punt d’Informació, i posa en marxa una pàgina web, Boqueria180.barcelona, que permet conèixer les activitats i inscriure-s’hi. Els interessats a participar en alguna de les activitats es poden inscriure també al Punt d’Informació del mercat.



Bibliografia

Arnàs, G. et Alsina, M. "Mercats de Barcelona (segleXIX)" Albertí Editor. 2016, Barcelona. 228 pp.

dijous, 13 de febrer del 2020

PER DIJOUS GRAS, BOTIFARRA D'OU MENJARÀS



Per “Dijous Gras, botifarra d’ou menjaràs”. I si vens a MAS Food Lovers amb calçots i romesco la prendràs. 

Hem variat una mica la frase feta perquè aquest any, la cadena de xarcuteries i botigues de productes selectes presenta com a novetat, una nova i exclusiva botifarra d’ou amb calçots i romesco. Una recepta elaborada exclusivament per a MAS Food Lovers amb porc d’Osona i calçots de Valls.

La botifarra d’ou és un producte elaborat amb carn magra, cansalada, papada de porc i ous. Es barregen el ingredients ben picats i es couen al voltant d'uns 45 minuts.

En aquesta ocasió, el productor d’Aiguafreda, que treballa per a la creació de productes en exclusiva per a MAS Food Lovers, ha afegit calçots de Valls i salsa de romesco, uns altres productes de temporada que conjuguen a la perfecció amb la botifarra d’ou. 

MAS Food Lovers convida d’aquesta manera a celebrar aquest 2020 un Dijous Gras (setmana amunt setmana avall) amb un producte de temporada, exquisit i amb un punt diferent. La botifarra d’ou de MAS Food Lovers estarà disponible a les seves botigues a partir del 10 de febrer -aproximadament- i fins a finals de mes, coincidint amb la temporada de Carnestoltes.

I és que, tradicionalment, la botifarra d’ou no pot faltar a taula per Dijous Gras. La tradició de menjar-ne està documentada des de finals del segle XVII, que no vol dir que no s’elaborés amb anterioritat. Originàriament, era una manera d’allargar la ingesta de carn, ja que la matança es feia per Sant Martí i per Carnaval ja en quedava poc. Si afegien ou a un quilo de carn de porc, sortien dos quilos de botifarra.

Els establiments MAS Food Lovers ofereixen tot l’any diversos tipus de botifarra, i la d’ou està disponible tot l’any, però durant només aquestes setmanes, la firma ofereix una “edició especial”, que enguany porta calçots i romesco, i que en altres ocasions ha portat ingredients tan diversos com ara els bolets, el pernil ibèric, el pepperoncini (l’embotit italià fusió del xoriço i el pepperoni), la tòfona negra el formatge Philadelphia, la patata, i el foie.