|
|
Arriba a les llibreries,
Dolç i salat
Receptes de pastisseria per a dies especials, de Victòria Gudiol, editat per Viena Edicions.
En aquest llibre trobarem un gran assortimen de receptes pels dies festius, molt variat i seductor, per a tots els gustos i totes les ocasions.
Aquest és un llibre recopilatori de saboroses preparacions dolces i salades tant tradicionals com actuals, pensades especialment per poder-les fer a casa. Una obra de consulta pràctica i molt visual, plena de magnífiques il·lustracions i fotografies que ajuden a entendre millor tot el procés culinari.
El llibre es divideix en dos blocs, el primer està dedicat a les elaboracions dolces que podem fer tot l'any: pastes de te i galetes, pastissos per les celebracions, coques llamineres...el segon és ple d'elaboracions pràctiques i senzilles, que resulten perfectes per ocasions especials com ara una festa, un picnic o un aperitiu.
Victòria Gudiol (Barcelona, 1980)
És l'autora del fantàstic llibre, Pastisseria tradicional per fer a casa, editat l'any 2021, a la mateixa col·lecció. A les dues obres es mostra la doble vessant de na Victòria, la formació en belles arts, que li ve per ascendència familiar i, la de pastissera (ha treballat a Escribà, Mauri, Forn Calderón, Forn Batalla, entre altres)
|
|
El Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna (AGEM) acaba d'editar la nova Guia de les Fruites i Hortalisses de temporada, #MenjaTardor amb la participació dels bloguers de cuina ChupChupChup, Flavorcook, RetallsdeCuina i Montsefemcuinetes que han cuinat les seves millors receptes per l'esdeveniment.
La tardor és una estació molt rica en fruites i hortalisses de proximitat, és també l'esperada temporada boletaire per excel·lència. La figa, el mango, la xirimoia, la magrana, el codony i el caqui són només algunes de les fruites característiques d'aquest moment. A principis de la tardor comença la temporada de la bleda i en pocs dies s'afegeixen els espinacs. Els naps, la ceba tendra de proximitat, el bròquil verd, i les boníssimes carbasses i els moniatos ara gaudeixen del seu moment òptim.
A casa nostre creixen una gran quantitat de bolets silvestres. Els bolets són molt saludables, una bona font de fibra, rics en minerals i baixos en greix, la qual cosa els fa molt recomanables en les dietes d'aprimament. Les varietats més conegudes i valorades són: els ceps, les boníssimes llanegues, les trompetes de la mort, els camagrocs, els russinyols i el considerat rei dels bolets, el rovelló.
La presentació de la nova guia va tenir lloc al Mercat de La Boqueria de Barcelona, amb tast de fruites de temporada, tallers de cuina infantil i la participació dels bloguers que vam explicar les receptes preparades per la guia que te la pots descarregar aquí.
![]() |
| Xavier de Flavorcook, Montse femcuinetes, Silvia de ChupChupChup i Jordi i Anna de RetallsdeCuina (foto de Toni Bofill) |
La Barra del 7 Portes Galvany
![]() |
| Vinificacions experimentals |
El consell regulador de la D.O. Costers del Segre ha posat en marxa un nou projecte que vol recuperar la trobat, una varietat ancestral de raïm negre característica de Ponent i ja gairebé desapareguda.
El Trobat és una varietat antiga i una de les més comunes de les vinyes velles de les comarques de Ponent i el Pirineu. Els ceps han sobreviscut enles vinyes destinades a l'autoconsum i als vins locals. Aquest projecte suposa un reconeixement als pagesos que han mantingut fins el dia d'avui el patrimoni vitícola.
Aquesta varietat forma una planta de gran vigor, els ceps, espectaculars, amb fulles pentagonals donen un raïm llarg i de compacitat mitjana i un gramitjà-petit, esfèric i de color blau-negre un cop madur. Històricament se n'ha fet vi negre sovint acompanyada d'altres varietats com el Picapoll, el Monastrell, la Garnatxa...
Des de l'any 2009 i fins el 2014, l'associació Slow Food Terres de Lleida-Cultures Trobades realitza una sèrie de treballs de prospecció a la zona del Montsec i la comarca de la Noguera on en algunes d'aquelles vinyes històriques n'era la varietat principal. La feina ha permès que una desena de cellers de la D.O. Costers del Segre (Raimat, Cèrvoles, Mas Blanch i Jové, L'olivera) facin recerca sobre les varietats amb plantacions i vinificacions.
Els objectius del projecte són ben interessants, es vol introduir nous productes monovarietals al mercat; enriquir geneticament la varietat lligada al territori i posar a disposició de cellers i viticultors de millors eines per obtenir productes de major valor afegit.
Els principals resultats obtinguts del projecte han proporcionat un millor coneixement global de la varietat. S'ha establit un procediment per recuperar i caracteritzar una nova implantació de varietats autòctones que produeixin sinèrgies entre els centres de recerca oficials (INCAVI) i el sector (viticultors, cellers i Consell Regulador) per tal de fer-ne una difusió més eficient. L'increment de les posibilitats de conreu i producció farà possible la posada al mercat de nous productes lligats al territori amb el valor afegit de ser ecològics.
Els productes catalans amb DOP-IGP alcen el vol
Ahir, dimecres 6 de juliol, la Ferderació Catalana de productes amb denominació d'origen protegida i els que tenen indicació geogràfica protegida han presentat un globus aerostàtic personalitzat amb la imatge corporativa de la Federació, per promoure els productes catalans amb aquests segells de qualitat.
Els propers mesos, a partir de setembre, el globus s'enlairarà i sobrevolarà els territoris on es produeixen els aliments amb distintiu de qualitat DOP i IGP. En aquests vols podran participar periodistes, influenciadors i usuaris que segueixin els perfils de les xarxes de l'entitat. Aquesta campanya té com a finalitat reforçar la marca i oferir noves experiències al voltant dels productes catalans.
Som origen, som qualitat
Les DOP-IGP, son productes de qualitat certificada, autòctons, excepcionals, únics i oficialment reconeguts per la UE. Son productes típics, arrelats a un territori que els proporciona un caràcter específic, unes característiques organolèptiques excepcionals, un sabor inimitable i que tenen personalitat pròpia.
La DOP designa els productes agroalimentaris que procedeixen d'un lloc, d'una zona geogàfica determinada o excepcionalment d'un país, que deuen les seves característiques exclusivament o gairebé, al medi geogràfic. Han de ser produïts, transformats i elaborats en el lloc que dona nom a la DO.
L'Arròs del Delta de l'Ebre, la Mongeta del Ganxet, la Mantega i el Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, l'Avellana de Reus, la Pera de Lleida, els Fesols de Santa Pau, i els olis de Les Garrigues, la Dop Siurana, l'Oli de la Terra Alta, el del Baix Ebre-Montsià i el de l'Empordà, son les DOP catalanes fins el dia d'avui.
Les IGP son les denominacions empreades per designar els productes que procedeixen d'un lloc, d'una zona geogràfica o d'un país, que deuen la qualitat especial, la reputació o una altra característica concreta al seu origen geogràfic i han de ser produïts transformats o elaborats al lloc. Les IGP catalanes son: Patates de Prades, Gall del Penedès, Llonganissa de Vic, Pa de Pagès Català, Vedella dels Pirineus Catalans, Calçot de Valls, Poma de Girona, Clementines de les Terre de l'Ebre, Pollastre i Capó del Prat i el Torró d'Agramunt.
|
Jaume Fàbrega és historiador, escriptor, periodista i consultor gastronòmic. Va ser professor de la Universitat de Girona (UdG) i de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Imparteix cursos de doctorat i màsters de Gastronomia i Vins a les universitats de València i Alacant, a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i en altres centres acadèmics, i fa conferències arreu dels Països Catalans. Ha publicat més de setanta llibres —entre els quals quatre enciclopèdies de gran format considerades obres de referència—, que han estat mereixedors d’un gran nombre de premis. En aquesta mateixa col·lecció ha publicat La cuina antiga, La cuina medieval i renaixentista, La cuina del 1714, La cuina modernista i La cuina de la Costa Brava. |
El pa és probablement amb el vi, l'oli i la cervesa un dels primers aliments processats de la història de l'alimentació, per tant de la humanitat. Fet principalment amb cereals, podríem dir que el pa i l'us d'aquests fan camí junts i es converteixen, amb el temps, en l'aliment bàsic per homes i dones, tot i que dona una mica de feina la seva elaboració.
Alguns autors afirmen la possibilitat que l'ésser humà cuinés els cereals, en forma de farinetes, abans de fer pa, com a tal i, com d'altres descobriments culinaris seria fruit d'una casualitat, potser una massa de cereals aixafats i remullats es va coure al sol sobre una pedra o va caure en un racó d'una foguera i les cendres la van transformar en un pa pla i rudimentari.
Sempre s'havia relacionat el pa (i altres productes) amb la domesticació de les plantes durant el neolític, però investigacions recents de les restes d'aliments carbonitzats trobades en jaciments jordans com el de Shubayqa ens han proporcionat noves dades sobre el seu origen. Caçadors-recolectors d'època epipaleolítica que van viure 4.000 anys abans dels primers agricultors podrien haver consumit pa.
Cap el 11.000 i fins el 8.000 ane es va desenvolupar, des de l'Eufrates fins a Egipte una cultura, la natufiana, pionera en molts aspectes que després desenvoluparien agricultors i ramaders neolítics. Van construir petites cases de pedra, van fabricar eines de pedra com la falç per ajudar-se a recollir cereals i proliferen els molins i els morters per triturar el gra.
Shubayqa, excavada molt recentment (2012) per Richter i el seu equip, encara que uns anys abans (1996) l'arqueologa australiana Alison Betts ja havia descobert una important estructura de pedra, van treballar en dos edificis amb restes de pa ens els seus fogons, un dels quals havia estat fet servir per última vegada uns 14.600 anys abans. Aquesta dada modificava l'origen més antic de pa trobat fins aquell moment a Çatalhoyuk d'uns 9.000 anys d'antiguitat.
El pa dels natufians fabricat amb cereals salvatges, blat, ordi i civada, portava també restes de xufa i d'una planta aquàtica de la familia del papir.
BIBLIOGRAFIA
Barcelona acollirà aquest cap de setmana la primera mostra de formatges artesans catalans. La cita tindrà lloc a l'antiga Estació del Nord de la ciutat comtal.
A Qualla Barcelona podrem tastar i també comprar directament al productor, formatges del Molí de la LLavina, Cal Pujolet, Formatgeria de la Clua, Sant Gil d'Albió, Formatges Muntanyola, Molí de Ger, entre d'altres, fins a vint de les millors formatgeries artesanes del país.
El dissabte, dia 5, a les 11:00 h, començarà la jornada amb un Tast Guiat de formatges, de la mà de Ramon Roset, maridats amb vins de la DO Penedès que enguany tindrà un estand exclusiu, on es podran tastar vins de 16 cellers de la Denominació.
Segiuran dues demostracions de cuina amb el cuiner del restaurant Dos Pebrots, Takeshi, i el pastisser Eugeni Muñoz, un taller de com es fa el formatge i la importància del consum dels làctics amb La Bona Llet, i una conversa sobre l'evolució del formatge català, entre Pep Palau, Anna Jubert, Eugene Celeri i Tana Collados, entre d'altres.
Tancarà la jornada un altre Tast Guiat (Formatges del Lactium) de la mà d'Isaac Gelabert.
Diumenge podrem escoltar la xerrada entre Josep Sucarrats, na Carme Ruscalleda, Carme Gasull i Ramon Roset a l'activitat gratuïta, Formatge i cuina.
L'Albert Marimon del restaurant La Cava i de nou el pastisser de Sant Vicenç dels Horts (Mostra Internacional de Pastisseria) Eugeni Muñoz, ens aproparan una mica més a cuinar amb formatges, més enllà dels risottos, les fondues o de les raclettes.
Un Tast Guiat amb Formatges de Llet de Cabres Catalanes tancarà el cap de setmana.
5 i 6 de març
Estació del Nord (Barcelona)
Dissabte de 10:00 a 22.00h
Diumenge de 10:00 a 20:00h
Teniu tota la informació de la Mostra a: