dimecres, 7 de juliol del 2021

INNBREW-THE BREWERS CONVENTION

Albert Vilardell de Biolúpulus i Mikel Rius a la presentació per la premsa
 que s'ha celebrat a Brew Wild Barcelona 

Del 22 al 24 de juliol, La Farga de l’Hospitalet acull la 1a edició de la InnBrew, The Brewers Convention, un esdeveniment que neix de la mà de Beer Events, empresa impulsora del Barcelona Beer Festival i del Barcelona Beer Challenge, amb l'objectiu de convertir-se en el punt de trobada i de referència del sector professional de la cervesa tant de Catalunya i la resta de l'Estat Espanyol com del Sud d'Europa. 

Aquest esdeveniment ha estat creat per satisfer les necessitats de les empreses dedicades al sector de la cervesa, en un moment en el que, d'una banda el sector craft està en plena expansió i creixement, i d'altra banda, la conjuntura provocada per la pandèmia ha frenat les expectatives i els objectius de molts. 

Aquesta primera convenció es presenta com l'evolució del Barcelona Beer Festival  Pro segons els seus propis organitzadors, Mikel Rius i Joan Fiol. Després de la cancel·lació en 2020 del Barcelona Beer Festival a causa de la pandèmia del COVID19 i la falta de dates concretes per a la celebració aquest any d'aquest esdeveniment multitudinari, volien, d'alguna manera, poder donar resposta a les necessitats del sector i, ho fan amb aquest nou esdeveniment exclusivament de perfil professional. 

Segons Mikel Rius, la InnBrew sorgeix precisament en aquests moments, com a reflex de la maduresa del sector cerveser d'aquest país, on els professionals  puguin assistir per formar-se i per fer negocis, com ja succeeix en altres països. 

El projecte, efectivament, es nodreix de l'experiència del Barcelona Beer Festival Pro, però sens dubte, neix amb una personalitat pròpia, i amb la clara vocació de convertir-se en l'esdeveniment professional més important del sector cerveser artesà al nostre país. Cal recordar que en l'edició de 2019 -l'última que es va celebrar del BBF Pro-, va rebre a més de 1.500 professionals acreditats. 

Per aconseguir ser un autèntic punt de trobada pel creixement professional del sector cerveser, la InnBrew s'articula en tres eixos: 
  • La InnShow, que serà pròpiament dita la zona d'exposició, amb els representants de productes i serveis per a les cerveseres.
  • Les InnTalks, el programa de formació i debat que convidarà a la reflexió als assistents.
  • La InnMeet, que recorrerà tota la convenció ja que es pretén que el Networking sigui tractat transversalment en totes les accions. 

La InnBrew és l'evolució del Barcelona Beer Festival Pro, un esdeveniment que després de sis anys des de la seva creació aposta per mantenir-se com la trobada professional més important del país, per això, aposta per independitzar-se del Barcelona Beer Festival i aportar la seva pròpia identitat. 

L'espai compta amb 35 llocs d'exposició de marques de fabricants, distribuïdors i associacions que són una autèntica radiografia del sector. De fet, en el BBF Pro del 2019 la zona expositiva comptava amb 32 i, en 2016, només amb 12. 

Les empreses amb lloc expositor a la InnShow, de visita imprescindible són: 

  1. Agrovin, equipament per a l'elaboració de cervesa, des de la sala de cocció i celler, fins a l'embotellament. Amb àmplia Xarxa de servei tècnic i postvenda per tot l'Estat.
  2. Brew&Hub a Còrdova és una instal·lació innovadora. Proporcionen un espai on els cervesers poden distribuir les seves cerveses amb tots els controls de qualitat i garanties que es defineixen després de més de 125 anys en el sector. 
  3. Molina for Brewers, empresa que ajuda a desenvolupar nous productes, oferint les marques més reconegudes d'ingredients d'especialitat per a l'elaboració de les millors cerveses amb un servei de qualitat. 
  4. Biolupulus. Productors de llúpol local de màxima qualitat i lliure de traces de productes químics. Un producte ideal per a produir cerveses artesanes d'alta qualitat. 
  5. EasyBräu. La Divisió de TMCI Padovan dedicada a la cervesa artesana. 
  6. Wild Goose Canning. Dissenya i construeix sistemes flexibles d'enllaunat i embotellat de begudes artesanals que s'expandeixen amb el teu negoci. Pioners dels primers sistemes d'ompliment artesanal.
  7. Casttle Malting. És l'empresa productora de maltes més antiga de Bèlgica, creada en 1868. Ofereixen una àmplia gamma de maltes de Qualitat Premium per a qualsevol cervesa. 
  8. InterMaltaCraft . Amb més de 40 anys d'experiència en el sector, és un dels proveïdors de maltes de primera qualitat més destacats del país. 
  9. Asociación Española de Técnicos de Cerveza y Malta . Associació tècnica de caràcter privat, sense ànim de lucre, constituïda per a la promoció, gestió, foment i defensa dels interessos comuns de tots els seus membres.
Si alguna cosa distingeix i diferència la InnBrew del BBFPro és el pes de la formació i la voluntat de divulgació. Tindran cabuda, principalment, en les InnTalks que es presentaran en diversos espais del certamen i albergaran formacions, ponències i taules rodones amb debats de reflexió en diversos formats, des de les dinàmiques TED-Talks, de tot just 20-30 minuts, on els ponents han d'exposar les seves ponències de manera concisa i molt dinàmica, als debats de 90 minuts, on la reflexió, el diàleg i la interacció amb els participants seran els protagonistes. 

L'objectiu és que la InnBrew es converteixi en el punt de reunió anual on descobrir noves tendències, formar-se, reflexionar i, en definitiva, créixer professionalment tant a nivell individual com empresarial. 

En el marc de les InnTalks, l'escenari principal albergarà en horaris matutins, les Brew&Hub Talks i les AETCM Talks, ponències inspiracionals i formatives per a professionals de la cervesa. Tindran el format TED-Talks, per la qual cosa seran molt àgils, dinàmiques i en format breu, per a donar cabuda a més contingut.

També se celebraran en aquest espai, però en horari vespertí, els debats i taules rodones en les quals podran participar activament els assistents. Entre els ponents de les Brew&Hub Talks, a destacar noms de la talla Giovanni Campari, de Biomerieux, que vindrà amb una ponència titulada "Els pilars fonamentals per a una cervesera d'èxit"; el xef Fran Vicente i el Manager del Brew&Hub de Mahou San Miguel Javier Aldea, que parlaran de "La Cervesa en l'Alta Cuina"; o la Cristina Sáez, de B&B, que exposarà una ponència sobre "Noves Tendències: begudes fermentades de baix o zero contingut alcohòlic". Són només tres exemples d'un nodrit programa de conferències i ponències destinades al creixement professional dels cervesers. 

Seran tres dies frenètics i molt nutritius, on també es podrà escoltar, per exemple, a la xef Ada Parellada parlant sobre els "Reptes de la cervesa Artesana en la restauració"; a Joan Montasell Colomer (Lallemand), versant sobre "El llevat sec o líquid i les 10 coses que tot cerveser hauria de conèixer"; a Fernando Gómez (Wild Goose ), exposant la seva ponència sobre la "Gestió d'oxigen dissolt en envasos de begudes"; a Beatriz Carvalho (Amazing Brewmastery Brewing Consultancy) amb "L'evolució dels ingredients cervesers"; a Andreas Hauri (Bucher Unipektin ) parlant sobre la durabilitat de la cervesa; o a Santiago Fernández (BWT Iberica ), explicant la importància de l'aigua en la cervesa.

També en aquest espai, el divendres a la tarda, se celebrarà la Primera Trobada d’Associacions de Fàbriques Elaboradores de Cervesa Artesana de la Península i, que agrupa a les principals entitats de l’Estat: GECAN (Catalunya), EGE Euskal Garagardo Elkartea Basque Beer (Euskadi), AECAI (estatal), Cerveseres Valencianes (Valencia) i l’Associació de Cervesers Artesans de Mallorca. Es tracta d'una gran novetat, ja que per primera vegada es reuniran les principals associacions de cervesa artesana amb la finalitat de debatre com treballar els punts en comú, com organitzar-se i com mostrar-se unides davant les administracions, conservant la idiosincràsia de cada entitat. 

Una altra de les branques importants de les InnTalks seran els WorkShops, que se celebraran en un altre espai reservat per als expositors, i que tindran una capacitat per a un màxim de 8 assistents. Seran espais on els fabricants i elaboradors podran presentar les seves novetats a través de tallers més participatius i interactius, en els quals els assistents tindran també un paper important. 

L’InnMeet és la tercera branca de la InnBrew que té vocació de ser transversal en tot el certamen.

L’InnMeet, de fet, és un continu teixit de connexió creat per a fomentar els vincles professionals i maximitzar el nombre de contactes; cada assistent tindrà accés a una eina en línia des de la qual podrà contactar amb els altres professionals assistents que siguin del seu interès, sol·licitar-los una reunió i elaborar-se la seva pròpia agenda. 

La idea és que hi hagi diversos espais reservats perquè, precisament, les empreses i els cervesers puguin conèixer-se i entaular-se en reunions interprofessionals, amb la seva pròpia dinàmica. Zones reservades on les principals associacions de productors tindran un punt de trobada per a donar-se a conèixer. 

En aquesta edició, a més, perquè els assistents puguin estar millor connectats i conèixer o connectar amb la resta de participants, i tenir informació al minut sobre el certamen, s'ha posat en marxa una App exclusiva (disponible per a Android i IOS). Es tracta d'una eina imprescindible perquè tots els assistents puguin treure el màxim profit de la seva participació a la InnBrew. Permet tant conèixer les novetats d'expositors, com estar al corrent dels continguts de les ponències, taules rodones, etc. A més, permetrà als usuaris contactar directament amb els ponents i amb els expositors.

El Premi Steve Huxley. L'any 2019, el Barcelona Beer Festival va crear el Premi Steve Huxley a tota una trajectòria, amb l'objectiu d'enaltir la figura de persones que treballen pel món de la cervesa. Una distinció que no podia rebre un altre nom que el de Steve Huxley (Liverpool, 1950 – Barcelona 2015) divulgador, agitador, inspirador, conegut com a pare del sector cerveser artesà del país. 

En la primera edició, el reconeixement va ser per a Carlos Rodríguez d’Ales Agullons, impulsor i organitzador, juntament amb Montse Virgili, de la Mostra de la Cervesa Artesana de Mediona. En la segona edició, el guardó va ser per a l’Albert Barrachina (Art Cervesers), estudiós i divulgador de la cervesa (Cervesa en català), una de les persones que més ha contribuït al desenvolupament de l'anàlisi sensorial i del tast de cerveses. Enguany, en la seva tercera edició, el nom del o de la professional mereixedor/a del premi Steve Huxley es donarà a conèixer en el marc de la InnBrew (divendres, 14h).

Aquest 2021, el jurat del Steve Huxley ha estat format per 137 professionals del sector, triats per la seva trajectòria de sobrat reconeixement. Els membres del jurat són els que van presentar 47 candidatures al premi. Posteriorment, es van seleccionar de tots ells a només sis aspirants al títol, els sis amb més suports. Els candidats enguany al Premi Steve Huxley són: 

● Guillem Laporta (Homo Sibaris), defensor i divulgador de la cerveses artesanes, fent una gran feina en tots els nivells. Sempre actiu, des dels inicis en Humulus Lupulus, Cerveteca fins a Homo Sibaris.
●Montserrat Virgili (Ales Agullons), alma mater de la Fira de Mediona i pilar fonamental en el projecte Ales Agullons. Precursora de la GECAN i tot un referent del sector. 
● Boris de Fondes (Boris Brew), per la seva important emprenta en les cerveseres artesanes espanyoles, tant des de l'àmbit formatiu com en el de creació de cerveses. 
● Manuel Baltasar (Biercab), el "somriure de la craft" gràcies als seus anys de bon fer darrere de la barra, per posar a la Barcelona craft en el mapa de l'univers cerveser. 
● Salvador Marimon (Install Beer), fundador d’Humulus Lupulus, persona clau en el desenvolupament inicial del moviment microcerveseries. 
●Andrew Dougall (Cerveses Dougall’s), pioner i veterà cerveser, de qualitat innegable, creador d'una de les millors cerveses del país, feta en un entorn rural. 


A La Farga de L’Hospitalet. C/ de Barcelona, 2
Els 22, 23 i 24 de juliol del 2021 
Horaris: Dijous i divendres de 10 a 18h i dissabte de 10 a 15h.

dijous, 6 de maig del 2021

LA MILLOR CUINA DE MENORCA


Meravellosament editat per Viena edicions, el cuiner Josep Borràs i el seu fiil, en Damià—poeta, novel·lista, traductor i també gastrònom— ens conviden a seure a la taula de qualsevol cuina de l’illa per assaborir un centenar i mig de plats únics i inclassificables, que contribueixen a engrandir el valor d’aquesta inoblidable cuina tradicional.

De la Caldera a l’oliago, de l’aguiat als frits, passant per les oranes, els cocs, els flaons, les formatjades i, per descomptat, la cèlebre maonesa... Des de fa segles, la cuina de Menorca ha estat farcida d’olors i sabors molt variats, fruit de la seva privilegiada situació enmig de la Mediterrània.

Els mítics plats de l’Hotel Sevilla i del restaurant Rocamar, del port de Maó. Pilotes de cap-roig, d'aranya o de rascla, Crespellines, Panadera de cigala, de llagosta o de llomanto, Faves ofegades....

Aquí us deixo un tast.

Salsa maonesa 

La Salsa maonesa, feta a la manera tradicional (és a dir, emprant només els vermells dels ous) és molt delicada i se tria fàcilment (sobretot, si se vol fer servir com a base d’altres salses). És per això que actualment de vegades se sol afegir també el blanc de l’ou a la salsa, cosa que la fa més estable i més suau. 
Vet aquí la fórmula, original. 

• 2 vermells d’ou • 400 cc d’oli d’oliva de 0,4° molt refinat • el suc de 1/2 llimona (o 1 cullerada de vinagre) • sal 

És molt important que els ous siguin ben frescos. Separau els blancs dels ous i els refusau. Posau els vermells dins un morter (o dins un bol) amb un pessic de sal i el suc de llimona (o el vinagre). Ho remenau bé amb un batedor de varetes (o la mà del morter) per fondre la sal. Llavors hi anau afegint l’oli en rajolinets molt petits mentres ho remenau amb les varetes en un moviment constant de rotació, sempre en el mateix sentit (si no, i segons marca la tradició, la maonesa se vos triarà). A mesura que la salsa es vagi lligant, anau augmentant la quantitat d’oli en cada rajolinet que hi posau fins que l’hagueu emprat tot. Si la salsa vos ha quedat molt espessa, la podeu alleugerir amb una culleradeta d’aigua molt freda que lligareu anant molt vius. Si, en canvi, veis que la salsa se vos triarà, hi deixau de posar oli, hi abocau una culleradeta d’aigua molt freda i ho remenau amb molta energia. Si se lliga, continuau amb l’oli. Si no heu pogut evitar que es triés, agafau una molla de pa sense crosta de la mida d’una nou, la remullau amb llet, l’escorreu i la posau dins un altre morter. Picau la molla amb la mà de morter i hi afegiu una culleradeta de la salsa triada. Ho remenau com s’ha explicat més amunt fins que es lligui, hi afegiu una altra culleradeta de salsa i anau fent així fins que acabeu la salsa i l’oli. Si en batre la molla de pa amb la primera cullerada de salsa no aconseguiu lligar-la, és millor que comenceu una salsa nova amb un vermell i, quan la tingueu feta, hi aneu afegint la salsa tallada en culleradetes i sense deixar de remenar-la.

(Fragment de La millor cuina de Menorca, de Josep Borràs i Damià Borràs, Viena Edicions, març del 2021)

Col·lecció: Milfulls
Número de la col·lecció: 32
Nombre d'edició: 1a
Data de publicació: Abril del 2021
ISBN: 978-84-17998-48-6
Format: 16 x 26 cm
Pàgines: 176
Enquadernació: Rústica cosida amb solapes
PVP: 18 

dijous, 15 d’abril del 2021

ARRÒS A LA PETARRELLADA

Arròs de nom ben curiós que he descobert remenant el llibre de Ferran Agulló, Llibre de la cuina catalana, publicat per primera vegada l'any 1933 per la Llibreria Puig i Alfonso. És un arròs de peix bullit que porta un tradicional sofregit d'all, julivert i tomàquet i que se serveix molt caldós. Sembla que l'Agulló el va menjar fet per unes noies de Cadaqués que tenien fonda a Girona i el va trobar riquíssim. 

En Vàzquez Montalban a L'art de menjar a Catalunya, de Edicions 62, també ens en parla.

En Pere Sans a El petit llibre de la cuina catalana de veritat de Comanegra el fa així: en una olla o cassola fonda hi fregeix, a foc viu, uns quants grans d'all, un bon ram de julivert i uns tomàquets a trossos. Un cop tot és ben sofregit hi posa aigua i afegeix el cap i la ventresca del peix que tria (lluç, congre o nero). Quan bull només cal posar l'arròs i el peix corresponent a talls, respectant el temps que triga cada peix a coure. Ho serveix amb llesques de pa fregides amb llard i es menja amb cullera.

El mot i altres plats que porten aquest nom

El verb repetellar-se o arrepetellar-se significa segons diversos diccionaris, asseure's amb tota comoditat mig estirat, acomodar-se a la poltrona, aclofar-se, escarxofar-se...

A l'Empordà el terme s'usa com a sinònim de: fet de qualsevol manera, a corre cuita, pim pam i el rap a la petarrellada o repetellada, com li diuen allà, és una recepta molt senzilla feta en una cassola. Es posen tots els ingredients en fred (rap, pebrot, alls, julivert, tomàquet) i complementat amb musclos o cloïsses.

Segons el gastrònom Jaume Fàbrega el nom dels cargols a la petarrellada (petarrellar, efecte sonor del foc directe), s'hauria de reservar a una recepta molt antiga on els bitxos es couen directament sobre palla o herbes seques.

L'arròs

Ingredients:

  • Oli d'oliva verge extra o llard
  • 4 llesques de pa
  • 5 o 6 grans d'all
  • Un bon ram de julivert
  • 400 grs de tomàquets
  • Quatre filets de lluç (uns 600 grs)
  • 200 grs d'arròs
  • Un litre i mig d'aigua
Preparació:
  1. Fregiu el pa en oli o llard i reserveu.
  2. Deixeu que l'oli es refredi i afegiu els alls, el julivert i el tomàquet sense pell ni llavors, tallat ben petit. Que quedi ben ros.
  3. Afegiu l'aigua i a foc fort que bulli aviat, tireu-hi l'arros i si feu servir un peix de carn dura ja el podeu posar.
  4. Quan faltin 10 minuts per apagar el foc afegiu el lluç.
  5. Serviu amb una llesca de pa.
* Podeu posar el cap (sense dents, ganyes i ulls) i la ventresca del peix que feu servir i quedarà més gustós. Ho retireu abans de servir per no trobar les espines.


dimecres, 7 d’abril del 2021

CUINA DE MAR I MUNTANYA



Cuina de Mar i Muntanya és un dels estudis més complets de la cuina de mar i muntaya de la Costa Brava Sud. En Jordi Tresserras és el coordinador d'aquest magnífic llibre, amb pròleg de Ramon Ramos i Argimon i presentat pel gastrònom Jaume Fàbrega, ha estat editat per Farell.

Hi trobareu receptes dels darrers dos-cents anys, moltes d'inèdites, recollides a receptaris familiars i moltes altres de transmissió oral, narrades de generació a generació que d'altra manera s' haurien perdut en el temps.

Pescadors, pagesos, gent de bosc, cuiners de fondes, cases de menjar i restaurants de la zona són els verdaders protagonistes d'aquest llibre molt recomanable.

El llibre de 378 pàgines consta a més del pròleg, la presentació i els agraïments, d'una introducció sobre la cuina de La Selva, les receptes dividides per matèries: salses i picades; Amanides, hortalisses i verdures; Olles, sopes i farinetes; Arrossos i pastes; Marinesques; Cassoles de peix en suc o suquets; Cimitombes; Plats de mar i muntanya; Cassoles de peix i marisc; Peix al forn; Peix fregit; Conserves; Ous; Carns; Pans; Postres; Licors, la Bibliografia i l'Índex dels plats.

En Jordi Tresserras Juan és Doctor en Geografia i Història per la U.B. expert en arqueologia i història de l'alimentació, patrimoni agroalimentari i turisme cultural i gastronòmic. Nascut a Barcelona l'any 1967, és director del Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la U.B. (LABPATC) i dirigeix el Museu de la Cuina de la Costa Catalana. Entre moltes altres feines, ha fet de professor adjunt de turisme cultural al Centre d'Estudis d'Amèrica Llatina i el Carib a la New York University. És membre fundador de la Càtedra UNESCO "Cultura, Turisme i Desenvolupament" coordinada per la Universitat de París. Assessor de l'Agència Catalana de Turisme per a les iniciatives Catalunya Regió Europea de la Gastronomia, Catalunya Any del Turisme Cultural 2018-19 i de les marques turístiques: Viles Marineres, Ciutats amb Caràcter i Pobles amb Encant.

dimecres, 17 de març del 2021

ARRÒS DE MUNTANYA

Arròs de muntanya


De festa o de diari, amb molta varietat de carns, o més humil, amb menuts i sempre amb alguna verdura de temporada i algun bolet, l'arròs de muntanya o a la cassola, o dit també de pagès, és una menja habitual del nostre país.

Lleugerament sucós i fet amb cassola de terrissa o de ferro colat, ara substituida per la d'alumini fos i recoberta d'un producte antiadherent, no és una paella.

En Pere Sans l'inclou entre els seus plats d'arròs preferits a El petit llibre de cuina catalana de veritat (Comanegra) fet en cassola de terra amb carn de tupí (costella, salsitxa, llom) i pollastre i conill tot talladet a bocins molt petits. Pot portar ales, pedrers, colls i fetge també. N'hi posa ceba i pebrot vermell. Cargols, pèsols, mongeta tendra, carxofa...Ah! i una picada d'all i julivert amb una mica de pebre vermell. Una curiositat, un cop apagat el foc en Pere hi afegia uns talls de botifarra negra o bisbe pel damunt.

El gastrònom Jaume Fàbrega a La cuina del 1714 (Viena Edicions) ens explica que el arròs a la cassola és una variant de l'arròs negre o fosc, color que li dóna la ceba sofregida, la sang i el fetge del pollastre i no pas la tinta de calamar. Se'n feia sense carn, amb castanyes o fesols, per aquelles butxaques més modestes i a les excavacions realitzades al born, els arqueolegs ha trobat abundants cassoles de terrissa on deurien ciure arròs.

Maria Rosa Molins Pons a La cuina de la Cerdanya (Farell) ens prepara un arròs de muntanya ben senzill amb costella, conill i pollastre, ceba, pebrot verd i picada d'all i julivert. Incorpora un raig de vi ranci. La Cerdanya, com d'altres comarques de muntanya, aïllades a causa de la seva situació geogràfica i la duresa de les condicions climàtiques fan, fins ben entrat el segle XX, una cuina amb productes conreats al propi hort de casa i amb els animals que criaven, el porc, principalment. Com diu la dita "Sense dona, hort i porc, val més ésser mort".

Fra Francesc Roger (1706-1764/7) al llibre Art de Cuina, recentment publicat per Barcino, dins la col·lecció Set Portes, Receptaris Històrics de Cuina Catalana, ens prepara un plat d'arròs bo amb carn de moltó, una mica covat!.
"Per fer este arròs d'arròs amb carn, se fa d'esta manera: prendràs tres o quatre lliures de carn de moltó i lo tallaràs. los trossos de quatre unces, i luego lo posaràs dins d'una olla amb aigua en el foc...luego prendràs dues o tres lliures d'arròs, ben net...i deixa-lo bullir fins que l'arròs esclatarà. I luego lo trauràs del foc i lo taparàs per espai d'una hora i mitja...i serva-lo calent".

Els països catalans compten amb tres Denominacions d'Origen Protegides d'arròs: Arròs del Delta de l'Ebre, Arròs de Pals i Arròs del País Valencià.

Arròs de muntanya

Ingredients:
  • 3 o 4 ales de pollastre i el fetge
  • 1/4 conill a talls i el fetge
  • 4 o 5 salsitxes
  • 2 talls de cansalada o panxeta
  • Una tira de costella de porc tallada petita
  • Una ceba
  • 1 pebrot vermell
  • 2 alls, julivert i tomàquet concentrat
  • 3 o 4 calçots, només la part blanca
  • 3 carxofes
  • Vi ranci o brandi (1/2 copeta)
  • 350 grs d'arròs
  • 1 litre (aprox) de brou de pollastre o aigua
  • Sal i oli d'oliva verge extra
Elaboració:
  1. Fregiu la cansalada tallada a bocins i en aquest oli sofregiu molt a poc a poc, el conill, el pollastre, la costella i les salsitxes. Afegiu els fetges tallats petits. Saleu amb moderació i reserveu.
  2. En aquest mateix oli, si cal n'afegiu una mica més, sofregiu la ceba tallada prima, els calçots a rodelles, el pebrot a bocins petits (si el peleu, millor) i 1 all picat. Quant tot sigui ben caramelitzat, tireu-hi un bon raig de vi ranci o brandi i deixeu evaporar l'alcohol. Ara poseu una cullerada de tomàquet concentrat.
  3. Netegeu i talleu les carxofes en 4 i a la cassola. Els hi doneu un parell de voltes.
  4. Incorporeu la carn i l'arròs i remeneu bé perquè quedi tot ben integrat.
  5. Aboqueu tot el brou ben bullent i a foc fort uns 5 minuts i a foc mig uns 10 més. Afegiu la picada d'all julivert i tasteu de sal.
  6. Apagueu el foc, tapeu i que reposi uns 3 o 4 minuts.

dilluns, 8 de març del 2021

GUIA DE LES FRUITES I HORTALISES DE TEMPORADA-HIVERN PRIMAVERA



De temporada, millor!

El Gremi de Majoristes de Fuites i Hortalisses de Barcelona (AGEM) acaba d'editar una petita guia de les fruites i les hortalisses de temporada hivern-primavera. Inclou dues estacions degut a que molts fruits de la terra presenten diferents varietats i, entre les primerenques i les més tardanes, en molts casos, s'allarguen entre dues estacions.

L'AGEM agrupa totes les empreses majoristes hortofrutícoles que operen al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna. L'any 1977 el col·lectiu comença a treballar sota aquest nom, malgrat molt abans el sector ja estava organitzat i unit. El 1971 el mercat central es trasllada del Born a Mercabarna i, avui en dia està al capdavant dels mercats majoristes europeus.



Més saludable, més saborós. De temporada, millor! 

(hortalisses)

Calçots. La temporada d'aquesta hortalissa comença a finals d'octubre, el moment òptim per consumir-la és el mes de febrer i s'allarga durant tot el mes de març. Els calçots provenen de les terres de Ponent (Lleida), el Baix Llobregat (Barcelona) i Valls (Tarragona) certificats amb Denominació d'Origen Protegida. És una hortalissa emblemàtica, molt popular i que aplega famílies senceres i amics per celebrar calçotades.

Carxofes. Arrebossades, en truita, al forn, a l'arròs, bullides o a la brasa, és esperada en candeletes. Des del desembre fins l'abril, les primeres a arribar als mercats són les vingudes de l'horta murciana, més tard les de Benicarló (Castelló) amb DOP i les molt nostres carxofes del Prat, boníssimes!

Escaroles. La perruqueta, la més preuada, es conrea al Garraf, al Baix Llobregat, al Maresme i també al Baix Camp (Tarragona). La temporada va de desembre fins a final de març. Protagonista del xató i emparentada amb l'endívia de fulles blanques, molt popular a França que les serveixen amb una salsa de mostassa o formatge rocafort.

Fonoll. També anomenada fenoll, aquesta hortalissa es pot considerar com una planta aromàtica i medicinal, i és un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. El millor moment per consumir-la és l'hivern i es conrea a les comarques de Tarragona i Barcelona. Les llavors s'aprofiten a la cuina de molts països, les fulles verdes es mengen en amanides o per fer sopes i els bulbs es preparen amb beixamel o bullits i acompanyats d'una vinagreta.

Porros. D'octubre a maig, el conreat al Baix Llobregat, té una textura i suavitat extraordinàries. Familiar de l'all i la ceba, és originari d'Euroàsia. Escalivats i acompanyats d'alguna salsa com la salvitxada, per exemple, són una delícia a la taula, també es poden preparar en una coca salada. És una de les hortalisses que s'afegeix a l'escudella i alguns cuiners els substitueixen, per la seva suavitat, a cebes i alls.

Espàrrecs. Destaca el boníssim espàrrec blanc de Gavà, però en truita, els verds que se'n fan durant tot l'any a hivernacles, són espectaculars. La varietat salvatge s'anomena espàrrec de marge. És baix en calories, no conté ni greix ni colesterol i té un baix contingut en sal. És ric en àcid fòlic, potassi i fibra natural.

Pèsols. Joia de la gastronomia, sobretot si prové del Maresme, la seva temporada va de febrer a maig. És una lleguminosa i les dues varietats més preuades són la garrofal o de Llavaneres i la floreta. El tirabec és un pèsol d'una varietat allargassada que es menja tendre i amb la tavella. Els pèsols negres, acompanyats d'un bon tros de cansalada rostida, són un plat típic del Bergadà.

Faves. Aquesta lleguminosa mediterrània es recull de març a maig. Les primeres arriben de Múrcia i Castelló, més tard tenim les produccions locals del Baix Llobregat i del Maresme. Les faves ofegades o a la catalana és un plat tradicional d'aquesta cuina, però també és una menja típica de València o de Ses illes.

Bolets de primavera. No tant populars com els bolets de tardor, aquest producte silvestre és molt desitjat. Múrgoles o rabassoles, ceps, carreretes per preparar guisades amb vedella, moixernons i rossinyols són els més coneguts.


Més saludable, més saborós. De temporada, millor! 

(fruites)

Mandarines. A l'octubre ens arriben les primeres, les clemenules, i al novembre arrenca amb molta força la temporada. El principal orígen a casa nostra és Alacant.

Taronges. A finals de la tardor ens arriben les primerenques, navellines i salustianes, però a l'hivern rebem les varietats més dolces, Navel, Navelate, Lanelate. Els fruits més tardans, fins el mes de maig arriben del tipus València. La sanguina, arriba al febrer i és molt rica en vitamina C.

Llimones. En tenim tot l'any, però el moment òptim d'aquest cítric és des del final de la tardor fins la primavera. Múrcia i Alacant en són les dues grans zones productores.

Aranges. La temporada d'aquest cítric va del desembre fins l'abril. Procedeixen de Múrcia, València i Sevilla.

Alvocat de Màlaga. Fruit tropical, considerat un súper aliment, molt ric en vitamines, minerals i antioxidants. La seva temporada va del desembre fins el març. A la península se'n conreen principalment a Màlaga.

Kiwi del nord d'Espanya. Aquesta fruita novazelandesa, rica en vitamina C, fa molts anys que es conrea a Galícia, Astúries i Cantàbria. En podem gaudir des de finals de tardor fins a mitjans d'hivern.

Maduixes. De Huelva i del Maresme, la temporada comença a ple hivern, però cal esperar ben entrada la primavera per gaudir de la maduixa local, dolça i molt saborosa. Gràcies a  aquests dos orígens, podem disfrutar d'aquesta extraordinària fruita de manera ininterrompuda des de gener fins a juny.

Nespra. La primera fruita de la primavera que s'allarga fins el principi de l'estiu, dolça i àcida alhora, coneguda també com a micaco pel seu orígen japonès, malgrat és originari de la Xina des d'on es va estendre al país nipó. Cap el segle XVIII arriba a Europa com a arbre ornamental i una mica més tard es comença a cosumir, desplaçant el nesprer europeu que ha desaparegut dels camps de conreu. La melmelada d'aquesta fruita és boníssima.

#DeTemporada
#FruitesiHortalissesSempre

diumenge, 7 de març del 2021

PASTISSERIA TRADICIONAL PER FER A CASA

Recordes l'olor de pa de pessic de la cuina de l'avia o l'aroma de canyella i llimona de la crema catalana de les postres de la infantesa?, segur que sí! 

Victòria Gudiol Salom, pastissera, formada a l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona i que ha treballat en diferents pastisseries i forns de Catalunya (Escribà, Mauri, forns Batalla i Calderon) ens apropa les receptes dolces més tradicionals perquè les fem a casa, en un llibre magnífic, no només pel seu contingut, sinó també per les il·lustracions que ella mateixa ha fet. Editat per Viena Edicions és una veritable meravella pels sentits.

A més de les receptes que na Victòria ha après al llarg dels anys de feina, l'autora ha inclós, també, unes quantes de molt senzilles que elaboren a casa seva i que mai fallen, així com algunes apreses en diferents viatges com per exemple el carrot cake de Nova Zelanda. Hi ha un petit apartat d'entrants salats i algunes begudes que ens faran gaudir a petits i grans.

Introdueix una sèrie de consells per fer més fàcil les receptes que fem a casa i ens explica quins estris i ingredients bàsics ens ajudaran a que les postres que elaborem siguin tot un èxit. Friso per començar a fer-ne unes quantes!

Col·lecció: Milfulls, 31
Pàgines: 112
Format: 20x26
Impressió: a color, amb 80 fotografies i 50 il·lustracions de l'autora
Enquadernació: rústica amb solapes
Data de publicació: març 2021
PVP: 24,90 €