dissabte, 20 d’octubre del 2018

PORRADA-CREMA DE PORROS

El porro és una de les plantes que es conreen des de més antic, parent de cebes i alls, es poden menjar en amanida sense coure, però genealment es mengen cuits en forma de crema o puré. També es poden servir sencers i escalivats com acompanyament de plats de carn i arrebossats que són molt bons. El fem servir com a verdura de fons i brous i jo el substitueixo per la ceba en alguns sofregits que vull que quedin amb un sabor més suau. És l'ingredient principal de la vichyssoise.

Els porros eren l'ingredient que donaven nom a dues receptes molt antigues, "porros amb mel" i "porrada" que ja trobem descrita al Llibre de Sent Soví, el primer receptari de cuina escrit en català que es conserva, amb moltes més explicacions al Llibre d'Aparellar de Menjar, versionada amb llet d'ametlles o sense al Llibre de Totes les Maneres de Potatges, i al Llibre del Coch del Mestre Robert, que és una mica posterior.

Netejarem un quilo de porros, només la part blanca (la verda la podem aprofitar per fer un brou) i els posarem en aigua un parell d'hores. Els tallarem a rodelles i els sofregirem amb una mica de mantega i oli d'oliva a parts iguals. Cobrirem amb Aigua de Vichy i farem bullir fins que siguin tous. Afegirem sal i pebre blanc, triturarem ben fi (podeu passar-ho per un sedàs fi per si ha quedat algun fil) i servirem amb juliana de pernil ibèric o llavors variades.


Cuina de Can Siset a Breda, seu de Ceràmiques Terraforta

Ingredients: porro, mantega, oli d'oliva, vichy, sal, pebre blanc, pernil ibèric, llavors.

Font: del LLibre de Sent Soví, Si vols fer porrada, talla redó los porros; e quan sien tallats llavat-los bé e puis perbullit-los; e quan sien perbullits, treu-los de l'olla e puis capola-ho. E quan sia bé capolada, hajats un poc oli e molt llard de porc e un poc de carnsalada, e posats-hoa sofregir; e sofregits bé, que tot se prena en lo sofregir.E, si és bona, hajats a la darreria de bona llet d'ametles, que hi metats un poc de sucreo segons l'alt de les gents.

dijous, 18 d’octubre del 2018

LA NIT GOURMET 2018


El Clúster Catalonia Gourmet ha organitzat aquest dimecres, al Palau Reial de Pedralbes, la IV Nit Gourmet i ha quedat palès el bon moment que viu el sector en innovació i qualitat. L'ocasió ha servit per a presentar totes les novetats dels socis i dels nous adherits i s'ha posat en relleu que contínuament es busquen noves estratègies comercials per tal de donar resposta a les demandes del consumidor.

Des de l'any 2015 la Nit Gourmet reuneix productors, elaboradors, empresaris, xefs i personalitats del món de la gastronomia i la gala s'ha consolidat i convertit en La Gran Festa Anual del Producte Gourmet Català que enguany ha estat presidida per la MH Consellera de Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació, senyora Teresa Jordà i Roura i presentada pel periodista i actor humorista, Francesc Novell i Clausells, més conegut com a Queco Novell.

El Clúster Gourmet de Catalunya Catalonia Gourmet, presidit per Àngel Velasco (Torrons Vicens), i membre del programa Catalonia Clústers de la Generalitat de Catalunya, es va crear l’any 2010 amb l’objectiu d’aglutinar els principals elaboradors, distribuïdors i productors del sector com a iniciativa per al creixement i desenvolupament de l’alimentació de qualitat, un dels motors més importants de l’economia del nostre país.

Catalonia Gourmet està formada per més de mig centenar d’empreses i entitats, entre elles, elaboradors de productes, escoles d’hoteleria, minoristes, universitats o especialistes de la innovació alimentària amb una facturació de prop de 450 milions d’euros, el que representa més del 50% de la facturació total del sector, estimada en uns 900 milions.

Tots els socis treballen conjuntament per identificar els reptes del sector, i desenvolupar estratègies que permetin afrontar millor aquests desafiaments. És per això que el Clúster està immers en un procés de creixement constant, amb l’objectiu de posicionar-se com a referent del sector.

L’any passat, en un nou esforç per donar a conèixer i apropar els productes gourmet als clients, el Clúster va inaugurar l’Espai Vins&Gourmet al carrer Aribau, 177 de Barcelona que ofereix més de 400 referències de vi i cava català de petita producció i més de 30 marques d’alimentació gourmet de Catalunya. 

Els premis


Premi gourmet al català de l'any; Nandu Jubany per la trajectòria i compromís amb els productes catalans




Premi al producte tradicional 2018; Llangonissa de Vic de la Casa Riera Ordeix


Premi a la trajectòria professional; Salgot


Premi al producte innovador; Snackissimo


Premi a la trajectòria internacional;
Clos Figueras


Premi al creixement empresarial en innovació;
 Granja Foods

ROMAN PIZZA-DIA MUNDIAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA


Roman Pizza és una franquícia que va iniciar l'any 2010 el seu camí en el món de la restauració amb una braseria a Balsareny, Cal Rufino, regentada per Antonio Roman i la seva senyora Maria Gàzquez i avui ja compta amb 10 establiments repartits per la província de Barcelona.

Roman Pizza a Mataró

Els responsables de la botiga recentment inagurada a la població laietana, Jordi Capel i Albert Expósito, al C/Argentona, 26 volen premiar la col.laboració dels seus clients i han preparat diferents concursos, amb premis, per a tots aquells que pengin fotos de les seves pizzes a les xxss amb el hastag #RomanPizzaSolidària.

Maresme Oncològic és una associació amb seu a Mataró nascuda al 1 de juny de 2005 que té com a objectiu, fer costat als malalts i malaltes de càncer i als seus familiars. Fa 13 anys, un grup de persones que havien estat afectats per la malaltia van voler compartir les seves experiències amb d’altres afectats i, d’aquestes primeres trobades, va sorgir un grup d’ajuda mútua amb terapeutes i, més tard, una entitat per ajudar als afectats. Un grup de dones i professionals del sector treballen de manera desinteressada oferint als seus associats un ampli ventall d'activitats entre les que destaquem, Caminem amb Maresme Oncològic contra el càncer de mama que el proper 21 d'octubre celebra la seva onzena edició.

Amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de la lluita contra el càncer de mama, la franquícia de Roman Pizza a Mataró donarà a l’associació Maresme Oncològic 2 euros de cada pizza venuda entre els dies 17 i 19 d’octubre, sumant-se així, a la celebració del Dia Internacional del Càncer de mama, el proper 19 d’octubre.


dimecres, 17 d’octubre del 2018

MERCAT DE MERCATS 2018


El cap de setmana del 19 al 21 d’octubre, els mercats de la ciutat tornaran a reunir-se a l’Avinguda de la Catedral en la novena edició de la Fira #mercatdemercats, la gran festa del producte i la gastronomia de Barcelona.

Proximitat, reaprofitament i sostenibilitat són els eixos sobre els que pivotarà l’edició 2018 de Mercat de Mercats i es respirarà en tota la Fira amb senyalitzacions específiques, ponències a l’Aula i xerrades dels Artistes de Mercat, que també giraran entorn d’aquesta temàtica.

Com a novetats, aquest any es potencia l’Espai Familiar, presentem els mercats especials no alimentaris de Barcelona i convidem un mercat alimentari de fora de la ciutat (Manresa).

El Celler del Mercat mostrarà una representació especial de vins de totes les DO catalanes elaborada pel sommelier Ferran Centelles, que també oferirà dos tastos guiats a l’Aula de Mercat.

L’Aula de Mercat centrarà l’interès pedagògic amb ponències i showcookings gratuïts, també de cuiners de mercats de tot l’Estat.


La sostenibilitat, protagonista de l’edició d’enguany

La sostenibilitat es converteix en un eix transversal de Mercat de Mercats 2018. Al marge de la cura que tots els participants tindran pel malbaratament alimentari, l’organització ha cuidat tots els detalls per incidir en la sostenibilitat. Així, entre altres mesures, els cartells de l’esdeveniment han estat impresos pel Centre Especial de Treball Icària Iniciatives Socials, i el programa de mà -especialment, per ser el més distribuït- s’ha imprès en paper ecològic amb certificat FSC. Tots ells seran repartits per Apinyó, empresa de missatgeria ecològica que fa el 100% dels seus serveis en bicicleta.

A més, es farà èmfasi en la comunicació de la tria de les deixalles en contenidors especials. S’informarà els usuaris que tirin el menjar sobrant al contenidor d’orgànic i que es reutilitzin els coberts per les tapes i el got per les begudes. Els estands de degustació de la fira comptaran amb una vaixella reciclable que inclourà gots i coberts de plàstic, plats de cartró i copes de vidre, de manera que un cop ja no s’empri més, es podrà llençar al contenidor corresponent, tots situats dins l’espai de la fira.

També a l’Aula de Mercat arribarà la conscienciació, amb ponències sobre reaprofitament alimentari i agricultura ecològica.


La nova incorporació d’aquesta edició: els mercats no alimentaris

El Mercat dels Encants-Fira Bellcaire, el Mercat dels Encants de Sant Antoni i el Mercat Dominical de Sant Antoni tindran aquest any representació a la fira. Disposaran d’una illa d’estands a la zona de Parades de Mercat on els assistents hi trobaran informació de les parades especials i un espai interactiu on podran fer-se fotos i conèixer els productes que ofereixen els tres mercats especials no alimentaris.



Segon any d’espai familiar a la fira

Aquesta serà la segona edició de Mercat de Mercats en la que es comptarà amb un espai familiar en el que els nens i nenes de 0 a 6 anys trobaran tota mena de jocs i activitats relacionades amb el món del producte i els mercats.



La gran festa dels Mercats de Barcelona

Mercat de Mercats oferirà, durant tres dies, els millors productes dels mercats, degustacions de tapes, vins i caves de Catalunya, ponències, tastos, xerrades, i activitats lúdiques per a tots els públics. L’oferta es diversifica en diferents espais: Parades de Mercat, Mercats Especials no Alimentaris, Productes de Proximitat i Qualitat, Productes d’Arreu, Mercats del Territori, Tapes de Mercat, Celler de Mercat, Artistes de Mercat i Aula de Mercat.

  • Parades de Mercat: el bon producte, la cordialitat i la professionalitat dels paradistes dels mercats de la ciutat es veuran en aquesta zona. Ocupant bona part de l’avinguda, els estands dels comerciants oferiran els seus productes funcionant com un gran mercat a l’aire lliure. Fins a 13 paradistes dels mercats de la Boqueria, La Mercè, Galvany, Santa Caterina i La Concepció portaran els seus productes.
  • Mercats Especials: enguany participaran amb les seves propostes tres mercats de la ciutat que no es dediquen a l’alimentació. Es tracta del Mercat Encants Barcelona Fira Bellcaire, el Mercat Encants Sant Antoni i el Mercat Dominical de Sant Antoni.
  • Tapes de Mercat: els bars i restaurants dels mercats i d’altres punts de la ciutat compartiran una zona central de cuina perquè tothom pugui degustar les seves creacions. Aquest any cada establiment pot presentar dues tapes (a 2 i 4 tokens) i es comptarà amb la presència d’un total de 14 estands, dels quals quatre estan situats dins d’un mercat de la ciutat i els deu restants seran restaurants de renom situats a l’entorn d’un mercat. Amb una oferta que destaca pel producte sempre fresc, tornarà a haver-hi propostes de restauració amb Estrella Michelin i d’altres que mantenen la tradició i que, a més, creen noves tapes inspirades en aquesta fira. Entre els més destacats: Petit Comité, Spoonik, Semproniana, Cecconi's, Mas Gourmets, Bacallaneria Perelló, Estimar, Fonda España, Nectari...
  • Productes d’Arreu: aquest espai, que va estrenar-se l’any passat i mostra el més típic de diferents zones geogràfiques, torna a ser present aquest 2018 amb la participació de Casa de los Navarros, el Centro Aragonés de Barcelona, el Centro Asturiano de Barcelona, la Federación Andaluza de Comunidades (FAC), la Federación de Comunidades Originarias de Castilla La Mancha en Catalunya (FECOCASMANCA) i la Federación de Entidades Culturales Gallegas en Catalunya (FEGALCAT).
  • Celler de Mercat: en aquest espai es podran degustar vins i caves de totes les DO de Catalunya, en una selecció creada per l’ocasió per part de l’ex sommelier de El Bulli, Ferran Centelles. Des d’aquest espai també se centralitzarà la venda de refrescs, vermuts, cerveses, còctels, combinats i cafès.
  • Artistes de Mercat: per quart any consecutiu, a l’estand de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) s’hi ubicarà l’escenari dels Artistes de Mercat on vindran a parlar divendres, dissabte i diumenge els qui més en saben de mercats, els comerciants. Durant la fira sortiran dels seus mercats per compartir la seva experiència i donar a conèixer els seus productes clau, la història i les novetats que presenten a les seves parades. 
  • Mercats de Territori: com a novetat, aquest any s’ha creat aquest espai on hi haurà la representació d’un mercat de fora de Barcelona. Enguany comptarem amb la participació del Mercat de Manresa, que oferirà els seus productes de proximitat en un estand especial.
  • Aula de Mercat: la interacció entre producte i visitant s’intensificarà a l’Aula de Mercat. Durant gairebé tota la jornada, i durant els tres dies, xefs, productors, enòlegs i comunicadors realitzaran sessions dirigides amb tastos de productes. En aquesta edició, algunes xerrades se centraran en la proximitat i el reaprofitament, incidint en la temàtica. Una oportunitat per aprendre dels millors. Hi participen entre d'altres: Sergi de Meià, Carles Gaig, Mingo Morilla, Quim Màrquez...

Dates: 
  • del 19 al 21 d’octubre de 2018

Lloc: 
  • Avinguda de la Catedral, Barcelona

Horaris:
  • Divendres 19, d’11 a 22h
  • Dissabte 20, d’11 a 22h
  • Diumenge 21, d’11 a 21h

El blog de la fira: www.somdemercat.cat


dimarts, 16 d’octubre del 2018

IV NIT GOURMET DE CATALUNYA




Una de les activitats estrella del Clúster Gourmet de Catalunya és la Nit del Gourmet Català, punt de trobada de referència del sector a Catalunya.

És la festa del producte gourmet català, on els principals convidats són el retail i la restauració gourmet i on es promou el producte, la seva tradició, l’origen i el territori.

Una festa que se celebra cada any amb la presentació i tast dels productes dels socis de Catalonia Gourmet i amb el lliurament del Premi al Gourmet Català de l’Any, en reconeixement a l’estima i la promoció del producte gourmet català, així com els Premis al Creixement Empresarial en Innovació i Internacionalització en reconeixement a les iniciatives empresarials dels socis del Clúster.

Un clúster és un grup d’empreses i institucions del mateix sector que comparteixen reptes estratègics. 

  • Clúster és col·laboració, és aprofitament de sinèrgies, és treball en xarxa. 


Els principals protagonistes dels clústers són els empresaris i el producte gourmet és aquell que aconsegueix un posicionament diferencial en el mercat i això li permet fixar un preu significatiu. La seva diferenciació pot venir donada per diferents atributs: una qualitat superior, una exclusivitat del canal de venda, un packaging sofisticat, una història diferenciadora...


El Clúster Gourmet de Catalunya actua a nivell local, nacional i internacional i té com a principal objectiu promoure el potencial del producte català d’alta gamma amb el recolzament de l’agència de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l’empresa (ACC10). Aquest objectiu s’aconsegueix creant una imatge conjunta de qualitat dels productes gourmet, incrementant el grau de internacionalització de les seves empreses, innovant i creant nous canals directes amb els clients.

Les línies principals de treball són la promoció conjunta dels productes tant als mercats locals com internacionals: corners de Catalonia Gourmet a les principals cadenes i botigues retail delikatessen, fires locals i internacionals, punts de trànsit de turisme a Catalunya i un llarg etcètera per arribar a un públic que aprecia i valora la qualitat del producte per sobre de tot. 

Lloc:
  • Palau de Pedralbes (Avinguda Diagonal 686 de Barcelona)

Dia i hora:
  • Dimecres, 17 d'octubre a les 18:00h

EL TERRER HISTÒRIC DEL PRIORAT-PERINET


La zona del Priorat es troba envoltada per un escarpat cercle de muntanyes que davallen fins el mar. La barreja d'elements històrics, geològics, i climàtics fan de la zona, un dels millors llocs del món per a la producció de vins.

El Priorat va conèixer el vi de la mà dels fenicis quan cap el segle IX ane, el que els arqueòlegs anomenen, el bronze final, es produeixen a la comarca canvis substancials que marquen la diferència amb etapes anteriors. Els habitants que vivien d'una manera dispersa es comencen a agrupar en petits poblats que presenten una planificació prèvia, les cases que fins ara eren cabanes, es construeixen adossades unes a les altres, de planta rectangular amb basament de pedra i murs de tovot. Aquests canvis també es manifesten en el món dels morts, doncs si fins ara es tenia el costum d'inhumar-los en mausoleus col·lectius, a partir del segle X ane s'incineren amb el seu aixovar i s'introdueixen en urnes ceràmiques que s'enterren a terra. L'altre gran canvi es produeix en l'àmbit del comerç quan els fenicis s'expandeixen cap a Catalunya des de les seves colònies del sud de la Península, amb marcat interès per les terres de l'Ebre molt riques en productes metalúrgics.  

El poblat de el Calvari (el Molar) integrat a la ruta comercial dels fenicis és un clar exemple de tots els canvis anomenats i és en aquest jaciment que s'ha documentat l'arribada del vi, un producte desconegut fins aleshores i que ve emmagatzemat en uns atuells nous, les àmfores, a canvi rebien plom que traslladaven a Tartessos i que era imprescindibles per l'extracció de la plata que tan els agradava.

Cap el segle VI ane un nou conreu s'afegeix als ja existents d'ordi, blat i llegums, es tracta de la vinya que els permetrà elaborar el seu propi vi sense dependre del comerç amb els fenicis. És també el moment, o una mica abans, en que els ibers, pobladors autòctons i degut precisament a les influències que reben dels fenicis i dels grecs, pobles molt més avançats que buscant recursos econòmics s'instal·len al litoral de la Península i s'endinsen cap a l'interior, determina l'aparició d'una jerarquització d'aquests indígenes, alhora que s'introdueixen una sèrie d'innovacions, tant a l'agricultura com a la ramaderia i a les tècniques constructives i de defensa que facilita el naixement d'una nova "cultura", la ibèrica, malgrat mai van ser un poble homogeni i no van constituir mai una unitat política, ans al contrari, van ser un conjunt de pobles, independents entre sí, similars a les polis gregues, això sí que compartien tots ells molts trets bàsics cosa que fa que se'ls conegui com a els ibers.

Els ibers que eren gran bevedors de cervesa, van reservar el consum del vi per a grans banquets i celebracions doncs sempre el van considerar un objecte de luxe al qual només hi tenien accés les classes més benestants de la població. 

I van arribar els romans, els grans consumidors de vi que l'havien conegut dels grecs i el van posar a l'abast de tothom, democratitzant-lo, i les inscripcions trobades en una llàntia d'oli ens ho corroboren: "el sopar dels pobres consisteix en pa i vi". 

En temps de l'emperador August, en torn el segle II ane, l'explotació de la vinya pren una gran embranzida i a les explotacions rurals tipus vil·la romana se'n generalitza el cultiu. Malgrat la Laietània (Maresme-Barcelonès-Vallès) va tenir una activitat notabilíssima, sembla que els vins més apreciats provenien de Tarraco (Tarragona) on hi havia grans extensions de vinyes que exportaven arreu de l'Imperi amb pesades àmfores de fabricació pròpia, com a la població de Marçà, on es creu que hi podia haver una vil·la romana dedicada al cultiu del vi i un centre de producció d'àmfores per la gran quantitat de restes ceràmics que s'hi han trobat. Les primeres àmfores utilitzades eren allargades, amb dues nanses i un pivot, copiades dels models romans i que més tard adoptaren dissenys locals. Eren uns contenidors pensats per ser traslladats per mar, disposades a les quilles dels vaixells. Bótes de fusta i bots de pell també es van fer servir de contenidors, però gairebé no s'han coservat. 

El Priorat, com a part del territori de l’anomenada Catalunya Nova, fou la frontera entre l’islam i els cristians dels comtats de la Catalunya Vella. Cap a l’any 869 es van organitzar línies de defensa al voltant del castell de Siurana que es trobava al centre de la demarcació i rodejat d’una xarxa de torres disposades en dos cercles. Siurana fou l’últim territori que es va conquerir als musulmans.

Tot i la prohibició de la ingestió d’alcohol que marcava la llei alcorànica, sembla que la societat hispanomusulmana no se la va prendre seriosament i durant els vuit segles que van ocupar una bona part de la Península, el consum de vi està ben descrit en els relats dels geògrafs i en els tractats d’agricultura de l'època. Encara que destinessin part al conreu del raïm fresc a les panses, també elaboraven vi com a beguda. Segons un autor magribí anònim, en època islàmica a Tarragona s’hi produïa raïm en gran quantitat i el suc de la seva fruita no necessitava ser endolcit amb mel ni calia coure’l per a conservar-lo, així doncs, tant el conreu com el consum van continuar en època visigoda musulmana.

Scala dei


L'any 1163, el rei Alfons I el Cast decideix fundar un monestir cartoixà a les terres de Sta maria de Poboleda on es van establir els primers monjos vinguts de la Provença. Diu la lejenda que quan els monjos cercaven un lloc que els hi fos adient, un pastor els va explicar que en un somni veiè àngels pujant al cel per unes escales allà on pasturava amb els seus ramats i ells ho interpretaren com un senyal de Déu. Sota mandat de Pere I, cap el 1203, s'establiren al lloc definitiu, la Morera de Montsant, on van romandre fins el 1835 quan per la Desamortització de Mendizàbal es veuen obligats a abandonar el monestir, privats per decret de les seves terres.

Els monjos, afavorits pel rei i per algunes de les famílies més influents del país, varen anar adquirin terres en diversos termes i s’interessen per la pràctica de la viticultura, travessant èpoques de gran esplendor, construint molins, i difonen el cultiu de la vinya van facilitar que els camps es poblessin. Al cap d'un temps la Cartoixa compta amb el seu propi manual de com plantar vinyes, on deixen escrit: “No totes les plantes són bones, ni maduren per ser el terra freda. De la verema negra sols convé plantar de la garnatxa i mataró”.

Durant el segle XIX la vinya és el conreu més important a Catalunya i al Priorat continuen augmentant les terres destinades a la producció de raïm, en detriment dels boscos. Es varen vendre les propietats dels religiosos que es posaren en producció per part dels nous propietaris, la qual cosa afavorir la demanda de nova mà d'obra amb el conseqüent augment demogràfic. Un incipient capitalisme i l'abandonament definitiu del règim feudal, permet millorar les rendes del pagesos, però l'aparició de la malura vella o oïdi, fa que les collites de la segona meitat de segle es redueixin una desena part. L'any 1860 es descobreix el remei i la tasca d'ensofrar pasa a ser una despesa afegida.

El 1868, Europa sofregeix la plaga de la Fil·loxera i Catalunya amb les plantacions intactes viu un periode d'eufòria econòmica quan a França li cal importar exorbitants quantitats de vi pel consum propi. El sector vinícola viu l'anomenada "febre d'or" del sector que no durà gaire, el 1887 comença una crisi comercial per la pèrdua dels mercats colonials i perquè França que ha replantat les vinyes i comencen a produir, redueix el nombre d'importacions. A tot això la devastadora plaga de la Fil·loxera que apareix al municipi de Porrera saltant-se tota la muralla orogràfica, agreujarà la situació. Desapareixen les varietats autòctones i s'ha de replantar tot el territori amb ceps de peu americà, indemnes a l'insecte. Els terrenys de difícil accés i fortes pendents mai van tornar a ser conreats i es redueixen les varietats, la garnatxa i la carinyena d'adapten millor al empelt americà. Es creen sindicats i caixes rurals per poder fer front a les despeses de la replantació, però davant la perspectiva del sector, el Priorat redueix la seva població en un 30 %.

Durant el primer terç del segle XX la situació no va millorar: la horrorosa política econòmica del govern espanyol, una sequera persistent que causà anys de males collites, una llei que dictà el govern francès que impossibilitava que els vins estrangers s'utilitzessin per al cupatge, principal finalitat dels vins espanyols i especialment els del Priorat, el final de la 1ª Guerra Mundial que encarí els costos de producció per falta de mà d'obra, va fer que els viticultors perdessin diners en cada collita. Es van adulterar els vins i s'usà el nom del Priorat per a vendre'n uns que res tenien a veure. La crisi del sector vinícola va afectar tot el territori català i molt especialment la comarac del Priorat.

Ara fa uns 25 anys un grup de bohemis del vi, René Barbier, Àlvaro Palacios i uns quants "locos" més van arribar a aquest raconet català per a resucitar el que probablement és el millor lloc del país per a fer bons vins, sobre terra de pissarra, la llicorella, rodejada de muntanyes i ventilada per la brisa marina camí de l'Ebre i després de molts esforços, han aconseguit que els vins de la DOQ Priorat siguin considerats com en temps dels romans, el millors vins de la Península.

Perinet 


Tot i que Perinet té el seu origen al segle XVIII, quan la família francesa del mateix nom es va establir a la comarca, el celler es va reformular al 1998, amb les seves terrasses inclinades i amb plantació de varietats autòctones i internacionals, però no va ser fins el 2004, quan Perinet va obrir les seves portes oficialment per oferir vins autèntics i d'alta qualitat, acompanyats d'un projecte enoturístic únic.

És un celler enclavat en un paratge únic i singular de terrenys pisarrosos caracteritzats per la llicorella, la pedra típica de la comarca que ajuda a la vinya a proporcionar uns vins profunds i concentrats però molt estructurats i equilibrats.



El celler Perinet Winery té un model especial de plantació de vinyes, en terrasses inclinades. Situat a 90 minuts de Barcelona i a 30 km del mar, Perinet Winery ocupa 55 ha de terreny, de les quals 22 estan plantades. Les seves vinyes s'eleven fins a 700 metres d'altitud i se situen entre els termes de Morera i Cornudella de Montsant.

El modern edifici que alberga el celler, amb un centre de visites i una sala de bótes inspirada en Gaudí, converteixen Perinet en un dels cellers estèticament més singulars del Priorat.



El celler està liderat per Kevin McGlynn, empresari de Wahington amb múltiples interessos al món del vi i per la preservació de la cultura del vi, que s'acompanya d'un equip tècnic comandat pel l'enòleg Toni Sánchez-Ortiz, amb gran experiència en l'elaboració de vins precisos i fidels al seu lloc de naixement i amb personalitats úniques, i pel viticultor i consultor Jean Hoefliger, que es va incorporar a Perinet al 2017 tot aportant l'experiència del seu assessorament al celler californià Tolosa a San Luís Obispo. Aquest reforç de la direcció de Perinet ha permès la coalició del celler del Priorat amb les californianes Alpha Omega i Tolosa, liderades per Robin i Michelle Baggett, la qual cosa dona empenta a la projecció internacional.

Toni Sànchez-Ortiz

Bibliografia:
  • Rafel Fontanals, N. "La cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona): explotación y distribución en época colonial"  Universitat de Lleida
  • Figueras, A. "Vins i vinyes al Priorat" (2004)

diumenge, 14 d’octubre del 2018

FLAM DE MATÓ PERFUMAT AMB NOU MOSCADA

El mató és una llet quallada, no un formatge fresc com he llegit en alguns llocs, el podem emparentar amb altres productes que s'assemblen com el recuit de drap de l'Empordà, que és excel·lent, el brossat dels Pirineus o la colla valenciana i d'altres similars com la recuita eivissenca, la brousse de la Provença, el "requesón" espanyol, el recuit gironí que es fa amb llet d'ovella o la ricotta italiana. Per a la seva elaboració es pot utilitzar llet de cabra, d'ovella, de búfala o de vaca que es la que es fa servir fonamentalment avui en dia.

Les primeres receptes documentades fetes amb mató i ricotta són catalanes i italianes. Jo les he trobat al Llibre del Coch del mestre Robert on apareix una riquíssima crema de mató amb sucre i aigua de flor de taronger dit aiguanaf, i són també d'origen medieval les flaones i el flaons que encara es fan a l'Empordà, a Occitània, a Còrsega i fins i tot a Xipre.

La nou moscada és una espècie provinent de les Illes Moluques que s'utilitza a la cuina catalana, introduida a Europa pels àrabs, encara que sembla que els romans ja la coneixien

Posarem a bullir tres quarts de litre de llet amb un polzim de nou moscada acabada de ratllar, i 4 o 5 cullerades soperes de sucre. Quan la llet arranqui el bull la separem del foc i li afegirem sis ous ben batuts i sense deixar de remenar hi posarem 250 grs de mató ben esmicolat amb una forquilla. ho repartirem en flameres petites i ho posarem al bany maria, al forn, durant tres quarts d'hora. Si voleu podeu posar-hi una mica de caramel líquid al fons de cada flamera.




Ingredients: mató, ou, llet, sucre, nou moscada

Fonts: del Llibre de Sent Soví, la Llet malcuita que vindria a ser una mena de flam, diu així: Si vols fer llet malcuita espessa, posa-la al foc, e mit-hi ous e un poc de pa, e mena-la. e quan deurà bullir, lleva-la tost del foc e fe'n escudelles.
Al Llibre d'aparellar de menjar, la mateixa preparació rep el nom de lluixell i apareix amb moltes més explicacions.