divendres, 18 de gener del 2019

FÒRUM GASTRONÒMIC A CORUÑA 2019


A Coruña tornarà a convertir-se en epicentre de la gastronomia amb la celebració del Fòrum Gastronòmic




Després de l'èxit aconseguit en la passada edició, amb més de 23.000 visitants i 192 expositors, l'esdeveniment es tornarà a celebrar a ExpoCoruña els dies 10, 11 i 12 de març de 2019


Un gran espai firal que creix un 20%

A la fira hi participaran les millors empreses del sector foodservice, des d'empreses d'equipaments, serveis i distribució, a petits productors del sector primari i de l'artesania alimentària.

Wine Circus Fòrum Vi

En el mateix espai estaran inclosos el Mercat del Vi i l'Aula Wine Circus-Fòrum-Vi. Comptarà amb cellers emergents de caràcter atlàntic a més d'un intens programa d'activitats.

Canàries, Territori Convidat

Hi haurà una representació de cuina canària amb Crist Hernández (gyotaku) de Tenerife; Arabisén Quintero (Casa Juan) de la illa de El Hierro; i Juan Carlos Curpa (El Jardín de Sal) de la Palma; Germán Blanco (La Cascada del Puerto) de Lanzarote i Borja Marrero (Texeda) de Gran Canària.

Diàlegs

Dilluns es centrarà en el paper de la dona en la gastronomia amb la periodista Rosa Rivas, Leonor Espinosa, Lucía Freitas, Laura Lorenzo i Lucía Cidón. I dimarts en el servei de sala amb Joan Moll i Pepe Solla, entre d'altres.

Craft Beer Fòrum

Serà un espai en el qual empreses elaboradores de cervesa artesana disposaran d'estands per donar a conèixer el seu producte. L'espai comptarà també amb una Aula de Cultura Cervecera i una zona de degustació.

Fòrum Dolç

Un any més el Fòrum Dolç, enguany patrocinat per Cacau Barry, comptarà amb els millors pastissers, xocolaters, gelaters i cuiners de postres. Interessants sessions protagonitzades pels millors professionals.

Àgora

Serà l'espai dedicat als oficis per als artesans alimentaris gallecs i per a la presentació de productes per part dels expositors.

Premis i concursos

El Fòrum acollirà diversos premis i concursos com Cociñeiro 2019 Fòrum Gastronòmic, els Premis Picadillo, els Premis InnoFòrum o el tradicional Concurs de Pulpeires.


CREMA DE NAP I XIRIVIA AMB PAPADA CUITA A BAIXA TEMPERATURA

El nap, amb col o amb fesols és molt habitual a la gastronomia valenciana, a Catalunya ha quedat relegat a una herba més de les que afegim per fer l'escudella i a alguns plats típics com el tiró amb naps de la Cerdanya i és una verdadera llàstima perquè amb aquestes plantes, una mica picants i  amargants que combinen a la perfecció amb el porc, consumides fins i tot abans de que grecs i romans milloressin les varietats silvestres, cultivades a Àsia i a Europa, es poden fer uns quants plats ben bons. La patata va desplaçar aquest aliment, bàsic durant anys a Europa malgrat supera a la solanàcia en vitamines i minerals.

La xirivia, similar a la pastanaga d'un sabor entre dolç, anisat i picant, també va ser desterrada per l'arribada de la patata. Rica en vitamines i minerals, la podem consumir en estofats, a l'amanida, la fem servir per als brous i a França , per exemple, es menja en forma de puré gratinada al forn per acompanyar carns i peixos. Al igual que el nap, no cal pelar-la doncs és a la pell on conté la majoria de nutrients beneficiosos, la podeu netejar bé amb un raspall adient per a verdures.

Per a fer la crema saltarem en una mica de mantega una ceba picada molt fineta amb un polzim de sal. Quan estigui totalment cuita hi afegirem 300 grs de naps i 300 grs de xirivies nets i tallats a daus, ho cobrirem escasament amb aigua de vichy i ho farem bullir uns 20 minuts. Tastarem de sal, triturarem i reservarem. Si voleu una crema molt fineta la podeu passar per un sedàs finet.

Per a fer la papada a baixa temperatura, la salpebrem i la posarem en una safata que pugui anar al forn, la ruixarem amb oli d'oliva, la cobrirem amb paper de forn i la tindrem tota la nit al forn a uns 60-70º de temperatura aprox. Pel matí, la destaparem i la torrarem amb el gratinador fins que la crosta quedi ben daurada.

Ingredients: una ceba, 500 grs de naps, 250 grs de xirivies, aigua de vichy, sal,  pebre, mantega, oli d'oliva, mig quilo de papada que no la farem servir tota, la podeu guardar per fer altres plats (a més a més, podeu posar altres carns i aprofitar el forn, jo hi poso un pollastre tallat i queda boníssim)




Crema de nap i xirivia

diumenge, 13 de gener del 2019

L'ANY JUJOL

Can Negre

A Sant Joan Despí, la celebració de l’Any Jujol 140 serà el gran homenatge de la ciutat al llegat de l'artista. La relació de l’arquitecte modernista amb Sant Joan Despí va començar el 1913 amb la construcció de la Torre de la Creu (1913-1916) una casa d’estiueig al costat de l’estació de tren. Després van venir la fascinant reforma de la masia de Can Negre, convertida en casa d’estiueig (1915-1930), la Casa Serra-Xaus (1921), la façana de la Casa Rovira (1926), la Torre Jujol (1932) i l’església de Sant Joan Baptista (1944).

Amb motiu de l’Any #Jujol140 Sant Joan Despí organitzarà una trentena d’activitats entre exposicions, publicacions editorials, espectacles d’arts escèniques, activitats escolars, festes, sortides turístiques i jornades gastronòmiques... A més, la ciutat dedicarà a la figura de Jujol una escultura que s’instal·larà al llarg de l’any 2019.

Alguns dels edificis més emblemàtics

La Torre de la Creu, edifici catalogat des de l'any 2003 com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és conegut popularment com a Torre dels Ous i està format per cinc cilindres de diferents tamanys on els dos més petits es fan servir d'escales en forma d'hèlix que porten al segon pis i als miradors. A la teulada d'un disseny molt expressiu i que li dóna el nom popular, hi destaquen les cúpules i les xemeneies recobertes de trencadís. Una creu de ferro forjat de la qual prové el nom de la casa, corona la part més alta de l'edifici i amb aquest material també es tanca el jardí amb una  magnífica reixa amb curbatures que permet veure tota la façana i es confeccionen les baranes de les escales.

Es va projectar com a casa d'estiueig per encàrrec de la tieta de Jujol, Josefa Romeu vídua de Gibert, amb l'única condició que havien de ser dues cases iguals pels dos fills del matrimoni. La construcció es va realitzar entre els anys 1913 i 1916 amb una petita interrupció durant la Primera Guerra Mundial. 


Escala interior

Can Negre, antiga masia del segle XVII que l'artista en restaurà les façanes i decorà tot l'interior, la qual cosa la va convertir d'un mas de pagès en una casa aristocràtica integrada en la nova trama urbana de Sant Joan Despí. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional acull el Centre Jujol-Can Negre que forma part de la xarxa de museus de la Diputació de Barcelona.

Pere Negre, el propietari i un dels pocs intel·lectuals del moment entusiasta de l'obra de Jujol, li va encarregar la reforma l'any 1915 que es va realitzar en tres etapes. La façana és l'element més peculiar amb el seu coronament ondulant i la tribuna central que recorda un carruatge. L'any 1920 es va realitzar l'oratori d'estil barroc que no es va finalitzar fins sis anys més tard i està cobert per una cúpula ovalada sobre petxines, decorat en colors blau, blanc, daurat i vermell. L'escala ortogonal que puja al primer pis i el menjador són també elements interessants.


Can Negre s-XVII

Casa Serra-Xaus projectada l'any 1921 com a vivenda familiar de l'industrial local Pere Xaus i convertida al cap dels anys en dos habitatges separats, predomina, a diferència de les anteriors, en aquesta domina la volumetria cúbica. L'element més peculiar és l'habitació quadrangular situada sobre l'entrada i la decoració exterior es limita a unes cenefes pintades de color blau i uns esgrafiats blaus i vermells en forma d'ànec sobre les finestres.


Casa Serra-Xaus

Torre Jujol, edifici de 1932 on Jujol pasava els estius i també hi va viure durant la Guerra Civil. Es tracta de dues cases en forma de "L" on totes i cadascuna de les habitacions s'obren al jardí i tenen llum del sol.




Tota la info: Turisme Baix Llobregat

dijous, 10 de gener del 2019

ARRÒS DE CARXOFA I BACALLÀ AMB PIL-PIL

La carxofera o cynara cardunculus scolymus és de la mateixa espècie que el card comestible o herbacol de consum molt reduït actualment malgrat a Occitània es menja com amanida un cop bullit i a l'Aragó és típic menjar-lo per Nadal amb una salsa d'ametlles. De la carxofera se n'aprofiten les seves flors tendres que es formen el segon any que reben el nom de carxofa, escarxofa o encarnella.

Quan arriba el fred és el seu millor moment i és una hortalissa de les més bones que té infinitat de propietats saludables per l'organisme, baixa en calories, molt diurètica, rica en vitamines del grup B i amb un munt de possibilitats a la cuina. 

Originària d'Egipte, grecs i romans la van extendre per tot el Mediterrani i els àrabs la van batejar amb el nom al-kharshûf. Espanyols i francesos la van fer arribar a Amèrica. Narra la mitologia grega que Zeus es va enamorar d'una noieta que es deia Cynara i que vivia a l'illa de Kynaros, la va fer pujar a l'Olimp i es va convertir en la seva amant però, no contenta en ser plat de segona taula, el Déu estava casat amb la deesa Hera, el va abandonar i aquell enfurismat la va convertir en carxofeta. 

La Violeta de Provença i la Blanca, de color verd clar, de Tudela en són les més conegudes. A l'Alguer se'n cultiva una varietat, Carciofo Spinoso di Sardegna, molt punxeguda i té reconeguda la marca de qualitat i la francesa Camús de Bretanya és famosa a Europa pel seu tamany, arriba a pesar de 300 a 500 grs la unitat.

A Benicarló amb DOP des de 1998 concedida per la Generalitat Valenciana i reconeguda per la Unió Europea el 2003 se celebra tots els mesos de gener la Festa de la Carxofa i tots els restaurants de la localitat i de la comarca del Maestrat ofereixen multitut de plats amb el producte estrella de l'horta benicarlanda.

Al Prat de Llobregat i a tot el Parc Agrari s'ha convertit en la reina dels cultius, es va començar a conrear a principi del segle XX. Els anys trenta sortien 40 vagons diaris de carxofes cap els mercats europeus però, la Guerra Civil i el franquisme en van aturar el procés que es va agravar com a conseqüència de la industrialització dels anys 60 amb la progressiva pèrdua de sòl agrícola. La terra rica en minerals i un microclima protegit per les muntanyes de Collserola i el Garraf i l'acció marina fan de la carxofa Prat que va del camp a taula en poques hores, una de les més bones que he tastat mai. 


Arròs amb carxofa i bacallà


Ingredients:
  • 300 grs d'arròs marisma Molí de Rafelet
  • Una ceba
  • Mig pebrot vermell
  • Dos alls
  • Un tomàquet gros
  • Un quilo de carxofa Prat netes i tallades en quatre trossos
  • Dos talls de bacallà del morro i un tros de la penca per a fer el pil-pil
  • Un bitxo
  • Oli d'oliva verge extra i sal
Per a preparar aquest arròs: saltarem les carxofes en una paella amb oli d'oliva i les reservarem; en aquest mateix oli, farem un bon sofregit amb la ceba tallada ben petita i quan comenci a enrossir afegirem el pebrot vermell tallat a dauets i tot seguit un all picat abans de posar-hi un tomàquet ratllat. tots aquests ingredients s'han de confitar bé; tornarem les carxofes a la paella, tirarem l'arròs que li donarem un parell de voltes i un litre d'aigua o brou vegetal ben bullent; cal que bulli uns 10 minuts a foc fort, afegirem el bacallà tallat a daus grans i sense la pell, amanirem amb el pil-pil i apagarem el foc dos o tres minuts després.

Per a fer el pil-pil: fregim en oli d'oliva un all laminat, vigilant que no es cremi i un bitxo sense les llavors, afegirem la pell del bacallà que posarem a l'arròs i el tall de la penca, ho cobrirem d'aigua freda i li farem un bull; ho decantem i a l'aigua que ha quedat li anirem afegint oli d'oliva fins que quedi lligadet.


Arròs de carxofa Prat i bacallà amb pil-pil

dilluns, 7 de gener del 2019

LA MOSTRA DE SANT VICENÇ DELS HORTS




Tot a punt per a la celebració de la Mostra Comercial, Agrícola i Gastronòmica i la Festa Major d’Hivern de Sant Vicenç dels Horts, que enguany arriba a la seva trenta-cinquena edició. Una mostra que compta amb desenes d'activitats molt diverses per a totes les edats. Un gran aparador del municipi del Baix Llobregat. 

Del divendres, dia 18 fins el dilluns, dia 21 de gener i pels carrers de la Vila Vella hi haurà activitats durant tot el dia, entre les quals destaquen espectacles musicals i infantils, cercaviles, activitats gastronòmiques, jocs, cuina en directe, ballades de gegants i molt més.

En el marc de la Festa Major d'Hivern de Sant Vicenç dels Horts, Ajuntament i entitats organitzen la ja tradicional Mostra Comercial, Agrícola i Gastronòmica, que recull el bo i millor de l'oferta vicentina, basada en productes de proximitat i de qualitat.

Un dels plats forts és la 2a Mostra Internacional de Pastisseria amb sessions de pastisseria en directe, el cap de setmana del 19 i 20 de gener, a càrrec de pastissers i pastisseres de prestigi internacional, com ara Andrea Dopico, Angelica Locantore, Carles Mampel, Eugeni Muñoz qui és l'organitzador al costat de l'ajuntament de la població, Abraham Balaguer o Betina Montagne, entre d'altres figures. Aquesta activitat es podrà seguir al compte d'instagram, @PastrySense. La II Mostra de Pastisseria tindrà lloc a la Pl. de la Vila i és una activitat gratuita.




Tota la info: aquí

ROMÀNIC A LA VALL DE BOÍ

Pantocràtor, Sant Climent de Taüll, la Vall de Boí

La Vall de Boí formava part d'un dels comtats que a partir del segle IX comencen a originar-se a la vessant sud dels Pirineus, depenent del regne Franc i que poc a poc s'anirant desvinculant d'aquest fins aconseguir convertir-se en comtats independents a nivell polític i religiós. L'originari comtat Pallars-Ribagorça, al qual pertanyia la Vall, es va veure immers en un complex procés polític que acabà per dividir-lo en tres d'independents: Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, a més es va crear una nova diòcesi, el bisbat de Roda d'Isàbena.

La participació dels senyors d'Erill a les campanyes per a recuperar Barbastre (1101) i Saragossa (1118) al costat d'Alfons el Bataller (1073-1134) rei d'Aragó, en un moment en que el procés de feudalització es consolida, els va proporcionar una gran quantitat de plata que es va destinar majoritàriament a la construcció, entre els segles XI i XII del conjunt d'esglésies d'esculturals campanars de la Vall de Boí, seguint una forma arquitectònica importada de la Lombardia i que representa el primer estil medieval europeu homogeni, el romànic.

Els senyors d'Erill, primer barons, després comtes

Des d'Erillcastell, el seu lloc d'origen, inicien cap el final del segle XI una ràpida ascenció social. Les seves possessions compreses en un primer moment a l'Alta Ribagorça, s'estenen al Pallars Jussà i cap a la Segarra en una etapa posterior.

L'any 1077 tenim notícia del primer senyor dels Erill, en Ramon d'Erill, sotmés al comte del Pallars. El seu fill Pere d'Erill va rebre del rei Pere I d'Aragó, el castell de Saidí i el seu fill Ramon II d'Erill va contribuir a la unió de Catalunya i Aragó mijantçant el casament de Berenguer IV, comte de Barcelona i Peronella Ramires filla de Ramir II, rei d'Aragó.

En temps de Berenguer d'Erill que va fer de bisbe de Lleida (1205-36) i conseller de Jaume I amb qui va participar en les campanyes militars a València i a Mallorca, van protegir i reconstruir el monestir cistercenc , abans regit per la regla benedictina, de Santa Maria de Lavaix, avui anegat per les aigües del pantà d'Escales, i el van convertir en el panteó familiar. Gràcies a la prosperitat del moment els Erill li van fer diverses ampliacions com el palau abacial, ran del monestir, i un de senyorial, al nord del monestir, com a residència de la família i que es molt probable que coincideixi amb les restes de l'actual Castell de Lavaix, al terme municipal del Pont de Suert.

A finals del segle XVI els Barons d'Erill ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.

L'art romànic

Desenvolupat a gran part de l'Europa Occidental entre els segles XI, XII i part del XIII  després de la descomposició de l'Imperi Carolingi i alhora quan es desenvolupen les diferents llengües romàniques a partir del llatí. Malgrat alguns autors datan l'inici durant el segle VIII incloent-hi les construccions preromàniques, l'art visigot, l'asturià, el mossàrab, el carolingi o l'otònic mereixen ser considerats autònoms.

És durant el segle XIX que aquest art suscita interès i rep especial atenció, des de Catalunya, per exemple el moviment cultural de la Renaixença desperta la curiositat pel món medieval. S'organitzen viatges històrico-literaris com la "Missió arqueològica-jurídica a la Vall d'Aran i la Ribagorça" expedició duta a terme des de l'Institut d'Estudis Catalans amb paticipants de la talla de Puig i Cdadafalch o el Mn. Josep Godiol, conservador del Museu Episcopal de Vic, amb la voluntat de conéixer i estudiar el romànic del país i és també el moment que es comencen a organitzar-se exposicions i es creen els primers museus i col·leccions.


Davallada de Crist de l'església Santa Eulàlia d'Erill la Vall
(Museu Episcopal de Vic)

D'un estil auster i funcional, al principi, usa sobretot pedra trencada i es caracteritza per utilitzar gairebé sempre la volta de canó a les cobertes. Amb poques ornamentacions, les construccions presenten molt poques finestres i la porta d'entrada que sovint està situada al cantó del migdia és l'única obertura. És essencialment religiós degut al pes excepcional de l'església en aquest moment i l'arquitectura ocupa un lloc fonamental i és l'expresió més típica d'aquest art unitari però ple de variacions regionals en quant a la manera d'aplicar els principis fonamentals. Les pintures amb que decoraven l'interior de les esglésies i l'escultura sempre estan subordinades a l'activitat dominant.

A Catalunya podem diferenciar dos periòdes: el primer romànic o romànic llombard que coincideix amb l'antiga Gòtia, on havien arribat els comtes catalans (segle XI) i el romànic ple (segle XII) a la Catalunya Nova, Lleida, Tarragona i Tortosa. Es prolongà fins ben entrat el segles XIII fins que a Catalunya, l'art gòtic en pren el relleu.

El primer romànic i les dues tendències

A pricipi de l'XI es produeix una ruptura amb les tradicions locals anteriors i es constitueix una arquitectura de filiació llombarda, via Piemont, que es caracteritza per l'ús de pedres allargades que devien anar recobertes per un arrebossat i la que es produeix al Rosselló i a l'Empordà amb edificis de pedra tallada, columnes i grans capitells.

L'arc de mig punt i la volta de canó de pedra caracteritzen aquesta arquitectura estàtica, només en casos molt específics, com és el cas de la Vall de Boí, en lloc de volta trobem embigats de fusta. Es coneixen altres tipus de tancament com la volta d'aresta que és la formada per dues voltes de canó creuades perpendicularment.

L'arc cec i la lesena o faixa llombarda són els elements decoratius característics d'aquest moment. Els absis ja són semicirculars i les esglésies poden ser d'una nau o tres, a vegades amb transepte i planta de creu llatina, amb cúpula i cimbori sobre el creuer.

El romànic ple es caracteritza per l'ús de pedres tallades als edificis que ara són molt més esvelts, s'eixamplen finestres i rosetons i s'incorpora l'escultura monumental, amb temes inspirats en teixits orientals, miniatures de les bíblies, bestiaris o escenes quotidianes, subordinada sempre a les necessitats i preferències de la principal manifestació, l'arquitectura, per tant l'edifici es pensa com la fusió entre una i l'altre i es decoren capitells i portades principalment. La pintura mural, on predominen temes religiosos especialment la representació del Crist en majestat acompanyat pels quatre evangelistes, però també la mare de Déu asseguda amb el nen, constitueix un altre nucli important d'expressió. Escultura i pintura tenen una clara funció didàctica per fer arribar a la població, majoritàriament no ilustrada, la religiositat del moment.

El conjunt romànic de la Vall de Boí, declarat per l'Unesco l'any 2000, Patrimoni de l'Humanitat, és excepcional per la concentració en un espai reduït, d'un conjunt tan elevat d'esglésies d'un mateix estil arquitectònic i conservat fins l'actualitat amb molt poques modificacions. Està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Cal destacar els conjunts de pintura mural de Sant Maria i Sant Climent de Taüll i les de Sant Joan de Boí, conservats a diferents museus catalans, especialment al MNAC i totes les talles produïdes pel Taller d'Erill entre les que sobresurt el Davallament de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.

El Centre Romànic de la Vall de Boí és un espai d'interpretació que proporciona a tots els que vulgueu visitar el conjunt monumental, tota la informació que us cal per entendre i conèixer les claus de com arriba el romànic fins aquí, com era la societat de l'època, quines tècniques es van utilitzar en la construcció i decoració de les esglésies...a més a més d'oferir diversos serveis de visites guiades, botiga, etcètera.



Sant Feliu de Barruera


L'Assumpció de Cóll


Sant Joan de Boí


Interior de la Nativitat de Durro


Santa Maria de Taüll


Ermita de Sant Quirc de Durro


Interior de Santa Eulàlia d'Erill la Vall


Santa Maria de Cardet


Sant Climent de Taüll
No us perdeu el vídeomapping

Podeu fer parada i fonda a l'Hotel L'Aüt a la població d'Erill la Vall, un allotjament rural, cómode que compta amb habitacions individuals, dobles, triples i quadruples i on també podeu fer tots els àpats, amb una cuina que combina els plats tadicionals de tota la vida amb noves propostes i que cada any participa a les Jornades Gastronòmiques especialitzades en bolets i carns ecològiques que se celebren el mes d'octubre. Però no seria justa si no us digués que el millor d'aquest establiment és el tracte rebut de totes i cadascuna de les persones que hi treballen.



Trinxat amb rosta

dissabte, 5 de gener del 2019

TORTELL DE REIS

Barregem 200 ml de llet tèbia amb 50 grs de llevat de forner, afegim 500 grs de farina de força, dos ous i 100 grs de sucre i ho posem a pastar en una màquina de fer pa durant 20 minuts. Li afegim 10 grs de sal, la pell ratllada d'una llima i ho seguim pastant durant uns 10 minuts més mentres anem incorporant 150 grs de mantega a dauets petits. Ho posem en un bol, ho filmem i ho deixem reposar dues hores a temperatura ambient.

Amb 150 grs d'ametlla molta, 150 grs de sucre glaç i la clara d'un ou, fem el massapà i el guardem tapat a la nevera.

Al marbre de la cuina posem una mica de farina, tallem la massa en dues parts i li fem la forma de rectangle amb el corró, sense fer molta força. Fem un cilindre allargat amb la meitat del massapà, amaguem en un cantó el rei i a l'altre la fava i enrotllem la massa. Ho posem en una safata per anar al forn, ho tornem a filmar i esperem que dobli el volum.

Calentem el forn a 180º i decorem el tortell amb fruita confitada, sucre bolat, pinyons i ho pintem amb el rovell de l'ou batut. Ho posem al forn una mitja hora llarga.

Ingredients:
  • 200 ml de llet
  • 50 grs de llevat de forner
  • 500 grs de farina de força
  • 100 grs de sucre
  • 2 ous sencers
  • la pell ratllada d'una llima
  • 10 grs de sal
  • 150 grs de mantega
  • Pel massapà: 150 grs d'ametlla molta, 150 grs de sucre glaç, una clara d'ou
  • Per a decorar: fruita confitada, sucre bolat, pinyons, un rovell d'ou, una fava i una figureta de rei d'Orient
  • Opcional: llaminadures, carbó, figuretes de xocolata, corona...

Tortell de Reis